10 de gener de 2007
El director argentí estrena aquesta nit l'espectacle 'Lúcid' a la Sala Beckett, on també hi farà un taller sobre la 'dramatúrgia catàstrofe'
Marta Monedero
Rafael Spregelburd no és només un altre director teatral argentí que ha decidit provar sort a Catalunya. Hi ha qui el col·loca en un nivell més alt que l'omnipresent Javier Daulte. El cert és que, de moment, està seguint una carrera catalana semblant a la del creador de Gore i Ets aquí?
Anem a pams. La baula barcelonina amb l'escena alternativa de Buenos Aires és la Beckett, la sala de Gràcia on fa dos anys aterrava Rafael Spregelburd. Hi va fer un taller de dramatúrgia i va convèncer el seu director fins al punt que el va recomanar perquè presentés l'obra La estupidez i fes un taller al Festival Temporada Alta de Girona. Del contacte amb una colla d'actors gironins en va sorgir la necessitat de crear un espectacle. "Ens vam agradar, ens vam trobar després a Buenos Aires i va néixer Lúcid", recorda Spregelburd, que la va estrenar a la Temporada Alta 2006 i aquesta nit la porta, fins al 21 de gener, a la Beckett.
Lúcid és un joc sobre "realitats simultànies" protagonitzat per una família disfuncional formada per una mare (Cristina Cervià), un fill de 10 anys que es vol morir perquè creu que ja ho ha vist tot a la vida i la seva germana, que li cedeix un ronyó per salvar-lo. Domini de les fórmules
Spregelburd sap que la gràcia del seu teatre radica en el procés de creació, en el tractament i domini de les fórmules. La naturalesa del temps i la possibilitat d'un encadenament no causal del món aflora en la posada en escena fragmentada de Lúcid. La feina amb els actors el director la compara amb la manera com ell treballa a Buenos Aires. "Normalment, les meves obres s'assagen durant un o dos anys, perquè a l'Argentina poden estar tres anys en cartell; aquí, en canvi, l'hem preparat en dos mesos". Seguint amb les comparacions, Spregelburd creu que la capital argentina i Barcelona "s'assemblen teatralment perquè totes dues s'autoabasten, és molt difícil que hi entrin produccions de fora i l'única manera de fer-ho és a través de sales alternatives com la Beckett que permeten la creació artesana".
El director aprofitarà l'estada a la sala per impartir un taller sobre la dramatúrgia catàstrofe. Què és? Spregelburd diu que hi ha una certa tendència a suposar que el nou teatre ha de prescindir de la tirania de la faula, a la qual s'atribueix la culpa d'un cert envelliment en l'art de la narració teatral. Doncs bé, el director mirarà de qüestionar aquest prejudici utilitzant analogies científiques.
Marta Monedero
Rafael Spregelburd no és només un altre director teatral argentí que ha decidit provar sort a Catalunya. Hi ha qui el col·loca en un nivell més alt que l'omnipresent Javier Daulte. El cert és que, de moment, està seguint una carrera catalana semblant a la del creador de Gore i Ets aquí?
Anem a pams. La baula barcelonina amb l'escena alternativa de Buenos Aires és la Beckett, la sala de Gràcia on fa dos anys aterrava Rafael Spregelburd. Hi va fer un taller de dramatúrgia i va convèncer el seu director fins al punt que el va recomanar perquè presentés l'obra La estupidez i fes un taller al Festival Temporada Alta de Girona. Del contacte amb una colla d'actors gironins en va sorgir la necessitat de crear un espectacle. "Ens vam agradar, ens vam trobar després a Buenos Aires i va néixer Lúcid", recorda Spregelburd, que la va estrenar a la Temporada Alta 2006 i aquesta nit la porta, fins al 21 de gener, a la Beckett.
Lúcid és un joc sobre "realitats simultànies" protagonitzat per una família disfuncional formada per una mare (Cristina Cervià), un fill de 10 anys que es vol morir perquè creu que ja ho ha vist tot a la vida i la seva germana, que li cedeix un ronyó per salvar-lo. Domini de les fórmules
Spregelburd sap que la gràcia del seu teatre radica en el procés de creació, en el tractament i domini de les fórmules. La naturalesa del temps i la possibilitat d'un encadenament no causal del món aflora en la posada en escena fragmentada de Lúcid. La feina amb els actors el director la compara amb la manera com ell treballa a Buenos Aires. "Normalment, les meves obres s'assagen durant un o dos anys, perquè a l'Argentina poden estar tres anys en cartell; aquí, en canvi, l'hem preparat en dos mesos". Seguint amb les comparacions, Spregelburd creu que la capital argentina i Barcelona "s'assemblen teatralment perquè totes dues s'autoabasten, és molt difícil que hi entrin produccions de fora i l'única manera de fer-ho és a través de sales alternatives com la Beckett que permeten la creació artesana".
El director aprofitarà l'estada a la sala per impartir un taller sobre la dramatúrgia catàstrofe. Què és? Spregelburd diu que hi ha una certa tendència a suposar que el nou teatre ha de prescindir de la tirania de la faula, a la qual s'atribueix la culpa d'un cert envelliment en l'art de la narració teatral. Doncs bé, el director mirarà de qüestionar aquest prejudici utilitzant analogies científiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada