www.elperiodico.cat
3 de juny de 2008
• "Jutjava sense ferir", destaca Benet i Jornet
Gonzalo Pérez de Olaguer mor als 71 anys i deixa un gran llegat d'amor pel teatre
N. MARTORELL / M. CERVERA
BARCELONA
Va morir un dilluns. El dia en què no hi ha funció. Gonzalo Pérez de Olaguer era únic (fins i tot en això). A un crític o se li té por o se l'odia. Però a ell se l'estimava. I els teatrers l'hi van demostrar en vida, muntant-li una festa sorpresa al Poliorama pel seu 60è aniversari el 1996. O abarrotant la Cúpula Venus el febrer passat, en la presentació del seu llibre Els anys difícils del teatre català. Tots coneixien la seva malaltia. I l'acte es va convertir en un emotiu homenatge. Com ho són també les declaracions que vénen a continuació.
Sergi Belbel, director del TNC. "Reunia una condició molt estranya: era crític de teatre i tan estimat... Com ell no n'abunden. Era un apassionat del teatre, a peu del canó. Em va deixar parat la seva fortalesa, malgrat la seva debilitat física, sense perdre's cap estrena, com va passar fa tan pocs dies al Teatre Nacional. Estava animat. Seguia lluitant, fins a l'últim acte. El seu amor pel teatre i la vida fan posar la pell de gallina".
Carles Sans, membre de Tricicle. "Amb Gonzalo s'acaba una manera de fer crítica. Tot i que criticava, ho feia de manera molt professional i humana, i això va fer que tinguéssim una boníssima amistat. Fins i tot ens unia la nostra afició al tennis. Vam jugar junts al tennis, i he d'admetre que em va guanyar sempre, tot i les meves burles sobre que ell era més gran".
Joan Pera, actor. "Era un lluitador des de les barricades, que estimava al teatre com ningú més l'ha estimat. No es casava amb ningú de l'èxit, sinó amb la feina ben feta. És de les persones que més he apreciat d'aquest món tan difícil com és el nostre. El país perd una cosa tan senzilla i gran com un home de teatre, d'una honestedat extraordinària. Com deia Lorca, si el teatre és l'expressió del poble, perdem un hereu d'aquesta expressió".
Núria Espert, actriu i directora. "El coneixia des de deu fer 50 anys. Ens vèiem sempre que venia a Barcelona, i sempre tenia una paraula afectuosa per a mi, o s'interessava per la meva família, si estava bé... Sento molt la seva pèrdua".
Daniel Martínez, productor. "La seva amistat serà indeleble i el teatre el mantindrà sempre en la seva història".
Josep Maria Benet i Jornet, dramaturg. "A Gonzalo el recordaré sempre per la seva bondat. Era un home bo. Li costava parlar malament, fora que s'enfadés molt, buscava sempre el costat amable. Després d'una estrena sabies que Gonzalo et jutjaria amb justícia i predisposició a no ferir. Un fet poc habitual, ja que els crítics de teatre solen ser molt més durs i agressius que no pas els de narrativa i poesia. Ell n'era l'excepció".
Ricard Salvat, director teatral. "He conegut Gonzalo en totes les seves facetes: com a director d'escena, i era dels bons, com a llibreter, com a director de la revista Yorik i com a crític. I en totes va ser un home generós, obert, sempre disposat a ajudar. A mi, que sóc una mica més gran que ell, m'agradava molt parlar-hi perquè molt poca gent de Barcelona havia vist tant teatre i en sabia tant. El seu últim llibre és fonamental i marcarà època. Llàstima que no pugui fer-ne el segon volum".
Mario Gas, director teatral. "Ha sigut una persona fonamental dels últims 40 anys perquè, en totes les seves facetes, va fer gala d'una entrega absoluta. La seva pèrdua és important i serà molt sentida per tota la professió perquè la gent l'estimava. Havia fet de tot. Era un home polifacètic amb una vida que va estar lligada a la professió. I, tot i que no està de moda ser bona persona, ell ho era i això també és important en la vida".
Lluís Pasqual, director teatral. "Sempre el recordaré a la seva llibreria del carrer de Bergara i com a editor de la revista Yorik. Abans de coneixe'l com a crític, el vaig conèixer com un més de la professió. Sempre recordaré el seu etern somriure".
Àlex Rigola, director del Lliure. "La ciutat no sols ha perdut un crític, sinó una gran persona. La més entranyable".
Carles Canut, actor. "S'ha mort un dels millors amics que teníem els creadors en el món del teatre. I que, curiosament, era crític". Amb aquestes paraules Canut va iniciar ahir a la nit la lectura dramatitzada de Sushi, text de la guardonada Mar Monegal, al Romea.
3 de juny de 2008
• "Jutjava sense ferir", destaca Benet i Jornet
Gonzalo Pérez de Olaguer mor als 71 anys i deixa un gran llegat d'amor pel teatre
N. MARTORELL / M. CERVERA
BARCELONA
Va morir un dilluns. El dia en què no hi ha funció. Gonzalo Pérez de Olaguer era únic (fins i tot en això). A un crític o se li té por o se l'odia. Però a ell se l'estimava. I els teatrers l'hi van demostrar en vida, muntant-li una festa sorpresa al Poliorama pel seu 60è aniversari el 1996. O abarrotant la Cúpula Venus el febrer passat, en la presentació del seu llibre Els anys difícils del teatre català. Tots coneixien la seva malaltia. I l'acte es va convertir en un emotiu homenatge. Com ho són també les declaracions que vénen a continuació.
Sergi Belbel, director del TNC. "Reunia una condició molt estranya: era crític de teatre i tan estimat... Com ell no n'abunden. Era un apassionat del teatre, a peu del canó. Em va deixar parat la seva fortalesa, malgrat la seva debilitat física, sense perdre's cap estrena, com va passar fa tan pocs dies al Teatre Nacional. Estava animat. Seguia lluitant, fins a l'últim acte. El seu amor pel teatre i la vida fan posar la pell de gallina".
Carles Sans, membre de Tricicle. "Amb Gonzalo s'acaba una manera de fer crítica. Tot i que criticava, ho feia de manera molt professional i humana, i això va fer que tinguéssim una boníssima amistat. Fins i tot ens unia la nostra afició al tennis. Vam jugar junts al tennis, i he d'admetre que em va guanyar sempre, tot i les meves burles sobre que ell era més gran".
Joan Pera, actor. "Era un lluitador des de les barricades, que estimava al teatre com ningú més l'ha estimat. No es casava amb ningú de l'èxit, sinó amb la feina ben feta. És de les persones que més he apreciat d'aquest món tan difícil com és el nostre. El país perd una cosa tan senzilla i gran com un home de teatre, d'una honestedat extraordinària. Com deia Lorca, si el teatre és l'expressió del poble, perdem un hereu d'aquesta expressió".
Núria Espert, actriu i directora. "El coneixia des de deu fer 50 anys. Ens vèiem sempre que venia a Barcelona, i sempre tenia una paraula afectuosa per a mi, o s'interessava per la meva família, si estava bé... Sento molt la seva pèrdua".
Daniel Martínez, productor. "La seva amistat serà indeleble i el teatre el mantindrà sempre en la seva història".
Josep Maria Benet i Jornet, dramaturg. "A Gonzalo el recordaré sempre per la seva bondat. Era un home bo. Li costava parlar malament, fora que s'enfadés molt, buscava sempre el costat amable. Després d'una estrena sabies que Gonzalo et jutjaria amb justícia i predisposició a no ferir. Un fet poc habitual, ja que els crítics de teatre solen ser molt més durs i agressius que no pas els de narrativa i poesia. Ell n'era l'excepció".
Ricard Salvat, director teatral. "He conegut Gonzalo en totes les seves facetes: com a director d'escena, i era dels bons, com a llibreter, com a director de la revista Yorik i com a crític. I en totes va ser un home generós, obert, sempre disposat a ajudar. A mi, que sóc una mica més gran que ell, m'agradava molt parlar-hi perquè molt poca gent de Barcelona havia vist tant teatre i en sabia tant. El seu últim llibre és fonamental i marcarà època. Llàstima que no pugui fer-ne el segon volum".
Mario Gas, director teatral. "Ha sigut una persona fonamental dels últims 40 anys perquè, en totes les seves facetes, va fer gala d'una entrega absoluta. La seva pèrdua és important i serà molt sentida per tota la professió perquè la gent l'estimava. Havia fet de tot. Era un home polifacètic amb una vida que va estar lligada a la professió. I, tot i que no està de moda ser bona persona, ell ho era i això també és important en la vida".
Lluís Pasqual, director teatral. "Sempre el recordaré a la seva llibreria del carrer de Bergara i com a editor de la revista Yorik. Abans de coneixe'l com a crític, el vaig conèixer com un més de la professió. Sempre recordaré el seu etern somriure".
Àlex Rigola, director del Lliure. "La ciutat no sols ha perdut un crític, sinó una gran persona. La més entranyable".
Carles Canut, actor. "S'ha mort un dels millors amics que teníem els creadors en el món del teatre. I que, curiosament, era crític". Amb aquestes paraules Canut va iniciar ahir a la nit la lectura dramatitzada de Sushi, text de la guardonada Mar Monegal, al Romea.