8 de gener de 2007
Però 2006 també va tenir les seves ombres. A començar per la croada contra la llibertat d'expressió orquestrada a l'epicentre de la Caverna, des de la secta episcopal de la FAES y de las Jons i altres herbes coleres que provoquen nàusees. L'objectiu: el pallasso circense Leo Bassi, que amb La tentación va desfermar l'agror del catolicisme testicular que va intentar silenciar-lo amb prohibicions, assetjaments i bombes. Però també el còmic Pepe Rubianes, que amb Lorca eran todos va encabritar el fanatisme espanyolista bessó de l'anterior. El partit del Despullat va tirar llenya al foc per escalfar-se la nuesa, i el seu ideòleg, per no reconèixer el relatiu fracàs del seu Quixot ple de goteres, es va empescar un visionari boicot de Catalunya als seus muntatges, mentida recollida a tota plana pels mateixos altaveus que van posar a la picota Bassi i Rubianes. Tot molt significatiu i molt teatral, encara que artísticament sense interès.
La temporada actual ha començat particularment ombrívola per al TNC, que ha deixat escapar l'oportunitat de fer una autèntica relectura dels clàssics catalans, en una maniobra que sembla planificada per donar la raó als qui no voldrien cap clàssic en escena. Soldevila era servit en un fastuós aparador de bijuteria i la seva Valentina deixada en mans d'una principiant superficial. Guimerà romania amb la bleda plantada al clatell, ancorat al melodrama més polsós per mor d'un En pólvora cridaner, sentimentaloide i cofoi. Tampoc El gran secret ha estat a l'alçada dels dos creadors que el signen, Espinosa i Joan Font, ni del diner públic malversat en una operació tan decebedora. L'ombra del Lliure fou la incomprensible programació de La finestra tancada d'Agustí Vila, un text insignificant (i amb tants dramaturgs bons que hi ha al país!). Tares que, contràriament als joiells ocults, van ser massa visibles.
La temporada actual ha començat particularment ombrívola per al TNC, que ha deixat escapar l'oportunitat de fer una autèntica relectura dels clàssics catalans, en una maniobra que sembla planificada per donar la raó als qui no voldrien cap clàssic en escena. Soldevila era servit en un fastuós aparador de bijuteria i la seva Valentina deixada en mans d'una principiant superficial. Guimerà romania amb la bleda plantada al clatell, ancorat al melodrama més polsós per mor d'un En pólvora cridaner, sentimentaloide i cofoi. Tampoc El gran secret ha estat a l'alçada dels dos creadors que el signen, Espinosa i Joan Font, ni del diner públic malversat en una operació tan decebedora. L'ombra del Lliure fou la incomprensible programació de La finestra tancada d'Agustí Vila, un text insignificant (i amb tants dramaturgs bons que hi ha al país!). Tares que, contràriament als joiells ocults, van ser massa visibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada