dilluns, 28 de desembre de 2015

Reivindicació dels Pastorets



publicat per
Una representació dels Pastorets  Foto: ORIOL DURAN.

Gairebé tots els grans actors i actrius catalans han fet els Pastorets. Us en citaré dos de ben coneguts: Toni Albà i Sergi López, que algun any han fet L'Estel de Natzaret i algun altre Els Pastorets o l'adveniment de l'infant Jesús. Toni Albà havia fet de Jeremies i de Rovelló; Sergi López, de Satanàs o Llucifer. Si donem per segur que la majoria d'actors catalans fan les seves primeres passes als Pastorets, per què tractem la peça dramàtica del teatre popular com un simple entreteniment tradicional –amb tota la càrrega de desconsideració que se sol donar al terme: carrincló, xaró, passat d'època– i no la contemplem com el que en realitat és i ha estat per a l'adquisició d'experiència en el món dels actors: una verdadera, si no la més eficaç, escola del teatre català.

EEls Pastorets és una verdadera, si no la més eficaç, escola del teatre català i no és un simple divertiment tradicional
És evident que també és una escola de vicis d'interpretació. I que en tenir, en la gran majoria dels casos, una direcció no gaire rigorosa, l'actor pot créixer, en forma i geni interpretatiu. Hem de tenir en compte que durant la representació dels Pastorets els actors, segurament per primera vegada en la seva vida artística, poden representar el seu paper més de dues i, en molts casos, més de sis o set vegades seguides, un fet valuós.

En no tenir una direcció severa –a més d'una posada en escena acostumada de l'obra–, si bé et marca una interpretació al mode de com l'espera el respectable, et dóna un marge amplíssim per interpretar-ho, perquè aquest mateix públic ja coneix el rol que estàs representant. Per molt que ho facis d'una manera o altra, mai podràs trair o falsejar el teu paper, perquè l'espectador ja el coneix en el conjunt de l'obra. Aquest és un dels avantatges del teatre popular i també de l'alt teatre històric.

Fins aquí, els Pastorets en relació a la professió: escola catalana de teatre. Ara examinem-ho com a escola de públic. Una gran majoria del públic català hem esdevingut espectador, entre altres pocs espectacles, a partir dels Pastorets. Aquest públic, hem après què significa entrar en un gran espai ple de butaques on les persones ocupen els seients i amb ànim festiu esperen que s'obri la gran finestra per on contemplarem els prodigis de la ficció corporitzada: les meravelles de paisatges pintats que representen boscos i ciutats antigues per on entren i surten personatges disfressats de pastors, soldats romans, sacerdots, dimonis d'extravagants vestits i ulls diabòlics, àngels i tendres déus infants que neixen de nou en cada funció...


Aquest és el món del teatre popular, al qual pot accedir el públic jove un cop a l'any i a través del qual penetrarà els enigmes de l'escena, els arcans de la dramatúrgia. I qui digui que és un simple divertiment tradicional... doncs pitjor per a ell. És clar que si aquest algú representa que té veu i vot en la nostra educació, opinió publicada o capacitat de regular normes i prescripcions de l'ordenament social... doncs pitjor per a tots nosaltres.

ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina: