Publicat per
11 de febrer de 2016
Roser Batalla, Lloll Bertran o Victòria Pagès,
entre les intèrprets d'un muntatge dirigit per Fernando Bernués i Mireia
Gabilondo
Amb el llibre d'Andrés Sopeña El florido
Pensil es va crear tota una referència d'àcida crítica cap al tipus d'escoles
de la postguerra i el seu sistema educatiu. La versió teatral va ser també tota
una fita, amb diferents versions que s'han mantingut a la cartellera durant
moltes temporades. Ara, per primer cop arriba a la cartellera Barcelonina en
versió femenina; és a dir, amb el retrat d'una escola per a nenes.
El florido Pensil – nenes explica la rutina
d'una escola femenina de postguerra, a l'absurda i il·lògica brutalitat del
sistema educatiu franquista. L’escola és el reflex de la societat i de la seva
ideologia dominant, la ideologia dels guanyadors de la Guerra Civil, una visió
del món parcial i reduccionista portada fins als últims extrems.
En el cas de les nenes, això es visualitza a
partir de la imposició d'una empresa moralitzadora on la dona quedava relegada
al matrimoni i a la concepció, on la seva llibertat era retinguda pels marits i
per la moral de l'Església.
En el repartiment de Barcelona de l'obra hi
trobem importants actrius de la nostra escena, que amb la seva vis còmica
posaran al descobert l'absurditat del sistema. Són Roser Batalla, Lloll
Bertran, Victòria Pagès, Mireia Portas i Isabel Rocatti, amb versió textual de
Guillem Jordi Graells i direcció de Fernando Bernués i Mireia Gabilondo.
Quan es fa
Data d'inici:
11/02/2016
Data de finalització:
06/03/2016
On es fa
Lloc:
Teatre Poliorama
Direcció:
la Rambla, 115
Districte:
Ciutat Vella
Telèfon:
933177599
Horari
Dies Hores Preus
dimecres, dijous i divendres
a les 21:00 h
Entrada general de: 10 a 29 e
(+ despeses de gestió)
Dissabtes
a les 18:00 h i a les 21:00 h
diumenges
a les 18:00 h
Observacions
Amb: Roser Batalla, Victòria Pagès, Lloll
Bertrán, Mireia Portes i Isabel Rocatti.
"EL FLORIDO PENSIL- NENES" és la
història del dia a dia de cinc noies sotmeses a l'absurda i il·lògica
brutalitat del sistema educatiu que va dominar l'Espanya de la postguerra.
L'escola és el reflex de la societat i de la seva ideologia dominant, i aquesta
ideologia havia decidit posar al dia el més profund patriarcat medieval, i
portar-lo a les seves últimes conseqüències. La dona va ser el principal
objectiu de l'empresa moralitzadora, doncs resultava que estava naturalment
destinada al matrimoni i a les labors domèstiques. La seva carrera professional
havia de ser la de formar una família i tenir prole, i en això es posaven d'
acord pràcticament totes i tots: la mestra, el capellà, els pares, els moralistes,
les cupletistes, les escriptores de novel·les roses, i fins i tot les
professores de gimnàstica, si m'apuren. En tots els escenaris de l'acció es
veurà reflectit, de vegades a les clares, de vegades mitjançant retorçades
marrades, que només existien dos tipus de dones: les decents i les altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada