cues , ales i banyes - el diari (secret d'en Carles Maicas - pàg. 3

L’ÚLTIM DIA DE PASTORETS VA CIRCULAR UNA REVISTA QUE SOTA EL NOM DE CUES , ALES I BANYES IRONITZAVA SOBRE LA CASA I LA SEVA GENT
EL BLOC DE NOTES D’EN TONI LA DONA PER ENTREGUES

El diari (secret) d’en Carles Maicas – pàg. 3

Estimat Diari:

Últimament tothom passa de mi. Tothom em pregunta, però després ningú em fa cas. Llavors, per què em pregunten? Tan aviat sembla que Els Pastorets no poden funcionar sense mi com que funcionen molt millor sense mi...

Jo no sé què pensar. Què puc fer? Penjar cartells de ‘Fora els mals rotllos’, com en Toni Grané? Imposar-me i fotre quatre crits? Demostrar qui és l’autoritat? No m’hi atreveixo...

Seré covard, tal volta, volta, volta? És igual. Potser tenen raó els que em diuen que hauria d’estar content, que aquest any la meitat de la programació de la Sala són obres meves. Però jo no en tinc prou. En vull més. I la gent no para d’atabalar-me amb minúcies sobre els Pastorets.
Avui he hagut de llevar-me aviat per anar a comprar piles per a la càmera digital d’en Manolo. Anava amunt i avall buscant una botiga que estigués oberta i m’ha trucat l’Anna Gené. Es veu que hem de posar més nens a la Casa de Naïm.

Jo li he dit que ja no n’hi caben més, que l’últim dia ja en vam posar vint-i-dos a les estructures, però es veu que encara no n’hi ha prou. M’ho hauré de rumiar...

Quan per fi havia comprat les piles, he trobat en Joan Abril davant del PMC. Es veu que vol tornar a il·luminar no sé quina escena. Em venien ganes de tornar-lo a engegar, però si ja va dimitir de cap d’il·luminació, no vull que ara dimiteixi del càrrec d’excap. Per cert, que hauria de pensar un nou cap de llums... li podria dir a en Miquel Ros, a veure si per fi em diu que sí. Parlant amb en Joan Abril se m’ha tirat el temps a sobre i he hagut de tornar a casa corrent perquè avui venien en Pere i en Jose a dinar.

A la tarda, hi havia lloguer i he hagut d’anar a la Sala amb en Jordi Ramon. La càmara negra estava mal posada i m’ha fet anar al telar per posar-la bé. Ell estava a baix i anava cridant: «dóna un pèl de res de curta», i després, «un pèl de res de llarga», i encara, «toca centro». Jo no sabia quina corda era quina i anava estirant la primera que se m’acudia. Al final, ell m’ha dit que ja estava bé i he baixat a platea, però el decorat estava encara pitjor que abans. Quan s’ha acabat el lloguer, en David Sans m’estava esperant per preguntar-me si volia que el dimoni sortís per l’escotilló o per regidoria. Li he dit que fes el que volgués!

És que em pregunten cada cosa... Això de dirigir Els Pastorets és per tornar-te boig. I, a sobre, a la junta tothom em mira de reüll...

No sé si plegar i anar a collir taronges a França. A vegades, em vénen ganes de deixar-ho tot (també en Manolo), agafar la Carme Prat i anar-me’n de viatge a qualsevol lloc...

Carles