2 de maig de 2007
• Només una minoria dels espectadors d''Imperium' eren ciutadans xinesos
ADRIÁN FONCILLAS
ADRIÁN FONCILLAS
PEQUÍN
Pequín va veure ahir a la nit l'estrena mundial de la des- assossegant i fragorosa Imperium, novena obra de La Fura dels Baus. L'espectacle comença amb diverses explosions i acaba amb una estrepitosa lluita caïnita sobre una piràmide truncada de cinc metres d'alçada. Entremig, amb prou feines una hora, de sobres per deixar exhaust i rendit l'espectador. Lluites, cuirs i morrions, estrangulaments, assots, sang literalment a borbollades, carreres febrils... tot passa entre el públic, obligat a moure's per seguir l'acció o per no ser atropellat per les estructures rodants.Com les tragèdies gregues, l'obra s'estructura en cinc actes (por, arengues, domesticació, conversió i mort). És una critica a la imposició del poder a través de la destrucció del que és diferent, vist sempre com una cosa amenaçant. La companyia l'entén com una al.legoria de la situació mundial.Portada a la Xina per la Societat Estatal per a l'Acció Cultural, l'obra es representa en una nau industrial de Dashanzi, el districte artístic que va ser un espai industrial. Les fàbriques que hi havia ara són grans i lluminoses galeries d'art, que remeten forçosament al Soho novaiorquès dels anys 80. En aquest districte en permanent ebullició conviuen artistes, galeristes i tothom qui vol treure algun profit del boom de l'art xinès.
Pequín va veure ahir a la nit l'estrena mundial de la des- assossegant i fragorosa Imperium, novena obra de La Fura dels Baus. L'espectacle comença amb diverses explosions i acaba amb una estrepitosa lluita caïnita sobre una piràmide truncada de cinc metres d'alçada. Entremig, amb prou feines una hora, de sobres per deixar exhaust i rendit l'espectador. Lluites, cuirs i morrions, estrangulaments, assots, sang literalment a borbollades, carreres febrils... tot passa entre el públic, obligat a moure's per seguir l'acció o per no ser atropellat per les estructures rodants.Com les tragèdies gregues, l'obra s'estructura en cinc actes (por, arengues, domesticació, conversió i mort). És una critica a la imposició del poder a través de la destrucció del que és diferent, vist sempre com una cosa amenaçant. La companyia l'entén com una al.legoria de la situació mundial.Portada a la Xina per la Societat Estatal per a l'Acció Cultural, l'obra es representa en una nau industrial de Dashanzi, el districte artístic que va ser un espai industrial. Les fàbriques que hi havia ara són grans i lluminoses galeries d'art, que remeten forçosament al Soho novaiorquès dels anys 80. En aquest districte en permanent ebullició conviuen artistes, galeristes i tothom qui vol treure algun profit del boom de l'art xinès.
REACCIÓ
De l'obra ja s'havia explicat tot, de manera que la funció periodística ahir era palpar la reacció xinesa a tant sexe i violència. Com sol a passar amb els espectacles occidentals, amb prou feines el 15% del públic pertanyia a la comunitat xinesa, integrada per treballadors de l'obra, nòvies d'expatriats i artistes de Dashanzi amb ulleres de pasta i motxilla creuada a l'esquena.La reacció xinesa com a tal és difícil de definir, com reconeixia Jürgen Müller, director artístic. La premsa s'havia centrat aquests dies en les exigències de la censura, especialment en l'obligació de tapar les vuit actrius, despullades en el text original. Ahir van aparèixer amb roba interior cenyida i de color carn, el més pròxim a la nuesa total, i més encara després de la batalla d'ai- gua. Müller deia ahir que no havien hagut de podar cap escena violenta com s'havia anunciat.La Fura explicava al novembre a Pequín que l'obra criticava el poder dels diners que domina les relacions a Occident, per contrast amb l'espiritualitat d'Orient. Com que els directors de La Fura pertanyen al món de la cultura i se'ls suposa llegits, és lícit pensar que sabien que enlloc del món els diners manen ara tant com a la Xina. Era difícil que la Xina es deixés marcar un gol d'aquest calibre a casa seva mateix. Sense canviar ni una línia del llibret, La Fura li donava aquesta setmana un nou significat de l'obra que podia ser fàcilment percebut a la Xina com una crítica a l'imperialisme dels Estats Units. "Bé, sí, alguna cosa d'això hi va haver", va reconèixer ahir Müller amb un somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada