26 de març de 2007
Jordi Coca
D'ençà que l'any 1978 l'enyorat Xavier Fàbregas va escriure la seva Introducció al teatre català ningú no havia reprès amb energia l'assignatura pendent de rellegir i reescriure el nostre passat teatral. Hi ha hagut l'intent divulgatiu que l'any passat va fer Josep Maria Sala Valldaura, titulat Història del teatre a Catalunya, i diversos treballs de base i monogràfics, alguns dels quals són altament meritoris. Penso, per exemple, en els dos volums del Diccionari del teatre a les Illes Balears, dirigit per Joan Mas, que és de consulta obligada. De fet, a les universitats dels Països Catalans hi ha força especialistes que furguen per ampliar i aprofundir el coneixement de períodes, autors i aspectes diversos de la nostra dramatúrgia. L'any 1989 l'Institut del Teatre va elaborar un projecte per fer amb les universitats catalanes una gran enciclopèdia de les arts de l'espectacle. Hi treballava un grup d'experts, s'havien signat convenis amb algunes universitats, la metodologia a seguir estava prou madura... Dissortadament, en produir-se el relleu a la direcció del centre van canviar les prioritats i tota la feina feta va caure en l'oblit fins al dia d'avui. Des de fa dècades, doncs, cap institució i cap editorial ha demostrat el més mínim interès per aquesta qüestió.
En aquest panorama, i com a supervivent de l'equip que duia a terme el projecte de l'Institut del Teatre, Francesc Massip ens sorprèn amb un interessantíssim primer volum de la Història del teatre català. Tal com ens anuncia en el subtítol, el llibre editat per Arola va dels orígens fins al 1800. I potser aquest seria l'únic retret de gruix que es podria fer al volum: haver anat massa enllà en el temps i tractar períodes que haurien estat millor en un segon volum. La pega, però, és més imputable a la manca de suport institucional que no pas a l'autor, i cal situar-la també en el territori de tot allò que és opinable.
En realitat el volum és esplèndid, necessàriament il·lustrat, i a mi em sembla que inicia el futur de la historiografia de les arts escèniques al nostre país. Ja de bon començament l'autor ens adverteix que el volum en qüestió "vol ser una història dels productes espectaculars, els quals no sempre produïen textos". Dit d'una altra manera: s'evita la confusió crònica entre teatre i literatura dramàtica, que sempre tendeix a anar en detriment del teatre. La investigació de Massip, doncs, va per camins metodològicament nous, ja que, com afirma ell mateix, "la història de l'espectacle teatral no és una història d'obres ni una història de monuments com ho són respectivament la història de la literatura i la història de l'art, sinó que és una història de documents". Cal, doncs, determinar què és un document vàlid i com ha de ser llegit. I a partir d'aquí el resultat ens sorprèn pel que té de mirada nova, si més no entre nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada