Xavier Albertí ha construït la temporada 2020/21, la del seu
comiat, mirant de recuperar el màxim dels títols que van caure la temporada
passada per la pandèmia. Evidentment, això ha implicat que algunes obres
(que no han transcendit) previstes pel 20/21 saltin més endavant. La nova
directora Carme Portaceli ja ha acceptat la situació i les anirà acollint
a la programació que dissenyarà a partir del 2021/22, segons deia ahir
Albertí. La temporada respon al lema de neó que presideix el vestíbul de
la Sala Gran: Respostes i incerteses. És provocadorament
equívoc, perquè fa anys que el teatre no dona solucions als grans problemes
socials, sinó que formula preguntes i dubtes. Albertí, insinua, ha teixit
una programació amb personatges que demostren dinàmiques de superació. I
ho ha fet atenent les veus femenines i també els talents d’una generació
més jove. Casualitat o no, dues demandes que s’exigien al TNC en els
últims anys.
Com ja es va avançar abans de vacances, la presència de
directores a la Sala Gran és majoritària. I es presenta una autora contemporània
catalana (Lluïsa Cunillé amb L’emperadriu del Paral·lel, una
peça que reivindica els feliços anys trenta de la revista i recupera repertori
del Paral·lel) a la Sala Gran, per primer cop. També és majoritària la
presència femenina en l’autoria i la direcció de la Sala Petita. I es manté
un notable equilibri a la Sala Tallers.
En la presentació d’ahir es van revelar nous muntatges:
Clàudia Cedó (Mare de sucre intercala actrius professionals
amb els d’Escenaris Especials per parlar del desig de maternitat de “persones
amb singularitats personals”); Llàtzer Garcia (La font de la
pólvora reflexiona sobre els guetos a partir del
barri de Girona); Ivan Morales (Heroïnes o res, és una peça feta amb
joves per adreçar-se a joves); La Calòrica (De què parlem mentre no parlem
d’aquesta merda); Pau Carrió (premi Quim Masó 2020, Testimoni de
guerra), i Anna Maria Ricart/Joan Arqué (Encara hi ha algú al bosc,
un teatre documental sobre les dones que van se violades a Bòsnia i els
seus fills). És cert, que la programació no obvia els clàssics com Santiago
Rusiñol (L’hèroe), Josep Maria de Sagarra (Galatea), Tennessee
Williams (La nit de la iguana) o Simone de Beauvoir (La dona trencada).
El TNC no començarà la temporada fins l’1 d’octubre i a
la Sala Petita. Ho fa amb una desena de monòlegs per evocar el Decameró de
Boccaccio i també la pel·lícula de Pasolini, estrenada fa mig segle: en
moments de crisi, la societat se supera.
Comiat de vuit temporades
Albertí tanca la seva vuitena temporada en la direcció
artística. Ho farà amb una actuació prevista pel Grec Billy’s violence,
de la Needcompany. S’emocionava ahir en pensar que, 25 anys enrere com a
director del Grec, va ser el primer que els va convidar a Barcelona (els
va programar a La Villarroel, que va convocar poca gent, i ara arriben
com a grup de renom internacional). També Albertí celebra que La Veronal
presenti coreografia de Marcos Morau a la Sala Gran (Opening night).
I que Animal Religion signi una peça de circ, Ahir. a la Sala
Petita, i que Lali Ayguadé tanqui la trilogia sobre identitat amb Hidden.
De la temporada passada, rescata Monroe-Lamarr, una peça de
Carles Batlle que ficciona una trobada entre les dues icones del cinema,
poc abans de la seva autodestrucció. També té bon ull amb el teatre familiar,
que trasllada, en bona part, al jardí: Full house, d’Eléctrico28,
i L’horta, d’Horta Teatre, estrenats a Fira Tàrrega 2019 i un concert
d’El Pot Petit. També recupera Kàtia, de Teatre Nu, que ja va emocionar
en la Mostra d’Igualada del 2018
La direcció artística d’Albertí té dos grans valors: per una
banda, ha aconseguit implicar el TNC amb moltes entitats culturals, fet
que ha permès molts èxits, com ara recuperar una col·lecció ambiciosa de
teatre. Avui hi ha uns 120 clubs de lectura que regularment llegeixen
obres de teatre i que aquesta experiència els ha iniciat a l’escena. També
destaca el seu treball de recuperació a través dels Epicentres. Aquest
any hi ha sessió doble perquè el de Pioneres (dramaturgues
del segle XIX i XX) es va haver d’aturar per culpa de la pandèmia. Així, es
recuperen les obres previstes (algunes lectures que s’havien de fer al
MNAC, ara es faran a la Sala Petita) i Solitud. Sobre Víctor
Català, Albertí celebra que el Teatre complet a punt de
publicar descobreixi obres de Caterina Albert que, fins ara havien quedat
tancades en caixa a l’Escala, incomprensiblement. El capítol de l’Epicentre
de la 20/21 anirà sobre el món del Paral·lel. De fet, la recuperació de Malditas
plumas, de Sol Picó, esdevé un oportú pròleg al cicle.
El TNC sentencia que el teatre és segur. Per evitar aglomeracions
es recomanarà una hora d’entrada depenent d’on sigui la butaca reservada i
es garantiran també les sortides esglaonades. S’ha resolt, doncs, una de
les preocupacions que tenia el teatre públic per no reobrir al mes de
juny (després de veure com el Mercat de les Flors o el Grec havien superat
aquest repte durant el festival d’estiu).
El TNC s’afegeix a les reivindicacions d’Adetca
La directora executiva del TNC, Mònica Campos, adverteix que
la venda d’entrades per als espectacles s’anirà fent per trams. Ara, per
exemple, posen a ls venda els espectacles d’octubre i novembre. Mantindran la
reducció del 50% d’aforament que exigeix el Procicat. Tot i així, ahir el TNC
s’afegia a la demanda de Focus (que ho va reclamar en la presentació de dilluns
al Romea) i d’Adetca i la plataforma Actua Cultura des de fa algunes setmanes
que “els aforaments es puguin ampliar”. És un clam que es fa cada cop més
necessari per donar viabilitat econòmica a les sales de teatres, de concerts i
de cinema. Actualment, el servei de venda d’entrades del TNC ja permet fer
compres per grups de conveniència que permetria aprofitar millor els aforaments
mantenint la distància de seguretat.
De fet, ahir mateix, l’Associació d’Empreses de Teatre de
Catalunya (Adetca) i l’Associació de Productors i Teatres de Madrid (Aptem)
defensaven que els espais d’exhibició poden ser un “model a seguir” per a
altres sectors de l’activitat econòmica i cultural. Coincidint amb la imminent
posada en marxa de la temporada, les dues patronals van voler recordar el
compromís amb la seguretat i van voler transmetre un missatge de confiança.
Campos està convençuda de les ganes del públic de tornar a
omplir les sales. Ahir a la tarda van fer una presentació per a abonats. Les
reserves per assistir-hi s’havien exhaurit en només mitja hora.
+ info – publicat per
Jordi Bordes
elpuntavui.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada