www.elperiodico.cat
31 de maig de 2008
• És injust que 25 anys de compromís s'acabin així
El Grec presenta Sutra, el kung-fu poètic dels monjos xinesos.
31 de maig de 2008
• És injust que 25 anys de compromís s'acabin així
El Grec presenta Sutra, el kung-fu poètic dels monjos xinesos.
Foto: KOEN BROOS
GONZALO Pérez de Olaguer
La Marató de l'Espectacle abaixa el teló. Sembla que definitivament. Enrere queden 25 anys d'una lluita tenaç, creativa, entregada. Una bonica i necessària aventura dirigida des d'aleshores per Juan Eduardo López i Arnau Vilardebò. Un tancament que no és just, com no ho va ser el del Festival de Teatre de Sitges. Hi ha històries que pesen en la cultura catalana i, més concretament, en la creació artística, que cada vegada té més línies d'alimentació. I l'Administració, en tot cas, ha de proposar alternatives; asfixiar la creació a poc a poc és un error polític.
La Marató de l'Espectacle era una autèntica festa. El ballarí Andrés Corchero, els actors Pep Bou i Christian Atanasiu són uns quants dels molts artistes que es van donar a conèixer o van presentar esbossos de nous treballs a la Marató. Aquesta mostra ha estat sinònim de creativitat i això ha de rebre sempre una important ajuda de l'administració. L'Ajuntament en justifica el finançament d'una manera gens convincent. I el fet final és que els 25 anys de compromís amb les arts escèniques patiran un seriós cop. Injusta situació. Per raons de força major no brindaré amb Juan i amb Arnau el 6 de juny a la nit al Mercat de les Flors. Ells coneixen la meva solidaritat i la d'EL PERIÓDICO amb aquesta meravellosa història que va començar fa 25 anys al carrer de Trafalgar. Sí que hi seran destacades figures de l'espectacle.
I de la Marató al Grec 2008. Amb el programa del festival a les mans ja es poden aventurar algunes coses. Com ara que el director, Ricardo
Szwarcer, ha posat la mirada més en el risc, que hi ha concentració d'ofertes a l'amfiteatre de Montjuïc, un espai que el públic sempre agraeix. Sembla que s'han buscat ofertes no habituals i s'han tornat a recolzar les coproduccions.
A més, la direcció del Grec ha establert nexes d'unió amb el teatre anglès que només poden aportar beneficis a la mostra. De la mà del sempre convincent Josep Maria Pou arriba Su seguro servidor, d'Orson Welles. També hi haurà dos Shakespeares: un nou Rey Lear, de caràcter minimalista i amb Joan Anguera al capdavant del repartiment, i Troilus and Cressida, a càrrec de Cheek by Jowl, una de les millors i més arriscades companyies angleses. I a més hi ha les companyies emergents.
Javier Daulte estrena l'obra Nunca estuviste tan adorable, amb Anabel Alonso, una història argentina que combina diferents gèneres teatrals. El Grec 2008 també ofereix dansa, circ, música, amb espectacles a l'aire lliure i per a tots els públics. Finalment, tanca aquesta edició del festival la final estatal de la Red Bull Batalla de Los Gallos, una competició internacional de cantants de rap. Aquesta és l'oferta. Després vindrà la realitat.
GONZALO Pérez de Olaguer
La Marató de l'Espectacle abaixa el teló. Sembla que definitivament. Enrere queden 25 anys d'una lluita tenaç, creativa, entregada. Una bonica i necessària aventura dirigida des d'aleshores per Juan Eduardo López i Arnau Vilardebò. Un tancament que no és just, com no ho va ser el del Festival de Teatre de Sitges. Hi ha històries que pesen en la cultura catalana i, més concretament, en la creació artística, que cada vegada té més línies d'alimentació. I l'Administració, en tot cas, ha de proposar alternatives; asfixiar la creació a poc a poc és un error polític.
La Marató de l'Espectacle era una autèntica festa. El ballarí Andrés Corchero, els actors Pep Bou i Christian Atanasiu són uns quants dels molts artistes que es van donar a conèixer o van presentar esbossos de nous treballs a la Marató. Aquesta mostra ha estat sinònim de creativitat i això ha de rebre sempre una important ajuda de l'administració. L'Ajuntament en justifica el finançament d'una manera gens convincent. I el fet final és que els 25 anys de compromís amb les arts escèniques patiran un seriós cop. Injusta situació. Per raons de força major no brindaré amb Juan i amb Arnau el 6 de juny a la nit al Mercat de les Flors. Ells coneixen la meva solidaritat i la d'EL PERIÓDICO amb aquesta meravellosa història que va començar fa 25 anys al carrer de Trafalgar. Sí que hi seran destacades figures de l'espectacle.
I de la Marató al Grec 2008. Amb el programa del festival a les mans ja es poden aventurar algunes coses. Com ara que el director, Ricardo
Szwarcer, ha posat la mirada més en el risc, que hi ha concentració d'ofertes a l'amfiteatre de Montjuïc, un espai que el públic sempre agraeix. Sembla que s'han buscat ofertes no habituals i s'han tornat a recolzar les coproduccions.
A més, la direcció del Grec ha establert nexes d'unió amb el teatre anglès que només poden aportar beneficis a la mostra. De la mà del sempre convincent Josep Maria Pou arriba Su seguro servidor, d'Orson Welles. També hi haurà dos Shakespeares: un nou Rey Lear, de caràcter minimalista i amb Joan Anguera al capdavant del repartiment, i Troilus and Cressida, a càrrec de Cheek by Jowl, una de les millors i més arriscades companyies angleses. I a més hi ha les companyies emergents.
Javier Daulte estrena l'obra Nunca estuviste tan adorable, amb Anabel Alonso, una història argentina que combina diferents gèneres teatrals. El Grec 2008 també ofereix dansa, circ, música, amb espectacles a l'aire lliure i per a tots els públics. Finalment, tanca aquesta edició del festival la final estatal de la Red Bull Batalla de Los Gallos, una competició internacional de cantants de rap. Aquesta és l'oferta. Després vindrà la realitat.