27 de març de 2007
LaCrònica
Teresa Bruna
Un dia d'aquests dèiem que Barcelona estima el teatre. Ahir ho vam confirmar: el poder de convocatòria de la Fundació Romea per a les Arts Escèniques va omplir el 80% de la platea. La cita s'ho valia: una trobada amb Gao Xingjian, premi Nobel de literatura 2000. El motiu: la celebració del Dia Mundial del Teatre (avui, dia 27), que la Fundació ha volgut repartir en dos dies.
Anem per parts. Els que van assistir ahir a l'acte van gaudir d'una primícia: contemplar algunes de les peces que componen la mostra Les actrius es vesteixen al Romea, exposades al vestíbul del teatre. El vestit que portava Àngels Bassas a La presa, fet per Llorenç Corbella; el de l'Emma Vilarasau a Un tramvia anomenat desig, d'Alfons Flores; el de Roser Camí a Lady Macbeth, disseny de Mercè Palomà... Els llueixen uns maniquins amb un cosset que fa enveja, suposadament de debò perquè els vestien les actrius. Al costat, un faristol amb informació sobre l'autor o autora. "No cal que ens entretinguem, que demà tornem i ens ho explicaran tot", comentaven unes amigues. Efectivament, durant tot el dia d'avui s'ofereixen visites guiades a l'exposició.
L'escenari és tan acollidor com si s'hi esperés una funció: un banc de jardí, una tauleta de centre amb dues butaques i una cadira alta. El programa diu: lectura del conte En el parque, de Gao Xingjian; presentació del llibre Contra los ismos, a càrrec de Joan Ollé. La vetllada acaba amb la conferència Cap a una nova dramatúrgia, sobre una tècnica que proposa l'escriptor xinès perquè l'autor no quedi sol, arraconat pel director, i l'actor sigui capaç de transmetre el seu pensament al públic. Ho ha de fer tan despullat com sigui possible, sense escenografies, músiques o distraccions inútils.
Les butaques són per a Gao i una traductora de francès, l'idioma en què s'expressa. Viu a París, a l'exili des que va escriure La fugida, inclosa dins del llibre. La resta, per a Victòria Pagès, Mireia Aixalà i Òscar Intente, que fan que la lectura dramatitzada s'escolti amb fluïdesa. Aplaudiments i entra Joan Oller. "Agraïm als senyors d'Estocolm que ens permetin conèixer grans autors de teatre gràcies als Nobels de literatura". Unes referències a Pinter, Fo i a Gao Xingjian "que no pronunciem bé" -puntualitza- i comença la conferència.
Per Gao hi ha dues formes interpretatives clau: la que proposa Stanislavski, en què l'actor s'introdueix en el personatge fins a transmutar-se, i l'escola del teatre oriental (el No o el Kabuki), on interpreta sense deixar de ser ell. "Hi ha una dualitat entre l'actor i el personatge. Proposo incorporar-hi l'ego, que permet a l'actor despullar-se de l'home per passar a un lloc neutre". Gao també proposa usar els pronoms personals. "Si un actor pot dir una mateixa cosa en primera, segona i tercera persona, per parlar amb el públic, amb un company i amb ell mateix, ¿us imagineu quantes coses poden passar si a l'obra hi ha quatre actors?" Costa una mica, els pensaments orientals s'han de deixar reposar. De moment, com diu Ollé, gràcies als senyors d'Estocolm tenim el privilegi de descobrir una nova tècnica interpretativa, a cavall entre el teatre oriental i el contemporani. I el primer llibre traduït de Gao que, sense el Nobel, potser se'ns hauria escapat.
Teresa Bruna
Un dia d'aquests dèiem que Barcelona estima el teatre. Ahir ho vam confirmar: el poder de convocatòria de la Fundació Romea per a les Arts Escèniques va omplir el 80% de la platea. La cita s'ho valia: una trobada amb Gao Xingjian, premi Nobel de literatura 2000. El motiu: la celebració del Dia Mundial del Teatre (avui, dia 27), que la Fundació ha volgut repartir en dos dies.
Anem per parts. Els que van assistir ahir a l'acte van gaudir d'una primícia: contemplar algunes de les peces que componen la mostra Les actrius es vesteixen al Romea, exposades al vestíbul del teatre. El vestit que portava Àngels Bassas a La presa, fet per Llorenç Corbella; el de l'Emma Vilarasau a Un tramvia anomenat desig, d'Alfons Flores; el de Roser Camí a Lady Macbeth, disseny de Mercè Palomà... Els llueixen uns maniquins amb un cosset que fa enveja, suposadament de debò perquè els vestien les actrius. Al costat, un faristol amb informació sobre l'autor o autora. "No cal que ens entretinguem, que demà tornem i ens ho explicaran tot", comentaven unes amigues. Efectivament, durant tot el dia d'avui s'ofereixen visites guiades a l'exposició.
L'escenari és tan acollidor com si s'hi esperés una funció: un banc de jardí, una tauleta de centre amb dues butaques i una cadira alta. El programa diu: lectura del conte En el parque, de Gao Xingjian; presentació del llibre Contra los ismos, a càrrec de Joan Ollé. La vetllada acaba amb la conferència Cap a una nova dramatúrgia, sobre una tècnica que proposa l'escriptor xinès perquè l'autor no quedi sol, arraconat pel director, i l'actor sigui capaç de transmetre el seu pensament al públic. Ho ha de fer tan despullat com sigui possible, sense escenografies, músiques o distraccions inútils.
Les butaques són per a Gao i una traductora de francès, l'idioma en què s'expressa. Viu a París, a l'exili des que va escriure La fugida, inclosa dins del llibre. La resta, per a Victòria Pagès, Mireia Aixalà i Òscar Intente, que fan que la lectura dramatitzada s'escolti amb fluïdesa. Aplaudiments i entra Joan Oller. "Agraïm als senyors d'Estocolm que ens permetin conèixer grans autors de teatre gràcies als Nobels de literatura". Unes referències a Pinter, Fo i a Gao Xingjian "que no pronunciem bé" -puntualitza- i comença la conferència.
Per Gao hi ha dues formes interpretatives clau: la que proposa Stanislavski, en què l'actor s'introdueix en el personatge fins a transmutar-se, i l'escola del teatre oriental (el No o el Kabuki), on interpreta sense deixar de ser ell. "Hi ha una dualitat entre l'actor i el personatge. Proposo incorporar-hi l'ego, que permet a l'actor despullar-se de l'home per passar a un lloc neutre". Gao també proposa usar els pronoms personals. "Si un actor pot dir una mateixa cosa en primera, segona i tercera persona, per parlar amb el públic, amb un company i amb ell mateix, ¿us imagineu quantes coses poden passar si a l'obra hi ha quatre actors?" Costa una mica, els pensaments orientals s'han de deixar reposar. De moment, com diu Ollé, gràcies als senyors d'Estocolm tenim el privilegi de descobrir una nova tècnica interpretativa, a cavall entre el teatre oriental i el contemporani. I el primer llibre traduït de Gao que, sense el Nobel, potser se'ns hauria escapat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada