L’ÚLTIM DIA DE PASTORETS VA CIRCULAR UNA REVISTA QUE SOTA EL NOM DE CUES , ALES I BANYES IRONITZAVA SOBRE LA CASA I LA SEVA GENT
EL BLOC DE NOTES D’EN TONI LA DONA PER ENTREGUES
EL BLOC DE NOTES D’EN TONI LA DONA PER ENTREGUES
Racons (i raconets) – pàg. 6-7
La Sala Cabañes està plena de racons. Racons més grans, racons més petits, on durant la representació, amb «nocturnitat i alevosia», tothom aprofita per fer allò que mai faria amb els llums oberts.
Amb una puntualitat modèlica, els tècnics arriben a la sala a les quatre en punt. Entren per la pista de bàsquet i el primer que troben és el racó de la xerrameca, on durant l’espectacle els joves de la casa es tiren la canya els uns als altres. Els qui tinguin èxit, les setmanes següents desapareixeran cap al fosc racó dels enamorats, un lloc que els tècnics mai trepitgen a menys que sigui per anar a buscar les espelmes de la Macarena. Quan els tècnics entren, però, aquest racó queda enrere i baixen les escales cap al sòtano. Primer travessen el racó del safareig, on tothom para a fer un glop i a afegir un altre got de plàstic en els posavasos. Al costat hi ha el racó d’en Dídac, el lloc on el co-cap tècnic deixa el gel sec si no hi ha radiadors a mà. A l’altra punta hi trobem el racó dels polvos d’en David, armari on s’hi guarden els ingredients necessaris per fer pets i flamarades, a més d’algunes aromes de qualitat discutible que de tant en tant serveixen per a alguna putada. Abans de canviar-se de roba, els tècnics entren a saludar-se en un dels llocs claus de la casa, el racó de la manduca, seu dels millors tiberis mentre al pis de sobre en Naïm pronuncia un monòleg inacabable. En aquest racó, on en Sidro arregla strobos a estones mortes, també hi trobem un mocador d’Els Pirates, per eixugar les llàgrimes si les coses no surten bé. Un cop canviats i pujant l’escala de cargol, es pot veure el racó del galliner, on tres il·lustres paelleres i Toni Arís s’asseuen per picotejar blat de moro i fer-la petar durant tota escena que ho permeti. Finalment, i mentre el/la rugidor/a avisa que estem a punt d’obrir sala, els tècnics munten el llibre. Al seu davant, i protegit per una esperada xarxa, els queda el racó del músic vilipendiat, on s’asseu Àlex Montasell per veure com li cauen pel cap més coses que a Figo en el Camp Nou.
La Sala Cabañes està plena de racons. Racons més grans, racons més petits, on durant la representació, amb «nocturnitat i alevosia», tothom aprofita per fer allò que mai faria amb els llums oberts.
Amb una puntualitat modèlica, els tècnics arriben a la sala a les quatre en punt. Entren per la pista de bàsquet i el primer que troben és el racó de la xerrameca, on durant l’espectacle els joves de la casa es tiren la canya els uns als altres. Els qui tinguin èxit, les setmanes següents desapareixeran cap al fosc racó dels enamorats, un lloc que els tècnics mai trepitgen a menys que sigui per anar a buscar les espelmes de la Macarena. Quan els tècnics entren, però, aquest racó queda enrere i baixen les escales cap al sòtano. Primer travessen el racó del safareig, on tothom para a fer un glop i a afegir un altre got de plàstic en els posavasos. Al costat hi ha el racó d’en Dídac, el lloc on el co-cap tècnic deixa el gel sec si no hi ha radiadors a mà. A l’altra punta hi trobem el racó dels polvos d’en David, armari on s’hi guarden els ingredients necessaris per fer pets i flamarades, a més d’algunes aromes de qualitat discutible que de tant en tant serveixen per a alguna putada. Abans de canviar-se de roba, els tècnics entren a saludar-se en un dels llocs claus de la casa, el racó de la manduca, seu dels millors tiberis mentre al pis de sobre en Naïm pronuncia un monòleg inacabable. En aquest racó, on en Sidro arregla strobos a estones mortes, també hi trobem un mocador d’Els Pirates, per eixugar les llàgrimes si les coses no surten bé. Un cop canviats i pujant l’escala de cargol, es pot veure el racó del galliner, on tres il·lustres paelleres i Toni Arís s’asseuen per picotejar blat de moro i fer-la petar durant tota escena que ho permeti. Finalment, i mentre el/la rugidor/a avisa que estem a punt d’obrir sala, els tècnics munten el llibre. Al seu davant, i protegit per una esperada xarxa, els queda el racó del músic vilipendiat, on s’asseu Àlex Montasell per veure com li cauen pel cap més coses que a Figo en el Camp Nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada