«Pescats» en les acotacions

www.vilaweb.cat

18 abril 2007

teatre

«L'HAM» / JORDI BORDES.
+ Una escena de l'obra.

Foto: FERRAN MATEO

Gemma Rodríguez ha entrat amb bon peu en el gènere de comèdia trista, després de sortir trontollant de la comèdia farsa. Des de la setmana passada, la Sala Beckett és l'escenari del nou text de l'autora, vulgar, de baixa estofa i quasi sense insults o males paraules, per il·lustrar escenes de fantasia onírica. La peça amaga un altre extra: cantar les acotacions amb veu neutra. Un recurs a voltes brillant i d'altres pesat. L'ham presenta i, efectivament, parla de tres perdedors que s'estimen i es valoren però que no es comuniquen. Són patidors que, tot i així, aspiren que hi hagi un final feliç en les seves vides. I, envoltats de bosses del Lidl, de congelats de l'àrea de Guissona i d'una cinta de supermercat (genial idea per a una acotació no teatral impossible, marca de l'escenògrafa Meritxell Muñoz) les tristes històries culminen amb un final American beauty i escenes oníriques.
Si un alcohòlic (Camilo García), abstemi de vuit dies, veu la llum quan parla amb Jesús, per què no pot ser que Irene (Sílvia Sabaté) consoli una taca d'oli que plora? O que Carol (Mònica Glaenzel) confongui el pare amb el ficus, a qui mai oferiria que es cuidés del fill al parc? La peça és estranyament poètica i desoladora. Però el món dels perdedors, que tan desagradable resulta habitualment, es descobreix agradable, acollidor, reconciliador. Glaenzel es confirma com a actriu teatral i s'escapa de la comèdia desbarrada d'Aurora de Gollada, tot i que presenta un personatge germà al text de Beth Escudé. Glòria Balañà accepta el joc de l'autora de tres monòlegs que s'entrecreuen amb contínues acotacions al marge que es reciten. Però, a excepció del pròleg, aquestes indicacions teatrals no evoquen per res la literatura de Valle-Inclán, sinó que transformen, mecànicament, els desplaçaments en paraula. És un joc vàlid però que esgota i encalla. Probablement, seria més agraït si s'alternessin escenes sense dir les acotacions amb d'altres en què sí que s'expressessin. Un altre mèrit del text (que repeteix el joc de realitat i fantasia com ja va fer Jordi Casanovas a City/Simcity) és deixar un final obert. Pot haver-hi quasi qualsevol desenllaç, a gust (o a olfacte) de l'espectador. Casa tensió i poesia.
Autora: Gemma Rodríguez
Directora: Glòria Balañà
Intèrprets: Mònica Glaenzel, Sílvia Sabaté i Camilo García.
Dia i lloc: Divendres, 13 d'abril (fins al 6 de maig), a la Sala Beckett