Tot Shakespeare

avui

30 abril 2006

Quim Aranda
La Royal Shakespeare Company vol refermar el seu paper com a referent de l'escena britànica i per fer-ho recorre a la tradició que li és pròpia, a la seva raó de ser: Shakespeare. Tot. Sense mesura. Entre el mes que tot just acaba i el 31 de març de l'any vinent, Stratford-upon-Avon, la ciutat natal del dramaturg, l'epicentre de la seva memòria, situat 150 quilòmetres al nord de Londres, veurà com es representa la totalitat de la seva obra, des de Romeu i Julieta, les funcions de la qual van començar el 6 d'abril, fins a Coriolà i El mercader de Venècia, amb què es tancarà el festival. La celebració inclourà, a més de les 37 peces de teatre de l'anglès, els sonets i els poemes en muntatges i espectacles en què participaran artistes dels cinc continents, amb propostes tan diverses com imaginatives. Serà una programació completa, no presentada mai fins ara, que es farà al llarg de només dotze mesos i en nou escenaris diferents, cosa que té un punt de desafiament i de voluntat d'afirmació.
La Royal assumirà el gruix més important de l'obra, un total de 23 produccions. Catorze aniran a càrrec de companyies britàniques i disset de formacions de la resta del món. Després d'uns anys que alguns sectors del món teatral britànic han qualificat d'erràtics, en els quals la Royal es va apartar de la tradició sota la direcció artística d'Adrian Noble -que es va estar a la companyia dinou anys, dels quals onze en el càrrec-, el Festival de les Obres Completes de Shakespeare -The Complete Works Festival- és el resultat més visible de Michael Boyd, el director que va succeir Noble a mitjans del 2003, que sembla que ha tornat les coses a lloc: tant des del punt de vista programàtic com financer.
Calia una proposta d'aquest gruix per apaivagar les crítiques que s'havien formulat amb anterioritat?
En declaracions a la cadena de ràdio nord-americana NPR, la directora i màxima responsable del cartell, Deborah Shaw, va justificar el projecte per "la necessitat periòdica que hi ha de revisar l'obra de Shakespeare, per tal de comprovar la vigència dels textos". I per demostrar que Shakespeare segueix més viu que mai, Shaw posava com a exemple, entre molts altres, un dels muntatges que s'hi presentaran, The Baghdad Richard. La funció és una relectura de Ricard III segons la versió que n'ha fet el director kuwaitià Sulayman Al-Bassam. Aquest director trasllada el text de Shakespeare al Bagdad de mitjans dels anys vuitanta del segle passat, quan el tirà Saddam [Richard] Hussein encara era vist com un aliat dels governs occidentals i s'erigia en defensor de la causa àrab.
Un dels moments més significatius del Festival tindrà lloc al juliol. S'obrirà aleshores al públic The Courtyard Theatre, un escenari provisional que posa de manifest la voluntat de renovació i el període de canvi en què està immersa la Royal Shakespeare Company. Aquest nou teatre permetrà a la companyia continuar la seva activitat a la seu de Stratford-upon-Avon mentre es duen a terme els treballs de renovació de l'actual escenari principal, el Royal Shakespeare Theatre. Aquests treballs començaran quan s'acabi el Complete Works Festival.
Dir o representar Shakespeare a Anglaterra no suposa, en la majoria dels casos, enfrontar-se amb cap cotilla impossible de trencar o adaptar als temps presents. Ans al contrari. Bona part de la programació del Festival, a més de l'esmentat The Baghdad Richard, n'és la prova fefaent.
Hi ha propostes tan avantguardistes com les de la companyia polonesa Teatr Piesn Kozla (La Cançó del Teatre Cabró), dirigida per Grzegorz Bral, que presentarà un work in progress a partir de Macbeth. La companyia treballarà durant un mes sobre el text i la darrera setmana obriran el assajos al públic.
Però potser una de les funcions més sorprenents serà la del Hamlet que el 31 d'octubre i l'1 de novembre oferirà el Tiny Ninja Theatre de Nova York. La particularitat de la proposta és que els actors són figuretes ninja (recreació de guerrers japonesos) de plàstic, de només dos centímetres i mig d'alçada. És un espectacle de butxaca, destinat a audiències petites, que ha aconseguit crítiques molt bones de la premsa nord-americana especialitzada.
Altres fites de la participació estrangera són la del director japonès Yukio Ninagawa, la de l'alemany Peter Stein i la de l'italià Pippo Delbono.
El Festival també comptarà amb cares ben conegudes, tant de l'escena britànica com del cinema internacional. Són els casos d'Ian McKellen, que ja havia fet amb la RSC Romeu i Julieta, Macbeth i Otello, i que ara interpretarà El rei Lear, dirigit per Trevor Nunn. Judi Dench, amb una versió musical de Les alegres casades de Windsor, i Patrick Stewart, famós por la seva participació a la saga Star Trek, tot i que amb una llarga trajectòria teatral, prendran part a Antoni i Cleopatra i La tempestat. I Peter Hall, cofundador i primer director de la Royal Shakespeare Company, torna a casa amb Mesura per mesura.
Tot Shakespeare sense mesura, doncs, amb audicions musicals dels sonets i poemes, fins i tot a The Holy Trinity Church, l'església on descansen les restes del dramaturg. Per trobar entrades poden adreçar-se a la pàgina web de la RSC, tot i que no hi ha, ara per ara, gaire oferta: http://www.rsc. org.uk