Cues , ales i banyes - si en Pàmies aixeques el cap ... pag. 4-5

L’ÚLTIM DIA DE PASTORETS VA CIRCULAR UNA REVISTA QUE SOTA EL NOM DE CUES , ALES I BANYES IRONITZAVA SOBRE LA CASA I LA SEVA GENT
EL BLOC DE NOTES D’EN TONI LA DONA PER ENTREGUES

Si en Pàmies aixequés el cap...* – pàg. 4-5

Per Joan Salicrú

«Els Pastorets de Mataró», probablement el millor espectacle nadalenc de Catalunya, aixeca el teló un any més i ho fa amb moltes novetats. Algunes de les més importants, que no deixaran ningú indiferent, les presentem en aquest reportatge.

En aquesta temporada 2006-2007, l’obra arriba a la seva edició número 90, que els responsables han volgut que signifiqui un abans i un després en la història de la Sala Cabañes.

Els canvis anunciats han sorprès molta gent (tant de dins com de fora de la Sala) i qui millor ha definit la sensació predominant en la secció teatral del Centre Catòlic ha estat l’exdirector d’Els Pas-torets, Toni Grané, que sense pèls a la llengua ha declarat a aquesta revista: “Estic molt content: als Pastorets no els co-neixerà ni la mare que els va pa-rir”. Però Grané, a qui molts consideren el “pare espiritual” d’aq-uesta nova versió del muntatge arran de les novetats que va introduir quan va ser-ne director, se n’ha volgut desmarcar: “modestament, haig de reconèi-xer que el mèrit no és meu: du-rant les representacions de l’any passat tots ens vam adonar de la necessitat d’aquests canvis”.

Aquesta tesi la corrobora la presidenta de Sala Cabañes, Imma Llorens: “jo distingiria dos tipus de canvis en l’espectacle: d’una banda, s’han replantejat qüestions bàsiques de l’obra per adaptar-la als nous temps i, de l’altra, s’han insertat petits canvis que, com diu en Toni Grané, ja es van començar a implantar l’any passat”. Aquests “petits canvis” afecten tant la part tècnica com l’artística. El primer dels quals serà visible abans i tot que pugi el teló: els tècnics de so no tiraran la falca de cinc minuts quan ho marqui regidoria, sinó quan vegin arribar Quim Llorens a la sala.
El que a primera vista podria suposar un desordre en el funcionament tècnic, s’ha rebut amb entusiasme a l’equip de so: “significa una gran millora, com ja hem pogut veure en els assajos: abans sempre patíem per si a regidoria estaven despistats, per si algun tècnic ocupava l’emissora dient tonteries o si faltaven piles, –ha dit Toni Arís, nou responsable de so juntament amb Anna Gené- ara, en canvi, sabem que no hi haurà cap problema: en Quim és com un rellotge; si ell arriba, és que falten cinc minuts”.

Una altra novetat, que no ha tingut tan bona acceptació correspon a la part musical. El director de l’orquestra, Àlex Montasell, s’ha vist obligat a substituir les tradicionals batu-tes per una enorme vara de pastor. Els motius del canvi cal buscar-los en una millor coordi-nació entre el director i els actors de dalt l’escenari: gràcies a la grandària de la vara de Montasell (en el bon sentit), l’orquestra i el cor de dalt l’escenari per fi van a l’hora.

El director musical, però, no està satisfet amb el canvi, imposat des de l’executiva, i lamenta no poder dirigir amb les baquetes fluorescents que va estrenar l’any passat. En canvi, els actors sí que creuen que el canvi proporciona una millora substancial: “no hauríem imagi-nat mai que el ‘Freda nit de nevada’ en realitat no era un cà-non; volem agrair públicament a en Jose i en Pere que l’any pas-sat ens donessin la idea llançant la vara sobre l’orquestra”, ha manifestat un actor que ha prefe-rit mantenir-se en l’anonimat.

També l’equip tècnic està content amb aquesta iniciativa, ja que per les televisions on fins ara es projectava la imatge d’Àlex Montasell, s’hi podran veure els partits del Barça.

Pel que fa a la part artística, és on més novetats hi ha. A l’escena de la lluna, per exemple, hi apareixeran tant en Mataties com en Jonàs. Els dos còmics, a més, no se sentiran gens sols: hauran de cantar la rondalla a un total de cent-cinquanta petits pastors que els acompanyaran. Els 150 nens formen part d’una roda coordinada per Montse Horta i seran diferents a cada representació: “Després de l’èxit de l’any passat amb tants nens a escena -ha assegurat Horta-, aquest any ens hem vist desbordats per les sol·licituds: tenim prop de 1.200 nens inscrits i, a falta de fer algunes proves a l’escenari, veiem difícil fer-ne encabir més de 800”.

Pastorets participatius

La gran novetat d’aquesta temporada, però, va més enllà de petites modificacions en el text o el funcionament de l’obra i afecta la pròpia concepció de l’espectacle i a la interacció amb el públic. El públic que assisteixi a la Sala Cabañes a partir del dia de Sant Esteve (els que ho facin el dia de la preestrena no, ja que l’entrada no els ha costat ni un duro) podrà omplir abans d’entrar un formulari on podrà escollir algunes característiques del muntatge.

Per a fer-ho, el públic haurà d’arribar al teatre com a mínim un quart d’hora abans del co-mençament de l’obra i omplir el paperet que oferiran els acomo-dadors. Després d’un ràpid re-compte, simultàniament a l’arri-bada de Quim Llorens es comuni-carà als actors quina versió de l’obra s’iniciarà al cap de cinc minuts.

Entre les qüestions que el públic podrà escollir n’hi ha d’anecdòtiques (si prefereixen un Jehú cec o un que hi vegi, per exemple) o alguna versió predeterminada de l’obra. Entre les possibilitats hi ha l’anomenada “versió extensa” d’“Els Pasto-rets“ (amb un repartiment on hi ha Jordi Romagosa de Satanàs i Jan Blanch en el paper de Naïm, per exemple) i que s’acosta a les nou hores de durada que havia planificat l’autor de L’estel de Natzaret, Ramon Pàmies. Des de Sala Cabañes s’advertirà al públic assistent que si prefereixen aquesta versió s’em-portin un tupper amb el sopar.

Una altra versió de la peça és el que s’ha batejat com “Els Pas-torets improvisats”, on es podran veure en acció conjuntament Josep Maria De Ramon (interpre-tant a la vegada Déu i Satanàs), Antoni Grau (Jehú), Jose Sán-chez i Pere Vázquez (Jonàs i Mataties) o Gerard Flynn (Benjamí), entre d’altres.

El públic més agosarat, però, té una opció encara més original: viure l’obra des de dins. La direcció artística de l’espectacle ha deixat dos personatges sense actors per tal de “potenciar les vocacions d’actor” dels assisten-ts, segons s’anuncia al programa de mà. Els dos papers buits són el de sacerdot del temple i el d’avar a Cercant Posada. Els qui vulguin provar sort dalt de l’esce-nari només han de trucar al 93.790.12.13 i l’equip de vestuari anirà a casa seva a prendre’ls mides.

L’equip d’investigació de Capgròs, però, ha tingut accés a una font anònima que contradiu la versió oficial: “El que passa és que no tenen actors per als per-sonatges i es necessita gent de fora. Com que l’any passat hi va haver vint-i-tres sacerdots i trenta-set avars, no queda ningú per fer aquests papers: tothom ja els ha fet”.


Imma Llorens, però, creu que l’aposta dels Pastorets per la par-ticipació ciutadana “va en la línia que ha encetat l’ajuntament de Mataró en aquesta legislatura” i vol demostrar que “cedir respon-sabilitats de decisió a la ciutada-nia no només és possible en la política”. Les males llengües, però, asseguren que la iniciativa de Sala Cabañes només busca “fer la pilota” al govern municipal de cara a possibles subvencions en les obres del Centre Catòlic.

Moltes incògnites sobre la ubicació de la peça durant l’any vinent

Després del principi d’acord a què han arribat el Patronat de la Sagrada Família i l’ajuntament, sembla pràctica-ment segur que aquests seran els últims Pastorets que es representen en la Sala Cabañes tal com es coneix ara. A partir del mes de febrer començaran els treballs d’enderroc del que es coneix popularment com “la gàbia” per tal de construir-hi blocs de pisos, una àrea verda i un teatre soterrat.

El que encara ningú ha aclarit és si mentre durin les obres se seguiran representant Els Pastorets i on es faran. Des de la junta de la Sala Cabañes no es preveu un panorama sense representacions dels Pastorets, però l’ajuntament encara no ha volgut donar una resposta definitiva: “les bones intencions hi són, però hem de quadrar els horaris”, ha dit el regidor de Cultura, Jaume Graupera. Per Graupera, l’ubicació ideal per l’espectacle nadalenc és el Teatre Monumental, però “caldrà veure si durant aquestes dates no està ocupat per festivals escolars de Nadal”.

Aquestes declaracions del responsable de Cultura no han estat gaire ben rebudes a la Sala Cabañes i la presidenta de l’entitat, Imma Llorens, no ha volgut respondre-les. Fonts del Centre Catòlic, però, assenyalen que des de la secció teatral ja s’ha posat en marxa un mecanisme per buscar espais alternatius.

Entre les opcions amb més possibilitats hi ha l’altar de Santa Maria, com la Passió, o Òrrius, lloc habitual d’estrenes de muntatges de la casa. Per si aquestes fallessin, també s’han mantingut contactes amb el Pati de Can Bruguera o la casa okupa de la plaça Gran. Tot i que també s’havia parlat de representar Els Pastorets al Robafaves, com si fos una “Hora del Conte” qualsevol, la Unió de Cooperadors s’hi ha negat, ja que volen a canvi el local de davant de la sala.

*Notícia apareguda al setmanari Capgròs
del divendres 22 de desembre de 2006