Òpera i handbol

el punt
18 setembre 2003

la crònica

JOSEP FERRER I COSTA .

El veterà Club Joventut Handbol Mataró celebra les seves noces d'or amb un recital d'òpera al Teatre Monumental de Mataró, amb el tenor Josep Fadó i la soprano Rosa Mateu


+ Imatge del concert celebrat al Teatre Monumental de Mataró, el 12 de setembre passat, en commemoració del 50è aniversari de l'handbol a Mataró. Foto: LLUÍS ARCAL.

Dissabte passat, 12 de setembre, hi va haver al Teatre Monumental de Mataró un recital d'òpera. La iniciativa va partir del Club Joventut Handbol Mataró, que d'aquesta manera tan ocurrent celebrava el cinquantenari de la seva fundació. Per molts anys!
Sota el títol d'Òpera en concert, el recital tenia com a protagonistes la soprano Rosa Mateu i el tenor Josep Fadó, a qui feia pocs dies havíem tingut ocasió d'escoltar en la tradicional Missa de les Santes (1848), de Manuel Blanch, prevere.
Acompanyats per una molt ben conjuntada orquestra Camerata Mediterránea, dirigida per Guerassim Voronkov, i per la coral Sant Jordi, el recital va girar al voltant d'una selecció d'àries, duets, cors i fragments orquestrals d'òperes diverses, dividit en dues parts. La primera part era formada per peces de compositors essencialment francesos, com G. Bizet, Ch. Gounod, C. Saint-Saëns, i la segona part va girar al voltant de la producció dels compositors italians: G. Verdi, R. Leoncavallo, P. Mascagni i G. Puccini. Era un repertori amable, pensat bàsicament perquè el públic s'ho passés bé, i a fe que ho van aconseguir.
No cal dir que el teatre presentava una entrada de luxe i que els comentaris, un pèl malintencionats -és que hi ha gent que té una mala bava que no vegis!-, anaven en el sentit que no deixava de ser curiós que l'organització d'un acte cultural d'una certa envergadura, com era un recital d'òpera, hagués sorgit d'una veterana institució esportiva i no dels responsables de cultura de la ciutat mítica d'Iluro. És clar que el sarcasme no sobrava després d'una programació de la festa major tan decebedora culturalment parlant, en què ni els Maulets no van estar a l'altura de les circumstàncies. Què hi farem!, un altre any serà! No cal dir que el nou flamant regidor de Cultura, Jaume Graupera, s'ho mirava, assegut al pati de butaques, des de la seva rotunda humanitat. Esperem que no hàgim d'esperar cinquanta anys més per veure un acte cultura
l d'una certa qualitat a Mataró.
El recital va tenir a més l'al·licient d'escoltar el tenor mataroní Josep Fadó, professionalitzat fa poc debutant al Liceu amb l'obra Turandot, de Puccini, interpretant diverses àries d'òpera a la seva ciutat natal
Aquest recital tenia, a més, l'interès afegit d'escoltar en directe el tenor mataroní Josep Fadó, professionalitzat des de fa relativament poc, l'any 1999, quan va debutar al Liceu amb Turandot, de Puccini, i que comença a fer-se una carrera internacional. Fadó va tenir un bon començament en l'ària La fleur que tu m'avais jeteè, de Carmen, de Bizet, i en el duet d'aquesta mateixa òpera que va cantar amb la soprano Rosa Mateu, que va tenir una interpretació impecable durant tota la nit. A la segona part, va cantar admirablement bé Vesti la giubba, de Pagliacci, de R. Leoncavallo, però en el Brindis de Cavalleria rusticana, de Pietro Mascagni, va patir un moment de desconcert, per haver sofert malauradament una petita indisposició en l'ària que tancava el recital, Recondita armonia, de Tosca, de Puccini, que el va deixar sense veu, escanyat. Bé, aquestes coses poden passar i passen als millors cantants.
De la mateixa manera que un atleta d'elit, en un mal dia, pot quedar eixonat en una cursa, en un partit, i això no posa en dubte la qualitat de l'atleta. No té més importància, perquè Josep Fadó és un tenor que té un timbre de veu molt bonic, tècnica i qualitat que, d'entrada, li auguren una carrera interessant. Tornant al recital, Fadó jugava a casa, i la platea va ovacionar-lo per encoratjar-lo, de la mateixa que ho hagués fet en un partit d'handbol quan el jugador carismàtic es lesiona en un partit important. Molta esportivitat i professionalitat, per tant, tant damunt de l'escenari com a la platea.

L'handbol mataroní uneix cultura i esport

el punt
15 setembre 2003

El teatre Monumental de Mataró va ser l'escenari per celebrar els cinquanta anys de l'handbol a la ciutat LLUÍS ARCAL . Mataró El teatre Monumental de Mataró va ser divendres a la nit l'escenari per fer un dels actes de celebració del cinquantè aniversari de la introducció de l'handbol a Mataró amb un concert d'òpera a càrrec del tenor mataroní Josep Fadó, la soprano vilassanenca Rosa Mateu, amb l'orquestra Camerata Mediterránea, sota la direcció del director rus Guerassim Voronkov, i la coral Sant Jordi. Abans de començar el recital, el president del Club Joventut Handbol Mataró Josep Nonell va fer un petit parlament agraint el suport de tots aquells que d'una manera o altra han donat suport a l'handbol mataroní. El teatre Monumental va quedar quasi ple per escoltar el recital, format, entre d'altres autors, per obres de Verdi, Bizet, Gounod i Saint-Saëns.
+ A la dreta, el teatre Monumental de Mataró en el concert dels 50 anys d'handbol a la ciutat. A l'esquerra, un detall dels solistes Josep Fadó i Rosa Mateu. Foto: Ll.A.
El Club Joventut Handbol Mataró va organitzar una vetllada en què la cultura i l'esport anaven agafats de la mà. L'escenari va ser el teatre Monumental de Mataró i el motiu, la celebració dels cinquanta anys d'implantació de l'handbol a la nostra ciutat de la mà de José Vázquez. més conegut com Pepiño.L'escenari del Monumental va quedar just per encabir-hi els nombrosos músics que entre els cantors de la coral Sant Jordi i els músics de l'orquestra Camerata Mediterránea eren sobre l'escenari. Com a solistes, van actuar el tenor mataroní Josep Fadó i la soprano de Vilassar de Mar Rosa Mateu. En el concert, es van anar alternant peces instrumentals, i totes les possibles combinacions amb el cor i els solistes, basades totes en àries d'òperes diverses. En la primera part, els assistents van poder escoltar obres d'autors com G. Bizet amb l'obertura i dues àries de l'òpera Carmen, així com obres de Gounod, Saint Saëns i la Dansa de les hores, d'A. Ponchielli. En la segona part del recital, es van interpretar obres de Verdi, com les àries de les òperes Nabucco, Aïda i La forza del destino; obres de Leoncavallo, en què Josep Fadó va rebre grans aplaudiments, per acabar amb peces com una ària de l'òpera Tosca, en què Josep Fadó va tenir una petita indisposició que no li va permetre executar la peça. El tenor, però, va rebre grans aplaudiments quan va reaparèixer per interpretar juntament amb tots els músics la cançó popular catalana L'emigrant.La regidora d'Esports de l'Ajuntament de Mataró, Alícia Romero (PSC), va qualificar l'acte de «molt positiu, ja que darrere d'aquests cinquanta anys de l'handbol a Mataró hi ha molt d'esforç i molt de treball». Romero va destacar també que «la idea d'ajuntar en un acte esport i cultura demostra que les dues disciplines no són incompatibles». Pel que fa al regidor de Cultura de l'Ajuntament de Mataró, Jaume Graupera, també va destacar que «cultura i esports són un binomi compatible», així com «el caràcter ciutadà de l'acte». Josep Nonell, president del Club Joventut Handbol Mataró, va referir-se al concert com a «cent per cent positiu per als ciutadans de Mataró», i va incidir especialment en el fet que «el club està plenament integrat a la vida i l'ambient ciutadà de Mataró».

El tenor del «Deus pater»

el punt
13 setembre 2003

la crònicaMANUEL CUYÀS . La setmana passada va morir a Barcelona el tenor Bertomeu Bardagí. Amb Enric Torra, han mort aquest estiu dos músics relacionats amb la Missa de les Santes de Mataró
+ El tenor i lingüista Bertomeu Bardagí fotografiat a casa seva a Barcelona, el maig de l'any 1997, lloc on corregia els textos de l'obra completa de Josep Pla. Foto: MANUEL CUYÀS L'últim article d'aquesta secció abans de les vacances el vaig dedicar a la Missa de les Santes i ara torno a parlar de la Missa de les Santes. El motiu és que aquest estiu han mort dues persones importants relacionades amb el monument musical de Mataró. Són Enric Torra i Bertomeu Bardagí. A Enric Torra tothom, a Mataró, el coneixia i la seva figura ja ha estat glossada en aquest diari. De Bertomeu Bardagí no és segur que hi hagi molta gent que en guardi memòria. Jo sí, perquè ell és un dels responsables de la meva afició a la peça musical de mossèn Blanch.Quan jo era petit, el tenor de la Missa de les Santes era sempre Bertomeu Bardagí. A mi llavors la Missa m'avorria molt i no arribava a escoltar-la fins al final. El que no em perdia mai, el que esperava des que l'orquestra arrencava els primers compassos, era el moment que el tenor, Bertomeu Bardagí, cantava el Deus pater omnipotent. El senyor Bardagí, que era un home baix i quadrat, es posava per a l'ocasió de puntetes, eixamplava els braços tant com li permetia la partitura, inflava el pit com si xuclés tot l'aire contingut a les naus de la basílica parroquial i llançava un Deus pater omnipotent que era com la detonació d'una bomba. Primer s'enfilava amb les paraules Deus pater, que es repeteixen dues o tres o vegades, quan ja havia picat el ferro de les poderoses vocals i consonants que la paraula pare té en llatí, venia el pinyol de l'omnipotent. Marcava molt la i, l'allargava, la convertia gairebé en un xiulet, i un cop havia aprimat del tot la més feble de totes les vocals feia una pausa i prorrompia amb un ...potent que era com una clau de volta de pedra que s'hagués desprès d'un arc de la basílica i hagués anat a percudir sobre l'altar. Si m'hi hagués fixat bé, hauria pogut observar que a l'hora del Deus pater omnipotent de Bardagí els pentinats d'algunes senyores es bellugaven i les corbates dels senyors mig sortien de l'americana, com si algú hagués obert les portes deSanta Maria i hagués passat un cop d'aire.Molts anys més tard vaig conèixer Bertomeu Bardagí. El vaig anar a veure a casa seva, a Barcelona, per fer-li una entrevista. La trobada, en principi, no tenia res a veure amb la música sinó amb la literatura, i més en concret amb Josep Pla. Es dóna el cas que el mític tenor de la Missa de les Santes ha estat a la vegada el corrector de tots els volums de l'obra completa de Pla publicada per Destino. A Catalunya hi ha tanta feina a fer que hi ha gent que, sent-ne conscient, és capaç de practicar simultàniament els oficis més diversos. L'entrevista amb Bertomeu Bardagí, que va sortir publicada en aquest diari, va estar dedicada a la personalitat literària de Josep Pla perquè formava part d'un monogràfic dedicat a l'escriptor, però ell i jo vam trobar una estona per parlar de la Missa de les Santes. Llavors ja feia molts anys que no la cantava. Recordava molt bé el Deus pater omnipotent i em va donar a entendre que sempre l'havia interpretat amb una mica d'exageració i efectisme. Una exageració -li vaig dir- que a aquell nano que llavors no sabia res de música li va anar molt bé.Hi ha imatges de Bertomeu Bardagí interpretant la Missa de les Santes. Les poden trobar en els papers que acompanyen el disc que fa molts anys la Caixa Laietana va editar de la Missa. Els arranjaments d'aquell disc van ser a càrrec del mestre Enric Torra, l'altre músic relacionat amb la Missa de les Santes que ha mort aquest estiu. Enric Torra ha estat un treballador del piano i un pedagog exemplar i una gran persona. Fins als últims temps va interpretar les peces més difícils de Granados. Les gravava en CD i me les portava a casa perquè les escoltés. L'Ajuntament ha anunciat un homenatge a la seva persona.La Missa de les Santes ha tingut altres tenors, cadascú amb el seu estil. L'únic que m'ha recordat el tenor de la meva infantesa és Josep Fadó, el jove tenor mataroní que ha cantat la Missa aquest any. Fadó no pot haver sentit mai Bardagí però alguna cosa li deu haver dit que el Deus pater omnipotent demana molta força i molt entusiasme si es vol que la Missa de les Santes continuï creant afició entre els més menuts i més negats per la música de la colla.

Música clàssica per l'Onze de Setembre

el punt
6 setembre 2003

Ll.M. . Mataró

El regidor de Cultura, Jaume Graupera, va aprofitar la presentació de la temporada de tardor de teatre i dansa del Monumental per avançar els actes amb motiu de la diada nacional de Catalunya a Mataró. Tot i els actes més institucionals, com l'ofrena floral en homenatge a Rafael Casanovas i la conferència organitzada per Òmnium Cultural al saló de sessions de l'ajuntament sobre les conseqüències lingüístiques de l'Onze de Setembre, cal destacar el concert de piano que farà el dia 14 Cristina Casale a la xapella de l'hopsital de Sant Jaume i Santa Magdalena amb la presentació de peces del compositor mataroní Marcel Olm, i un altre d'òpera organitzat pel Club Joventut Handbol Mataró, al Teatre Monumental, en que prendran part la soprano Rosa Mateu i el tenor Josep Fadó, tots dos mataronins. L'Orquestra Camerata Mediterranea i la Coral Sant Jordi acompanyaran els dos cantants l'endemà de la Diada. Si l'Onze de Setembre té un marcat accent institucional en què també destaca la presència de la música clàssica, la intenció de Jaume Graupera és reforçar, des del Patronat Municipal de Cultura, l'aspecte més festiu i popular de l'altra diada nacional, Sant Jordi.

Massot, Cristina i Sant Bru escolten la musica d'Oliver

cap gros
3 setembre 2003

Redacció

Massot, Cristina i Sant Bru escolten la música d’’Oliver’

Programa carrers St.Bru, Cristina i bda. Massot

Els veïns dels carrers Cristina, Sant Bru i Baixada d’en Massot ofereixen divendres, dia 5, la possibilitat de gaudir de la música d’Oliver, un muntatge que es va poder veure a la Sala Cabañes al mes de juny passat i que es tornarà a posar en escena aquest mes d’octubre. Genís Mayola és l’encarregat de dirigir tant el cor com l’orquestra formats expressament per a l’ocasió. La peça, dirigida per Toni Blanch en la part teatral, ha rebut molt bones crítiques precisament per la màgia que comunica la seva música.Altres activitats ompliran de festa aquests tres carrers que des de fa uns anys celebren conjuntament la seva festa, que ja arriba a la setzena edició. Divendres mateix hi haurà una sessió de contes infantils al pati de la Coma. Dissabte, dia 6, la jornada comença amb una matinal de bàsquet, al pati de la Coma, mentre que a la tarda hi haurà cercavila de gegants amb una xocolatada i jocs infantils. Al vespre hi haurà sopar de germanor al pati de Can Bruguera, a la Baixada d’en Massot. En acabar hi haurà el ball de fi de festa.