divendres, 18 de novembre de 2016

'La treva', entre l'amor i la guerra



Des de la rereguarda d'un loft novaiorquès, una parella de reporters bèl·lics s'enfronten a la batalla que marcarà el seu destí. L'obra arrasa a La Villarroel

Per a ells no hi ha treva que valgui. Sempre amb l’artilleria a punt, disparen i toquen el blanc. Són Julio Manrique i David Selvas, actors, directors i viceversa. Amb la seva productora La Brutal o amb produccions alienes, fa anys que donen guerra en l’escena barcelonina. I de guerres, les que ens expliquen als mitjans i les del cor, parla la seva última aventura conjunta, 'La treva', peça del novaiorquès Donald Margulies que, sota la direcció de Manrique, arrasa a La Villarroel. A Selves li toca aquesta vegada donar la cara; al revés del que passava al Don Joan amb què van seduir la temporada passada la platea del TNC.

Més munició: el Poliorama ha reposat la premia­da i aplaudida 'El curiós incident del gos a mitjanit', on sota l’estupenda batuta de Manrique es llueix un magistral Pol López. I ja al març, l’exdirector del Romea s’enfrontarà al Lliure al seu primer Ibsen: 'L’ànec salvatge'. El resumeix així: «Algú truca a la porta i els pobres però raonablement feliços membres de la família Ekdal decideixen obrir...». Entra i es deferma la tempesta.

QUE L'ESPECTADOR DECIDEIXI
Anem a La Villarroel. A l’Iraq de les «armes de destrucció massiva» i a les paradoxes del periodisme de trinxera. ¿Compromís o addicció? ¿Aquests informadors del mal van a salvar el món o a salvar-se a si mateixos? ¿És legítim apropiar-se del dolor aliè per difondre’l al món? ¿Per què jugar-se la vida? Els interrogants són molts i coneguts, i l’autor, premi Pulitzer per Sopar amb amics, deixa que caiguin sobre l’espectador i que aquest decideixi. No és la seva guerra jutjar.

La treva
La Villarroel.
Autor: Donald Margulies
Direcció: Julio Manrique.
Repartiment: Clara Segura, David Selvas, Ramon Madaula, Mima Rirea.
Preu: 24 €

Es diu que aquests professionals en primera línia del foc estan fets d’una pasta especial. Així és Sarah –la sempre superba i creïble Clara Segura–, fotògrafa de prestigi que, després de caure greument ferida a l’Iraq, torna al seu loft a Brooklyn amb la seva parella, James (Selvas). Ell, també reporter de guerra, va fugir de les atrocitats i es replanteja donar un altre enfocament a la seva existència. Desertar per sempre d’un ofici addictiu. La zona de conflicte es trasllada llavors a la relació entre tots dos. A les decisives batalles que marquen el destí de cadascú.

UN GALLET INNOCENT

La direcció precisa, cuidada, sense estridències (i amb estupenda banda sonora) de Manrique deixa que la història avanci cap a la comèdia àcida que proposa Margulies. L’espoleta, contrapunt dels reporters, és la irrupció de Richard, l’editor i amic de la parella, amb la dolça i vitalista Mandy, una joveneta amb «poca substància» amb qui ara comparteix la seva vida. Ramon Madaula i Mima Riera els dibuixen amb fantàstic traç.

Des del seu innocent gallet, Mandy va disparant les bales. A la diana, l’ètica d’uns professionals que ocupen el seu temps a enfocar l’elefantet en perill o el voltor que amenaça el nen famèlic. ¿Com es pot fotografiar una mare amb el seu fill agonitzant en lloc de socórrer-los?, descarrega Mandy, mentre l’endurida Sarah va esquivant els trets: «Hi som per registrar la realitat, no per modificar-la». –

EL+
La precisa direcció i l’excel·lent interpretació del quartet en escena. La platea agraeix els apunts de comèdia àcida sobre el drama.

EL-
No hi ha girs ni sobresalts en la història de Donald Margulies. Els interrogants
sobre l’ofici del reporter de guerra
són coneguts.

Publicat per
17 de noviembre de 2016
Imma Fernández
Enllaç

ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina: