www.elperiodico.cat
17 octubre 2008
Marta Angelat, a l'obra.
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA
"La vida canvia en un instant. T'asseus a sopar i deixa de ser el que era". Paraules de l'escriptora nord-americana Joan Didion, extretes del seu terapèutic llibre L'any del pensament màgic, que recull la crònica d'algú que ha viscut les devastadores conseqüències de la inesperada mort del seu marit, el també autor John Gregory Dune, i de la seva filla, Quintana, amb tan sols uns mesos de diferència. Manifestació punyent i tractat sobre l'autocompassió. I mirada a 40 anys de matrimoni i a les relacions familiars.
A l'escenari, tal com va fer Vanessa Redgrave a Broadway, una sola actriu, però ¡quina intèrpret! Marta Angelat, dirigida per Óscar Molina, es fica fins al moll de l'os en la màgia d'un text de complexa adaptació escènica, a la Sala Beckett. Els tons clars i grisosos del vestuari i escenografia amb una taula amb objectes al.lusius a l'obra, unes sabates a terra guardades per a un retorn que no arribarà, un petit banc i una tènue il.luminació creen el marc per a aquesta visió sobre els efectes de la pèrdua.
"No voleu pensar que us podria passar el mateix a vosaltres, però us passarà", avisa Angelat amb la seva greu, profunda i embolcalladora veu, capaç de dotar d'un color diferent cada passatge del relat.
L'actriu salva els obstacles i arriba a la meta d'aquest commovedor, intens i emotiu viatge ¿cap enlloc? Sorgeixen les preguntes i reflexions sobre el que ha estat o podria haver estat la seva vida sense aquest maleït tomb de l'atzar i l'espectador acaba removent-se a la butaca sota el pes d'aquesta confessió psicoanalítica que no deixa lloc per a l'evasió.
17 octubre 2008
Marta Angelat, a l'obra.
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA
"La vida canvia en un instant. T'asseus a sopar i deixa de ser el que era". Paraules de l'escriptora nord-americana Joan Didion, extretes del seu terapèutic llibre L'any del pensament màgic, que recull la crònica d'algú que ha viscut les devastadores conseqüències de la inesperada mort del seu marit, el també autor John Gregory Dune, i de la seva filla, Quintana, amb tan sols uns mesos de diferència. Manifestació punyent i tractat sobre l'autocompassió. I mirada a 40 anys de matrimoni i a les relacions familiars.
A l'escenari, tal com va fer Vanessa Redgrave a Broadway, una sola actriu, però ¡quina intèrpret! Marta Angelat, dirigida per Óscar Molina, es fica fins al moll de l'os en la màgia d'un text de complexa adaptació escènica, a la Sala Beckett. Els tons clars i grisosos del vestuari i escenografia amb una taula amb objectes al.lusius a l'obra, unes sabates a terra guardades per a un retorn que no arribarà, un petit banc i una tènue il.luminació creen el marc per a aquesta visió sobre els efectes de la pèrdua.
"No voleu pensar que us podria passar el mateix a vosaltres, però us passarà", avisa Angelat amb la seva greu, profunda i embolcalladora veu, capaç de dotar d'un color diferent cada passatge del relat.
L'actriu salva els obstacles i arriba a la meta d'aquest commovedor, intens i emotiu viatge ¿cap enlloc? Sorgeixen les preguntes i reflexions sobre el que ha estat o podria haver estat la seva vida sense aquest maleït tomb de l'atzar i l'espectador acaba removent-se a la butaca sota el pes d'aquesta confessió psicoanalítica que no deixa lloc per a l'evasió.
