Què no volem ser

avui

10 de març de 2006

Marta Monedero
Amb la consistent xarxa en la direcció de Tamzin Townsend, que després d'un període de dos anys a Madrid (El mètode Grönholm) torna a Barcelona, Esteve Soler debuta com a autor a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) amb una comèdia "esbojarrada" amb música de hip-hop, sobre "les persones que no volem ser i sobre les mentides".
L'argument? Quatre jo- ves, protagonitzats per Anna Sahún (que encarna a una noia explosiva), Ivan Labanda (darrerament abonat al TNC), Elena Fortuny i Roger Casamajor, s'embranquen en una batalla de sexes, que fa aflorar en escena un doble joc de personalitat en què es pot escoltar què diuen els personatges i també què pensen (els aparts de tota la vida en codi teatral). Tot plegat, una comèdia d'embolics a quatre bandes "on tothom vol ser un altre", precisa Soler, que en lloc d'haver sortit de l'Institut del Teatre, sembla haver acabat un màster en publicitat, perquè no deixa de repetir que amb Jo sóc un altre! "es riu 120 vegades, perquè té 120 gags" i que "tothom que vulgui riure 120 vegades, la vingui a veure".
Més mesurada en les formes, Tamzin Townsend combrega amb Soler sobre una posada en escena que subratlla una estètica de "dibuixos animats, colorista, divertida i amb un ritme molt fort". Referents cinèfils
Sense pretensions. O més ben dit, només amb la de fer riure, l'autor confessa ha- ver-la escrit bevent de referents audiovisuals: de sèries televisives com ara Los Simpson, pel·lícules com Closer (2004), basada en una obra de Tony Kuschner, o en la mirada del cineasta Preston Sturges.
Amb aquesta comèdia, el projecte T6 tanca una etapa de quinze estrenes, que ha donat fruits com El club de les palles d'Albert Espinosa, que es traspassarà al cinema tal com va passar amb l'exitosa El mètode Grönholm de Jordi Galceran.