publicat per
11 de maig de 2015
Jordi Panyella
La parròquia Sant Joan Bosco de l'avinguda Meridiana amaga
al subsòl un immens espai destinat a ser teatre, avui inacabat
Es va construir la dècada dels anys setanta i la falta de
pressupost va impedir enllestir el projecte
Sant Joan Bosco, la parròquia d'arquitectura singular del
barri de Navas de Barcelona que gestiona una comunitat de salesians, amaga a
les seves entranyes un soterrani de dimensions imponents que va ser ideat i
construït per funcionar com a sala de teatre però que mai ha arribat a entrar
en servei. Es tracta d'un espai de l'edifici parroquial tan singular com
desconegut per a la ciutadania de Barcelona i que actualment es troba en desús.
El que hauria pogut esdevenir el gran teatre dels barris
nord de Barcelona, a tocar de l'avinguda Meridiana, es va construir la dècada
dels anys setanta del segle passat, aprofitant les obres d'edificació de la
parròquia. La sala es va projectar al nivell del tercer soterrani, per sota el
nivell de l'església, però la falta de pressupost va impedir culminar l'obra. I
així va quedar per sempre més, com un gran calaix de formigó i totxanes, amb la
platea a punt per rebre les butaques que mai van arribar i amb l'escenari i la
zona de camerinos esperant uns actors que mai hi han actuat.
Les obres del recinte van ser finançades per l'Obra Social
de La Caixa, que va encarregar el projecte als arquitectes Ricard Sancho i
Francesc Escudero. La idea original va ser la de donar una doble funció pública
a l'edifici, amb l'església a nivell de carrer i el teatre al tercer soterrani.
A la gran sala destinada a ser teatre, s'hi accedeix baixant
per una escala de 54 esglaons i després de passar per un primer soterrani on hi
ha diverses dependències de la parròquia (sala per a la gent gran, esplai,
centre juvenil i una plataforma d'educació social) i un segon soterrani on hi
ha l'espai destinat al banc d'aliments i un rober per a persones necessitades.
Un amfiteatre
El gran calaix construït sota terra fa aproximadament
quaranta metres de llarg per trenta d'ample i una alçada que arriba als nou
metres. La sala es va fer amb un sostre suficientment alt perquè s'hi pogués
enquibir un primer amfiteatre. D'aquest pis elevat es va arribar a col·locar un
potent embigat de ferro que havia de sostenir el terra i les butaques. A banda
i banda del gran espai soterrani destaquen, com a element arquitectònic, les
columnes de formigó que aguanten les plantes superiors de l'edifici. Tot i el
pas dels anys, l'espai es troba en perfecte estat de conservació, sense que
hagi estat víctima d'humitats ni altres factors de possible deteriorament.
La parròquia de Sant Joan Bosco és visible des de l'avinguda
Meridiana, que hi passa a tocar. També hi passen a tocar dues línies de metro,
la línia 1 i, sobretot, la línia 5. La circulació dels combois d'aquesta última
provoca un soroll evident i molest a totes les dependències parroquials.
Des que es va acabar l'obra, i un cop es va descartar el seu
ús com a teatre, el gran forat que hi ha amagat sota l'església ha generat
l'interès de diverses persones, sense arribar a concretar res. S'ho va mirar
una empresa de trasters, es va avaluar la possibilitat de convertir-ho en un
aparcament per a vehicles privats, es va pensar a ubicar-hi el gran magatzem
d'una sucursal del banc d'aliments i també s'hi van interessar els promotors de
la Sagrada Família com a possible magatzem de materials i de maquetes del
temple. Tots aquests projectes van ser desestimats per la dificultat d'accés
que té l'espai, ja que amb el disseny actual només s'hi arriba per l'escala interior.
Els nous accessos s'haurien de fer pels laterals de l'edifici des de la
superfície de la plaça Ferran Reyes.
La parròquia va rebre recentment la visita de l'alcalde
Xavier Trias, que desconeixia l'existència del gran teatre subterrani inacabat.
Trias va quedar impressionat per les dimensions de l'espai, segons recorda el
rector que el va acompanyar.
Zero espectadors, 1.500 feligresos els diumenges
Tot i el gran forat sense ús, l'activitat a la parròquia de
Sant Joan Bosco és constant. Una comunitat de cinc salesians, amb el rector
Miguel Ángel Calavia al front, s'encarreguen de donar vida a aquest centre de
culte del barri de Navas on cada dia acudeixen cent persones a les tres misses
que s'hi celebren, xifra que els diumenges s'eleva fins a les 1.500. “Hi tenim
molts joves”, explica amb satisfacció el pare Calavia.
Els salesians van arribar al barri de Navas fa dècades i hi
van dirigir l'escola Don Bosco, erigida per La Caixa, que avui en dia és
l'institut Joan Fuster. D'una església petita es va passar, la dècada dels anys
setanta, a l'església actual, que compleix una important missió social al
barri. En aquest sentit, per la parròquia, hi passen desenes de nens, ja sigui
per participar en l'esplai o la Plataforma d'Educació Social, on acudeixen diàriament
menors de famílies desafavorides: “Als qui donem berenars”, explica el mossèn,
que dirigeix una parròquia que sempre està oberta. “El secret és que som una
parròquia molt viva”, diu Calavia. La parròquia també atén un banc d'aliments i
fa de centre de distribució de roba per a persones necessitades. Per fer
funcionar tot això, disposa de l'ajuda d'un centenar de voluntaris del barri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada