www.elperiodico.cat
23 abril de 2009
• «He volgut posar-me a la pell de pares i fills», diu l’autora de l’obra, que dirigeix Marta Angelat
• ‘Plastilina’, de Marta Buchaca, té el seu punt de partida en l’assassinat del caixer de Sant Gervasi
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA
Són tants, i tan inexplicables, els casos que era quasi inevitable que el drama de la violència juvenil i les noves formes en què s’expressa arribés a un escenari. I més si es tracta d’un teatre com la Sala Beckett, que vol advocar per textos «estrictament lligats» a l’actualitat, segons el director, Toni Casares. La premissa es compleix amb Plastilina, el drama que s’estrena avui amb la firma d’una jove autora de la casa, Marta Buchaca (Barcelona, 1979), i la direcció de Marta Angelat, tan novell en aquesta faceta com gran intèrpret d’enorme recorregut. El motor, l’origen, el punt de partida, de Marta Buchaca va ser el terrible assassinat de Rosario Endrinal, la indigent cremada viva per uns adolescents en un caixer de Sant Gervasi fa tres anys.
El que va néixer com un treball de curs a l’Institut del Teatre, sobre una dramatúrgia de Ricard III de Shakespeare, va agafar vol quan l’autora va observar la commoció i cobertura mediàtica que va provocar el crim. «¿Com s’hi arriba? No en tinc ni idea i necessito fer aquesta obra», va pensar Buchaca. En absolut es va plantejar donar una solució o explicació del problema, com va subratllar ahir Casares. «Aborda el tema de manera honesta sense donar respostes ni conclusions precipitades».
PANORÀMICA GENERAL // La seva reflexió sobre la violència juvenil posa la mirada en una panoràmica general, en les relacions entre pares i fills, en què senten quan són protagonistes d’un succés tan tràgic. «Mai he tingut a prop casos així, però he volgut posar-me a la pell de pares i de fills», va explicar Buchaca. El premi de teatre Ciutat d’Alcoi que va guanyar el 2007 amb el text certifica que va complir l’objectiu.
No és, no obstant, la mateixa versió la que estrena la Beckett fins al 24 de maig, en coproducció amb el Centre d’Arts Escèniques de Terrassa (CAET). El treball, colze a colze, amb Angelat ha perfilat la història definitiva amb una parella (Pere Molina i Mone), el seu fill Marc (Jaume Madaula) i els seus amics Arnau (Albert Carbó), Pau (Albert Joseph) i Lali (Vicky Luengo). «Agraeixo la generositat de la Marta al passar-me el text. Per dirigir una funció l’has de fer teva», va afirmar Marta Angelat sobre la seva cinquena direcció.
Plastilina presenta un grup d’intèrprets de vint anys, uns amics que van preparar junts el càsting, en la que és la seva primera experiència professional. De la seva amistat i treball previ no en tenia notícia la directora. «Els vm triar de forma separada», va comentar. Per a Mone, cantant i actriu de musicals, suposa un canvi de registre una obra que a més recupera Pere Molina, actor de doblatge i de televisió, després d’una llarga absència dels escenaris.
Tots integren el microcosmos d’un entorn de classe mitjana que es veu sacsejat per un crim inexplicable. «No m’interessava un context de família desestructurada que ajudi a buscar justificacions», va afirmar Marta Buchaca. «Sempre dic que aquell noi podia un dels meus cosins i em plantejo per què ell no ho fa», va afegir. L’única conclusió del seu text és que els fills no són peces de plastilina que puguin modelar-se al gust dels pares.
23 abril de 2009
• «He volgut posar-me a la pell de pares i fills», diu l’autora de l’obra, que dirigeix Marta Angelat
• ‘Plastilina’, de Marta Buchaca, té el seu punt de partida en l’assassinat del caixer de Sant Gervasi
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA
Són tants, i tan inexplicables, els casos que era quasi inevitable que el drama de la violència juvenil i les noves formes en què s’expressa arribés a un escenari. I més si es tracta d’un teatre com la Sala Beckett, que vol advocar per textos «estrictament lligats» a l’actualitat, segons el director, Toni Casares. La premissa es compleix amb Plastilina, el drama que s’estrena avui amb la firma d’una jove autora de la casa, Marta Buchaca (Barcelona, 1979), i la direcció de Marta Angelat, tan novell en aquesta faceta com gran intèrpret d’enorme recorregut. El motor, l’origen, el punt de partida, de Marta Buchaca va ser el terrible assassinat de Rosario Endrinal, la indigent cremada viva per uns adolescents en un caixer de Sant Gervasi fa tres anys.
El que va néixer com un treball de curs a l’Institut del Teatre, sobre una dramatúrgia de Ricard III de Shakespeare, va agafar vol quan l’autora va observar la commoció i cobertura mediàtica que va provocar el crim. «¿Com s’hi arriba? No en tinc ni idea i necessito fer aquesta obra», va pensar Buchaca. En absolut es va plantejar donar una solució o explicació del problema, com va subratllar ahir Casares. «Aborda el tema de manera honesta sense donar respostes ni conclusions precipitades».
PANORÀMICA GENERAL // La seva reflexió sobre la violència juvenil posa la mirada en una panoràmica general, en les relacions entre pares i fills, en què senten quan són protagonistes d’un succés tan tràgic. «Mai he tingut a prop casos així, però he volgut posar-me a la pell de pares i de fills», va explicar Buchaca. El premi de teatre Ciutat d’Alcoi que va guanyar el 2007 amb el text certifica que va complir l’objectiu.
No és, no obstant, la mateixa versió la que estrena la Beckett fins al 24 de maig, en coproducció amb el Centre d’Arts Escèniques de Terrassa (CAET). El treball, colze a colze, amb Angelat ha perfilat la història definitiva amb una parella (Pere Molina i Mone), el seu fill Marc (Jaume Madaula) i els seus amics Arnau (Albert Carbó), Pau (Albert Joseph) i Lali (Vicky Luengo). «Agraeixo la generositat de la Marta al passar-me el text. Per dirigir una funció l’has de fer teva», va afirmar Marta Angelat sobre la seva cinquena direcció.
Plastilina presenta un grup d’intèrprets de vint anys, uns amics que van preparar junts el càsting, en la que és la seva primera experiència professional. De la seva amistat i treball previ no en tenia notícia la directora. «Els vm triar de forma separada», va comentar. Per a Mone, cantant i actriu de musicals, suposa un canvi de registre una obra que a més recupera Pere Molina, actor de doblatge i de televisió, després d’una llarga absència dels escenaris.
Tots integren el microcosmos d’un entorn de classe mitjana que es veu sacsejat per un crim inexplicable. «No m’interessava un context de família desestructurada que ajudi a buscar justificacions», va afirmar Marta Buchaca. «Sempre dic que aquell noi podia un dels meus cosins i em plantejo per què ell no ho fa», va afegir. L’única conclusió del seu text és que els fills no són peces de plastilina que puguin modelar-se al gust dels pares.
