MÉS PREMIS PER A "EL CANT DE LA BALENA ABANDONADA"

EL PUNT
28 maig 2003

Més premis per a «El cant de la balena abandonada» TERESA MÁRQUEZ . Mataró La producció de teatre amateur de Sala Cabañes de Mataró El cant de la balena abandonada ha obtingut més premis. En el tercer concurs de teatre de Cornellà de Llobregat Memorial J. Vilà i Folch ha aconseguit cinc primers premis. En concret ha obtingut el millor actor de repartiment, per a Genís Mayola; la millor actriu, per a Encarna Hernández; la millor escenografia i el millor director, per a Carles Maicas i la millor obra segons la votació popular. La peça ha estat tot un èxit allà on s'ha representat i ha obtingut distincions a diferents mostres de teatre.

Un itinerari multidisciplinari pel record tanca avui el cicle «A pas de maig» a La Mercè

el punt
28 maig 2003

TINA CASADEMONT . Girona

El cicle A pas de maig, un punt de trobada de propostes diverses que tenen el fil conductor de la paraula i que s'ha organitzat aquest mes dins de l'Aula d'Humanitats de La Mercè de Girona, es clausura avui amb una acció interdisciplinària titulada I si no neva? (21.00 hores). Es tracta d'un muntatge que es defineix com «un itinerari pel record fet d'imatge i visions» i en què diferents artistes es mouen guiats per l'aigua i el declinar de la llum al capvespre. Els artistes que hi participen són Xavier Sabata (veu cantada i moviment), Montse Vellvehí (veu parlada i actriu), Víctor Sunyol (text i guió) i Xavier Maristany (direcció, guió i música).El fil argumental de l'acció que presenten es mou en una illa d'aigua on les figures d'un cantant i una actriu evoquen memòries i imatges en el temps, i parlen del record i de l'oblit. La música que els acompanya és la de les seves pròpies veus i la dels sons que creen amb les seves accions, i també la música de l'aigua, manipulada i tractada sonorament, de manera que esdevé la música del temps, de la percepció, del lloc. En definitiva, els creadors d'aquest treball expliquen: «I si no neva? és una mirada intimista cap a l'interior per trobar-hi tot el món que conté. Una mirada a l'exterior per veure-hi el més endins de cada un de nosaltres. Una mirada al passat i al record per descobrir-nos en el present.»

L'IES Alexandre Satorras tanca a la Sala Cabañes la Mostra de Teatre Juvenil de Mataró

el punt
23 de maig de 2003

TERESA MÁRQUEZ .
Mataró

L'IES Alexandre Satorras, amb l'obra Copats i capats, de Francesc Ferrando, tanca aquest vespre a la Sala Cabañes la tercera edició de la Mostra de Teatre Juvenil de Mataró. Aquest any hi han participat els sis instituts públics de la ciutat: Puig i Cadafalch, Thos i Codina, Pla d'en Boet, Miquel Biada, Alexandre Satorras i Damià Campeny, que hi han presentat obres de creació pròpia o d'autors reconeguts.D'altra banda, l'escola Anxaneta ha estat el centre convidat amb una peça creada pels mateixos alumnes sota el títol Salvem la terra. La mostra s'ha celebrat des del dia 12 i fins avui.

Visites de campanya

el punt
17 de maig de 2003

la crònica
MANUEL CUYÀS .
Itinerari pels actes electorals que aquests dies se celebren a Mataró amb motiu d'unes eleccions municipals que aixequen pocs entusiasmes
+ Josep-Lluís Carod-Rovira va donar suport al candidat d'ERC a Mataró, Toni Civit, en un acte celebrat a la Sala Cabañes divendres passat. Foto: QUIM PUIG. El cap de setmana passat em vaig dedicar a visitar mítings i actes electorals per Mataró. Vaig començar divendres al vespre. En Toni Civit d'ERC m'havia trucat al matí per demanar-me que no em perdés el seu acte d'inici de campanya, i a dos quarts de nou era com un clau a la Sala Cabañes. A la platea no hi havia gaire gent, i això que l'acte comptava amb l'actuació estel·lar o estelada de Josep-Lluís Carod-Rovira. Primer va parlar Toni Civit, i ho va fer molt bé si es té en compte que es tractava del seu primer míting de compromís. Abans que Carod intervingués, van ser cridades a pujar a l'escenari les persones que acompanyen Civit en la llista electoral. Van pujar-hi una per una i quan hi van haver pujat no van tenir públic que els aplaudís perquè tot el públic eren ells. A les butaques van quedar els periodistes, que no aplaudeixen mai, i dos o tres simpatitzants, no pas més. Carod-Rovira, que en sap de cada mà, va fer una lectura molt positiva del fenomen que acabava de passar. Va dir que la seva formació té tants candidats i gent disposada a anar a les llistes, que ells sols omplen teatres.Vaig sortir de la Sala Cabañes, i com que m'havien dit que CiU celebrava el gran sopar de campanya al restaurant del casal Aliança del carrer Bonaire, que és molt a prop, vaig dir-me que m'hi deixaria caure, per mirar i saludar. Vaig entrar al restaurant i primer em vaig pensar que m'havia equivocat. Hi havia taules amb gent sopant però eren taules separades de sopar normal. Quan ja me n'anava, vaig mirar darrere un paravent desplegat. Joaquim Esperalba i Maria José Recoder, el número u i la número dos de la llista de CiU, presidien un sopar, el gran sopar, que si tenia vint comensals ja en tenia prou. L'àpat encara no havia començat a servir-se i hi havia damunt les taules uns plats d'olives i uns plats de talls de formatge blanc i descolorit que ho deien tot. Vaig veure Joaquim Esperalba i Maria José Recoder molt bé, molt animats.Quan ja anava cap a casa em van informar que l'acte electoral que a aquella hora el PP havia de celebrar i que anunciava la presència d'un ministre havia quedat suspès.Entre dissabte i diumenge vaig quedar bé amb IC i amb el PSC. Em vaig trobar la gent d'IC durant el meu passeig de dissabte a la tarda. Havien muntat una parada a la plaça de la Peixateria i repartien propaganda. Els d'IC la saben llarga. Com que preveuen que si fan un míting convencional tindran poc quòrum, decideixen que Mahoma ha d'anar a la muntanya i són ells els que surten al carrer a buscar la gent. Per fer el fet trien places petites però concorregudes i així sembla que hi hagi molta animació i una certa frisança per recollir els prospectes de la formació. Jaume Graupera, el cap de llista, em va fer un míting personalitzat a cau d'orella.Diumenge al matí vaig anar a escoltar Manuel Mas i Pasqual Maragall al parc de Cerdanyola. Asseguts a les cadires hi havia exactament el mateix nombre de gent i les mateixes persones que hi havia quatre anys enrere i fins i tot els clavells que es van repartir i el sol que petava semblaven els mateixos clavells i el mateix sol. Qui ens ha vist i qui ens veu, Manuel Mas -dic Manuel Mas perquè és el més antic de tots els candidats i el que ha viscut totes les campanyes-: tanta passió i acció vint anys enrere en honor de les eleccions municipals, les més properes al ciutadà, les més fonamentals, i ara tants desmais.L'altre dia al vespre vaig passar per davant del local electoral que CiU ha obert per a l'ocasió a la Rambla. Hi vaig veure llum i hi vaig entrar. Un home, que és un amic i un membre de la llista d'Esperalba, es trobava sol a la sala immensa en acció d'ensobrar paperetes. Em va dir que aquest cop notava entre la població un interès per aquestes eleccions i en concret per a la seva formació que no percebia des de feia molts i molts anys. Vaig mirar la sala buida, vaig mirar al carrer i me'n vaig anar sense fer cap observació després de recordar aquell conte curt de Pere Calders que explica que hi havia una noia en una estació esperant amb tanta il·lusió el tren que ningú s'atrevia a dir-li que per aquella estació feia anys que els trens no hi passaven.

as (PSC) afirma que per construir un nou teatre a Mataró s'ha de crear una empresa mixta

el punt

16 de maig de 2003

Es compromet a acabar la Nau Gaudí, Can Xalant i Ca l'Arenas

XAVIER AGUSTÍ

Mataró

El candidat del PSC a Mataró, Manuel Mas, va centrar la seva exposició del programa de Cultura en les prioritats d'actuació previstes en el pla d'equipaments. El candidat a la reelecció es va comprometre a acabar tres dels projectes que hi ha en marxa -la Nau Gaudí, Can Xalant i Ca l'Arenas-, però va advertir que la construcció d'un nou teatre i la rehabilitació de Can Marfà, tot i ser prioritaris, encara anirien per llarg.
+ Manuel Mas i Pilar González-Agàpito van exposar el programa de Cultura a la casa Coll i Regàs. Foto: Q. PUIG Manuel Mas va ser molt clar en el seu plantejament i va afirmar que per pujar el llistó pel que fa a equipaments culturals calien molts recursos econòmics. «Tenim quatre teatres -el Casal, el Foment, la Sala Cabañes i el Monumental-, però tots amb problemes. Es pot invertir en el Monumental, però es troba encaixonat en una finca i a la llarga seria llençar els diners perquè mai serà un gran teatre», va exposar. El candidat del PSC va explicar que la construcció d'un nou teatre costaria uns 2.000 milions de les antigues pessetes, xifra equivalent al que es pressuposta en inversions per un any d'un Ajuntament com Mataró. En aquest sentit, Mas va afirmar que només es podien plantejar aquesta obra si es creava una empresa mixta -amb capital públic i privat-, com Holsa, durant els Jocs Olímpics de Barcelona. L'alcalde ja havia fet aquest plantejament fa tres setmanes, quan es va referir a la construcció de tres noves instal·lacions esportives que substituïssin el camp de futbol, el palau Josep Mora i el velòdrom. «Des del punt de vista econòmic, el problema és que no es poden tirar a terra els equipaments fins que no s'han construït els nous», va recordar. Mas va deixar clar que Can Marfà seria la seu del Museu Tèxtil, però que la rehabilitació de l'antiga fàbrica també era molt costosa. L'alcaldable va reconèixer que potser eren «uns plantejaments poc engrescadors, però fonamentats en un bany de realisme». «Hi ha altres partits que fan propostes sense mirar els pressupostos municipals», va etzibar.

a cau d'orella - independència

cap gros
15 maig 2003

A cau d'orella

Teatre de qualitat. En Josep Fradera, a qui felicitem cordialment, ens ha ofert l’obra teatral Independència!... en què quedem? que es va representar a la Sala Cabañes. Ben cert que quan un escriptor té imaginació i cultura creativa com Fradera, té la facultat d’escriure una obra de teatre amb totes les garanties d’èxit. Ens va agradar el text i també el treball de tots els que en diferents papers sortiren a l’escenari, no com a aficionats, sinó vertaders professionals. Interpretaren l’obra perfectament. Els espectadors vàrem gaudir d’una representació teatral de categoria. És un intens goig assistir a un espectacle que distreu i desperta admiració pel seu contingut original i fàcil d’entendre. Els merescuts aplaudiments foren una expressió sincera d’una satisfacció especial de tots els assistents. Un detall que no va passar per alt fou que en cap moment aparegueren grolleries ni paraulotes xavacanes en el text de l’autor. Els escriptors de categoria indiscutible no ho necessiten. Sorpreses futbolístiques. La coincidència que el Barça guanyés tres a zero i el Madrid perdés a casa seva per 1 a 5 en 24 hores de diferència va suposar que molts aficionats sopessin dues vegades de contents. El futbol té sorpreses, uns cops són agradables i altres no tant. No cal amoïnar-s’hi gaire. Sobren matalassos. Diàriament, al costat dels contenidors hi ha llençats matalassos en perfectes condicions. Potser és la moda de dormir al sofà que estalvia fer-se el llit o que haver pagat la hipoteca de 40 anys se celebra amb un matalàs nou. L’estampat d’un carrer. Al c/ Sta. Teresa continua l’adornament de taques de xiclet. Encara que plogui no desapareixen. L’empastifada és de categoria.

Josep Fradera

el punt

14 de maig de 2003

la galeria

PEP ANDREU .

F eia goig veure'l. S'estava allí, dalt de l'escenari, envoltat d'actrius, actors i el director de l'obra. El públic, que omplia la platea, aplaudia amb sinceritat. I ell, des de l'escenari, ho agraïa emocionat i callat, amb les mans juntes, com si donés gràcies a Déu o a qui sigui per fer possible aquell moment. Això passava diumenge, a la Sala Cabañes de Mataró, al final de la representació de l'obra Independència! ... en què quedem?. I ell, l'autor, l'home que s'estava dalt de l'escenari, feliç i emocionat, és en Josep Fradera Soler. En Fradera és un veterà mataroní, amb molta cultura i tres grans passions: el teatre, el cinema i la bonhomia. A l'esmentada obra de teatre, en Fradera diu moltes veritats sobre nosaltres, els catalans. Ho fa en clau d'humor. En Fradera, fins i tot quan gasta mala llet, és bona persona i -com diu el seu amic Comeron al programa de mà- mai no ofèn. Ha escrit diverses obres, moltes, injustament, encara estan per estrenar. I quan els personatges que ha creat prenen vida dalt de l'escenari, en Fradera, en lloc de fer-se el fatxenda, agraeix l'esforç de la companyia teatral i la fidelitat del públic. En Fradera -tot un senyor, fins i tot en el vestir- és com un gentelman anglès, que sap estar i mai no desentona. Un David Niven a la mataronina. I el seu, un teatre a reivindicar.

Diario Oficial de la Generalidad de Cataluña

DOGC núm. 3878 - 07/05/2003
DEPARTAMENTO DE ENSEÑANZA
RESOLUCIÓN ENS/1230/2003, de 9 de abril, por la que se autoriza la modificación de la autorización de apertura del centro docente privado Escola de Música Centre Catòlic, de Mataró. (Pág. 9064)
RESOLUCIÓN
ENS/1230/2003, de 9 de abril, por la que se autoriza la modificación de la autorización de apertura del centro docente privado Escola de Música Centre Catòlic, de Mataró.
Con el fin de resolver la solicitud presentada en la correspondiente delegación territorial del Departamento de Enseñanza por el titular del centro docente privado Escola de Música Centre Catòlic, de Mataró, en petición de autorización de cambio de titularidad y de denominación, se instruyó el correspondiente expediente.
Dado que se ha comprobado en el citado expediente el cumplimiento de los requisitos exigidos por la normativa vigente, en concreto por la Ley orgánica 8/1985, de 3 de julio, reguladora del derecho a la educación; la Ley orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de ordenación general del sistema educativo; el Decreto 55/1994, de 8 de marzo, sobre el régimen de autorización de los centros docentes privados y el Decreto 179/1993, de 27 de julio, por el que se regulan las escuelas de música y de danza,
Resuelvo:
.1 Autorizar la modificación de la autorización de apertura del centro docente privado Escola de Música Centre Catòlic, de Mataró, por cambio de titularidad y de denominación, en los términos que se especifican en el anexo de esta Resolución.
.2 Esta Resolución se inscribirá en el Registro de centros docentes.
Contra esta Resolución, que no agota la vía administrativa, las personas interesadas pueden interponer recurso de alzada ante la consejera de Enseñanza, en el plazo de un mes a contar desde el día siguiente al de su publicación en el DOGC, según lo que disponen los artículos 114 y 115 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común, o cualquier otro recurso que consideren conveniente para la defensa de sus intereses.
Barcelona, 9 de abril de 2003
P. D. (Resolución de 10.5.1999, DOGC de 7.6.1999)
M. Aurora Danés i Valeri
Delegada territorial de Barcelona II (comarcas)
Anexo
Comarca de El Maresme
Delegación territorial: Barcelona II (comarcas).
Municipio: Mataró.
Localidad: Mataró.
Núm. de código: 08057126.
Denominación: Escola de música Centre Catòlic.
Dirección: pl. dels Bous, 1.
Titular: Escuela de Música Centre Catòlic, CB.
NIF: E58251232.
Se autoriza el cambio de titularidad que pasa a ser Conservatori del Liceu, con NIF G-08458150 y con efectos a partir del primer día del mes siguiente al de su publicación.
Se autoriza el cambio de denominación que pasa a ser Escola de música Liceu Mataró.
Composición del centro
Autorización de apertura:
Capacidad simultánea para 153 puestos escolares.
(03.073.052)

Joan Pera "Mataró és la ciutat de Catalunya amb un teatre en pitjors condicions"

diari de mataro
maig 2003

Nascut a Mataró en una família d'artistes, en Joan Pera s'ha convertit desprès de tota una vida als escenaris en un dels actors catalans més emblemàtics. Encara que el teatre sempre ha estat la seva passió també ha fet ràdio, televisió i doblatge. Ja no recorda ni el seu debut com a actor, segurament en fa aproximadament uns quaranta anys. Actualment, i per tercera vegada, comparteix cartellera amb en Paco Morán, amb qui ja ha fet riure a més de mig país.

- Ara estàs representant la tercera obra amb en Paco Morán. És "Mamaaà!", una altra comèdia. Què té de nou aquest projecte?

Aquesta comèdia ens l'han fet a mida dos autors joves, en Jordi Sánchez i l'Albert Gómez. Això ens ha permès poder-nos lluir més i tenir una relació més directe amb el públic. A més, en aquest cas, hem invertit els papers i en Paco és un home casat que necessita els diners de l'herència de la seva mare i jo el fill solter que sempre l'ha cuida't. Per tant, parlem d'un cas real que molta gent viu i reconeix. Per tot això, l'obra funciona tan bé.

- Des del gran èxit de "La estraña pareja", sis anys en cartellera, heu mantingut una mateixa fórmula en els vostres espectacles: Moran+Pera +comèdia. A què és degut l'èxit d'aquesta combinació?

Quan hi ha un èxit és perquè han coincidit diversos motius. Però la raó més evident és que l'oferta que nosaltres presentem correspon a la demanda. No hi ha engany. La gent ve a veure la marca Pera i Morán i saben abans d'entrar al teatre el que s'hi trobaran. Sí que ens agradaria fer una altra cosa, però si un dia féssim Hamlet, la gent no hauria vingut per veure allò.

- Aquest any has compaginat el teatre amb la ràdio. Amb en Roger, el teu fill, has copresentat "Partint Peras". Com valores l'experiència?

Molt bé, més i tot del que ens pensàvem. Abans ja havia treballat en aquest mitjà però mai fent un programa. "Partint Peras" és un programa molt amè, divertit i diferent als que es feien fins ara. Aquest era un repte, i l'altre, treballar amb un de casa. Amb en Roger ens barallem molt, perquè ens costa lligar. Però el programa ja tracta d'això i, per tant, com més ens discutim més bé funciona.

- Vas ser un dels iniciadors de les sèries d'humor al nostre país. Ara que les sitcoms estan tan de moda et podrem veure aviat a la televisió?

Quan he fet televisió m'ha funcionat molt bé, amb ella em vaig fer popular. Sempre en tinc ofertes, però hem fa una mica de por. En aquest moment sortir a la televisió és perillossíssim. L'avantatge del mitjà és que et dones a conèixer, però prefereixo el coneixement que la gent pugui tenir de mi des del teatre o el cinema, on et posen en un pedestal, que no des de la televisió, on acabes a "Crónicas Marcianas". Per tant, si en aquests moments ja tinc èxit amb el que faig perquè aventurar-me? Ara sóc un referent i, per tant, ara ja no em cal sortir a una sèrie de TV3.

- Desprès de tants anys fent comèdia series creïble en un drama? Crec que no. En aquesta obra haig d'explicar un gran drama personal, però com més seriós estic la gent més riu. Què he de fer?

Tinc una marca ja molt marcada. Ara ja no puc sortir d'aquesta història. La única solució seria anar a treballar a Madrid, que seria una de les possibilitats, i fer un drama allà on ningú em conegués. He descobert amb els anys que tinc molta facilitat per comunicar amb la gent i això en el fons és més important que interpretar bé un paper.

- Les comèdies tenen èxit, però són poc premiades.

La comèdia mai ha estat reconeguda ni amb premis ni a nivell intel·lectual, però aquest és el joc. Els premis sempre es donen per reconèixer alguna cosa. A nosaltres ja ens coneix tothom i el premi ens el dóna cada nit el públic. Sempre és millor donar-los als qui no són coneguts que no a aquells que sols ja tenen èxit. Els premis són com les subvencions. Si demanes diners per fer una comèdia tenen el 99% de possibilitats que et diguin que no, perquè una comèdia per si mateixa ja atrau a la gent i, per tant, no necessita aquest sobreesforç.

- Diuen que és més difícil fer riure que plorar. És veritat?

Per un actor fer riure és sobretot cansat. L'entrega que requereix la comèdia sempre és superior a la del drama. Fer riure és ritme i precisió. El gag o el gest graciós l'has de fer en un moment concret i la teva actitud sempre ha d'estar per sobre de la normal.

- I un altre ingredient bàsic és la improvisació.

La improvisació és el cavall de batalla. A nosaltres els autors dels textos ens renyen molt perquè desfem les comèdies. Crec que qualsevol text posat dalt de l'escenari ha de tenir vida pròpia, perquè sinó és una còpia pesada i avorrida que només podríem interpretar un sol dia. Cada lectura d'un text és una nova interpretació.

- Quan baixa el taló, l'humor continua a la vida quotidiana d'en Joan Pera?

Sí, però costa. La gent em diu que sóc divertit, però no ho sóc en el sentit d'explicar acudits. Sóc ràpid, atent i de seguida capto les històries, però això no respon a una actitud de divertiment, sinó de somriure. A la vida s'ha de prendre amb un somriure. Aquest, segons les circumstàncies pot ser franc i obert o irònic i crític. Sempre hem de tenir un somriure per poder viure la vida amb cordialitat. El riure és un accident, en canvi, el somriure és una actitud.

- Parles d'un somriure crític. Com vas viure el moviment "No a la guerra" que van protagonitzar els actors. Creus que liderar-lo era la vostra tasca?

Sempre està bé que algú agafi la llança i tiri endavant. A més, si els actors estem a l'aparador de la societat i som models o exemples per algú tenim una responsabilitat social que hem de complir.

- Què recordes dels teus orígens a la Sala Cabañes?

Els meus inicis són purament Pastorets. En aquells moments fer teatre t'oferia uns coneixements de la llengua catalana poc habituals, una gran relació amb la gent i una profunda identificació amb Mataró. Fèiem teatre constantment. Ens servia culturalment, socialment, religiosament, políticament, com a mitjà d'expressió... Va ser la millor època de la meva vida, perquè llavors m'obria camí i em trobava amb unes possibilitats immenses. Aleshores només era un actor més, però savia que ho feia bé. En aquell temps Mataró tenia un gran planter d'actors que es caracteritzaven per ser mestres, ensenyaven a dir i a ser. De fet, a l'Institut del Teatre de Barcelona, no em van ensenyar res que no hagués pogut aprendre a Mataró. Però evidentment des de la capital tenia més projecció. Sempre he somiat tornar a Mataró a fer funció, però no com a triomfador, sinó com aquell noi que sortia als Pastorets.

- Creus que la ciutat té suficients infrastructures teatrals?

És molt important l'habitatge, la seguretat, la sanitat... però també tenir espais on expressar-se. No pot ser que un noi vulgui fer teatre a Mataró i li facin fer un càsting. Tothom s'ha de poder expressar independentment de les seves qualitats. Necessitem espais oberts. A la Sala Cabañes per fer-hi una obra necessites demanar-ho amb tres anys d'antelació. He voltat per tot el país i Mataró és la ciutat de Catalunya amb un teatre en pitjors condicions. Cal un espai on representar les obres del Teatre Nacional i del Lliure, però també un espai on la gent de Mataró pugui expressar-se.

- Com valores la programació teatral que s'ofereix a la ciutat?

És com els premis. L'ajuntament sempre queda més bé en els rànquings portant al Monumental deu vegades el Teatre Lliure, sobretot si és Shakespeare, que portant "La estraña pareja".

- I això passa quan els actors, tu mateix, en Boris Ruiz o en Jordi Bosch, heu estat un dels principals exportadors de la ciutat.

Mataró ha tingut coses molt bones els darrers cent anys, però no sé per quina raó mai ha sortit d'aquí. Mataró, a diferència d'altres localitats similars com Sabadell, en cap aspecte no té entitat ni pes a Catalunya. Per exemple, aquí s'han fet amb molta diferència els millors Pastorets de Catalunya, però en el rànquing som un més. Artistes extraordinaris de Mataró com Rovira Brull o en Jordà, entre molts altres, no han rebut mai cap recolzament de la ciutat.

- Avui els joves actors tenen les coses més difícils per fer-se un lloc?

Depèn. En Roger ho ha tingut més fàcil que jo. En aquests moments aquell que es agressiu, potent o molt bo tot li va rodat. Però aquests triomfadors són un percentatge molt petit de la població. El 90% restant és qui realment crea la societat.

- Tampoc deu ser fàcil dir-se Pera...

És molt fàcil quan triomfes, quan no, és difícil, perquè la pressió i l'exigència és més alta. La necessitat de triomf, i que sigui més alt del que has viscut a casa, apreta molt. Alguns dels membres de la meva família eren els millors de la Sala Cabañes, en aquest sentit tenia certa pressió, però no és el mateix. Només la meva mare era una mica "exigenteta"... Recordo que en els primers Pastorets, on vaig intervenir feia de Naptaró. Quan a la mare li vaig preguntar com ho havia fet, hem va dir: "Home... parles molt poquet, però els altres parlen molt de tu".

- En Paco Morán en una entrevista va dir que eres "un bon pare, un bon fill i un bon marit". Com es pot combinar la feina d'actor amb una família nombrosa?

En Paco m'aprecia molt i està una mica emmirallat. No sóc tan bo com ell es pensa. Intentar ser bo en la vida quotidiana és difícil. Els èxits són un accident, no vius cada dia d'èxits. Només hi ha un dia d'èxit cada cert temps i per això ho celebres. Però el dia a dia és dur i s'ha de saber portar amb molt d'equilibri. I això costa!

- En Roger ha fet molts musicals. La veu és herència teva?

Meva segur que no. De petit quan anava a veure una pel·lícula i es posaven a cantar me n'anava. Els americans són un rotllo cantant! A més, en els musicals no es pot improvisar i cap dels actors d'aquest gènere ha sobresortit. "La jaula de las locas" és un musical però jo em vaig negar rotundament a cantar. Ni en Paco ni jo cantem gaire bé, però a més, la gent no ve per veure'ns cantar. Però el cas d'en Roger és diferent, perquè el "punyetero" canta molt bé.

- Quins projectes tens de cara al futur?

El futur passa per fer "Mamaaá" un any més i complir amb la gira per Espanya, que podrà ser tan llarga com vulguem. Omplim teatres i tothom ens vol. Però la gira la podríem combinar en convertir aquesta obra en una sèrie de televisió. Quan això s'acabi... no sé... hi ha molts projectes. M'agradaria fer una obra biogràfica a l'estil "Mamá quiero ser artista". Sí! Això em faria gràcia.