Quan la llibertat no és la sortida

publicat per

www.totmataro.cat

18 de febrer de 2015

Comas Soler

Ivan Benet fa una versió notable de ‘Informe per a una Acadèmia’

Enquadrat en el cicle “De boca a orella” que ofereix propostes de format reduït, diumenge passat es va poder veure a la nau municipal de Can Gassol ‘Informe per a una Acadèmia’, de Franz Kafka (1883-1924). Va ser un bon exemple per demostrar que la petitesa en les dimensions físiques d’un espectacle pot no estar renyida amb la magnitud de la seva qualitat. Kafka, nascut a Praga en el si d’una família jueva de parla alemanya, va escriure en aquesta llengua tota la seva producció literària. Però només un cop mort va adquirir la ressonància que l’ha convertit en una referència de les lletres europees contemporànies.

Una faula amb paradoxes

‘Informe per a una Acadèmia’ és el títol d’un dels seus contes curts. Està pensat com una conferència que un simi caçat cinc anys abans dirigeix a un auditori de científics i explica com ha pogut sobreviure, adaptar-se a les adversitats i aprendre a comportar-se com un ésser humà. El seu soliloqui constitueix una invectiva irònica sobre la decadència humana perquè l’allunyament de la condició simiesca i el procés d’hominització que volgudament segueix com a sortida vital, el fa de manera conscient al preu de perdre la seva originària llibertat animal, d’assumir conductes que el degraden i de veure’s abocat a la solitud.

Aquesta mena de faula Ivan Benet l’ha convertida en un muntatge teatral singular mitjançant una intensa aposta personal. Ell mateix ha fet la traducció del text alemany, amb un registre que funciona molt bé en escena, i també en signa la direcció conjuntament amb Xavier Ricard. Pel que fa a la interpretació, resulta impressionant com materialitza l’evolució explicativa del seu simi elegant i melòman. Tot hi és mesurat fins a la filigrana: gest, moviment, dicció, sentiment i intenció. Envoltat d’una escenografia senzilla en forma de tarima esglaonada que es desplega amb superfícies mòbils i trapes que permeten recrear diferents espais, s’embolcalla igualment d’un ambient sonor fet de la música i el cant de Sílvia Pérez Cruz i el resultat és admirable. La duplicitat home-animal que Benet sap encarnar d’una manera molt física atrapa el públic des del primer moment de la representació i fa de mirall eficaç perquè tothom se senti interpel·lat per les paradoxes morals del procés de transformació que el protagonista experimenta. ‘Informe per a una Acadèmia’ és, doncs, un espectacle exquisit. Per això és una llàstima que aquest cop Can Gassol no fos ple del tot