L'equip de 'Cabaret' prepara el seu aterratge al Teatre Apolo

www.elperiodico.cat

27 de març de 2007

• L'exitosa versió de Sam Mendes i Rob Marshall arribarà al setembre a BCN
• Trenta ballarins, actors i músics treballen en l'obra en castellà

Víctor Masán, caracteritzat d'Emcee, ahir, a Luz de Gas.

Foto: ALBERT BERTRAN
MARTA CERVERA

BARCELONA
Després de triomfar a Madrid, on ha estat tres anys en cartell, Cabaret prepara el seu desembarcament al Teatre Apolo del Paral.lel a partir del 26 de setembre. Compostes per Kander & Ebb el 1966, les cançons de Cabaret s'han convertit en un clàssic del teatre musical. La producció de Stage Entertainment es basa en la versió que Sam Mendes (American Beauty) i Rob Marshall (High School Musical) van estrenar el 1998 a Broadway.Una trentena d'actors, cantants, ballarins i músics interpreten aquest espectacle, adaptat al castellà per Jaime Azpilicueta. Les entrades ja estan a la venda a TopTicketLine amb preus que oscil.len entre els 20 i els 55 euros.

Dos catalans destaquen en aquesta producció. Marta Ribera encarna la ballarina Sally, personatge que va donar la fama a Liza Minnelli, guanyadora de l'Oscar a la pel.lícula Cabaret. I Víctor Masán és Emcee, que és l'ambigu mestre de cerimònies del Kit Kat Klub, un espai de llibertat en el canviant Berlín dels anys 30. Originària de Girona, Marta va debutar en el teatre amb The Rocky Horror Show a l'Arnau i ha participat en alguns musicals produïts a Madrid com Jeckyll y Hyde i Peter Pan. "Aquesta obra és menys glamurosa que el film", va assenyalar Ribera.Masán, a diferència de la seva companya, no ha estat mai profeta a la seva terra. Ahir es va lluir en un breu número que va oferir a Luz de Gas. "Quan estudiava a Nova York em van trucar per treballar a Madrid. Encara no he trepitjat un escenari a Barcelona. El més a prop que he actuat és a Port Aventura, una gran escola, tot i que està infravalorada", va recordar Masán, que porta el pes de l'espectacle.

Mensaje del Día Internacional del Teatro 2007

Mensaje del Día Internacional del Teatro 2007
Sultán bin Mohammed Al Qasimi.

Miembro del Consejo Supremo de los Emiratos Árabes Unidos y Gobernador de Sharjah
Muy joven descubrí el amor por el mundo fascinante del Teatro. Pude entender y aprovechar su verdadera esencia cuando empecé a crear, dirigir y actuar en una obra teatral de carácter político que provocó la cólera de las autoridades de la época. Confiscaron todo lo que se encontraba en el teatro, y procedieron a su cierre ante mis propios ojos. El espíritu del Teatro que vivía en mí no tenía otra elección, frente a los soldados armados, que la de refugiarse y aferrarse a mi conciencia. En ese momento comprendí la fuerza y el poder del Teatro frente a quienes no toleran la opinión de los otros, y aprendí, con certeza, el papel grave e importante que el Teatro puede desempeñar en la vida de los pueblos.Durante mis años de estudiante universitario en El Cairo, la escena penetró en lo profundo de mi conciencia y echó raíces, leí todo cuanto se escribía sobre el Teatro y tuve ocasión de asistir a los espectáculos más diversos. Este descubrimiento profundizó en años posteriores y hoy, el Teatro continúa interesándome de manera general.He aprendido a través de mis lecturas desde la antigua Grecia hasta nuestros días, la magia potencial que el mundo del Teatro contiene y su capacidad para descubrir las profundidades del alma humana y revelar sus misterios. El Teatro constituye un factor de unificación de los seres humanos, y el hombre puede a través de él, llenar el mundo de amistad y abrir horizontes de diálogo entre los pueblos, sin distinción de raza, color o creencia. Ha sido para mí un factor suplementario para aceptar al Otro tal cual es. He comprendido, también, que el bien unifica a los seres humanos y que el mal los separa. Las guerras que han golpeado a la humanidad desde los viejos tiempos han encontrado profundas justificaciones en las intenciones maléficas que no saben apreciar la belleza. Y la belleza perfecta solo se encuentra en el Arte del Teatro, recipiente que contiene todas las Bellas Artes. El que no saborea la belleza no puede apreciar el valor de la vida; y el Teatro es la vida.Necesitamos hoy rechazar las guerras, absurdas en todas sus formas, y las discrepancias dogmáticas que flagelan, en ausencia de un freno moral, los espectáculos de violencia y asesinatos ciegos que van a sumergir al planeta en un mundo siniestrado por epidemias endémicas o los problemas de desertización y sequía. Todo ello es causado por la ausencia de un diálogo auténtico que posibilite hacer de este mundo un lugar donde vivir juntos.Amigos del Teatro, una tempestad se desencadena sobre nuestro planeta causada por la violencia de un torbellino de sospechas y suspicacias, que amenaza con impedirnos tener una visión clara de las cosas. Nuestras voces son sofocadas y no llegan a todos los oídos a causa de la violencia y la división entre los pueblos. Esta tempestad amenaza con desviarnos para alejarnos a unos de los otros. Debemos oponernos a los que hacen sonar la corneta para desencadenar tempestades; no para destruirlos, sino para alejarnos de atmósferas contaminadas y consagrar nuestros esfuerzos a la comunicación y establecimiento de relaciones amistosas, con quienes predican la fraternidad entre los pueblos. Si el Teatro depende de la vida, nosotros estamos avocados a la desaparición.

Un tècnic agredeix dos actors en plena funció

www.elperiodico.cat

27 de març de 2007

El públic de l'Antic Teatre va creure que era un episodi surrealista de l'obra

Imatge de Cabaret pedrolo, obra inspirada en un text de Pedrolo. Foto: LA QUADRA MÀGICA
GEMMA TRAMULLAS

BARCELONA
Un actor amb contractures a l'esquena, una actriu amb collaret, la companyia sencera en estat de xoc, una denúncia per agressions i amenaces de mort i el presumpte atacant, el tècnic de manteniment de la sala, acomiadat fulminantment. Aquest és el balanç de la funció de diumenge a la nit a l'Antic Teatre, un popular espai d'espectacles alternatius molt proper al Palau de la Música.La quarta i última representació de Cabaret pedrolo, del grup La Quadra Màgica, no va arribar a l'intermedi. Segons la denúncia de l'actor Bernat Garcia, el tècnic de manteniment va interrompre primer l'obra per increpar el públic perquè consumia begudes. Als cinc minuts, va apagar els llums. La funció va seguir a la claror dels encenedors del públic, però el tècnic va acabar agafant pel coll Garcia, empenyent una altra actriu i amenaçant-los tots de mort.

LA DIRECTORA

"Al principi, vam intentar integrar les interrupcions a l'espectacle --explica Garcia--. Va ser tan surrealista que part del públic va creure que era part de l'obra".La directora de l'Antic Teatre, Semolina Tomic, que aquella nit no era al teatre, es mostrava ahir "feta pols" pel que havia passat: "No ho puc tolerar. És una llei consagrada del teatre que, passi el que passi, no es pot parar la funció. Només per això, ja estic en desacord amb la postura del treballador, que ha sigut donat de baixa. A l'Antic Teatre ens dediquem a aquest tipus de teatre. Si jo dic que no a aquestes propostes, no es poden mostrar a cap altre lloc de Barcelona".En un comunicat, s'afegeix que "el personal del teatre se solidaritza amb la companyia i amb el públic que ha assistit a aquesta desproporcionada i vergonyosa situació". L'o- bra, que aborda els límits de les coses en qualsevol àmbit, es va representar durant tres dies previs a diumenge sense que es produïssin incidents. Els 40 espectadors que dissabte van pagar a la taquilla estan convidats a la funció de divendres a l'Albricias de la plaça del Diamant

La Unió rep el Ciudad Real amb el punt de mira en la salvació

www.capgros.com

30 de març de 2007

La Unió rep el Ciudad Real amb el punt de mira en la salvació
El sènior femení, amb el descens ja consumat, voldrà acabar la temporada amb una victòria
per Aida Soriano Fiérrez

A falta de tres jornades pel final de la fase regular de la Lliga EBA, la Unió Esportiva Mataró es troba en posició de descens, però empatada a punts amb el seu rival més directe per la salvació, el Palma Playa Park. Els de Sobrín són tretzens, amb sis victòries i disset derrotes, i necessiten com a mínim dos triomfs més per aconseguir l’objectiu de la temporada: la permanència. Dissabte, en la jornada número 24, el rival que es trobaran al davant els unionistes serà el Ciudad Real, desè a la classificació amb dues victòries més que la Unió. El conjunt que dirigeix Tito Sobrín ja sap el què és guanyar a l’equip de Castella-La Manxa, doncs en el partit de la primera volta els unionistes van aconseguir el triomf per 91 a 96. En aquella ocasió, l’equip rival va comptar amb el jugador més alt de la Lliga EBA, el pivot anglès Neil Fingleton, de 2,32 metres d’alçada; dissabte, però, al Josep Mora, doncs els de Sobrín tornen a jugar a casa, el pivot anglès ja no hi serà perquè ja no es troba a les seves files del conjunt de Ciudad Real. Tanmateix, el rival sí que tindrà a la seva disposició a jugadors com José María López Pérez (tercer màxim anotador del grup E, amb 400 punts en 23 partits), Ramón Caballero González o Roberto Garrido Martínez. El conjunt mataroní, després de vèncer la setmana passada l’Alaior per 85-82, intentarà aconseguir la victòria que els permetés sortir del descens i apropar-se una mica més a la salvació. Amb un triomf davant el Ciudad Real i tenint en compte que el Palma Playa Park juga contra l’Alcora (quart classificat), els de Sobrín podrien acabar la jornada dotzens i fora del descens. Així doncs, davant la importància del partit els unionistes necessitaran el recolzament de l’afició més que mai per tornar a repetir la gesta de la setmana passada.

El sènior femení intentarà tancar la temporada amb una victòria

Després que la setmana passada l’equip consumés el seu descens a Copa Catalunya, el sènior femení de la Unió buscarà tancar la seva trajectòria a la Lliga Femenina-2 amb una victòria, que seria la quarta de la temporada. Les de Cristina Navarro, però, no ho tindran gens fàcil doncs s’enfrontaran a domicili de la Bella Easo Casablanca, que voldrà guanyar per sortir de les posicions de play-off de permanència i així salvar-se directament. Malgrat tot, les de Navarro, que en el partit de la primera volta contra l’equip saragossà van perdre per 47-67, no voldran acomiadar-se de la categoria de plata del bàsquet estatal amb una derrota i sortiran a totes a per la victòria.

El partit (sènior masculí)
U.E. Mataró- Baloncesto Ciudad Real CoivsaDissabte, 31 de març. 18:15h. Palau Josep Mora.24a jornada Lliga EBA (grup E)

El partit (sènior femení)
La Bella Easo Casablanca - U.E. MataróDissabte, 31 de març. 19:00h. Pavelló poliesportiu Stadium Casablanca, Saragossa (Saragossa). 26a jornada Lliga Femenina-2 (grup B)

Link d'interès:
Federació Espanyola de Bàsquet (FEB)

El Palau acull una altra final per la salvació

www.totmataro.cat
30 de març de 2007

Al femení només li queda una remora esperança
Redacció Esports - Bàsquet
El masculí de la UE Mataró rep aquest dissabte al Palau Josep Mora a un quart de set de la tarda al Ciudad Real, un equip de la zona baixa que ve de perdre per més de vint punts a casa contra el Santa Pola, el líder de la categoria i que necessita sumar una victòria per assegurar-se la permanència. Els homes de Tito Sobrin afronten el matx amb molta moral després de l’última victòria i amb la confiança de saber que el públic del Palau tornarà a ser clau.
Aquest serà el primer cop que l’equip castellà visita Mataró i l’únic precedent que hi ha és el partit de la primera volta on les mataronins van sorprendre als locals amb un ajustat 91 a 96. Cal ressaltar que aquesta va ser l’última victòria de la Unió abans de retrobar-se amb la victòria aquesta setmana passada a casa contra l’Alaior. Els mataronins necessiten els tres punts urgentment, ja que de guanyar aquesta setmana combinat amb una derrota del Palma al camp de l’Alcora l’equip groc sortiria dels llocs de descens a falta de dos jornades. Tot i això l’últim partit de lliga la Unió rep al Palma i on segurament sabrem el desenllaç final.
24 Jornada
UE Mataró- Ciudada RealAlaior- CartagenaAlcora- Palma Playa ParkTorrealta- CastellóAlmassera- HellinPamesa- TorreviejaArchena- Santa Pola

Al femení li cal un miracle
Després de l’última derrota a casa l’equip femení de la Unió necessita imperiosament guanyar els dos partits de lliga que queden i que el Tenerife els perdi tots dos per evitar el descens directe. Aquest cap de setmana l’equip juga a la pista del Casablanca, un altre equip de la zona baixa però que ja ha evitat el play off de descens.
26a Jornada
Cadí La Seu- OlesaIrlandesas- Segle XXIJovent Palma- VinarósCajaCanarias- Sant AdriàViladecans- Isla de TenerifeCasablanca- UE MataróSòller- Girona

Theatralia: un teatro lenguaraz por eso de las lenguas

www.cafebabel.com

26 de març de 2007

La compañía fundada por la sarda Filomena Campus experimenta con el teatro multilingüe en Londres.
Escena de la obra "Not in my name" (Foto, Theatralia) Actores de diferentes nacionalidades, espectáculos plurilingües y muchas ganas de experimentar. Así es como nace Theatralia, la compañía de teatro fundada en 2003 por Filomena Campus en Londres. La aventura nació en su Cerdeña natal, donde Filomena cultivó durante años el gusto por el multilingüismo con la preparación de talleres de teatro en la Universidad de Idiomas de Cagliari. En 2001, decidió recorrer Inglaterra: “Aquí es más fácil trabajar con personas de todas partes del mundo para así poder crear un lenguaje teatral que supere cualquier tipo de límite con todos los medios posibles a nuestra disposición: palabras, música, danza, proyecciones de vídeo”.

Devising theatre & melting pot

Así nació la idea de los espectáculos: “A menudo trabajando con un cierto grupo de personas surgen las ganas de trabajar sobre un guión o texto siempre relacionado con un problema social. Nosotros lo llamamos devising theatre (“teatro conceptual”): se trabaja sobre un texto ya existente que ponemos en escena usando los aportaciones creativas de cada uno de nosotros”. Mucho mejor que seguir al pie de la letra un texto teatral predefinido.Así surgió Not in my name (“No en mi nombre”), un montaje de 2004 llevado a cabo por 10 intérpretes provenientes de partes diferentes de Europa, cuyos idiomas se usan y adquieren valor en un auténtico y genuino crisol cultural. El espectáculo se centra en la historia real de Karla Tucker que, en 1998 y por primera vez desde la Guerra Civil norteamericanamericana, fue la primera mujer condenada a muerte en el Estado de Texas, entonces gobernado por el actual Presidente de los EE UU, George W. Bush.

¿El texto original? Ahora se desliza por el cuerpo de los intérpretes

Theatralia sigue por la senda del multilingüismo teatral con su última obra, El Misterioso, llevada a escena en el Camden People’s Theatre de Londres en noviembre de 2006. Adaptación del texto del célebre escritor Stefano Benni, la obra recorre la vida y la obra del gran maestro de jazz, el afroamericano Thelonious Monk, desaparecido en 1982. Y lo hace implicando a los espectadores en la performance. Entrando en una sala con aires de club de jazz de los años cincuenta, los espectadores reciben un folleto con una frase que tienen que pronunciar durante el espectáculo, pudiendo encontrarse sentados junto a algún actor camuflado en la platea.¿Cuáles son las dificultades para adapatar un texto del italiano al inglés? “El problema más grande reside en la traducción. Para un texto tan poético como El Misterioso uno se arriesga a perder un poco de esa poesía incrustada en el sonido de sus palabras. El sonido tiene su propio lenguaje, contenido en el ritmo de la misma palabra, y es intraducible al inglés”. Por lo tanto, Filomena decide conservar algunas partes del texto en italiano. Y no sólo eso: “Hemos proyectado partes del texto en italiano sobre el cuerpo de los intérpretes. Al mismo tiempo la versión en inglés se canta”.Funciona. Valentina, una estudiante italiana que vive en Londres nos dice: “Mi inglés no es todavía perfecto. Gracias al bilingüismo del espectáculo he podido seguir el hilo de la historia. También la danza y las imágenes me ayudan”.El teatro que usa diferentes lenguajes no es ninguna novedad: en el teatro de sordomudos se usa a menudo un intérprete que traduce el lenguaje de signos. Los montajes representados en un idioma extranjero suelen utilizar un panel con subtítulos. “Es útil –explica Campus– a pesar de que el espectador pueda perderse algunos movimientos o expresiones del actor”.

La Barraca torna a Sabadell

www.avui.cat

31 de març de 2007

La companyia fundada per García Lorca ha estat 70 anys en silenci
Josep Maria Codina
La companyia La Barraca, fundada per Federico García Lorca i ara formada per alumnes de la Universitat Carlos III de Madrid, torna a Sabadell 70 anys després de fer-hi l'última representació. Serà la primera ciutat d'una gira catalano-aragonesa que avui (18 h) acollirà els Entremeses de Cervantes al Teatre Principal. Les entrades gratuïtes es poden recollir a l'entrada del teatre.
Garcia Lorca va crear La Barraca el 1932 amb joves universitaris que per vacances portaven els clàssics per pobles i ciutats. L'objectiu era fomentar el teatre popular amb muntatges àgils de repertoris del Siglo de Oro. L'any 1936 la Guerra Civil va acabar amb La Barraca. Els Entremeses i El burlador de Sevilla, de Tirso de Molina, van ser les obres que es van veure en el darrer itinerari per Catalunya ara fa 70 anys. El repertori també incloïa El retablo de las maravillas de Cervantes, La vida es sueño de Calderón de la Barca i Fuenteovejuna de Lope de Vega, entre d'altres.
La iniciativa de recuperar la companyia creada per l'escriptor granadí per popularitzar la literatura del Siglo de Oro va començar l'any passat amb Las rutas de La Barraca, amb què els universitaris van recuperar els itineraris del grup original, que aprofitava les vacances a les aules. L'Ajuntament de Sabadell organitza aquesta sessió dins les activitats per a la recuperació de la memòria històrica.

Meritori treball de text

www.totmataro.cat

27 de març de 2007

Tercers ‘Assortits de l’Aula’
Comas Soler Cultura - Crítica

Sigui pel caràcter seductor que té el cafetó cultural del carrer d’en Pujol, sigui pels cops de màgia que sovint procura el teatre, es pot dir que dimecres de la setmana passada a l’Arcàdia s’hi va produir un cert encanteri: el recinte va semblar com si fos petit i gros alhora. Plantejament didàctic encertatS’hi presentaven els tercers ‘Assortits’ de la temporada, aquest cop a càrrec del grup E dels Joves de l’Aula de Teatre, dirigits per Cristina Julià. La sensació de petitesa va contribuir a donar-la el nombrós públic que va assistir a les dues sessions, encabit amb calçador enmig de càmeres, taules, consumicions i d’altres andròmines del peculiar mobiliari del local. En canvi l’escenari va resultar ser el contrapunt de l’estretor. La sensació de grandària la hi va aportar la capacitat dels tretze actors i actrius que s’hi van moure amb desimboltura. I també l’alçada del planteig, pedagògicament parlant, amb què Julià va enfocar l’exercici dels seus alumnes, una part dels quals era la primera vegada que s’enfrontaven a un públic.
Es tractava d’un treball de text, basat en nou fragments manllevats del repertori de Marc Jolivet i de Raymond Devos, dos humoristes francesos contemporanis. La interpretació, feta individualment o per parelles, va estar oportunament intercalada per falques musicals o per la il·lació de petites rèpliques i de moviments de tot el grup que donaven al conjunt de l’escenificació un caire més coral. Bona feina. I un doble objectiu acomplert. Primerament pel que fa a l’acció tutorial de la directora que, conscient de la composició heterogènia del col·lectiu d’alumnes i dels seu divers grau de formació, va assignar a cadascú la part d’exercici que des d’un punt de vista didàctic més li esqueia. I també per l’actitud meritòria demostrada en aquest ‘Assortit’ pels joves actors i actrius, que en van poder treure una experiència profitosa que sens dubte afinaran i completaran en vistes al taller de final de curs.

Què érem, què som

www.avui.cat

26 de març de 2007

Massip ens proposa un recorregut cronològic per un seguit de formes "teatrals" que fins ara havien estat poc considerades a les històries del teatre que partien de la preeminència del text literari. Però no únicament analitza les festes populars i els gèneres d'arrel religiosa que sobreviuen, sinó que posa en valor i rehabilita la feina dels joglars, massa sovint empetitits al costat de la grandiositat textual dels trobadors.
També dibuixa el recorregut que fa el teatre català del temple al carrer en el traspàs que va del drama litúrgic als Misteris, tot fent-nos evident que era una teatralitat visual i que era al servei del poder. I en tractar el teatre del Renaixement abunda en la consideració del pes que va tenir la cort virregnal de València en l'apropiació de l'escena erudita i dels models italians. Sense aquest teatre poliglot i sense una creixent escena populista i professional, segurament el teatre barroc que després va florir al teatre castellà hauria evolucionat de manera diferent. En aquest sentit la figura del barceloní Francesc Fontanella podria haver estat cabdal si les correlacions de poder haguessin evolucionat de manera diferent.
I hi ha el cas dels germans Ramis a Menorca sota l'ocupació anglesa, i sobretot amb Joan Ramis i Ramis. Ramis és un nom central en el període del neoclassicisme català. La seva tragèdia Lucrècia, raciniana i escrita sota els dictats de la poètica de Boileau, també fa pensar com hauria estat el nostre teatre sense la impositiva dominació castellana. Però el tractat de Versalles va tornar l'illa de Menorca a la corona espanyola i es van estroncar les esperances. Massip ens proposa una mirada nova a aquesta realitat encara mal coneguda, i ho fa tenint en compte tant les festes per les noces de l'arxiduc Carles com les propostes textuals i multiformes del teatre humanístic. Però el més important és finalment, al cap de tants anys, que ja tenim un continuador de l'obra de Xavier Fàbregas.

Maria Rovira estrenarà ‘El salt de Nijinsky’ al festival Grec

www.capgros.com

22 de març de 2007

L’obra de Dansa Trànsit es preestrenarà el 14 d’abril al Teatre Monumental i també serà a Los Veranos de la Villa de Madrid
per Vern Bueno

fotos R. Gallofré

Work in progress de l'espectacle El salt de Nijinsky al Monumental
El festival Grec de Barcelona ha convidat la coreògrafa mataronina Maria Rovira i la seva companyia, Dansa Trànsit, a estrenar-hi l’obra El Salt de Nijinsky. Aquesta serà la quarta ocasió en què Rovira serà present al Grec (el darrer cop va ser amb l’obra Mandala, l’any 1998), però la primera que ho farà amb Trànsit com a companyia resident a Mataró. A més, l’obra també es representarà al festival Los veranos de la Villa, a Madrid, i sobre la taula de Rovira hi ha ofertes per portar El salt de Nijinsky a l’estranger. Tot plegat obligarà a Trànsit a fer retocs a l’obra, contractar més ballarins i madurar les coreografies de cara a afrontar una gira d’estiu que acabarà sent de gran format. Abans, però, complint amb la seva funció de companyia resident i tal i com estava preestablert, El salt de Nijinsky es preestrenarà a Mataró, el dia 14 d’abril, al Teatre Monumental. Una data que esperen amb candeletes els assistents al work in progress de l’obra que es va poder veure el 24 de novembre al mateix teatre mataroní, ple a vessar. El vídeo del muntatge va ser enviat tant al festival barceloní com al madrileny i ha estat en la contractació de Trànsit per als dos esdeveniments. Rovira es mostra “molt satisfeta” de la seva participació als dos festivals, en especial el Grec, que considera que, fins enguany, s’havia convertit en un “festival impossible”, que apostava per una dansa “molt teatral”. Segons la coreògrafa, el nou director del festival, l’argentí Ricardo Szwarcer mira de nou cap a les grans companyies i aposta “per la tècnica dels ballarins i la dansa en moviment”. Considera “molt gratificant” que un director estranger vingut de nou a la ciutat “es fixi en la feina que fas i li agradi”. Una aposta legitimadaLa presentació d’El salt de Nijinsky a dos dels festivals més prestigiosos del país, a més de les possibles actuacions a l’estranger, legitimen, segons Rovira, que l’Ajuntament hagi apostat per convertir Trànsit en companyia resident de Mataró. “Ens ha permès treballar amb tranquil•litat i ara podem presentar els resultats de la nostra feina”, assegura. “D’alguna manera, estarem exportant la imatge de Mataró, donarem visibilitat a la ciutat i mostrarem que culturalment hi passen coses”.

La Planeta proposa teatre alternatiu i creatiu i el cicle «Arrels d'arreu»

www.vilaweb.cat

24 de març de 2007

També ha inclòs dos espectacles infantils i els resultats de final de curs de l'Aula de Teatre de la UdG i d'El Galliner

LAURA PORTAL.

Girona

La programació de La Planeta tanca la roda de presentacions del segon trimestre del Sistema Metropolità de Teatres i Auditoris que s'ha fet aquesta setmana. D'aquesta manera, el teatre més innovador i creatiu també es podrà veure a Girona amb les propostes de La Planeta. La sala reestrena diverses obres ja representades a Temporada Alta, però que, en vista de l'èxit, valia la pena tornar a programar, com és ara Made in Xina, de Cascai Teatre. També reposen L'última habitació, de 4Produccions, ja que les localitats ofertes no van ser suficients. Paral·lelament, la sala és el marc del cicle Arrels d'arreu, que fins ara es feia a la Casa de Cultura. Finalment, també hi ha dos espectacles infantils i els resultats de final de curs de l'Aula de Teatre de la UdG i d'El Galliner.La programació de primavera de La Planeta comença amb un pròleg a càrrec de Proscènium, els dies 3 i 5 d'abril, que, seguint la tradició del grup per Setmana Santa, oferiran un espectacle vinculat amb la ciutat. Així representaran La vida perdurable, de Narcís Comadira, com a homenatge al 65è aniversari de l'autor.Però la programació pròpiament dita comença després de Setmana Santa amb un seguit de propostes que, segons Pere Puig, responsable de la sala, ofereixen teatre de text i de nous creadors, i també reestrenes d'autors gironins que ja s'havien representat en la temporada anterior però per a les quals les localitats ofertes van ser insuficients. També s'inclou el teatre experimental i el d'humor, sobretot en la línia del clown.

El teatre surt al centre de la ciutat en la celebració del seu dia internacional

www.totmataro.cat

27 de març de 2007

Fins a set grups de la ciutat participen en la celebració que va acabar amb la lectura del manifest a l’Aula de Teatre
Marta Pedrico Cultura -

El teatre, com tot l’art, està pensat per arribar al seu públic, cautivar-lo i, si pot ser, remoure’l per dins. Però sovint els alts preus i la falta de temps fan que aquest públic no sigui tant nombrós com es podria esperar. El divendres 23 de març, però, aquestes normes es van trencar totalment i va ser el teatre el que va surtir a buscar el seu públic per diversos punts de la ciutat i de manera gratuïta. Un públic que sense cap mena de dubte va trobar en la celebració del Dia Internacional del Teatre.

Actors de diversos grups de teatre de la ciutat, intèrprets de totes les edats i diversos orígens, van ser els components dels set grups que van actuar en aquesta mena de cercavila teatral a la ciutat de Mataró. El tret de sortida es va donar a les 6 de la tarda a l’Arcàdia Cafè Cultural, on van actuar el grup de nois i noies B de l’Aula de Teatre.

A partir d’aquí, cada mitja hora, la marató citava els seus seguidors a altres punts de la ciutat. El grup de nois i noies C de l’Aula de Teatre van actuar a Can Palauet, el grup de Teatre Nunja de Rocafonda va fer-ho davant de l’ajuntament, el grup de noies i noies D de l’aula van fer la seva actuació al pati del Patronat Municipal i el grup La Saca va actuar a la Sala Cabañes.

El teatre com a enllaç generacionalPerò una de les actuacions més especials va ser la que, a les 8.30h, tancava els actes del Dia Internacional del Teatre a les instal·lacions de l’Aula de Teatre. Allà es va executar una acció de gran sensibilitat: una reflexió sobre els records d’infància que van ser interpretats pel grup dels més menuts de l’Aula de Teatre conjuntament amb el grup de Gent Gran, utilitzant el teatre com un element d’unió intergeneracional.Amb un nombrós públic que va seguir les accions pel centre de la ciutat al llarg de tota la tarda, es va tancar la celebració, després de la lectura del manifest del Dia Internacional del Teatre a Mataró 2007, que aquest any era un text del membre del consell superior dels emirats àrabs, Bin Mohammed Al Quasimi. “Mai no s’han viscut uns temps com els actuals, quan constantment treuen el seu cap repugnant guerres per banalitats i discrepàncies doctrinals” deia el manifest i afegia un crit de força a la gent del teatre dient: “Atenció, gent de teatre, no podem permetre que ens arrossegui la violència del temporal (…) hem de consagrar els nostres esforços a la comunicació i a l’establiment de relacions d’amistat entre les persones que es pronuncien amb decisió per la fraternitat entre pobles i nacions”.

Història del teatre català

www.avui.cat

26 de març de 2007

Jordi Coca
D'ençà que l'any 1978 l'enyorat Xavier Fàbregas va escriure la seva Introducció al teatre català ningú no havia reprès amb energia l'assignatura pendent de rellegir i reescriure el nostre passat teatral. Hi ha hagut l'intent divulgatiu que l'any passat va fer Josep Maria Sala Valldaura, titulat Història del teatre a Catalunya, i diversos treballs de base i monogràfics, alguns dels quals són altament meritoris. Penso, per exemple, en els dos volums del Diccionari del teatre a les Illes Balears, dirigit per Joan Mas, que és de consulta obligada. De fet, a les universitats dels Països Catalans hi ha força especialistes que furguen per ampliar i aprofundir el coneixement de períodes, autors i aspectes diversos de la nostra dramatúrgia. L'any 1989 l'Institut del Teatre va elaborar un projecte per fer amb les universitats catalanes una gran enciclopèdia de les arts de l'espectacle. Hi treballava un grup d'experts, s'havien signat convenis amb algunes universitats, la metodologia a seguir estava prou madura... Dissortadament, en produir-se el relleu a la direcció del centre van canviar les prioritats i tota la feina feta va caure en l'oblit fins al dia d'avui. Des de fa dècades, doncs, cap institució i cap editorial ha demostrat el més mínim interès per aquesta qüestió.
En aquest panorama, i com a supervivent de l'equip que duia a terme el projecte de l'Institut del Teatre, Francesc Massip ens sorprèn amb un interessantíssim primer volum de la Història del teatre català. Tal com ens anuncia en el subtítol, el llibre editat per Arola va dels orígens fins al 1800. I potser aquest seria l'únic retret de gruix que es podria fer al volum: haver anat massa enllà en el temps i tractar períodes que haurien estat millor en un segon volum. La pega, però, és més imputable a la manca de suport institucional que no pas a l'autor, i cal situar-la també en el territori de tot allò que és opinable.
En realitat el volum és esplèndid, necessàriament il·lustrat, i a mi em sembla que inicia el futur de la historiografia de les arts escèniques al nostre país. Ja de bon començament l'autor ens adverteix que el volum en qüestió "vol ser una història dels productes espectaculars, els quals no sempre produïen textos". Dit d'una altra manera: s'evita la confusió crònica entre teatre i literatura dramàtica, que sempre tendeix a anar en detriment del teatre. La investigació de Massip, doncs, va per camins metodològicament nous, ja que, com afirma ell mateix, "la història de l'espectacle teatral no és una història d'obres ni una història de monuments com ho són respectivament la història de la literatura i la història de l'art, sinó que és una història de documents". Cal, doncs, determinar què és un document vàlid i com ha de ser llegit. I a partir d'aquí el resultat ens sorprèn pel que té de mirada nova, si més no entre nosaltres.

“Des d’aquí demano el suport de la gent per aquest dos últims partits”

www.totmataro.cat

29 de març de 2007

Parlem amb Tito Sobrin, entrenador del primer equip masculí de la UE Mataró
Redacció Esports - Bàsquet

Per fi ha arribat l’esperada victòria, com va anar?

El partit va estar molt igualat ells ens van fer molt de mal amb tres jugadors que va anotar molt, sobretot el seu americà Natha Lee que ha fet un molt bon partit i a més ens ha costat molt penetrar la seva zona. Però l’equip va treballar molt i amb moltes ganes i al final vam tenir la sort de cara amb dos triples que ens van entrar, ens vam posar per davant i al final ens vam endur la victòria. Però va ser molt difícil, ja que l’Alaior va fer un molt bon partit.

El Palma també va guanyar, i ara com estan les coses per salvar-se?

Doncs queden tres partits i n’hem de guanyar dos com a mínim per salvar-nos. La sort és que aquesta setmana tornem a jugar a casa contra el Ciudad Real i si guanyem suposo que ens ho jugarem tot l’última jornada a casa contra el Palma. La nostra intenció és arribar a l’última jornada empatat amb ells o per davant, ja que allà vam perdre de disset punts i si estem per sota en punts i hem de guanyar aquí per més de disset punts serà molt complicat.

Aquesta setmana el Ciudad Real, com és aquest equip i com se’l pot guanyar?

La veritat és que tenen tres jugadors molt importants, ara mateix no me’n recordo dels noms, però sobretot tenen un pivot que juga de quatre fals que és molt ràpid i un molt bon tirador, i en els últims partits estar anotant molt. I després un aler de dos metres que és molt perillós al pal baix, i un molt base. Tot i això ara per problemes extra esportius han perdut al seu pivot més alta que era el sostre de la lliga que feia 2,30m. Tot i això ells venen sense pressió ja que tenen la permanència gairebé matemàticament assegurada i això pot fer que vinguin relaxats i ens vagi bé a nosaltres.

Aquest últim partit a casa el públic del Palau no va estar molt cridaner, però en els moments claus va ajudar molt a l’equip com ho veus tu això i quina importància pot tenir per l’equip?

Si la gent sempre anima quant ve, però si aquest diumenge és veritat que cap al final quan l’equip ho necessitava el públic va de fer veritable jugador número sis i va fer aixecar a l’equip. Per nosaltres és molt important tenir el suport del nostre públic i des d’aquí demano que la gent vingui aquest dos últims partits a donar suport perquè l’equip ho necessita. Som un equip molt jove amb gent de la casa, per exemple ara els nostres dos pivots que juguen més minuts són de la casa, l’Adrià i en Sergi i ells més que ningú noten el suport del públic i el necessiten per estar en més tensió. En Ventura també és un dels jugadors que també s’entona amb el públic, sempre esta bé, però quant juga a casa davant dels seus seguidors encara dóna una mica més de si.

Jordi Ventura excepcional diumenge passat no?

Si tens raó diumenge passat va ser un dels jugadors més importants de l’equip i va estar molt bé ens els últims minuts i va aixecar al públic. Està clar que any darrere any estar sent un pilar molt important per l’equip i ja en porta molts d’anys jugant. Ara mateix sinó és el pilar fonamental de l’equip perquè el conjunt és el mes important és un dels homes més importants i aporta molta confiança al grup.

Més enllà de Barcelona

teatre bartrina de reus

teatre kursaal de manresa

www.avui.cat

26 de març de 2007

Els escenaris municipals o alternatius de fora de la capital de Catalunya aposten per descentralitzar el mapa dramàtic del país, no sense problemes ni maldecaps
T. Bruna / A. Gomila
Catalunya estima el teatre. Barcelona, com a gran capital posseïdora de nombrosos escenaris, privats, concertats, alternatius, públics, i com a estatge de productores, és el motor que posa en marxa la majoria de creacions que després giraran pel país. Aquest procés s'ha seguit durant anys i es mantindrà per lògica pràctica.
Però els horitzons comencen a canviar: ciutats com Sabadell, Torelló, Viladecans, Igualada, Manresa, Tarragona, Terrassa... han apostat per la descentralització fent un esforç per posar els seus teatres al dia amb els últims avenços tècnics. El festival Temporada Alta de Girona, que, en pocs anys s'ha situat entre els millors d'Europa, ha provat que la descentralització és possible. Reus i Terrassa, cadascuna amb la creació del seu Centre d'Arts Escèniques, s'han marcat l'objectiu de produir espectacles que neixin a la seva ciutat i programar estrenes sonades, per afalagar el seu públic amb el privilegi de no haver-se de desplaçar.
Però aquests casos, de vegades, són les excepcions. I per això des de l'Entitat Autònoma de Difusió Cultural del govern s'intenta esperonar els ajuntaments perquè apostin pels nous llenguatges. D'això, diu la seva gerent, Berta Sureda, en podrien dependre en un futur les subvencions públiques. "Hem de dialogar amb els polítics perquè l'èxit del teatre no sigui una qüestió de públic", afegeix Sureda, tot reconeixent que, massa cops, els programadors locals es topen amb el regidor de Cultura de torn, que demana caixa. "Ens cal innovar, hem d'adreçar recursos a la recerca", manifesta. El nou mapa
Però què passa a cada ciutat, cada poble? Fa pocs dies es va reobrir el Kursaal de Manresa, després de 17 anys de silenci. El públic manresà, lluny de Barcelona, s'havia fidelitzat ja amb el teatre Conservatori. Ara en tindrà dos per triar. La programació es decidirà des de l'entitat cultural El Galliner, cosa que passa sovint al país. "Són els que van impulsar la renovació del teatre i els que han liderat la programació que s'ha vist fins ara a Manresa. Volem que continuïn", diu Laura Bozzo, gerent.
A Sabadell hi ha quatre teatres municipals, cadascun amb la seva línia. La Faràndula acull els espectacles més grans (Sit, de Tricicle; J'arrive, de Marta Carrasco...). El Principal, reinaugurat el gener, rep muntatges d'acord amb la forma de l'escenari. Hi ha passat Lorca eran todos i hi vindrà Pels pèls. L'Estruch és un centre de creació obert que ha de crear tendència per si sol. La Sala Miguel Hernández es reserva al teatre familiar.
Encara al Vallès Occidental, el Teatre Auditori Sant Cugat aposta per una varietat de gèneres: "Un teatre municipal ha de satisfer el nombre més gran de públic possible. Per tant, fem teatre, òpera, màgia, dansa, sarsuela, teatre familiar", diu Pep Tugues, director artístic. L'any passat van tenir una ocupació d'un 75%. "Van venir 33.000 persones. Tant de bo ho poguéssim manternir!".
A Granollers hi ha el teatre Auditori, municipal, i el Teatre de Ponent, dirigit per Frederic Roda. Les obres que van a cada una depenen del format. "Ara hem fet El cel està massa baix d'Ahmed Gazhli, una proposta arriscada", ens expliquen a l'Auditori. "Hem de fer un autèntic treball d'enginyeria per programar sense oblidar els interessos del públic. Fem produccions pròpies a base d'enquestes sobre els interessos de la gent".
El Teatre de Ponent, en canvi, dóna suport a la nova dramatúrgia i està inscrit en la Coordinadora de Sales Alternatives. Per Roda, la gran ciutat és a prop: "Cada obra és una batalla. La gent relaciona teatre amb anar a Barcelona". I això és el que s'intenta combatre arreu.
Girona competeix amb ella mateixa. "El nivell del Temporada Alta és tan alt que ho hem de tenir en compte a l'hora de programar. Aquí la gent en sap molt, de teatre", ens expliquen des del Teatre Municipal, que es va obrir el setembre després de cinc anys d'obres. La programació es nodreix amb peces de l'any, teatre d'autor i peces de circuits comercials impactants, com Cyrano de Bergerac, dirigida per John Strasberg, fill de Lee Strasberg, fundador de l'Actors Studio. El teatre de Salt, també influït pel Temporada Alta, ha confiat la programació a Bitó Produccions.
A Lleida l'Institut Municipal d'Acció Cultural es cuida del Teatre de l'Escorxador, que presenta diverses línies de programació obertes a totes les tendències i llenguatges. I fan l'Escorxadijous, que és una plataforma escènica reservada als espectacles emergents, innovadors i contemporanis.
Fins aquí hem dibuixat una petita mostra del que està en funcionament amb noves perspectives. Però encara hi ha molts altres teatres que volen posar-se al dia amb la il·lusió de conquerir públic i fidelitzar-lo. És el cas del Teatre Principal de Terrassa, l'emblemàtic Odeó de Canet i el Principal de Vilanova i la Geltrú. Aquest, construït el 1830, compleix les funcions de teatre municipal i fa temporades estables de teatre, dansa, música ."L'edifici està en obres per adaptar-lo a les normes de seguretat actuals. Es preveu augmentar la visibilitat de l'espectador i augmentar el nombre de places", diu Bienve Moya, responsable municipal i artístic.
El teatre Ateneu d'Igualada també està en obres, però a punt d'acabar. Comparteixen teatre amb altres activitats culturals i tenen conveni amb el Teatre de l'Aurora, una cooperativa autogestionada, que acull les obres de petit format o alternatives.

Teatre d'integració

www.capgros.com

25 de març de 2007

Un grup de teatre de Rocafonda i el Palau treballa amb joves immigrants marroquins per educar-los i integrar-los a la ciutat a través de l’art
per Albert Ribas Dot - fotos Anna Aluart

Imatges de les diferents actuacions al centre de Mataró
Una quinzena de joves marroquins fan mímica, gesticulen i escenifiquen un mercat bilingüe davant de l’ajuntament. Aquesta és una imatge que no es veu cada dia a Mataró. L’art i el treball social units per portar els joves immigrants dels barris de la ciutat a fer teatre i, a la vegada, poder integrar-se i moure’s per zones de la ciutat en la que viuen que no trepitgen gaire sovint. Darrere de nois com l’ Abdeljalil o la Ibtissam hi ha en David Martínez i la Ouafaa Aouattah, dos dels encarregats del Grup Nunja de Teatre Social de Rocafonda i El Palau. Un grup amateur que pretén utilitzar el teatre com a eina social per a la integració. Divendres 23 va ser el primer contacte d’aquest teatre social amb el públic de la ciutat a través d’una petita acció teatral emmarcada dins les activitats organitzades pel Patronat Municipal de Cultura per commemorar el Dia Internacional del Teatre, el proper dia 27, i que van tenir lloc a diversos punts cèntrics de la ciutat.La iniciativa del grup de teatre social, però, no és nova. La Ouafaa ja havia estat una de les persones que havia tirat endavant el projecte el curs passat. La idea neix d’en Souad, antic director del grup de teatre Tarannà de l’Associació de Veïns de Rocafonda i el Palau. “Els joves marroquins del barri no tenen espais per reunir-se, sempre estan pel carrer. La idea del grup era recollir els joves i que el teatre sigui una eina de comunicació, per treballar hàbits com el respecte o la capacitat de concentració i potser, més endavant, fer una actuació”, explica la Ouafaa sobre la idea inicial.Ella i en Souad van plantejar la idea i, amb el suport del Pla Comunitari dels barris de Rocafonda i el Palau, es van reunir amb diverses entitats com el Servei de Nova Ciutadania de l’ajuntament per intentar portar a terme el projecte. Un projecte que va acabar aconseguint la col·laboració i el suport de l’Aula de Teatre de Mataró, que va aportar al projecte l’experiència de l’Ahmed, un altre professor de teatre, i un bon grup de joves marroquins disposats. “L’any passat va funcionar molt bé. I aquest any, des del Pla Comunitari, ens van proposar de tornar a muntar el grup. Vaig tornar a buscar joves del barri, totes les parts es van posar d’acord i l’Aula de Teatre ens va posar en contacte amb en David”, explica la Ouafaa.

Satisfacció

Actualment, uns 18 joves marroquins es reuneixen cada dimecres al gimnàs del CEIP Rocafonda per participar de les dinàmiques que en David Martínez i la Ouafaa, tots dos amb experiències teatrals anteriors, proposen. “Durant les sessions fem diferents tècniques de desinhibició, per perdre la por a tocar-se físicament, poder-se obrir també a nivell emocional, fer una mica de clown, riure i treure’s aquesta cuirassa que tenen”, explica en David. Però tenir junts un grup de nois i noies adolescents no és fàcil. “Hi ha dies que estan més rebels i, sobretot, hi ha aspectes culturals que vas descobrint a mesura que vas fent les activitats. Però es tracta d’anar buscant l’equilibri entre el que ells volen i els hi agrada i el que nosaltres volem treballar”, comenten.Aquest primer espectacle va servir al grup per tastar el directe i, com era d’esperar, no va sortir tot perfecte. Com comentaven la Ouafaa i en David, els nois porten poc temps treballant, un parell de mesos, i encara s’està formant el grup. Malgrat això, estan satisfets del resultat. “Era una cosa molt senzilla però per a ells ja era un repte molt gran estar aquí i fer-ho davant de la gent al centre de Mataró. N’hi ha hagut dos o tres que no volien sortir perquè s’han trobat, un cop aquí, molt nerviosos i els que ho han fet, ho han fet molt encongits”, puntualitzava en David.

La mediació és la clau

Però aconseguir que els joves i, sobretot, les seves famílies es comprometin amb el grup de teatre no és una feina fàcil. “La recaptació de joves és la part més difícil perquè costa molt explicar a famílies que tenen una cultura diferent la nostra proposta i la idea bàsica del teatre, però com que jo també sóc del barri i conec als joves i a les famílies puc anar a parlar-hi directament i intentar aconseguir que deixin que els seus fills s’apuntin a la activitat”, comenta la Ouafaa.La feina de mediació i recaptació és una part molt important dels objectius del grup. El fet que la persona encarregada de la mediació sigui propera i del barri ajuda i això es desprèn, per exemple, dels comentaris d’una de les noies, la Kaouatar. “Soc veïna de la Ouafaa i em va proposar anar a fer teatre al seu grup i. m’agrada molt. El meu pare es va enfadar una mica, però el vam acabar convencent”, explica. El resultat és que els pares de la Kaouatar van baixar fins a l’ajuntament per veure l’actuació de la seva filla. Potser ella estava nerviosa o no ho va fer del tot bé, però els objectius d’integració del grup es van complir per unes hores.

La ciutat de Rusiñol

www.avui.cat

22 de març de 2007

El Museu Frederic Marès enceta el passeig literari 'La Barcelona del senyor Esteve', un viatge pels escenaris de la novel·la de l'escriptor
La ciutat de Rusiñol
Aina Mercader
Fa cent anys que l'editor Antoni López va publicar L'Auca del senyor Esteve, una de les novel·les més conegudes i estudiades del prolífic Santiago Rusiñol (1861-1931). En aquest llibre, que s'ha convertit en obra de teatre en múltiples ocasions, l'autor aconsegueix fer un retrat -ben irònic- de la Barcelona del seu temps, que canviava a passos gegantins per rebre l'Exposició Universal del 1888.
La Barcelona del senyor Esteve. Passeig literari és una proposta de l'Ajuntament de Barcelona que s'afegeix a l'Any Rusiñol que l'Ajuntament de Sitges celebra amb motiu del 75 aniversari de la mort de l'autor i que proposa descobrir els escenaris dels personatges de la novel·la. L'escriptor crea l'arquetipus literari de la figura del burgès català, el senyor Esteve, propietari de la botiga de vetes i fils La Puntual, situada al barri de la Ribera. I és justament en aquest barri on hi ha la majoria d'enclavaments del passeig literari.
Pilar Vélez, directora del Museu Frederic Marès (MFM), i Margarida Casacuberta, professora de la Universitat de Girona, s'han encarregat de localitzar, a la Barcelona d'avui, els indrets en què transcorre la vida dels protagonistes de L'Auca del senyor Esteve. Per als qui els vulguin descobrir, el MFM, el Museu d'Història i el Picasso venen per 1 euro la guia La Barcelona del senyor Esteve. El passeig proposa parades a l'antic convent de Sant Agustí, el quarter d'artilleria que el senyor Esteve veia des de La Puntual. "S'ha tractat d'extreure tots els possibles recorreguts de L'Auca", explica Casacuberta.
Així, planteja un passeig pel "carrer Montcada, al Museu Picasso, on té lloc l'àpat nupcial del senyor". A més, la guia proposa l'Arxiu Històric de la Ciutat o el MFM, ubicacions pròximes a la catedral, el camí que tantes vegades fa en carro el senyor Esteve. "Així es pot confrontar el paisatge actual del barri i el que queda en la literatura", diu Vélez.
Un altre punt: la Llotja de Mar, seu del comerç i de l'art, representada per l'escola de Belles Arts, on assisteix en Ramonet (una mena d'alter ego de Rusiñol), el fill del senyor Esteve, que canviarà el comerç per l'art, l'escultura.
A la passejada que proposen Vélez i Casacuberta s'hi poden afegir -a manera de suggeriment- dues parades que satisfaran els mitòmans. Una, al carrer Princesa número 37, on va néixer Rusiñol. L'altra, molt a prop, on mor el carrer, a la plaça que porta el nom de La Puntual i on s'ha instal·lat un rellotge enfilat a la paret i un bust del creador d'aquesta ficció.

La 'maledicció' de la Xirgu

www.avui.cat

28 de març de 2007

La Fundació Romea assumeix la tutela de l'escultura d'Eudald Serra
Teresa Bruna
"Sempre és bo celebrar però aquesta és una molt bona ocasió", va dir Daniel Martínez, president de la Fundació Romea. I dit això, Joan Pera, Paco Morán, Marta Angelat, Juan Echanove i Carles Canut van treure la tela que tapava l'escultura A Margarida Xirgu, ara ja neta i enllustrada, situada a la plaça Canonge Colom (davant del Romea). Una cerimònia més que adient per al Dia Mundial del Teatre.
Tot va començar arran d'un article de Joan de Sagarra en què lamentava el mal estat de l'escultura. L'escrit va tocar la fibra de la família Romea, que va anunciar que es responsabilitzaria de la tutela de la plaça i de l'escultura. Ells tampoc se n'havien adonat: "Pensava que només era jo que no coneixia l'estàtua, però gairebé ningú a qui ho he explicat en tenia ni idea", comenta Martínez, i afegeix: "La Xirgu devia estar molt cabrejada perquè ningú sabia que era allà, i per això de vegades les hem passat magres al teatre. Ara segur que tot anirà bé". Per acabar-la d'afalagar, els assistents van llançar un munt de roses a l'escultura que Eudald Serra va entregar l'any 1988.
El regidor del districte, Carles Martí, es va afegir a la tutela anunciant la resurrecció de la plaça Gardunya, al costat de la del Canonge Colom. "Els responsables de la ciutat reconeixem i lamentem l'oblit d'aquest espai", va dir. També hi era Imma Mayol. Tot seguit, Mingo Ràfols va llegir el manifest.
Els passavolants no entenien del tot què passava, però badaven a gust amb les cares conegudes: Amparo Moreno, Àngels Bassas, Hermann Bonnín, Magda Puyo, Miquel Sitjar, Domènec Reixach, Àngel Alonso, Àlex Rigola, Eva Barceló, Mireia Gubianas, Lluís Villanueva, Marta Domingo... Només hi faltava Calixte Bieito, que, com ja és habitual, està dirigint per Europa.

L'univers Joan Pera i l'ecologia

www.vilaweb.cat

21 de març de 2007

L'actor presideix una nova comèdia, sense Paco Morán, convalescent, dirigida per Abel FolkJ.B.. Barcelona
+ Folk i Pera, en la presentació, fa uns dies.

Foto: EFETONI GARRIGA
Dilluns passat en la nova estrena de Joan Pera al Condal, Paco Morán seia silenciós en la setena filera de platea. És la mostra més evident que la parella més estranya i de més èxit de Barcelona, s'ha hagut de prendre un descans en espera que Morán superi la convalescència fins aquest setembre. I què fa en Pera sense Morán? El director Abel Folk i la productora Focus li han servit una peça pensada a la seva mida: Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes. Pera s'erigeix com el centre i la resta de l'univers (Mont Plans, Lloll Beltran, Miquel Sitjar, Anna Azcona...) la balla al seu ritme.
Folk ha agafat el text de Claude Magnier, que Louis de Funes va popularitzar en un film el 1967, i li ha donat un vernís ecològic, a més de portar-ho a la rabiosa actualitat catalana. Ha estat la seva manera de reconstruir des del segle XXI. El cert és que tampoc caldria. Perquè, a escena, Joan Pera com a actor personatge supera tot i tothom: l'acudit, el gag, la trama, els atacs de nervis i les pastilles per al mal de cap. Pera continua sent aquell terratrèmol de vis còmica de poca envergadura i grans resultats. És clar que el seu joc de tennis de rèpliques improvisades queda, ara, com un solitari de frontó. És una llàstima perquè al seu costat no hi ha cap abisme interpretatiu, sinó un repartiment que pot donar joc a una simfonia d'humor. Pera tem el canvi climàtic, que la nova conjuntura teatral l'arraconi. Ha de trobar com subsistir evolucionant. Aquest és el repte d'aquesta producció per als pròxims sis mesos.

UN NOBEL AL ROMEA

www.avui.cat

27 de març de 2007

LaCrònica

Teresa Bruna
Un dia d'aquests dèiem que Barcelona estima el teatre. Ahir ho vam confirmar: el poder de convocatòria de la Fundació Romea per a les Arts Escèniques va omplir el 80% de la platea. La cita s'ho valia: una trobada amb Gao Xingjian, premi Nobel de literatura 2000. El motiu: la celebració del Dia Mundial del Teatre (avui, dia 27), que la Fundació ha volgut repartir en dos dies.
Anem per parts. Els que van assistir ahir a l'acte van gaudir d'una primícia: contemplar algunes de les peces que componen la mostra Les actrius es vesteixen al Romea, exposades al vestíbul del teatre. El vestit que portava Àngels Bassas a La presa, fet per Llorenç Corbella; el de l'Emma Vilarasau a Un tramvia anomenat desig, d'Alfons Flores; el de Roser Camí a Lady Macbeth, disseny de Mercè Palomà... Els llueixen uns maniquins amb un cosset que fa enveja, suposadament de debò perquè els vestien les actrius. Al costat, un faristol amb informació sobre l'autor o autora. "No cal que ens entretinguem, que demà tornem i ens ho explicaran tot", comentaven unes amigues. Efectivament, durant tot el dia d'avui s'ofereixen visites guiades a l'exposició.
L'escenari és tan acollidor com si s'hi esperés una funció: un banc de jardí, una tauleta de centre amb dues butaques i una cadira alta. El programa diu: lectura del conte En el parque, de Gao Xingjian; presentació del llibre Contra los ismos, a càrrec de Joan Ollé. La vetllada acaba amb la conferència Cap a una nova dramatúrgia, sobre una tècnica que proposa l'escriptor xinès perquè l'autor no quedi sol, arraconat pel director, i l'actor sigui capaç de transmetre el seu pensament al públic. Ho ha de fer tan despullat com sigui possible, sense escenografies, músiques o distraccions inútils.
Les butaques són per a Gao i una traductora de francès, l'idioma en què s'expressa. Viu a París, a l'exili des que va escriure La fugida, inclosa dins del llibre. La resta, per a Victòria Pagès, Mireia Aixalà i Òscar Intente, que fan que la lectura dramatitzada s'escolti amb fluïdesa. Aplaudiments i entra Joan Oller. "Agraïm als senyors d'Estocolm que ens permetin conèixer grans autors de teatre gràcies als Nobels de literatura". Unes referències a Pinter, Fo i a Gao Xingjian "que no pronunciem bé" -puntualitza- i comença la conferència.
Per Gao hi ha dues formes interpretatives clau: la que proposa Stanislavski, en què l'actor s'introdueix en el personatge fins a transmutar-se, i l'escola del teatre oriental (el No o el Kabuki), on interpreta sense deixar de ser ell. "Hi ha una dualitat entre l'actor i el personatge. Proposo incorporar-hi l'ego, que permet a l'actor despullar-se de l'home per passar a un lloc neutre". Gao també proposa usar els pronoms personals. "Si un actor pot dir una mateixa cosa en primera, segona i tercera persona, per parlar amb el públic, amb un company i amb ell mateix, ¿us imagineu quantes coses poden passar si a l'obra hi ha quatre actors?" Costa una mica, els pensaments orientals s'han de deixar reposar. De moment, com diu Ollé, gràcies als senyors d'Estocolm tenim el privilegi de descobrir una nova tècnica interpretativa, a cavall entre el teatre oriental i el contemporani. I el primer llibre traduït de Gao que, sense el Nobel, potser se'ns hauria escapat.

El Paral·lel tindrà 'Cabaret'

www.avui.cat

27 de març de 2007

Després de tres anys a Madrid, el musical vindrà a Barcelona per la Mercè
Teresa Bruna
"Oblideu la pel·lícula, no hi té res a veure. Aquí hi ha més històries i més personatges", va explicar ahir l'actriu catalana Marta Ribera durant la presentació de Cabaret. Ella és Sally Bowles, el personatge que Liza Minnelli interpretava a la pel·lícula de Bob Fosse.
El musical, que s'ha mantingut tres anys en cartell a Madrid, aterrarà al teatre Apolo al voltant de la Mercè, de la mà de la multinacional Stage Entertainment. La productora, que té la mà trencada per als musicals (My Fair Lady, Cats, Mamma Mia, La bella y la bestia, El Fantasma de la Ópera...), havia estrenat a Barcelona compartint producció amb Focus (Gaudí, Rent, Notre-Dame de París). Aquest serà el seu debut en solitari.
Cabaret parteix de la novel·la de Christopher Isherwood Adéu a Berlín i és la versió que Jaime Azpilicueta ha fet de l'original que Sam Mendes va crear per a Broadway. "Hem fet la nostra escenografia, una dramatúrgia, un vestuari... Mendes és el pare de la criatura, hem adquirit els drets, no ens n'hem anat del text, però hi ha la nostra aportació", aclareix Julia Gómez-Cora, directora de Stage Espanya. L'empresa està buscant teatre a Barcelona amb l'objectiu de porta-hi grans títols del musical.
El Cabaret teatral recrea dues històries simultànies, la de Sally i l'escriptor Cliff Bradshaw i la d'una parella d'avis: ell, jueu, que regenta una fruiteria, i ella, mestressa d'una pensió. Combina la música amb el text i la part musical transcorre al cabaret Kit Kat Club. L'enllaç entre els dos llenguatges és Emcee, el mestre de cerimònies que interpreta Víctor Masan: "Emcee no és ni jueu ni nazi, no té ni sexe ni idioma definit... És un supervivent en una època difícil -diu-. És un luxe interpretar-lo, cada dia li trobo coses noves". Per a Gómez Cora: "No és glamurosa com la pel·lícula, és més dura, més real i desperta les emocions".
Part de la platea de l'Apolo es transformarà en una sala de festes amb taules i cadires on es podrà prendre una copa.

Gao reivindica l'autor

www.avui.cat

24 de març de 2007

La Fundació Romea per a les Arts Escèniques fa honor al Dia Mundial del Teatre amb una conferència del premi Nobel xinès

Teresa Bruna
Carles Canut, director de la Fundació Romea per a les Arts Escèniques, encarregada de difondre el sector amb activitats d'interès públic, explica amb orgull el programa que l'entitat ha preparat en ocasió del Dia Mundial del Teatre: dos dies d'activitats, entre les quals destaca una conferència de l'escriptor i dramaturg xinès Gao Xingjian, premi Nobel de literatura el 2000, que tindrà lloc dilluns a les 19.30 h al Romea. L'endemà, Dia del Teatre, la festa ja engega a les 11 del matí.
L'acte de presentació de les activitats va comptar amb la presència de Gao, que va obsequiar els assistents amb un tast del que serà la vetllada de dilluns. Primer tindrà lloc una lectura del seu conte En el parque, a càrrec de Mireia Aixalà, Òscar Intente i Victòria Pagès; en acabat, Joan Ollé farà la presentació del llibre Contra los ismos, que inclou La huida, l'obra en què Gao condemna la matança de Tiananmen i que li va tancar definitivament les portes del seu país (ja vivia a l'exili quan la va escriure).
El volum, inèdit -és la primera vegada que es tradueix al castellà-, es completa amb pensaments i assaigs de l'autor i una narració de la seva concepció dramàtica, que beu de les fonts del teatre tradicional xinès i de la dramatúrgia occidental contemporània.
En la conferència, amb el títol Cap a una nova dramatúrgia, Gao reflexionarà sobre la situació actual de l'autor, que s'allunya del muntatge mentre el director va agafant protagonisme. "L'autor de teatre està sol, no contacta directament amb el seu públic. És per això que vull fer-ne una reivindicació. Tenim necessitat de grans autors, que coneguin el teatre i que facin innovacions en la dramatúrgia, que inspirin els directors". Per Gao, "s'ha de saber el pensament que hi ha darrere una obra. Amb Brecht i Ibsen se sabia, però ja en calen de nous".
L'autor xinès assenyala que no fa teatre polític. "Defenso un teatre autònom, per damunt de la política, però passa que la política intervé en tot i acaba intervenint en el teatre. La huida és una obra filosòfica: un individu, davant una guerra, una epidèmia...; només li queda la fugida! Però no pot fugir d'ell mateix, és massa dramàtic. L'obra va més enllà però la política és dins.

Exposició i escultura
Altres actes que la Fundació Romea i Focus han organitzat per dimarts són l'exposició guiada Les actrius es vesteixen al Romea i el compromís de la tutela de l'escultura A Margarida Xirgu, d'Eudald Serra, situada davant del teatre.

El Lliure presenta la polèmica versió

www.vilaweb.cat

24 de març de 2007

A. VIVES. Barcelona

El polèmica i premiat muntatge de Macbeth del director alemany Jürgen Gosch es presenta avui i demà al Teatre Lliure de Barcelona. Set actors, tots ells nus, s'endinsaran, durant 2 hores i 45 minuts, en aquesta tragèdia de William Shakespeare per abocar a la superfície la part més violenta, fins i tot escatològica, de l'obra.

Escena de l'obra que es podrà veure al Teatre Lliure avui i demà.

Foto: SONJA ROTHWEILER

Sang, orina, excrements encara que siguin de mousse de xocolata, poden ferir els sentiments d'alguns espectadors. El director artístic del Lliure, Àlex Rigola, ja ho ha avisat. «Oferim el que té l'obra i tot el que dóna de si. La nostra intenció no és reduir-ne el contingut sinó potenciar-lo amb tot el que té de violència», van reconèixer els dos intèrprets, Thomas Dannemann i Ernst Stötzner, i l'encarregat de l'escenografia i vestuari, Johannes Schütz, en la presentació del muntatge de Jügen Gosch, que van insistir en el contingut violent d'aquest drama shakespearià. Tornant del camp de batalla, Macbeth i Banquo es troben amb tres bruixes que els anuncien que Macbeth serà rei. Pensar en la corona fa que tan Macbeth com Lady Macbeth no tenguin ni un moment de pau. L'assassinat del rei Duncan es produeix de manera gairebé inevitable. Macbeth és nomenat rei. A partir d'aleshores, es veu com més va més immers en una espiral de violència fins que la tercera i més llòbrega de les profecies es fa realitat.Ernst Stötzner, l'actor que encarnarà el rei Duncan, va recordar ahir que quan van acceptar representar la tragèdia shakespeariana sols sabien que serien set actors i que treballarien en un espai buit. Res de nuesa, res de sang i excrements. Coneixedors com són de la trajectòria de Jürgen Gosch, sí que eren conscients que la posada en escena es duria a terme d'«una manera força extrema». Així i tot, el muntatge definitiu va sorgir de «dos assajos importants i cinc o set setmanes de treball amb vacances entre mig».Quan Macbeth es va estrenar a la Schauspielhaus de Düsseldorf, el 29 de setembre del 2005, es va produir una «reacció peculiar»: de 250 a 300 persones van sortir escandalitzades per aquesta sangonosa i explícita producció. Els espectadors que no van abandonar la sala van premiar l'espectacle amb una ovació a peu dret. «El segon dia, quasi totes les persones es van quedar», va recordar Stötzner. El debat ja estava servit i la taquilla, també. Els premis van arribar més tard. L'any 2006, aquest muntatge va ser seleccionat entre tres-cents espectacles representats en llengua alemanya per formar part dels deu espectacles del festival Berliner Theatertreffen. La revista Theaterheute també ha nomenat Macbeht Producció de l'Any 2005/2006 per franca majoria en una votació que inclou 38 crítics alemanys. L'obra es representarà en alemany, encara que subtitulada en català.

La reapertura del Teatro Pérez Galdós contará con una aportación económica de 60.000 euros

www.canarias24horas.com
19 de març de 2007

escrito por ACN Press

Gran Canaria

El Director General del Teatro Pérez Galdós, Rafael Nebot, el Director Regional de 'El Corte Inglés', Valentín Parejo y la alcaldesa de Las Palmas de Gran Canaria, Josefa Luzardo, firmaron un convenio de colaboración para la organización de los actos de reapertura del Pérez Galdós.
Josefa Luzardo, afirmó que “este es un hecho histórico, la reapertura del Teatro Pérez Galdós. Será el 14 de abril y hemos intentado captar recursos privados a través de empresas radicadas en esta capital”.Luzardo aseguró que “también vamos a hacer un acto el día 21 por tantas empresas que nos han dado su apoyo, pues seguramente no hubiera sido posible una reapertura con el lujo que Rafael Nebot ha cerrado, con la Tetralogía de Wagner, sin ese apoyo”. Sobre la aportación económica que aportó El Corte Inglés, Luzardo indicó que “mi agradecimiento a esta empresa y decirles que son 60.000 euros, que no está nada mal lo que aportan”.La empresa 'El Corte Inglés', contará con una placa en el Teatro Pérez Galdós, como aquellas otras empresas que también contribuyan a “embellecer y potenciar la oferta cultural del Teatro Pérez Galdós” señaló Luzardo.Por su parte, Valentín Parejo, Director Regional de El Corte Inglés en Canarias, destacó que “hay que devolver a la sociedad lo que la sociedad nos da a nosotros y ésta es una de las causas y motivos por los que nuestra empresa tenía que hacer ese pequeño esfuerzo, para dar a esta sociedad este maravilloso edificio y la programación de lo que será su inauguración”.El Director General del Teatro Pérez Galdós, Rafael Nebot, animó a otras empresas a colaborar con el Teatro y afirmó que “espero que otras empresas sigan el ejemplo de 'El Corte Inglés', para poder seguir manteniendo durante mucho tiempo una actividad importante, con un nivel alto, que es lo que queremos para este Teatro y esta ciudad”.

INAUGURACIÓN Y PROGRAMACIÓN INICIAL

Rafael Nebot señaló que “el día 14 de abril habrá un acto institucional por la mañana, que será político. Ya por la tarde, será el concierto inaugural que reabre el Teatro y el Programa es una obra única, que es la Novena Sinfonía de Beethoven, interpretada por la Orquesta Filarmónica de Gran Canaria y el Coro de la Orquesta Filarmónica de Gran Canaria”. Nebot destacó que en la reapertura debía participar la Orquesta Filarmónica de Gran Canaria “porque es un tributo a una formación que durante toda su historia tuvo su sede en el Teatro Pérez Galdós”.El lunes día 16 de abril habrá un concierto de la Orquesta y Coro del Teatro Mariinsky de San Petersburgo, con Cristina Gallardo de solista. “Será un concierto muy suave. Un poco de aire fresco antes de la Tetralogía de Wagner, El Anillo del Nibelungo”, aseguró el Director General del Teatro Pérez Galdós.El día 16 se da la circunstancia de que en el Auditorio Alfredo Kraus de Las Palmas de Gran Canaria, se representa la obra “El Murciélago” con lo que en un mismo día habrá dos importantes representaciones culturales en la capital grancanaria. Sobre este hecho Rafael Nebot aseguró que “adelantamos la hora del concierto para que los que además deseen disfrutar de El Murciélago puedan hacerlo. No se puede hacer otra cosa”. En relación a la Tetralogía de Wagner, Nebot puntualizó que “a partir del martes, miércoles, viernes y domingo tras la inauguración del Teatro se harán las 4 Óperas de la Tetralogía El Anillo del Nibelungo”. Rafael Nebot aseguró que “es la primera vez que se hace en España en una semana la Tetralogía completa. Sólo lo hacen en dos lugares del mundo y uno de ellos es Nueva York. De hecho de aquí la producción de la Tetralogía viajará directamente hasta Nueva York”. Sobre la polémica generada por el despido de Luisa del Rosario como Jefa de Prensa del Gabinete del Teatro Pérez Galdós, Nebot indicó que “las explicaciones creo que se han dado ya. No quiero añadir ninguna cosa a lo que se ha dicho”.

Alfred Fort, confirmat com a nou gerent del TNC

www.avui.cat

22 de març de 2007

Redacció
La junta general del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) va confirmar ahir el nomenament d'Alfred Fort com a nou gerent de la institució. El responsable i creador del Festival Trapezi de Reus substituirà Joan Francesc Marco, com va avançar l'AVUI el 16 de març. El fins ara màxim responsable del TNC passarà a dirigir el nou Comissionat de l'Alcaldia per a la Ciutat de la Música de Sabadell. Marco era el gerent de l'escenari de les Glòries des del 2003.
Les funcions de Fort seran planificar, dirigir i coordinar les activitats del TNC. Haurà d'administrar recursos humans i econòmics, tot buscant, sobretot, augmentar l'entrada de recursos externs que permetin millorar l'autofinançament del teatre. Marco, de fet, abandona la institució amb superàvit. L'any passat va tancar caixa amb un remanent positiu de 433.534 euros. A més, el TNC ha entrat en un bon cicle positiu, amb un augment considerable d'espectadors cada temporada. Fort haurà d'intentar que el govern del país mantingui el seu nivell d'inversió un cop acabi de pagar el 2009 el cost de la construcció del teatre.
Fort, de 46 anys, va començar la seva tasca en el món de la cultura el 1980 assumint aquesta àrea com a regidor. El 1989 es va incorporar com a tècnic de promoció cultural a l'Institut Municipal d'Acció Cultural de Reus (IMAC), centre que va dirigir entre el 1991 i el 1997, quan va passar a administrar el Teatre Bartrina de la capital del Baix Camp. Des del 2005 és al darrere del Centre d'Arts Escèniques de Reus.

Un gran Ventura dóna l’esperada victòria

www.totmataro.cat

26 de març de 2007

El base mataroní va contribuir amb punts i una extraordinària direcció de joc en una victòria que deixa intactes les opcions per salvar la categoria
Redacció Esports - Bàsquet
dilluns, 26 març 2007
El sènior masculí de la UE Mataró continua amb les opcions de salvar la categoria a falta de tres jornades pel final de lliga després de guanyar a casa a l’Alaior de Menorca, un equip de la zona mitja, en un partit que no es va decidir fins a l’últim segon de joc.
L’equip entrenat per Tito Sobrín va començar el matx mol fort i gràcies a un entonat Taman va infringir un contundent parcial de 10 a 2 al seu rival en els tres primers minuts de joc. Tot i això en la última fase d’aquest quart l’Alaior gràcies al seu joc interior va anivellar el partit i va posar un ajustat 21 a 16 al final del quart. En el segon quart l’equip menorquí va millorar substancialment les seves prestacions en atac i es va posar a tant sols un punt i amb possessió a favor a falta d’un minut per arribar al descans, però en aquest moment va aparèixer el millor jugador del partit, el base mataroní Jordi Ventura que amb una recuperació de pilota va sortir al contraatac i va forçar una falta antisportiva d’un rival després d’haver-li fet passar la pilota entre les cames com el mateix Màgic Johnson. Amb aquesta jugada la Unió va marxar als vestuaris amb un petita renta de tres punts.
L’ajut del públic del Palau a l’equip va arribar ens el moments vitals

A la represa els homes de Tito Sobrín es van descentrar després de la lesió de San Epifanio, un dels homes que va donar més intensitat defensiva a l’equip i que no va poder tornar a la pista fins als últims minuts. Això ho va aprofitar l’equip balear que a base de pilotes al seu pivot americà, Natha Lee, va aconseguir arribar al final del quart un punt per davant. Aquest fet va fer entrar la por als jugadors i més encara quan l’Alaior va agafar una petita renta de cinc punts.
Tot i això l’equip no es va venir avall i gràcies a dos triples de Taman i Ventura es va posar per davant en el marcador i amb possessió de pilota a falta d’un minut i escaig pel final. En la següent jugada Ventura va anotar dos tirs lliures que donaven una renta de quatre punts que semblava definitiva, però a falta de set segons pel final Natha Lee afeia un triple que posava a l’Alaior a tant sols un punt i tot seguit feien una falta ràpida per aturar el rellotge, però la jugada va sortir malament ja que Ventura va tornar anotar els dos tirs. Tot i això Puigarnau en l’últim segon va tenir el triple que hauria forçat la pròrroga, però no va entrar i el Palau després de molt animar i patir va respirar en pau.
UE MATARÓ – ALAIOR 85-82
UE MATARÓ:
Jordi Ventura (24), Taman Hesham (20), Sergi Homs (7), Marc Forcada (2), San Epifanio (10); Paco López (11), Adrià Fradera (8), Marc Fabregat i Paco Hernández.
Estadística: 31 de 57 en tirs de camp (54%), 13 de 18 en tirs lliures (72%), 21 faltes comeses i 21 rebudes, i 20 rebots.
MARCADOR:
21-16, 41-38, descans; 56-58, 85-82.