Més erudició que no pas teatre

www.totmataro.cat

2 de maig de 2007

El Dibbuq’, al Teatre Monumental
Comas Soler Cultura
L’epíleg de les activitats teatrals programades a Mataró amb motiu de la diada de Sant Jordi va tenir lloc dilluns de la setmana passada, al vespre, amb la lectura dramatitzada de ‘El Dibbuq’. Aquesta és una peça escrita en yídish, la llengua dels jueus de l’Europa oriental. Data del 1920, l’any de la mort del seu autor, el lituà Xalomon An-Ski. Els textos d’història del teatre del segle XX en diuen que està considerada com a l’obra dramàtica més famosa de tota la història de la cultura jueva, sobretot a partir de la versió en llengua hebrea que l’any 1922 va dirigir Eugene Vakhtangov al capdavant de la companyia Habimà, a Moscou.
Conferència explicativa

‘El Dibbuq’ ha vingut a parar a la nostra ciutat de la mà del director Moisès Maicas i de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral (AIET), que l’any 2004 ja el van presentar a Tortosa en el marc del ‘1r. Festival Internacional de Teatre Entre Cultures’, traduït i anotat directament del text yídish original per Joan Ferrer Costa i Anna Soler Horta. Afortunadament, a Mataró ‘El Dibbuq’ ha estat precedit per una conferència a càrrec del mateix Joan Solé, professor d’Estudis Hebreus i Arameus de la Universitat de Girona, que va explicar d’una manera molt planera i amena l’origen, la trama i la significació de l’obra, que tracta del drama de la jove Leye, posseïda per l’ànima del difunt Khonen, aïrat per l’incompliment d’un antic compromís de casament acordat pels pares respectius, abans del naixement d’ambdós joves. Un argument que no és fàcil d’interpretar perquè està ple de referències als mites tradicionals de la cultura jueva, al món dels morts i la divinitat, als llibres sagrats del judaisme, a la teosofia, a la càbala i a la transmigració de les ànimes. Massa per a erudits i prou.
Lectura poc dramatitzada

La versió que Moisès Maicas ha portat a Mataró es presentava com a lectura dramatitzada, amb la concurrència de trenta-tres actors i actrius, a més de quatre músics, una soprano solista i un cor de tres veus femenines, sota la direcció musical de Genís Mayola. Aquest repartiment tan ample, que és un fet habitual en les col·laboracions escèniques de Maicas i Mayola, ha resultat ser la millor gràcia de la proposta mataronina de ‘El Dibbuq’. Perquè val a dir que el semicercle de cadires i faristols que tanta multitud actuant formava a l’escenari del Monumental, impressionava. També tenia el seu què poder veure gent de teatre de casa al costat actors i actrius professionals, com Enric Majó, Josep Minguell, Òscar Intente, Albert Pérez, Xavier Capdet, Laia de Mendoza o Mercè Lleixà. O del venerable director Ricard Salvat, que va conduir el desenvolupament de l’obra com a lector de les acotacions. Però, quant a dramatització, no res. D’altra part, el caràcter intempestiu del dia i l’hora escollits –el vespre mateix de Sant Jordi, en què la ciutat és plena d’altres activitats festives i culturals va provocar una escandalosa buidor a la platea. Entre uns pocs aficionats empedreïts i uns quants parents o amics dels de dalt de l’escenari, quatre gats mal comptats. I el regust amargós de sospitar que en aquesta ocasió s’ha programat més a llaor i complaença del director o dels que actuaven, que no pas pensant en el públic.