6 de maig de 2007
El Departament de Cultura engega una col·lecció de quaderns de divulgació històrica amb «Ramon Vinyes: un home de lletres entre Catalunya i el Carib» escrit per l'estudiós Jordi Lladó
Foto: ARXIU COMARCAL DEL BERGUEDÀ
La poca memòria de bona part del sector teatral agrairà la col·lecció Arxius i societat. Quaderns de divulgació històrica, que acaba d'engegar el Departament de Cultura amb una aproximació a l'univers de Ramon Vinyes (Berga, 1882-Barcelona, 1952). Aquest entusiasta teatral, llegidor incansable i seguit de prop per noms insignes com ara el mateix Gabriel García Márquez, va ser un preconitzador d'un teatre compromès, tant a Catalunya com a Barranquilla, a Colòmbia. Probablement, negar-se a la moda que demanaven els empresaris teatrals catalans li ha pesat en excés. Per contra, durant la Guerra Civil va ser dels pocs autors (juntament amb Joan Oliver) que va oferir la seva dramatúrgia a l'enaltiment de la democràcia i de l'heroica resistència. Els grups amateurs van fer bona la seva producció, mentre que els teatres de Barcelona, dominats per la CNT, preferien programar comèdies intranscendents que tenien més èxit de públic i, d'altra banda, aportaven un descans a les turmentades jornades dels ciutadans barcelonins.
Per l'estudiós Francesc Foguet, la vida i l'obra d'aquest autor és indestriable. De fet és, probablement, la seva vocació per la literatura el que l'empeny a saltar l'Atlàntic, un cop i un altre. Viatja a Colòmbia, després del primer desengany amb la professió teatral. El 1913, ja ha escrit l'obra religiosa L'arca i la serp, que no aconsegueix dur a escena. L'obra s'inspira en la Salomé d'Oscar Wilde, que havia representat com a actor tres anys abans. El 1910 estrena Al florir els pomers, una peça breu premiada amb el Teatràlia i que és un avanç d'una estètica teatral nova. Vinyes fa un cop de timó decisiu vital i obre una llibreria a Barranquilla. Des d'aquí, irradiarà saviesa amb tertúlies en què es pararà atenció a les novetats literàries universals. És en aquest espai en què un jove García Márquez es farà deixeble de Vinyes, que citarà a Cien años de soledad com «el sabio catalán». Recentment, el 2002, Gabo ha editat Saber para contarla, la primera part de l'autobiografia, i no estalvia elogis per al «maestro catalán». La República i el seu compromís intransigent amb la tirania serà el contrapunt d'aquest lector, autor de tots els gèneres i dinamitzador, injustament oblidat.
La poca memòria de bona part del sector teatral agrairà la col·lecció Arxius i societat. Quaderns de divulgació històrica, que acaba d'engegar el Departament de Cultura amb una aproximació a l'univers de Ramon Vinyes (Berga, 1882-Barcelona, 1952). Aquest entusiasta teatral, llegidor incansable i seguit de prop per noms insignes com ara el mateix Gabriel García Márquez, va ser un preconitzador d'un teatre compromès, tant a Catalunya com a Barranquilla, a Colòmbia. Probablement, negar-se a la moda que demanaven els empresaris teatrals catalans li ha pesat en excés. Per contra, durant la Guerra Civil va ser dels pocs autors (juntament amb Joan Oliver) que va oferir la seva dramatúrgia a l'enaltiment de la democràcia i de l'heroica resistència. Els grups amateurs van fer bona la seva producció, mentre que els teatres de Barcelona, dominats per la CNT, preferien programar comèdies intranscendents que tenien més èxit de públic i, d'altra banda, aportaven un descans a les turmentades jornades dels ciutadans barcelonins.
Per l'estudiós Francesc Foguet, la vida i l'obra d'aquest autor és indestriable. De fet és, probablement, la seva vocació per la literatura el que l'empeny a saltar l'Atlàntic, un cop i un altre. Viatja a Colòmbia, després del primer desengany amb la professió teatral. El 1913, ja ha escrit l'obra religiosa L'arca i la serp, que no aconsegueix dur a escena. L'obra s'inspira en la Salomé d'Oscar Wilde, que havia representat com a actor tres anys abans. El 1910 estrena Al florir els pomers, una peça breu premiada amb el Teatràlia i que és un avanç d'una estètica teatral nova. Vinyes fa un cop de timó decisiu vital i obre una llibreria a Barranquilla. Des d'aquí, irradiarà saviesa amb tertúlies en què es pararà atenció a les novetats literàries universals. És en aquest espai en què un jove García Márquez es farà deixeble de Vinyes, que citarà a Cien años de soledad com «el sabio catalán». Recentment, el 2002, Gabo ha editat Saber para contarla, la primera part de l'autobiografia, i no estalvia elogis per al «maestro catalán». La República i el seu compromís intransigent amb la tirania serà el contrapunt d'aquest lector, autor de tots els gèneres i dinamitzador, injustament oblidat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada