2 de maig de 2007
Lei Dafa i els seus companys de feina fa estona que encara miren embadalits les piràmides de ferro que la Fura dels Baus ha utilitzat per al seu espectacle 'Imperium'. Estrenada ahir a Pequín en una de les antigues fàbriques del centre artístic de Dashanzi, 'Imperium' és un muntatge de dur impacte visual que mira de criticar la violència dels poders imperials
Lei Dafa i els seus companys de feina fa estona que encara miren embadalits les piràmides de ferro que la Fura dels Baus ha utilitzat per al seu espectacle Imperium. Estrenada ahir a Pequín en una de les antigues fàbriques del centre artístic de Dashanzi, Imperium és un muntatge de dur impacte visual que mira de criticar la violència dels poders imperials. A Lei, mosso contractat per a la instal·lació, sobretot li va semblar “molt excitant, perquè això a la Xina és nou”. “Jo hi vindria pel meu compte –afegia–, però els 100 iuans de l’entrada [10€] són massa per a mi”.Imperium és una producció estrenada a Pequín per encàrrec del ministeri espanyol de Cultura i la Societat Estatal per a l’Acció Cultural Exterior, organismes promotors de l’Any d’Espanya a la Xina. La Fura dels Baus va haver d’adaptar l’espectacle a la censura en certs detalls, com evitar els nus de les vuit protagonistes, tot i que els seus responsables asseguren que les modificacions han estat més petites del que esperaven. Hi havia dubtes sobretot per si s’havien de tallar les escenes de sang i agressions entre les actrius, però no va ser així. Mu Xuyao, periodista de 24 anys de l’agència oficial Xinhua, assegurava que per a ella no hauria estat un problema veure les actrius despullades, però que entén que a la Xina “hi hagi persones que ho aturin per evitar ferir susceptibilitats”. Mu mi ra de no perdre’s esdeveniments destacats com l’estrena d’Imperium perquè són una oferta artística encara puntual.
La Fura dels Baus va haver d’adaptar l’espectacle a la censura en certs detalls, com evitar els nus de les vuit protagonistes
La majoria dels 400 espectadors eren expatriats procedents d’Europa amb ganes d’aprofitar un dels pocs moments destacats d’una agenda cultural encara limitada per la pressió autoritària. Renbo, nom amb què es presentava una estudiant d’audiovisuals, va apreciar el “realisme del missatge. Hi ha morts, violència per tot arreu... És que és la realitat del món!”. Renbo afirmava haver-se quedat impressionada per una forma de fer teatre que no havia vist mai: “Que algú de la Xina faci això és impensable. Diuen que aquest país evoluciona, però jo crec que en el fons no ha canviat res, ni canviarà”.Els xinesos presents eren privilegiats del miracle econòmic, fills de les incipients classes benestants urbanes en un país on la majoria anònima és un món rural fortament controlat per les forces regionals del Partit Comunista. Imperium va provocar moments d’angúnia. A Renbo, com a molts dels seus compatriotes, la primera part de l’espectacle la va “espantar” pel sotracs provocats pel llançament de petards a la sala. Precisament al primer acte “el públic entra en un espai, es troba amb el Caos i s’enfronta a la Por”, explica el programa d’Imperium. Després ja no hi ha opció d’escapatòria i l’audiència es troba enmig del camp de batalla. El públic corre amunt i avall de la nau entre flaixos i galledes d’aigua per evitar ser engolit per les màquines de guerra. Aplaudiments tímids van tancar una vetllada d’un teatre d’acció ràpida i d’interacció amb l’espectador encara desconegut fora de les elits xineses, una reacció que la direcció de la Fura havia dit esperar pel xoc del final violent, en el qual tothom mor entre cops de porres de plàstic i els trets d’uns canons de talc.
Lei Dafa i els seus companys de feina fa estona que encara miren embadalits les piràmides de ferro que la Fura dels Baus ha utilitzat per al seu espectacle Imperium. Estrenada ahir a Pequín en una de les antigues fàbriques del centre artístic de Dashanzi, Imperium és un muntatge de dur impacte visual que mira de criticar la violència dels poders imperials. A Lei, mosso contractat per a la instal·lació, sobretot li va semblar “molt excitant, perquè això a la Xina és nou”. “Jo hi vindria pel meu compte –afegia–, però els 100 iuans de l’entrada [10€] són massa per a mi”.Imperium és una producció estrenada a Pequín per encàrrec del ministeri espanyol de Cultura i la Societat Estatal per a l’Acció Cultural Exterior, organismes promotors de l’Any d’Espanya a la Xina. La Fura dels Baus va haver d’adaptar l’espectacle a la censura en certs detalls, com evitar els nus de les vuit protagonistes, tot i que els seus responsables asseguren que les modificacions han estat més petites del que esperaven. Hi havia dubtes sobretot per si s’havien de tallar les escenes de sang i agressions entre les actrius, però no va ser així. Mu Xuyao, periodista de 24 anys de l’agència oficial Xinhua, assegurava que per a ella no hauria estat un problema veure les actrius despullades, però que entén que a la Xina “hi hagi persones que ho aturin per evitar ferir susceptibilitats”. Mu mi ra de no perdre’s esdeveniments destacats com l’estrena d’Imperium perquè són una oferta artística encara puntual.
La Fura dels Baus va haver d’adaptar l’espectacle a la censura en certs detalls, com evitar els nus de les vuit protagonistes
La majoria dels 400 espectadors eren expatriats procedents d’Europa amb ganes d’aprofitar un dels pocs moments destacats d’una agenda cultural encara limitada per la pressió autoritària. Renbo, nom amb què es presentava una estudiant d’audiovisuals, va apreciar el “realisme del missatge. Hi ha morts, violència per tot arreu... És que és la realitat del món!”. Renbo afirmava haver-se quedat impressionada per una forma de fer teatre que no havia vist mai: “Que algú de la Xina faci això és impensable. Diuen que aquest país evoluciona, però jo crec que en el fons no ha canviat res, ni canviarà”.Els xinesos presents eren privilegiats del miracle econòmic, fills de les incipients classes benestants urbanes en un país on la majoria anònima és un món rural fortament controlat per les forces regionals del Partit Comunista. Imperium va provocar moments d’angúnia. A Renbo, com a molts dels seus compatriotes, la primera part de l’espectacle la va “espantar” pel sotracs provocats pel llançament de petards a la sala. Precisament al primer acte “el públic entra en un espai, es troba amb el Caos i s’enfronta a la Por”, explica el programa d’Imperium. Després ja no hi ha opció d’escapatòria i l’audiència es troba enmig del camp de batalla. El públic corre amunt i avall de la nau entre flaixos i galledes d’aigua per evitar ser engolit per les màquines de guerra. Aplaudiments tímids van tancar una vetllada d’un teatre d’acció ràpida i d’interacció amb l’espectador encara desconegut fora de les elits xineses, una reacció que la direcció de la Fura havia dit esperar pel xoc del final violent, en el qual tothom mor entre cops de porres de plàstic i els trets d’uns canons de talc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada