www.elpunt.cat
3 de juny de 2008
J.B.. Barcelona
«Interpretar Copi és una gran llibertat», remarca l'actor Carles Romero. Des de dimecres i fins al 6 de juliol es representa a la Sala Muntaner La nevera. Es tracta del penúltim muntatge que va escriure l'autor i actor argentí, abans que morís de la sida el 1988. L'obra és una antologia dels personatges de l'univers de Copi. La nevera apareix enmig del menjador. És una metàfora d'un fet inajornable que l'obliga a replantejar-se la vida. Copi escriu com una exmodel transvestida, que es planteja escriure una autobiografia, ha d'afrontar una malaltia que resultarà terminal. Ella reprendrà una llarga reflexió parlant amb la seva mare, una psicòloga i una rata (de qui s'enamorarà) per provar d'encarar el tràngol. Acabarà adormint-se sense obrir la nevera, sense atrevir-se a reconstruir la vida després de la fatídica diagnosi.
Carles Romero ha estat alumne del Col·legi del Teatre de Barcelona que, fa una dècada, es va traslladar a França, on ha consolidat la seva carrera artística. Ara es presenta amb un monòleg, estrenat l'octubre del 2006, que ell va començar a plantejar-se l'any anterior quan un amic seu es va deixar el llibre a casa seva.
Romero es va plantejar fer un Copi sense la bogeria característica dels anys setanta. El protagonista no era un transvestit sinó una persona solitària que s'enfrontava a una malaltia terminal. Es van adonar que, presentar-ho en aquest format, desvirtuaven Copi. Per a l'actor, el dramaturg, tot i la seva aparent superficialitat, escriu el text amb moltes arrels. Els joves directors francesos han redescobert Copi els últims deu anys, després que se'l menystingués els anys 80 per la seva mirada frívola.
3 de juny de 2008
J.B.. Barcelona
«Interpretar Copi és una gran llibertat», remarca l'actor Carles Romero. Des de dimecres i fins al 6 de juliol es representa a la Sala Muntaner La nevera. Es tracta del penúltim muntatge que va escriure l'autor i actor argentí, abans que morís de la sida el 1988. L'obra és una antologia dels personatges de l'univers de Copi. La nevera apareix enmig del menjador. És una metàfora d'un fet inajornable que l'obliga a replantejar-se la vida. Copi escriu com una exmodel transvestida, que es planteja escriure una autobiografia, ha d'afrontar una malaltia que resultarà terminal. Ella reprendrà una llarga reflexió parlant amb la seva mare, una psicòloga i una rata (de qui s'enamorarà) per provar d'encarar el tràngol. Acabarà adormint-se sense obrir la nevera, sense atrevir-se a reconstruir la vida després de la fatídica diagnosi.
Carles Romero ha estat alumne del Col·legi del Teatre de Barcelona que, fa una dècada, es va traslladar a França, on ha consolidat la seva carrera artística. Ara es presenta amb un monòleg, estrenat l'octubre del 2006, que ell va començar a plantejar-se l'any anterior quan un amic seu es va deixar el llibre a casa seva.
Romero es va plantejar fer un Copi sense la bogeria característica dels anys setanta. El protagonista no era un transvestit sinó una persona solitària que s'enfrontava a una malaltia terminal. Es van adonar que, presentar-ho en aquest format, desvirtuaven Copi. Per a l'actor, el dramaturg, tot i la seva aparent superficialitat, escriu el text amb moltes arrels. Els joves directors francesos han redescobert Copi els últims deu anys, després que se'l menystingués els anys 80 per la seva mirada frívola.