"La nova direcció canvia totalment les línies dels
espais i això ha molestat molt uns sectors del món teatral que senten seus
aquests escenaris"
Les Naves de la discòrdia. Quin rebombori a Madrid amb la
presentació de la programació de les Naves Matadero! Concretament de dues
d’elles, que són les que fa uns anys va inaugurar i programar Mario Gas, quan
va ser director del Teatro Español. El nou Ajuntament madrileny ha separat les
Naves de l’Español, que actualment dirigeix Carme Portaceli, i va convocar un
concurs per a la seva gestió que va guanyar el projecte liderat per Mateo
Feijóo.
Blanca Portillo ‘dixit’. La nova direcció canvia
totalment les línies dels espais i això ha molestat molt uns sectors del món
teatral que senten seus aquests escenaris. La gran actriu Blanca Portillo va
arribar a escriure que el teatre estava de dol. Per què? Doncs perquè les
companyies com la seva dedicades a un teatre contemporani de la paraula ja no
tindran accés a aquest teatre.
Nous llenguatges. I és que les Naves, rebatejades com a
Centro Internacional de Artes Vivas, s’orientaran cap al teatre més
avantguardista i performatiu, i cap a les hibridacions escèniques. És a dir,
d’espectacles com aquells de què gaudíem, no sempre, en els Radicals del
Lliure, com alguns que programen de tant en tant el Mercat de les Flors i el
Temporada Alta, i espectacles molt propers als programats a la sala barcelonina
Hiroshima.
Però si és dansa! El teatre de sempre contra el teatre
més nou. O més ben dit, el teatre de sempre exigint el seu espai i menyspreant
el més nou. “No és en contra de ningú, però que els donin unes altres naus
buides!”, han arribat a dir. Germà ric, germà pobre. Conflicte fratricida. I
ben mirat, la programació presentada fins al juny és bàsicament dansa, música i
el nou teatre documental de Milo Rau que veurem al Lliure.
‘El País’ fa el ridícul. Massa aldarull. No sé quantes
vegades un diari prestigiós com El País ha fet un editorial sobre cultura, cap
gairebé segur sobre teatre, però dijous es despenjava amb una andanada contra
Feijóo que en realitat anava contra l’Ajuntament: “Vol enlluernar amb un
discurs pretensiós que s’alimenta amb la pitjor herència dels artistes que van
inventar els ismes”. Són maneres? Posats a desqualificar, ho fan amb Susanne
Linke, Merce Cunningham, Silvia Calderoni (fantàstic el MDLSX vist al Grec).
Desconeguts del gran públic, diuen.
Publicat per
Santi Fondevila
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada