5 de maig de 2007
• El muntatge té algunes escenes d'una gran emoció i altres en què es busca la provocació del personal
Lluita dialèctica entre Sade (Alberto San Juan) i Marat (Pedro Casablanc, a la banyera). Foto: ROS RIBAS
GONZALO PÉREZ DE OLAGUER
BARCELONA
Autor: Peter Weiss.Versió: Alfonso Sastre.Direcció: Andrés Lima.Companyia: Animalario.Teatre: Tívoli.Estrena: 3 de maig. Es representarà fins al 27 de maig.Expectació i polèmica. Entusiasme i rebuig. Hi va haver de tot a l'estrena de Marat-Sade, l'obra de Peter Weiss amb el títol original de Persecució i assassinat de Marat representat pel grup teatral de la casa de salut de Charenton sota la direcció del Senyor de Sade. Una obra política que forma part de la mitologia teatral europea dels anys 60. Llavors Peter Brook i Adolfo Marsillach la van portar a escena, en una realitat social i política molt diferent de l'actual.La percepció del xoc dialèctic entre Sade (aristòcrata individualista, amant del pensament i el plaer) i Marat (la revolució a través de l'agitació social i política) és diferent per a un espectador del muntatge de Marsillach (1968) i del d'Andrés Lima amb Animalario al Tívoli. L'obra es rep de diferent manera avui que ahir, però manté la seva capacitat d'inquietar, de foradar les oïdes de l'espectador, d'emocionar i de molestar.
Autor: Peter Weiss.Versió: Alfonso Sastre.Direcció: Andrés Lima.Companyia: Animalario.Teatre: Tívoli.Estrena: 3 de maig. Es representarà fins al 27 de maig.Expectació i polèmica. Entusiasme i rebuig. Hi va haver de tot a l'estrena de Marat-Sade, l'obra de Peter Weiss amb el títol original de Persecució i assassinat de Marat representat pel grup teatral de la casa de salut de Charenton sota la direcció del Senyor de Sade. Una obra política que forma part de la mitologia teatral europea dels anys 60. Llavors Peter Brook i Adolfo Marsillach la van portar a escena, en una realitat social i política molt diferent de l'actual.La percepció del xoc dialèctic entre Sade (aristòcrata individualista, amant del pensament i el plaer) i Marat (la revolució a través de l'agitació social i política) és diferent per a un espectador del muntatge de Marsillach (1968) i del d'Andrés Lima amb Animalario al Tívoli. L'obra es rep de diferent manera avui que ahir, però manté la seva capacitat d'inquietar, de foradar les oïdes de l'espectador, d'emocionar i de molestar.
El text de Weiss utilitza la fórmula del teatre dins del teatre. Els espectadors que van al Tívoli ho són d'una funció que fan per a ells els malalts mentals de Charenton que, dins d'un programa de teràpia, representen una obra escrita i dirigida per Sade, internat també en aquell hospital des del 1801 fins al 1814, any de la seva mort. Weiss emmarca la història en la revolució francesa i encara Sade amb el jacobí Marat, que va morir el 1793 assassinat per Carlota Corday a la banyera; dos personatges històrics sobre els quals l'autor aixeca el seu discurs contra el capitalisme i a favor de les llibertats col.lectives.Muntanyes de robaL'obra és coral i complexa, contradictòria a vegades, apassionada i dialècticament sempre atractiva. És plena de grans conceptes que el muntatge destaca i té escenes d'una gran emoció.La proposta de Lima passa pel color i la música en directe, per moltes escenes cantades i altres en què es busca la provocació del personal. La companyia Animalario juga a l'escena i aconsegueix que l'humor i la diversió tinguin una presència destacada, encara que no sempre justificada. Sense entrar en les sempre odioses comparacions, diria que el muntatge de Marsillach era en blanc i negre i aquest és en color, amb la il.luminació, el vestuari, l'escenografia (muntanyes de roba ocupant tot l'escenari) i els micròfons sempre a primer pla.El muntatge introdueix al.lusions crítiques a l'actualitat --a la monarquia i al 12 d'octubre, per exemple--, aplaudides pel públic. L'espectacle pot discutir-se en més d'un punt, però no la seva força, l'entrega dels actors i l'energia de la posada en escena. Tots mereixen ser citats, però l'elogi global el concreto en Alberto San Juan (Sade), Pedro Casablanc (Marat), Nathalie Poza (Corday), Javier Gil Valle (Roux) i Miguel Rellán (Kokol). Teatre gran i gran teatre. Discutible i discutit. Provocatiu, també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada