ENTREVISTA JUAN ECHANOVE

www.elperiodico.cat

10 de gener de 2007

"Necessito experiències inoblidables, fortes"
• L'actor debuta com a director al Romea amb 'Visitando al Sr. Green' i al febrer presenta 'Plataforma'

L'actor Juan Echanove, a Viladecans, el setembre del 2006. Foto: ARXIU / EFE

NÚRIA MARTORELL

BARCELONA

LLOC DE NAIXEMENT

MADRID

EDAT

45 ANYS

PROFESSIÓ

ACTORI DIRECTOR TEATRAL

OBRES MÉS DESTACADES

'EL PÚBLICO', 'EL VERDUGO', 'EL PRECIO', 'EL CERDO' I 'PLATAFORMA'

L'afable Juan Echanove no para. Continua amb la telesèrie Cuéntame i al cine va oferir una eficaç interpretació de Quevedo a Alatriste. Ara està pendent que s'estreni Manolete, on encarna l'apoderat del torero. Però és al teatre, el seu "hàbitat natural", on es mostra més agosarat: triomfa a Madrid amb l'explosiu muntatge de Calixto Bieito Plataforma (el 8 de febrer es presenta a Barcelona) i avui debuta com a director al Teatre Romea amb Visitando al Sr. Green, de Jeff Baron.--

¿Què el va seduir de l'obra?

--Que planteja una sortida molt lluminosa a una situació molt comuna, la falta d'entesa. És sincera, tendra i desprèn afecte. Quan la vaig llegir, vaig comprovar que no m'hi veia com a personatge, que pensava en com m'agradaria que m'expliquessin aquesta història. La funció se'm va posar al davant.--

Va posar com a condició que els protagonistes fossin Juan José Otegui i Pere Ponce. ¿Per què? --

Juan José Alonso deia que el 90% de l'èxit està en un bon repartiment. Otegui encarna l'acidesa, la soledat i l'amargura del Sr. Green. I Ponce és tan simpàtic, elegant i comunicatiu com l'executiu Gardiner.

Ponce diu que com que és un actor fent de director li capta els trucs i Otegui agraeix que quan una cosa no li surt com vostè espera no el corregeixi interpretant l'escena.

Dirigir consisteix a tenir respostes a les preguntes que sorgeixen durant el muntatge; tenir criteri. Ha sigut fantàstic veure el teatre des de baix i pensar com fer-me entendre per dos actors que coneixen molt bé la seva feina. Gràcies a ells segueixo amb ganes de dirigir i preparo una altra obra que estrenaré el gener del 2008. En realitat, he sigut un company més que ha après escoltant-los. I he viscut moments meravellosos.

Expliqui'n algun.

Quan vam començar a dictar les línies mestres del muntatge vaig perdre el meu pare i el veia constantment reflectit en Otegui, amb qui vaig aconseguir mantenir converses més íntimes que amb ell. A mesura que Otegui s'anava convertint en el Sr. Green jo em sentia cada vegada més pròxim al meu pare, i això va ser molt bonic.

Plataforma aixeca les ires del món musulmà i Visitando al Sr. Green parla del fonamentalisme de la religió hebrea. ¿No tem acabar crucificat?

Houellebecq polaritza l'islamisme per mostrar la ferida d'una civilització i Baron planteja els problemes del judaisme fonamentalista. El que resulta més bonic d'aquesta última obra és que ni la religió ni l'homosexualitat impedeixen l'entesa.

Sé que així que va llegir el llibret de Plataforma es va penedir d'haver-se compromès amb Bieito...

En les meves oracions demanava una catàstrofe nuclear per no ser jo qui digués que no la feia. Vaig veure que l'obra tenia unes banyes enormes i que me les acabaria clavant.

Però com a bon torero, segueix en l'arena.

Em vaig comprometre amb Bieito perquè necessito experiències inoblidables, fortes.

Bieito és un director que vampiritza molt. ¿Li queda cos per seguir amb la pluriocupació?

Dormo poc. I adoro el teatre.