publicat per
16 de setembre de 2014
L'actor repassa les cançons de la seva infància en una
impressionant 'performance' musical
Aquest espectacle que barreja el cabaret i el drama es
presenta a Barcelona aquest divendres, dissabte i diumenge
El seu personatge a la sèrie 'Un paso adelante' li va donar
la fama, encara que, com diu ell mateix, “ja tenia el cul pelat de fer el
teatre més artesanal i fins i tot televisió a ETB”. Amb tot, Beni, aquell
personatge, li va obrir a Asier Etxeandia (1975, Bilbao) les portes per arribar
a ser, entre altres, el carismàtic MC del musical 'Cabaret'; l’Enrique de la
pel·lícula d’Emilio Martínez Lázaro 'Las 13 rosas'; l’impressionant Kurt Zorn
de 'La avería', obra de teatre dirigida per Blanca Portillo que li va
proporcionar els premis Max i el de la Unió d’Actors fa un parell d’anys; i
infinitat de personatges en sèries de televisió com 'Amar es para siempre',
'Herederos' o ara 'Galerías Velvet', entre moltes altres, que li permeten
simultaniejar la seva feina al cine, el teatre i la televisió amb experiments difícils
de classificar com aquest personalíssim 'El intérprete', una 'performance'
musical dramatitzada que neix de la seva pròpia experiència vital i arrasa allà
on va, fent ballar un públic que s’hi entrega i surt sempre entusiasmat.
¿Com va néixer ‘El intérprete’?
He necessitat cantar des que tinc ús de raó, però era una
cosa que havia deixat de banda durant molt de temps, no m’atrevia a fer-ho,
perquè si cantava, havia d’explicar...
¿Es refereix a explicar coses íntimes?
Un intèrpret que canta és una mena de prolongació de si
mateix, una actitud que vol transmetre, i jo sabia que aquesta actitud tenia a
veure amb la meva infància i el que passava a la meva habitació quan tornava de
l’escola.
¿I com és possible que una cosa tan íntima, tan personal,
hagi aconseguit arribar a tanta gent?
'El intérprete' va néixer en una època terrible en què no
tenia ni un duro ni perspectives professionals, va ser com un acte psicomàgic
amb el qual poder capgirar-ho tot per aconseguir confiança en mi mateix. I resulta
que els meus problemes de la infància eren molt semblants als del públic, molta
gent s’havia sentit tan menystinguda com jo.
¿Les cançons el van salvar?
Al veure la reacció del públic vaig comprendre que per
guanyar alguna cosa a la vida t’has d’atrevir a fer el que et fa més
vergonyeta. Quan com a artista trobes una cosa que et fa vergonya o et fa
tremolar o t’acolloneix, ho has d’explorar fins al final. I a mi cantar sempre
m’havia provocat aquestes coses.
Però aquest repertori, amb cançons de Kurt Weill, Héctor
Lavoe, Lucho Gatica, Chavela Vargas, La Lupe, Gardel, Talking Heads, David
Bowie, Rolling Stones, ¿és el d’un nen?
És que he tingut la gran sort que els meus pares tinguessin
a casa una música increïble. Jo, de petit, ja em sabia les cançons que després
vaig interpretar a 'Cabaret', per exemple, i així amb moltes altres.
Cada espectacle és una sessió maratoniana que riu-te’n del
gimnàs.
Surto molt alterat, esgotadíssim, hi ha dies que no puc ni
respirar fins a una hora després. Són moltes emocions i un esforç físic brutal,
acabo ensorrat, però amb una sensació de pau interna molt gran, com de
maduresa.
Sempre ha dit que els personatges físics li agraden.
Sí, perquè quan suo sento que estic fent un treball
important.
¿Què li deu a Beni, el seu personatge a ‘Un paso adelante’?
Visibilitat, encara que jo ja havia fet tele a ETB. Quan
me’l van oferir em vaig dir: “¡Quina meravella!”, però després em vaig sentir
molt mercenari i em va agafar un estrès terrible. Vivia un moment emocional
molt important a la meva vida, es va barrejar l’amor amb la feina i es va
convertir en una cosa terrible per a mi perquè jo volia experimentar, estudiar
dansa i seguir cantant, i no podia, no hi havia temps per res.
No devia ser fàcil deixar la sèrie.
Érem joves, era la nostra primera sèrie i se’n van aprofitar
una miqueta, però jo ja venia amb el culet pelat i vaig decidir anar-me’n. Em
van dir una cosa així com: “Asier, si no canvies la teva actitud haurem de
prescindir de tu”, i jo els vaig contestar: “Bé, si no canvieu la vostra
actitud, me n’hauré d’anar”. Em van amenaçar que mai més treballaria a la
televisió.
I després van arribar papers a ‘Cuéntame cómo pasó’,
‘Motivos personales’, ‘Herederos’, ‘Los hombres de Paco’, ‘Amar es para
siempre’ i ara a ‘Galerías Velvet’.
Sí, i m’han tractat sempre amb un gran respecte. Em flipa la
televisió i m’encanten aquests papers que em permeten fer altres coses perquè,
encara que he de confessar que m’agradaria que m’oferissin un protagonista,
reconec que és una feina molt gran que, a més, no et permet fer res més.
I entre totes aquestes coses que sí que pot afrontar en
l’actualitat hi ha el teatre i el cine: acaba de rodar amb Penélope Cruz.
Sí, sí, hem acabat no fa gaire el rodatge de la pel·lícula
'Ma Ma', de Julio Medem, però és que així que el vaig acabar em vaig incorporar
al de 'La novia', de Paula Ortiz. No he parat. I, a més, des de mitjans d’agost
estic amb la gira d’'El intérprete', que durarà fins a finals d’any. I al
mateix temps preparant un projecte fabulós per a l’any que ve del qual encara
no vull parlar, i que serà increïble...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada