publicat per
29 de gener de 2015
Aída Pallarès
WTB ©DannyWillems Mercat Flors
“Me’n vaig” és,
encara, una de les frases que sentim més de boca del jovent. Londres, Alemanya
i fins i tot el Canadà són algunes de les principals destinacions d’aquests
joves obligats a fugir, a deixar-ho tot enrere per començar una nova vida. En
el món de la dansa aquest ‘paradís’ són els Països Baixos. Un dels millors
aparadors de la dansa contemporània, la terra de les subvencions a llarg
termini, de la confiança en el talent, del suport governamental. Pere Faura,
Roser López Espinosa, Lali Ayguadé i Albert Quesada són (només) alguns dels
noms de la dansa contemporània catalana que s’han format amb un peu a casa i un
a l’estranger. Creadors nascuts durant la dècada dels vuitanta que van haver de
fer les maletes a la recerca del seu particular ‘somni americà’.
Ara bé, per què Holanda o Bèlgica són tan importants per a
la dansa? Per intentar donar resposta a aquest interrogant, el Mercat de les
Flors juntament amb el festival Julidans, ara proposen LandHol, un cicle de
creadors internacionals que han anat i tornat d’Holanda diverses vegades.
LandHol, que es podrà veure fins aquest diumenge 1 de febrer, aposta per tres
tipus de muntatges. D’una banda, espectacles importants en la història de la
dansa que posen èmfasi en la importància de la memòria (What the body does not
remember, de la companyia de Wim Vanderkeybus, Última Vez), d’altres amb un
impactant component social, com Parkin’Son de Giulio d’Anna, que el crític
Jordi Sora defineix com un “emotiu cant a la vida” i, finalment, l’aposta pel
nou talent: el Julidans NEXT.
En aquest mini-cicle, que tindrà lloc el 31 de gener, hi
podrem veure Love-ism, una sèrie de duets, tallers i una pel·lícula creats per
Mor Shani i inspirats en el best-seller d’Erich Fromm L’art d’estimar. El
mateix dia 31 l’israelià Itamar Serussi presentarà Ferrum, un diàleg entre dues
ballarines, i, Liat Waysbort ens ensenyarà Please me Please, un solo en què el
jove ballarí Ivan Ugrin es transforma en una dona. A més dels espectacles, hi
haurà activitats paral·leles, com les conferències i taller a l’Antic Teatre.
Una oportunitat única (i esperem que repetible) per entendre què s’hi cou als
Països Baixos. De moment, una advertència: no es perdin What the body does not
remember. Un espectacle qualificat de “brutal confrontació de dansa i música en
un paisatge de combat” i que ara, 28 anys més tard, reneix de nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada