Marsillach, fent de marquès de Sade, en el seu muntatge del 1968.3 maig 2007
• L'estrena de 'Marat-Sade' el 1968, que avui torna al Teatre Tívoli en una versió del grup Animalario, va convulsionar l'escena i va suscitar polèmica i excitació política
Marsillach, fent de marquès de Sade, en el seu muntatge del 1968.
GONZALO PÉREZ DE OLAGUER
BARCELONA
La nit del 2 d'octubre del 1968 marca un abans i un després del teatre a Espanya. Va ser la nit de l'estrena a Madrid de Persecución y asesinato de Jean-Paul Marat, representado por el grupo teatral de la Casa de Salud de Charenton bajo la dirección del señor de Sade, del dramaturg suec Peter Weiss. L'obra, teatre dins del teatre, coneguda amb el títol de Marat-Sade, es va instal.lar i va fer temporada al teatre Poliorama de Barcelona el 9 d'octubre d'aquell mateix any.Adolfo Marsillach, empresari, director i protagonista de l'espectacular muntatge, amb més de 60 actors i una concepció rupturista que no tenia res a veure amb l'habitual teatre "de tarda i nit" d'aquells anys, deia que portar-la a escena "semblava més aviat idea d'un home tossut que d'un professional amb sentit comú". Marat-Sade va aixecar fortes polèmiques i excitació política, i va viure tota mena d'avatars.Guió amb pseudònimTot i que n'estava prevista l'estrena absoluta a Barcelona, es va programar abans (2, 3 i 4 d'octubre) a Madrid, i va obrir a l'Español la nova temporada del Teatro Nacional de Cámara y Ensayo. Ho va fer en un clima de gran expectació, amb José María Prada i Marsillach encarnant, respectivament, Marat i Sade, i amb una traducció d'Alfonso Sastre, que, per raons de censura, va firmar com a Salvador Moreno Zarza. En el repartiment hi havia Serena Vergano (Charlotte Corday) i Gerardo Malla (Roux), i l'escenografia era de Francisco Nieva. El grup de bojos de Charenton, tancats en gàbies al llarg del passadís central del teatre, pertanyia al grup Los Cátaros, de Barcelona, dirigit per Alberto Miralles.L'estrena a Madrid va acabar amb el públic dret, amb bravos i emocions, però sense incidents. La segona funció es va convertir en un acte de rebel.lia. "Es notava que els espectadors estaven excitats, nerviosos i, sobretot, polititzats. Vaig advertir de seguida que aquella funció es transformaria en un acte d'oposició al règim. I així va ser", va explicar després Marsillach a les seves memòries.
Cap al final de la representació i en un moment en què s'alçaven crits a favor de la revolució francesa, es van llançar octavilles des de l'últim pis de l'Español contra la dictadura franquista. La tercera funció programada es va fer amb els voltants del teatre ocupats per la policia.Estat d'excepcióLa mateixa expectació va crear l'estrena, cinc dies després, a Barcelona. Va ser al Ciclo de Teatro Latino, al Poliorama, on seguirien les representacions ja fora del festival. El teatre es va omplir cada nit fins a finals del gener del 1969. El dia 24 d'aquell mes el Govern de Franco va implantar l'"estat d'excepció" i Peter Weiss, en contra de l'opinió de Marsillach, va obligar a retirar l'obra. Uns mesos després, quan es va voler fer temporada a Madrid, Fraga, ministre d'Informació i Turisme, en va prohibir les representacions.Marat-Sade, la confrontació dialèctica entre l'individualisme i la idea de l'agitació política i social, segons Weiss, va viure la seva estrena mundial el 1964, a Berlín occidental. Weiss va dir que el director que no fes triomfar Marat trairia la seva intenció a l'escriure- la. Aquell any Peter Brook la va dur a escena, i el 1967, al cine.Vegin més informació sobre 'Marat-Sade' al suplement Exit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada