La Nau Gaudí, a ritme de Sagrada Família

tot mataró
21 octubre 2005

Es torna a retardar, estarà llest l’octubre de 2006 però ja se sap què s’hi farà: un cibercentre
El genial arquitecte de Reus Antoni Gaudí deuria ser ben complicat. Els genis ja ho tenen. Mentre la seva obra més mítica, la Sagrada Família, avança lentament a Barcelona la petita obra que l’arquitecte va fer a Mataró, ho fa no a ritme major però en aquest cas més per una mena de “gafe” que no pas per l’excepcionalitat de l’obra. L’antiga Nau Industrial de l’Obrera Mataronense ha de ser no se sap què i, per enèssim cop se li ha posat un “quan”. S’acabarà l’Octubre del 2006, si no és molt atrevit i utòpic creure que els terminis aquest cop es compliran. La nau industrial data de 1929 i passa per ser l’únic lligam de la ciutat amb el l’arquitecte de La Pedrera, si s’obvia la llegenda amb tints reals del seu enamorament amb la mataronina Pepeta Moreu. El disseny inical de Gaudí va haver de ser modificat amb l’obertura del carrer Cooperativa al mar i, així, es van retallar les arcades amb forma de paraboloide que són l’element més innovador i carismàtic de la nau. La resta, amb tots els respectes, no deixa d’estar pensat com un espai funcional que, al cap de dècades, haurà de fer de “Saló de la ciutat”. Si més no, curiós. El projecte El projecte de rehabilitació de la nau data del 2001. Per aquell temps es pretenia restaurar la nau i els entorns en vistes a l’Any Gaudí que es va celebrar el 2002 i que va incloure una inacabada i empantanegada nau en el seu catàleg. La restauració de les arcades originals i el seu acabament tornant al disseny inicial són el leitmotiv del projecte que preveu dues noves façanes de vidre, que permetran gaudir de la peculiar estructura de la nau des de dins i des de fora. Les reconstruccions de les parets tal com havia previst l’arquitecte reusenc i una il·luminació adient, així com l’adequació de l’espai perquè sigui equipament cultural completen un projecte que, quatre anys més tard, encara no ha completat ni la quarta part de les accions previstes. Obres que no acaben mai Ben aviat, per retard en el projecte, en l’encàrrec al prestigiós arquitecte Manuel Brullet i per unes obres que no van començar quan s’havia anunciat, la idea que la nau s’inaugurés durant l’Any Gaudí, el 2002, es van esvair. Van avançar amb bon ritme les obres que van canviar l’entorn de la nau però no així la pròpia obra que no va recuperar els restaurats arcs de fustra originals fins el juny del 2004. Quan amb els arcs semblaven encarrilar del tot el procés i fins i tot s’augurava de forma oficial el 2005 com el final de “l’obra de la Seu”, el gener del 2005 es coneixia la desaparició de l’empresa SCIO. SL, concessionària de les obres amb el que la nau sofria un altre sotrac en el seu camí vés a saber on. La desaparició de l’empresa va desencadenar una certa tempesta política, a més de provocar un estat de deixadesa de les obres que sols va fer que contribuir a la sensació que no hi havia voluntat real d’acabar un espai com aquest. No va ser fins la setmana passada quan es va saber que ja s’havien re-adjudicat les obres a una altra empresa amb el que es van tornar a fixar terminis d’execució de l’obra que, es diu, es reprendrà al novembre per veure la llum, la Nau, el 2006. Aquest cop fins i tot el propi Ajuntament és escèptic. L’Administració local és la que, de llarg, surt més tocada de tot l’assumpte en acumular cinc anys de retards, haver perdut diners amb l’afer de l’empresa desapareguda i credibilitat amb cada episodi de la història. Ja se sap perquè servirà A part dels maldecaps de la seva restauració, el fet que ha portat més de cap als polítics mataronins ha estat trobar una utilitat per aquesta històrica construcció. Si bé hi va haver unanimitat a l’hora que calia restaurar-la, cap responsable polític dels governs locals s’havia atrevit a especificar clarament per què serviria, fins el passat divendres. En la inauguració del telecentre del Sidr@l, l’alcalde va sorprendre tothom anunciant que el que havia de ser el “Saló de la Ciutat” serà un nou telecentre. Ignorada en el Pla d’Equipaments Culturals, la Nau Gaudí acabarà acollint una vintena d’ordinadors per conectar-se a internet just al costat d’un barri de nova creació, perdent així la potencialitat d’un equipament cultural d’avanguarda.
Cugat Comas // Mataró Notícies