Des que fa un any la companyia de teatre
Vol-Ras va anunciar que plegava veles després de 35 anys per la falta de suport
institucional i la caiguda en la contractació, un dels dubtes era què passaria
amb tot el seu llegat com a degans del teatre de gest i humor a Catalunya.
¿Però com es pot conservar un espectacle sense paraules? Més enllà de les
fotografies, els cartells i els vídeos enregistrats, que poden servir de
pistes, són els guions dels espectacles els que en donen la clau, juntament amb
les llibretes d’apunts de cada creació. Tot això és el que ha entrat al Centre
de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, que està enterrat als fonaments
de l’Institut del Teatre. També hi ha algun element escenogràfic, com una
màscara de Strip-tease (1984) i una llibreria de Gagmania (1995); la resta, es
va vendre per liquidar el local d’assaig.
Joan Faneca i Joan Segalés podrien resseguir
tots els seus espectacles enllaçant anècdotes des del 1981, en aquell Festival
Internacional de Mim de Barcelona on van actuar amb el Tricicle i que els va
fer aparèixer per primera vegada al diari amb El cas de la patata rossa. El
primer bolo que van fer va ser a Orleans. O aquell espectacle que va dirigir
Andrej Leparski, Strep-tease : “La gent es va sorprendre pel rigor físic, les
imatges, el tractament dels personatges...”, recorda Segalés, que reconeix que
l’obra va acabar anant només a festivals perquè el públic “no hi estava
acostumat”.
Vol-Ras va néixer a l’Institut del Teatre quan
ni tan sols no hi havia llibres de mim i pantomima a la biblioteca. Creuen que
han aportat “moltes coses” al gènere, no només 17 espectacles i centenars de
funcions, sinó també cursos, xerrades i traduccions: “Ens hem convertit en
mestres del gest i hi ha qui ha creat companyia amb nosaltres i el Tricicle de
referent”, diu Segalés. Una història que ja és peça de museu.
Publicat per
31 de Maig de 2016
Laura Serra
Enllaç
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada