A la Sala Beckett del 15 de noviembre al 10 de desembre
De dc. a ds. 20.30 h, dg. 18.30 h.
Preu: 18€
Autor: Llàtzer Garcia
Director: Llàtzer Garcia
Intèrprets: Muguet Franc, Guillem Motos, Ramon Pujol,
Teresa Vallicrosa
Sinopsi
A Sant Gregori, un poble de Girona, es reunia als anys
vuitanta una comunitat de famílies –liderada per la “Mare”, autoproclamada
“Missatgera de Déu”– que van decidir abandonar els cercles d'amistats per
agermanar-se en una rígida comunitat catòlica. Renunciaven al món i als seus
plaers per viure en la més estricta pobresa mentre esperaven l'apocalipsi. En
aquesta comunitat van néixer nens que, arribat el moment, van sortir per
trobar-se amb el món més enllà del seu bosc, aïllat de tot.
Informació del lloc
Sala Beckett
Pere IV, 228-232
Poblenou
T. 932 845 312
En plena natura, com si es tractés d’un pessebre o d’una
instal·lació de clics que van de càmping, una petita comunitat escollida per
Ell ("som poquets però suficients") espera la fi del món. Vida
austera, il·luminació de fotografia en color avinagrada i vestuari decorós.
Omnipresència de la Missatgera escollida, àvia i mare contundent. S’hi escolta
Bach i es crema el rock and roll, perquè Led Zeppelin és producte de l’Altre.
Aquesta anècdota musical il·lustra a la perfecció el discurs integrista que
amara la darrera obra de Llàtzer Garcia.
Els nens desagraïts és un text aspre i estrany, que
malgrat oferir un discurs monolític planteja preguntes i que pel fet de sorgir
d’una experiència real causa estupor. Garcia torna a demostrar el seu bon traç
dramatúrgic, sobretot en l’estructura el·líptica i la credibilitat en la
construcció dels sermons. La direcció dels intèrprets és coherent, i ressalta
el treball coral i de perfecta harmonia entre Teresa Vallicrosa, Ramon Pujol,
Muguet Franc i Guillem Motos. Tots ells afronten sense fissures el repte
d’interpretar més d’un personatge. La disposició de l’espai escènic també és
encertada perquè amb pocs elements trasllada de lloc i de temps.
Garcia torna a demostrar el seu bon traç dramatúrgic en
un text que planteja preguntes a partir d'una experiència real
El títol ens remet a la tercera generació –un germà i una
germana, juntament amb un amic de comunitat que també podem considerar de
relació fraternal– que trenca amb els progenitors i fuig cap al món exterior. A
més de la part religiosa i de la necessitat, o no, de creure, aquesta és una
peça sobre la fragilitat de les relacions humanes forjades en la imposició,
basades en el poder o sorgides de la innocència o l’amor més purs.
Els camins del Senyor són inescrutables; els de la
creació teatral, també. L’obra que havia d’encetar l’aproximació que la
companyia Arcàdia feia a la família, finalment clou una trilogia, formada per
La terra oblidada (2012) i la magnífica La pols (2015). La Sala Beckett, on fa
residència la companyia aquesta temporada, s’hauria de plantejar seriosament
programar el trio sencer.
Publicat per
Teresa Ferré
publicat el 22/11/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada