Des del
tancament l'any 2000 de l'emblemàtic teatre de barraca, les entitats i els
col·lectius dels barris del Raval, Sant Antoni i Poble Sec han manifestat la
seva preocupació pel deteriorament de l'espai i han reivindicat el seu ús.
Estem parlant de l'edifici situat al número 60 del Paral·lel, on es trobava
l'Arnau.
A més de les
plataformes Recuperem el Teatre Arnau i Salvem el Teatre Arnau, entre les
entitats i col·lectius que impulsen la recuperació d'aquest espai es troben
catorze més, com ara la Coordinadora d'Entitats del Poble Sec, la Fundació Tot
Raval, Ravalnet o l'Associació per a Joves TEB. Segons l'Eva Lázaro, que
treballa com a educadora en aquesta darrera, "en el procés han participat
entitats de realitats i procedències diverses, moltes provinents de l'àmbit
cultural però també de l'àmbit social, educatiu i comunitari".
Com a resultat
de la primera fase del procés participatiu i deliberatiu que s'ha dut a terme
per decidir el futur de l'espai, i que va començar la primavera del 2016,
l'equipament estarà íntimament vinculat a la comunitat, a la història del
territori i, com no, al món de l'art. En aquest sentit, l'Eva apunta:
"creiem que és bàsic que el projecte respongui a aquests tres eixos
entesos com un tot i no pas treballats de forma independent, ja que és la
manera de construir un nou model d'equipament de cultura de proximitat, dels i
per als veïns i entitats dels tres barris".
Antecedents
del procés
Tot seguit
pots llegir una cronologia resumida dels esdeveniments que han tingut lloc des
del tancament del Teatre Arnau i fins arribar al procés participatiu per
decidir la funció que ha d'acomplir aquest espai, els usos als quals es
destinarà i com serà gestionat:
El 2004
l’Ajuntament de Barcelona es va plantejar enderrocar el teatre.
El 7 d’abril
de 2006 va ser ocupat pel Col·lectiu Espai Alliberat per a la Cultura amb una
acció que va durar dos dies per evitar l’enderrocament. Paral·lelament, es van
presentar opcions de compra per transformar-lo en residència geriàtrica, però
l’Ajuntament es va manifestar contrari al projecte.
A finals
d’abril del 2006 va ser comprat per l’Església Evangèlica Cristiana Xinesa per
fer-hi un lloc de culte, però mai no va arribar a obtenir l’autorització.
Al juliol del
2007 l’Ajuntament va donar llum verda a l’aprovació del Pla especial urbanístic
del Teatre Arnau amb l’objectiu d’expropiar l’immoble i convertir-lo en un
centre d’arts escèniques. Ningú no s'hi va interessar.
Al març del
2011 es va segellar la compra del teatre per part de l’Ajuntament a l’Església
Evangèlica Cristiana Xinesa.
Al juny de
2016 s’obre el procés participatiu amb els agents culturals i veïnals per
parlar del futur del teatre.
Fases del
procés deliberatiu
El procés de
deliberació per decidir el futur del Teatre Arnau es va iniciar a començaments
de juny de 2016 amb l'explicació de la proposta al sector cultural i el teixit
veïnal dels tres districtes, i amb la validació del grup impulsor, encarregat
de vetllar perquè la participació sigui transparent i oberta.
Seguidament,
entre el 10 de juny i el 12 de setembre es va començar amb el diagnòstic a
partir d'entrevistes a diversos actors implicats en aquest procés.
El procés
deliberatiu pròpiament dit es va desenvolupar entre el 15 de setembre i el 14
de desembre amb l'objectiu de centrar-se en les diferents funcions proposades
per al teatre i conèixer el nivell de consens i la compatibilitat de les
diferents propostes.
Un cop s'ha
pres la decisió, s'estableix un any a partir de l'1 d'abril de 2017 per
l'avaluació, el seguiment i la rendició de comptes.
L'Arnau
itinerant
Es tracta de
la fase inicial del projecte, amb una durada d’entre 2 i 4 anys, en la qual es
treballarà de manera deslocalitzada, cooperativa i col·laborativa per la
construcció del nou edifici i per les activitats del nou equipament.
Els llocs on
es farà aquesta fase estan encara sense concretar, però hi ha una cosa que sí
que està clara: servirà com a banc de proves i laboratori de creació, i
permetrà experimentar amb el model de gestió que es vol desenvolupar.
L'Eva Lázaro
comenta que s'ha volgut fer "especial incidència en l'accessibilitat de
l'equipament, pel que fa a accés físic, econòmic i de programació; en la
motivació de joves i la població d'un barri de gran diversitat cultural; així
com en la vinculació de l'equipament amb projectes formatius, d'inserció,
culturals i comunitaris". També afegeix: "haurem de pensar en el
model de gestió que volem, que haurà de respondre a la dinàmica del procés i a
l'objectiu de democratització de la cultura i l'apoderament comunitari dels
espais i equipaments".
Una vegada
estiguin definits el Pla Funcional i el Projecte Cultural-comunitari, s’obrirà
un concurs arquitectònic per a la reconstrucció de l'equipament que procurarà
conservar tota l’arquitectura que sigui possible.
Publicat per
Entitat
redactora: Associació per a Joves Teb
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada