www.elpunt.cat
3 de juny de 2008
El crític de teatre Gonzalo Pérez de Olaguer va morir ahir després d'una llarga malaltia
T. FERRÉ J. BORDES.
Gonzalo Pérez de Olaguer, al febrer.
Foto: MARC LLACH
Ahir a la tarda a Barcelona el crític teatral degà a Catalunya, Gonzalo Pérez de Olaguer, va baixar el teló definitivament. La seva lluita amb el càncer els últims mesos va permetre veure'l en diferents estrenes les últimes setmanes. El sector teatral va voler-li agrair, en vida, la complicitat de gairebé mig segle d'ofici, en la presentació del llibre Els anys difícils del teatre català (Arola Editors), el mes de febrer passat. Un acte que es va convertir en un homenatge inaudit de totes les famílies del sector teatral cap a la crítica. Precisament, en aquest acte, amb la presència del president del govern, José Montilla, ell afirmava que lluitaria amb la malaltia fins al final. La 32a edició del Festival Grec, que comença a finals de mes, serà el primer en què faltarà en Gonzalo.
Gonzalo Pérez de Olaguer Moreno (Gènova, 1936 - Barcelona, 2008) periodista i crític teatral, va crear el 1963 el Grup Bambalinas, formació en la qual va dirigir obres de Fernando Arrabal i Max Frisch. També va ser cofundador de Yorick Revista de Teatro i col·laborador habitual de Primer Acto i El Público. El 1965 va iniciar la seva trajectòria com a crític, que ha desenvolupat a El Periódico de Catalunya, Guía del ocio, Teatre BCN, Mundo Diario i Diari de Barcelona. Ha publicat els llibres Teatre Independent a Catalunya (Ed. Bruguera), Adolfo Marsillach: una biografia socio-teatral (Dopesa), TNB (Teatro Nacional de Barcelona): història d'una imposició (Institut del Teatre), Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega (RBA) per les seves 25 edicions, i Els anys difícils del teatre català. Ha rebut el Premio Nacional de Teatro dues vegades i el premi ADB concedit per l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (2003).
Una de les seves intervencions públiques més recents va ser durant l'acte dels Premis de la Crítica de Barcelona, iniciativa que es va impulsar fa més d'una dècada i que l'any passat es va recuperar, per la il·lusió que Gonzalo va despertar entre els altres companys de la crítica. Gonzalo pertany a una generació que acollia els periodistes primerencs, amb generositat.
3 de juny de 2008
El crític de teatre Gonzalo Pérez de Olaguer va morir ahir després d'una llarga malaltia
T. FERRÉ J. BORDES.
Gonzalo Pérez de Olaguer, al febrer.
Foto: MARC LLACH
Ahir a la tarda a Barcelona el crític teatral degà a Catalunya, Gonzalo Pérez de Olaguer, va baixar el teló definitivament. La seva lluita amb el càncer els últims mesos va permetre veure'l en diferents estrenes les últimes setmanes. El sector teatral va voler-li agrair, en vida, la complicitat de gairebé mig segle d'ofici, en la presentació del llibre Els anys difícils del teatre català (Arola Editors), el mes de febrer passat. Un acte que es va convertir en un homenatge inaudit de totes les famílies del sector teatral cap a la crítica. Precisament, en aquest acte, amb la presència del president del govern, José Montilla, ell afirmava que lluitaria amb la malaltia fins al final. La 32a edició del Festival Grec, que comença a finals de mes, serà el primer en què faltarà en Gonzalo.
Gonzalo Pérez de Olaguer Moreno (Gènova, 1936 - Barcelona, 2008) periodista i crític teatral, va crear el 1963 el Grup Bambalinas, formació en la qual va dirigir obres de Fernando Arrabal i Max Frisch. També va ser cofundador de Yorick Revista de Teatro i col·laborador habitual de Primer Acto i El Público. El 1965 va iniciar la seva trajectòria com a crític, que ha desenvolupat a El Periódico de Catalunya, Guía del ocio, Teatre BCN, Mundo Diario i Diari de Barcelona. Ha publicat els llibres Teatre Independent a Catalunya (Ed. Bruguera), Adolfo Marsillach: una biografia socio-teatral (Dopesa), TNB (Teatro Nacional de Barcelona): història d'una imposició (Institut del Teatre), Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega (RBA) per les seves 25 edicions, i Els anys difícils del teatre català. Ha rebut el Premio Nacional de Teatro dues vegades i el premi ADB concedit per l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (2003).
Una de les seves intervencions públiques més recents va ser durant l'acte dels Premis de la Crítica de Barcelona, iniciativa que es va impulsar fa més d'una dècada i que l'any passat es va recuperar, per la il·lusió que Gonzalo va despertar entre els altres companys de la crítica. Gonzalo pertany a una generació que acollia els periodistes primerencs, amb generositat.