16 de gener 2007

Roger Bernat juga amb la passió a 'Das paradies experiment'

13 de gener de 2006

• El Lliure estrena un muntatge sense guió sobre el costat fosc de la vida quotidiana
NÚRIA MARTORELL
BARCELONA
Si explicar el treball de Roger Bernat, l'enfant terrible del nou teatre català, resulta difícil, encara ho és més desxifrar el seu últim muntatge. Das paradies experiment és un espectacle en què les seves dues intèrprets --actrius no professionals-- ignoren cada dia què passarà. L'objectiu és recuperar l'estètica dels fets, contemplar la realitat com el que és i no com el que sembla. L'origen de l'obra cal buscar-lo en el retrat videogràfic que a El sueño erótico el dramaturg va fer a la transsexual Vero Araúzo, "que ara s'ofereix a la mirada del públic des de la mateixa habitació on treballa amb Lida Riera", diu l'autor i director. La cita és dijous, a l'Espai Lliure."L'obra parla de passions i d'amor, de tot el que amaguem de la nostra vida quotidiana i releguem a la foscor", afegeix Bernat, el qual, sense pudor, relata a continuació com va fitxar la seva musa. I ho fa entrant en detalls que aquí es resumeixen i amb un altre vocabulari: se la va lligar en un bar i va acabar a casa seva disfrutant de generoses i diferents dosis de sexe amb efluvis "de pernil dolç". Araúzo, per la seva banda, tampoc es talla quan parla del seu currículum: "Sóc treballadora del sexe, cofundadora del sindicat d'aquest col.lectiu de CCOO i l'any passat vaig rodar la pel.lícula Fum, fum, fum de Roger Lapuente, que mostra el treball sexual des de l'opressió".I igualment xocant resulta l'historial de la seva partenaire a l'escenari, Lida Riera: "He treballat en hamburgueseries, discoteques i de gogó, he ballat amb Shakira i he anat a Eurovisió amb el representant de Xipre". Això sí, després afegeix que és "ballarina professional" i que ha treballat amb Toni Gómez.
LA IMPORTÀNCIA DEL SEXE
El procés creatiu de Das paradies experiment va començar "fa uns quants mesos". Bernat va donar a les seves actrius només unes regles extretes de les sis que el sociòleg francès Roger Caillois va enumerar a Les jeux et les hommes a manera de denominador comú de tots els jocs. Per exemple, que el resultat no s'ha de saber per endavant ja que el desenvolupament perd tot el seu sentit, i que existeix una limitació en l'espai i en el temps. "Tenim un rellotge que només veiem nosaltres mentre actuem. Així que en un temps prefixat mostrem un ventall de 50 o 100 històries, i unes 10 o 20 accions que generen la visió d'un món sempre il.luminat amb llum elèctrica", avança Araúzo. Però, ¿quina importància té el sexe en aquest muntatge? "Cap --s'afanya a contestar--. Ja estic més que farta que tot giri al voltant seu".