L’ÚLTIM DIA DE PASTORETS VA CIRCULAR UNA REVISTA QUE SOTA EL NOM DE CUES , ALES I BANYES IRONITZAVA SOBRE LA CASA I LA SEVA GENT
EL BLOC DE NOTES D’EN TONI LA DONA PER ENTREGUES
PRIMERA PART
EL BLOC DE NOTES D’EN TONI LA DONA PER ENTREGUES
PRIMERA PART
Cues, Ales i Banyes’2006
Pròleg - pàg. 2
Ja sóc aquí! Molta gent m’esperava des de feia molt temps. He trigat, però al final he arribat. Em dic CUES, ALES i BANYES, i aquest és el meu primer número (i l’últim, de moment). Sé que no faig tanta gràcia com l’Abelló quan fa de dimoni, però ho intento. A més, amb el temps ja n’aniré aprenent.
Jo visc a la Sala des que vaig néixer. I en tot aquest temps (que ja comencen a ser bastants anys) n’han passades de tots colors. Jo he vist coses que no us podríeu creure. Aquí, però, només us explicaré les més innocents, perquè no s’enfadi ningú (que al sòtano ja hi ha massa bambes).
«Els Pastorets» d’aquest any han estat molt especials per a tots vosaltres, tot i que al mes de desembre molts no teníeu gens clar que acabessin sortint bé (no cal que dissimuleu, que jo tampoc les tenia totes). Al final, bufar i fer ampolles.
Hem tingut un director que pot ser que tingui molts defectes, però no es pot negar que cau molt bé. I mai mira si hi ha xarxa abans de llançar-se al buit (al final, sí que hi ha xarxa, però ell ja s’hi havia llançat). En canvi, l’altre director (el musical) no es tira mai, però li tiren de tot, pobret. Com cada any, però, a la part tècnica és on ens ho hem passat millor, llàstima que el cap d’il·luminació durés menys que en Ferran Camps a Sis a traïció. Voleu saber més coses? Seguiu, seguiu llegint...
I, si la Sala no ens cau al damunt, fins l’any que ve!
Pròleg - pàg. 2
Ja sóc aquí! Molta gent m’esperava des de feia molt temps. He trigat, però al final he arribat. Em dic CUES, ALES i BANYES, i aquest és el meu primer número (i l’últim, de moment). Sé que no faig tanta gràcia com l’Abelló quan fa de dimoni, però ho intento. A més, amb el temps ja n’aniré aprenent.
Jo visc a la Sala des que vaig néixer. I en tot aquest temps (que ja comencen a ser bastants anys) n’han passades de tots colors. Jo he vist coses que no us podríeu creure. Aquí, però, només us explicaré les més innocents, perquè no s’enfadi ningú (que al sòtano ja hi ha massa bambes).
«Els Pastorets» d’aquest any han estat molt especials per a tots vosaltres, tot i que al mes de desembre molts no teníeu gens clar que acabessin sortint bé (no cal que dissimuleu, que jo tampoc les tenia totes). Al final, bufar i fer ampolles.
Hem tingut un director que pot ser que tingui molts defectes, però no es pot negar que cau molt bé. I mai mira si hi ha xarxa abans de llançar-se al buit (al final, sí que hi ha xarxa, però ell ja s’hi havia llançat). En canvi, l’altre director (el musical) no es tira mai, però li tiren de tot, pobret. Com cada any, però, a la part tècnica és on ens ho hem passat millor, llàstima que el cap d’il·luminació durés menys que en Ferran Camps a Sis a traïció. Voleu saber més coses? Seguiu, seguiu llegint...
I, si la Sala no ens cau al damunt, fins l’any que ve!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada