El teatre Lliure revisita la tragèdia de Shakespeare de la mà de Thomas Ostermeier
A 'Otel•lo' Shakespeare parla sobre qüestions sempre universals: la competitivitat, l'enveja, el racisme, les lluites de poder, el sexe, la gelosia...
Othello és una de les grans tragèdies de Shakespeare. El trio format pel manipulador Iago, la innocent Desdemona, i el gelós Othello donen cos a un dels arguments més antics i universals: com algú, amb males intencions, pot intoxicar un altre home fins fer-lo creure allò que no és; i com algú innocent pot morir víctima d'aquesta intoxicació. Amb uns ingredients tan bàsics -per essencials- no és estrany que l'obra fos, des de la seva estrena, un dels èxits més rotunds del dramaturg anglès, i que la seva presència a la cartellera sigui una constant. Aquesta setmana la tragèdia del moro venecià torna als escenaris de Barcelona. Ho fa només dos dies, dimarts i dimecres, al teatre Lliure de Montjuïc.
Només dos dies per un Othello molt especial, el que signa el director Thomas Ostermeier, un dels mites vivents del teatre alemany i europeu actuals. Com l'anglès Declan Donellan -l'ànima de Cheek by Jowl- Ostermeier és un enamorat de Shakespeare, al qual torna de forma recurrent. Ha recollit crítiques excepcionals, primer amb un 'Somni d'una nit d'estiu' i després amb un 'Hamlet' considerat per molts una de les millors adaptacions teatrals dels últims anys. Ara Ostermeier revisita el dramaturg d'Stratford amb un treball que explora en detall la psicologia dels personatges, no tant què fan sinó per què ho fan. Per què Desdemona no planta cara davant d'una acusació falsa? Per què Iago porta la seva venjança fins al final? Per què Othello, l'astut militar, resulta tan primari com a home?
Durant dècades els investigadors literaris i els experts teatrals han vist en Othello un perfil relativament simple. Era Iago, el soldat envejós, l'alferes que es vol venjar d'Othello perquè aquest no l'ha ascendit a lloctinent, l'home capaç de mentir i matar, qui era considerat el protagonista més interessant de la història, amb una personalitat múltiple, alhora seductora i repel•lent. Fins i tot Desdemona, la dona apassionada que s'enfronta al seu pare per casar-se amb un estranger però que després accepta passivament la mort a les seves mans, era considerada com un personatge més ric. Othello era, només, un home noble i senzill.
Poder, racisme
Tan noble i tan senzill que no sap veure que Iago el manipula. El muntatge d'Ostermeier, que es representa en alemany amb sobretítols en català, posa l'accent no tant en la història sentimental -l'engany que acaba amb la història d'amor entre Othello i Desdemona- com en la social: les maquinacions pròpies de l'exèrcit, les lluites de poder, la competició entre homes i, de manera clau, el racisme, el rebuig que provoca Othello per ser negre.
En el muntatge que aquest dimarts i dimecres arriba al Lliure l'odi generat per les lluites de poder i la desconfiança i el rebuig als estrangers esclata per sorpresa, després d'un inici relaxat. L'acció s'obre en un night-club. La inevitable transgressió -quin director no ha volgut deixar la seva petjada quan s'ha enfrontat a Shakespeare?- permet a Ostermeier posar l'accent en l'absurditat de la tragèdia, en el tortuós camí que porta de l'ambient lúdic i relaxat fins al drama, de la sinuositat del jazz a la duresa inevitable del crit de mort.
publicat per
Isidre Estévez
Foto : Tania Kelley / Teatre Lliure
www.lamallc.at
21 de desembre de 2010
