11 de gener de 2007
• El director argentí Rafael Spregelburd s'enfronta a una comèdia "desoladora"
David Planas, a l'obra.
MARTA JULIÀ
BARCELONA
Buenos Aires, Girona i Barcelona s'entrellacen a la Sala Beckett fins al 21 de gener. De l'Argentina ve el director de teatre Rafael Spregelburd, de la capital gironina, els actors, i Barcelona és l'escenari on transcorre l'acció de Lúcid, una obra que planteja què és realitat i què és somni.Estrenada el mes de desembre passat a la Sala Planeta de Girona, en el marc del Festival Temporada Alta, el muntatge narra la història de Lluc (Oriol Guinart), un nen de 10 anys molt malalt que vol morir perquè està convençut que ja ha arribat al zenit de la seva vida. Però la seva germana Lucrecia (Meritxell Yanes) li dóna un ronyó per salvar-lo, i així la família l'obliga a seguir vivint. Quinze anys després, ella torna per reclamar-li el seu òrgan en una negociació que es convertirà en un malson en què intervindran la mare (Cristina Cervià) i el seu amant, Darío (David Planas)."Volia defensar un punt de vista insostenible: el de l'eterna infància com a únic valor de la vida", aclareix Spregelburd, exponent de la nova dramatúrgia argentina, creadora d'un teatre híbrid i innovador. Lluc, per superar el trauma, segueix la recomanació del seu psicoanalista i treballa el somni lúcid: intervé en ell per dominar-lo.
Buenos Aires, Girona i Barcelona s'entrellacen a la Sala Beckett fins al 21 de gener. De l'Argentina ve el director de teatre Rafael Spregelburd, de la capital gironina, els actors, i Barcelona és l'escenari on transcorre l'acció de Lúcid, una obra que planteja què és realitat i què és somni.Estrenada el mes de desembre passat a la Sala Planeta de Girona, en el marc del Festival Temporada Alta, el muntatge narra la història de Lluc (Oriol Guinart), un nen de 10 anys molt malalt que vol morir perquè està convençut que ja ha arribat al zenit de la seva vida. Però la seva germana Lucrecia (Meritxell Yanes) li dóna un ronyó per salvar-lo, i així la família l'obliga a seguir vivint. Quinze anys després, ella torna per reclamar-li el seu òrgan en una negociació que es convertirà en un malson en què intervindran la mare (Cristina Cervià) i el seu amant, Darío (David Planas)."Volia defensar un punt de vista insostenible: el de l'eterna infància com a únic valor de la vida", aclareix Spregelburd, exponent de la nova dramatúrgia argentina, creadora d'un teatre híbrid i innovador. Lluc, per superar el trauma, segueix la recomanació del seu psicoanalista i treballa el somni lúcid: intervé en ell per dominar-lo.
EXPERIMENTACIÓ
A Lúcid, "una comèdia amb un punt angoixant i desolador", segons el director mateix, somni i realitat es confonen. "El teatre té una relació amb l'univers oníric molt pobre, sempre es recorre al 'ah, llavors era un somni'", es queixa Spregelburd. El director, en canvi, opina que l'ideal és que en una obra "no sigui fàcil percebre les diferències entre aquests dos mons".L'embrió de Lúcid es va concebre en un taller d'experimentació que el director va donar als intèrprets gironins (a excepció de Guinart) al Festival Temporada Alta del 2005. "Spregelburd fusiona la figura de l'actor i director, ja que converteix els actors en els seus còmplices", assegura Toni Casares, el responsable de la Sala Beckett, teatre que ha albergat diversos tallers del director argentí i que el 2001 va representar la seva obra, La modèstia.
PETIT FORMAT
"Aquest format de teatre és l'únic que pot establir vincles amb Buenos Aires, on hi ha centenars de sales alternatives", diu Spregelburd, després de reconèixer que és en aquest tipus de locals on més disfruta, "ja que no s'ha de cridar als actors" i, per un altre costat, "perquè els espectadors poden veure els intèrprets molt més a prop".A Barcelona només hi ha cinc sales alternatives. Un detall que diferencia dues ciutats que, per la resta, a judici del director, són molt similars. "S'assemblen en les coses bones i en les dolentes, com ho és que totes dues localitats es proveeixin autònomament de teatre". Només s'estableixen vincles "excepcionals", insisteix, com aquest mateix Lúcid, una col.laboració entre la Sala Beckett i la Sala Planeta de Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada