19 abril 2007
per Enric Hernàndez i Benito, llicenciat en art dramàtic
Diumenge tarda. Penúltim espectacle de la programació d’aquest curs de Xarxa. L’escenari del Monumental ple de parells de sabates de tots colors i formes desordenats al terra d’una bonica part del darrere d’una botiga. La platea gairebé plena de nens (i no tan nens) expectants davant una escenografia realista i visualment agraïda en colors i textures, que estén de bat a bat els mobles de fusta de la sabateria: prestatges, calaixos i armaris que amaguen sorpreses.L’Anna Roca és l’encarregada de donar vida a l’ajudant del sabater que anirà explicant, en primera persona, els secrets de la seva feina i les anècdotes relacionades amb els propietaris de cada sabata, que són els personatges dels contes. A la recta final ens explicarà la història que dóna nom a l’espectacle.La veritat és que els nens van aguantar prou bé l’hora de durada, però la clau no va radicar tant en la interpretació com en els objectes i el seu simbolisme.La primera va ser tècnicament correcta, però potser hagués estat més agraïda amb un monòleg més curt o més canvis de registre sonor i caracterització (quelcom semblant a la representació final del diàleg amb l’emperador).Ara bé, l’autèntic èxit de la funció crec que rau en basar-se en Andersen i afegir l’excusa perfecta per reunir els personatges de tots els contes, com passa a Shrek, en un mateix espai. La música de Comelade, objectes com els fils màgics o els pots de colors, i gags -escassos però efectius- com la dificultat de pronúncia de l’emperador fan la resta.Un espectacle de qualitat argumental que posa a prova el grau de coneixement dels contes que ens han explicat i que cal continuar explicant.
A propòsit deLES SABATES NOVES DE L’EMPERADORAnna RocaTeatre Monumental de MataróDiumenge, 15 d’abril del 2007, 18h
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada