El clàssic continua vigent gràcies a les produccions de les companyies amateurs i dels grups professionals infantils
A. PUIG . Barcelona JORDI BORDES
Tan imprescindibles com la sopa de galets. Les representacions dels Pastorets perviuen arreu de Catalunya, des de fa dècades. Tot i que la majoria d'actors professionals hagin iniciat la seva carrera en aquest clàssic, avui aquest conte segueix als escenaris de teatres amateurs i també s'incorpora a la cartera de títols de les companyies de teatre per a tots els públics. La federació de grups amateurs de teatre de Catalunya comptabilitza una cinquantena de produccions dels seus associats. Previsiblement, però, són més d'un centenar els grups que representen la lluita de les forces de l'infern per evitar el naixement del Jesús. Els Pastorets -sigui en la versió que sigui- són, habitualment, una eficaç font d'ingressos per a les companyies.
La botiga dels germans Salvador, situat al Paral·lel barceloní (a uns 200 metres de la plaça Folch i Torres), és l'única empresa de Catalunya que lloga decorats dels Pastorets, des que l'any passat va tancar el Taller 7-8-6 a Castellbisbal. La dotzena de telons que té decoren aquests dies escenes de muntatges en municipis com Badalona, Viladecans, Vila-seca, Balaguer, Ripoll i Sant Pere Pescador, entre altres. Els seus telons de lloguer, que tenen uns 40 anys d'antiguitat, serien insuficients si no fos perquè moltes companyies disposen d'escenografia pròpia des de fa dècadesEls Pastorets es fan per ser vistos però, sobretot, per ser representats. Aquesta és l'opinió del dramaturg Josep Maria Benet i Jornet i també del director Ferran Audí (que aquests dies intervé en el Poema de Nadal de Sagarra al Poble Espanyol). Audí valora aquesta «tradició cívica catalana» per sobre del valor de la història dramàtica. El director de Teatre Estable de Catalunya no descarta fer més endavant una versió del clàssic. Aquest Nadal han optat per Sagarra amb la intenció de fidelitzar un públic interessat amb el vers i la dansa i les posades en escena arriscades.Ramon Folch i Camarasa, fill de Josep Maria Folch i Torres i ànima de la Fundació Folch i Torres, és contundent: «El dia que Els Pastorets deixin de ser vàlids, serà un dia negre per a Catalunya.» Raona que aquesta obra reflecteix instants de joia i sentiments purs imprescindibles per a la salut humana actual. «Hi ha coses que no fallen, el sentiment encara existeix.» L'escriptor celebra que els actors amateurs segueixin fidels al clàssic del seu pare. Recorda, per exemple, la representació de diumenge passat a l'Hospital General de Granollers de metges i infermeres en què els nens van acabar a peu d'escenari «participant-hi espontàniament». Sobre els professionals, en canvi, en lamenta la necessitat de posar «un parell de vàters i sortir despullats». Els directors senten la necessitat de variar perquè escansen de fer el mateix, diu Folch i Camarasa, «no entenen que el públic vol veure el mateix, que la tradició és això, fer el mateix per les mateixes dates».El 1916 el Teatre Pompeia de Barcelona estrenava Els Pastorets, de Josep Maria Folch i Torres. Va ser un encàrrec que l'escriptor de Cavall Fort va redactar amb tres nits i que se li va fer perquè la companyia estava cansada del text d'en Pitarra. Des del 1917 i durant 15 anys actors professionals van oferir al Teatre Romea sessions de tarda amb un èxit rotund. Aquests mateixos intèrprets feien doblet al vespre amb muntatges per a adults, recorda.Les companyies de Teatre per a Tots els Públics procuren disposar en el seu repertori d'una versió nadalenca. Habitualment, els productors els ho demanen. Un altra demanda freqüent és la llegenda de Sant Jordi.Un altre cas són els professionals que intervenen en grups amateurs. Aquest és l'exemple dels actors de l'Estaquirot que amb Toni Albà i Sergi López van fer una versió molt personal a Vilanova. Enguany no repeteixen perquè prefereixen actuar quan els vingui de gust, no volen que la tradició els representi una obligació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada