avui
6 de març de 2006
Sis hores amb Shakespeare
Eduard Mas
Sense temps per asseure's a les desfasades butaques del teatre Arriaga de Bilbao, dos encaputxats assalten l'escenari enmig de forts crits. A Euskadi, aquest dissabte a la mateixa hora però al bell mig del carrer, encaputxats i ertzaines també corrien i cridaven. Al vell teatre els joves, però, no eren desconeguts, eren els actors Pablo Viar, Luis Rallo, David Pinilla i Alberto Berzal en els primers compassos de l'obra més universal de Shakespeare: Hamlet. El director català i flamant assessor de l'Arriaga, Lluís Pasqual, estrenava dissabte dos ambiciosos muntatges. Les recomanacions del director són clares: a Hamlet se li ha d'afegir La tempestad. Gairebé sis hores d'un Shakespeare que té molt de Pasqual amb la intenció de fer pensar en la magnitud de la violència armada, la mort i la venjança. Una nova companyia teatral amb noms d'autèntic luxe per interpretar dues històries paral·leles, per analitzar -tal com repeteix el seu director- la terrible i complexa realitat que ens envolta, sobretot al País Basc. Perquè les dues obres -a part de referències constants al país- tenen molt d'Euskadi.
En una ciutat poc acostumada als espectacles teatrals de qualitat -l'Arriaga portava molts anys sense una estrena pròpia-, una platea plena d'actors vinguts des de Catalunya i de polítics catalans i bascos va dedicar tarda i nit a observar com Hamlet arriba a l'autoimmolació i Pròsper utilitza el perdó en lloc de la venjança. Un teatre que, amb massa cadires buides, va gaudir d'un immens Eduard Fernández recitant el "ser o no ser" amb encenedor i cigarret a la mà, d'uns diàlegs shakespearians amb la ironia i la proximitat de Pasqual, i de l'agraït retorn de Marisa Paredes als escenaris. Llargues ovacions d'un públic satisfet -i un xic cansat per la durada- amb el resultat d'una tragèdia on a part de Fernández destacava la frescor de Rebeca Valls, i d'una tragicomèdia on la tragèdia la posa Francesc Orella (Pròsper) i la comèdia una sorprenent Anna Lizaran (un esperit de l'aire anomenat Ariel) i un magnífic Jesús Castejón (cuiner). Però després de sis hores moltes de les preguntes llançades des de l'escenari continuen sense resposta. A Euskadi, farien bé d'anar a veure un espectacle que a l'estiu aterrarà a Barcelona. "La resta, és silenci".
Eduard Mas
Sense temps per asseure's a les desfasades butaques del teatre Arriaga de Bilbao, dos encaputxats assalten l'escenari enmig de forts crits. A Euskadi, aquest dissabte a la mateixa hora però al bell mig del carrer, encaputxats i ertzaines també corrien i cridaven. Al vell teatre els joves, però, no eren desconeguts, eren els actors Pablo Viar, Luis Rallo, David Pinilla i Alberto Berzal en els primers compassos de l'obra més universal de Shakespeare: Hamlet. El director català i flamant assessor de l'Arriaga, Lluís Pasqual, estrenava dissabte dos ambiciosos muntatges. Les recomanacions del director són clares: a Hamlet se li ha d'afegir La tempestad. Gairebé sis hores d'un Shakespeare que té molt de Pasqual amb la intenció de fer pensar en la magnitud de la violència armada, la mort i la venjança. Una nova companyia teatral amb noms d'autèntic luxe per interpretar dues històries paral·leles, per analitzar -tal com repeteix el seu director- la terrible i complexa realitat que ens envolta, sobretot al País Basc. Perquè les dues obres -a part de referències constants al país- tenen molt d'Euskadi.
En una ciutat poc acostumada als espectacles teatrals de qualitat -l'Arriaga portava molts anys sense una estrena pròpia-, una platea plena d'actors vinguts des de Catalunya i de polítics catalans i bascos va dedicar tarda i nit a observar com Hamlet arriba a l'autoimmolació i Pròsper utilitza el perdó en lloc de la venjança. Un teatre que, amb massa cadires buides, va gaudir d'un immens Eduard Fernández recitant el "ser o no ser" amb encenedor i cigarret a la mà, d'uns diàlegs shakespearians amb la ironia i la proximitat de Pasqual, i de l'agraït retorn de Marisa Paredes als escenaris. Llargues ovacions d'un públic satisfet -i un xic cansat per la durada- amb el resultat d'una tragèdia on a part de Fernández destacava la frescor de Rebeca Valls, i d'una tragicomèdia on la tragèdia la posa Francesc Orella (Pròsper) i la comèdia una sorprenent Anna Lizaran (un esperit de l'aire anomenat Ariel) i un magnífic Jesús Castejón (cuiner). Però després de sis hores moltes de les preguntes llançades des de l'escenari continuen sense resposta. A Euskadi, farien bé d'anar a veure un espectacle que a l'estiu aterrarà a Barcelona. "La resta, és silenci".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada