29 abril 2007
La peça creua una intriga amorosa amb comprensibles raonaments científics
Barcelona
Arcàdia, el text calidoscòpic de Tom Stoppard, convida l'espectador a fer una interpretació personal de les raons d'un possible duel de Lord Byron en un jardí on habita una nena que juga a fer equacions matemàtiques. Atrapa per la intriga. L'autor de guions com Shakespeare in love i l'adaptació de La casa Rússia trenca el tòpic de ser un dramaturg de grans reflexions, amb una comèdia. Cada cop que un equivoca el seu amor dinamita la ciència, que assenta el poder en les veritats absolutes.
+ Foto de família amb el repartiment i, al centre, Màrius Serra i Ramon Simó. Foto: G. MANUILO EFE
L'obra creua l'anècdota del segle XIX amb la d'uns historiadors que en el segle XX teoritzen sobre què va ocórrer. Sovint les tesis dels historiadors seran errònies i el públic ho podrà descobrir perquè tindrà el privilegi d'observar les dues accions que succeeixen al mateix espai, però amb un segle de diferència. El director Ramon Simó ha assumit el repte d'estrenar aquesta obra de teatre de Stoppard, mai duta encara als escenaris professionals catalans, amb la traducció de Màrius Serra. La ciència més pura i els raonaments més profunds toparan amb una acció d'embolics, que recorden l'habilitat d'Oscar Wilde.
Màrius Serra defineix l'espectacle amb una màxima: «Les lleis de la comèdia vencen les de Newton.» I és que, exemplifica el director Ramon Simó, la ciència ha pretès explicar-ho tot a partir de fórmules inequívoques, que no deixen marge a l'atzar. Però la intriga amorosa es revelarà com el pitjor antídot per a la previsibilitat de la ciència: si tot fos perfecte, no hi hauria possibilitat d'equivocar-se de parella. Simó sentencia, de fet, que avui la ciència ja ha superat aquesta contundència i investiga a partir de les fórmules, però també tenint en compte l'atzar i la probabilitat d'encert i error de cada assaig.
La ciència és un tema sovint tabú als escenaris. Mar Ulldemolins reconeixia que el seu personatge li feia parlar d'uns teoremes inintel·ligibles. Victòria Pagès exemplificava la dificultat dels raonaments científics tot explicant que Simó, des del primer dia, duia una pissarra en què explicava cada fórmula, per ajudar els actors a entendre-les. Pagès s'ha adonat que, contràriament al que pot semblar, l'obra es fa pròxima al gran públic, tot i que la disfrutaran més aquells que hagin estudiat en les fondàries de les fórmules. Simó cita el propi Stoppard: «les matemàtiques no són difícils», però s'han de saber explicar.
+ Foto de família amb el repartiment i, al centre, Màrius Serra i Ramon Simó. Foto: G. MANUILO EFE
L'obra creua l'anècdota del segle XIX amb la d'uns historiadors que en el segle XX teoritzen sobre què va ocórrer. Sovint les tesis dels historiadors seran errònies i el públic ho podrà descobrir perquè tindrà el privilegi d'observar les dues accions que succeeixen al mateix espai, però amb un segle de diferència. El director Ramon Simó ha assumit el repte d'estrenar aquesta obra de teatre de Stoppard, mai duta encara als escenaris professionals catalans, amb la traducció de Màrius Serra. La ciència més pura i els raonaments més profunds toparan amb una acció d'embolics, que recorden l'habilitat d'Oscar Wilde.
Màrius Serra defineix l'espectacle amb una màxima: «Les lleis de la comèdia vencen les de Newton.» I és que, exemplifica el director Ramon Simó, la ciència ha pretès explicar-ho tot a partir de fórmules inequívoques, que no deixen marge a l'atzar. Però la intriga amorosa es revelarà com el pitjor antídot per a la previsibilitat de la ciència: si tot fos perfecte, no hi hauria possibilitat d'equivocar-se de parella. Simó sentencia, de fet, que avui la ciència ja ha superat aquesta contundència i investiga a partir de les fórmules, però també tenint en compte l'atzar i la probabilitat d'encert i error de cada assaig.
La ciència és un tema sovint tabú als escenaris. Mar Ulldemolins reconeixia que el seu personatge li feia parlar d'uns teoremes inintel·ligibles. Victòria Pagès exemplificava la dificultat dels raonaments científics tot explicant que Simó, des del primer dia, duia una pissarra en què explicava cada fórmula, per ajudar els actors a entendre-les. Pagès s'ha adonat que, contràriament al que pot semblar, l'obra es fa pròxima al gran públic, tot i que la disfrutaran més aquells que hagin estudiat en les fondàries de les fórmules. Simó cita el propi Stoppard: «les matemàtiques no són difícils», però s'han de saber explicar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada