03 de març 2006

Teatre a la biblioteca

avui
3 de març de 2006

Marta Monedero
La Biblioteca de Catalunya torna a fer una aposta clara pel teatre. Si l'any passat la Nau de Llevant es convertia en l'entorn ideal per representar-hi el Misantrop de Molière, en aquesta ocasió el mateix director, Oriol Broggi, recula fins a arribar als pares de l'escena, els grecs, i agafa l'Antígona de Sòfocles per dur-la a l'espai de l'antiga Escola d'Arts i Oficis, una elegant nau gòtica de volta creuada ara en desús, que en un futur serà restaurada per la Biblioteca.
Utilitzar aquest espai situat fora del circuit habitual dels teatres serveix per esperonar la companyia La Perla 29, liderada per Oriol Broggi, per trobar "al·licients" a l'hora de plantejar un text com Antígona en un lloc com aquest. De fet és com muntar "un teatre de nou", "jugar a fer una mica de Peter Brook", en el sentit que s'inventen com transformar les dimensions de la nau en una sala teatral.
Nova traducció
Tot i les innovacions, val a dir que la posada en escena és "bastant clàssica", apunta Broggi, que parteix de la traducció que n'ha fet per a l'ocasió Jeroni Rubió. "Un text diàfan, que no beu de la versió de Carles Riba, que és molt bona de llegir, però una mica difícil a l'hora de representar-la". En aquest cas, es tracta d'una versió "més senzilla i una mica més contemporània" perquè, com explica Clara Segura, "ens hem allunyat un pèl" dels grecs. L'actriu, que encarna la protagonista de la tragèdia, diu afrontar-la "des del sentit comú". "Antígona no és feminista, però sí que és una dona que s'enfronta amb el poder". I això, al seu oncle Creont, (Pep Cruz) li toca el voraviu.
Pau Miró, Babou Cham, Màrcia Cisteró, Enric Serra i Xavier Serrano completen el repartiment de l'obra, que es veurà del 8 de març al 7 de maig en un lloc ben singular. Curiosament, aquesta era la zona on antigament hi havia l'Hospital de la Santa Creu, que al segle XVIII se sufragava amb els ingressos obtinguts per les obres que es feien al Teatre Principal. Els temps han canviat. I ara els teatres no només no sufraguen la sanitat sinó que amb prou feines quadren la caixa.