18 de juliol de 2007
De com Mataró té un dels millors actes de totes les festes majors de Catalunya
Cugat Comas Especials - Reportatge
25 de juliol.
Dos quarts de dotze de la nit. Davant de l’ajuntament. No ho hem dit, però el dubte pot ofendre: Mataró. Les Santes. I amb puntualitat anglesa, cada any, comença un acte que amb el temps ha esdevingut el més important, representatiu i sentit de la Festa Major dels capgrossos: comença el Desvetllament Bellugós.
Haver d’explicar el Desvetllament a hores d’ara sembla fins i tot ridícul. Però no té més secret que els Gegants de Mataró sortint de nit en companyia d’una banda i fent el trajecte que va de l’ajuntament a la Plaça de Santa Anna en mitja hora. Explicat en fred sembla simple. Qui li sembli és que no ho ha vist mai. Saben bé molts mataronins i mataronines, m-olts maresmencs i maresmenques i molts forasters i forasteres que el Desvetllament Bellugós és quelcom força difícil d’explicar en paraules. La rotunditat de la següent afirmació la sotmet a l’opinió de tothom: es tracta de l’acte més característic i potent de Les Santes, Festa Major de Mataró.
El Desvetllament Bellugós va néixer igual que l’Escapada a Negra Nit, igual que molts altres actes de la Festa Major, arran i com a producte del model de festa que es va treure del sarró la Comissió de Les Santes, res a veure llavors amb la d’ara. Llavors, un col·lectiu de joves proper al Foment mataroní va començar a remoure els fonaments d’una Festa Major que de la mà del franquisme s’havia limitat a la Missa, els focs, quatre actes, sis entremesos, sarsuela i para de comptar. Amb la democràcia i de la mà del neguit popular, Les Santes esclaten socialment a partir del 79 i poc després el primer Desvetllament fa acte de presència. Som als primers vuitanta i la idea de l’acte no és patent made in Mataró. El Desvetllament s’inspira en la baixada dels gegants de Solsona tot i que aquí podríem dir, amb franquesa i respecte, que el deixeble ha superat el mestre.
El naixement d’aquest acte suposa un trencament, el mateix que implica el propi nom. Els que es desvetllen són la Família Robafaves, que així canviaven de rol, evolucionaven, ja no eren figures d’uns institucionalitat acartronada, tornaven a ser figures de la gent, del populatxo. Perquè passava a ser la gent la protagonista, la que ballava, cantava i saltava amb els gegants. La cultura popular tornava a ser exactament això: popular. Per entendre l’acte no podem deixar de citar la Societat Musical Mestre d’Orts que per aquest nom ens sonarà a xinès, però si li diem amb el genèric “la banda de Gaianes” potser fins i tot a alguns se’ls neguen els ulls. Gaianes van ser els que van fer-se seu l’acte, els que van importar el Bequetero, els que van saber omplir l’acte, els que millor feien ballar la Família Robafaves. Els primers anys de Desvetllament la cosa pintava bé, però no era el que és ara. Va passar que algun inspirat o inspirada de la vida un any va tenir la pensada d’ajupir-se i comptar a 15. Sí, tal com sona. El càntic unànim d’avui en dia va néixer d’uns espontanis, va néixer dels propis mataronins i mataronines. La cosa va quallar i a poc a poc va anar creixent: ara el Desvetllament és dels actes que reuneix més gent de tota la festa.
Haver d’explicar el Desvetllament a hores d’ara sembla fins i tot ridícul. Però no té més secret que els Gegants de Mataró sortint de nit en companyia d’una banda i fent el trajecte que va de l’ajuntament a la Plaça de Santa Anna en mitja hora. Explicat en fred sembla simple. Qui li sembli és que no ho ha vist mai. Saben bé molts mataronins i mataronines, m-olts maresmencs i maresmenques i molts forasters i forasteres que el Desvetllament Bellugós és quelcom força difícil d’explicar en paraules. La rotunditat de la següent afirmació la sotmet a l’opinió de tothom: es tracta de l’acte més característic i potent de Les Santes, Festa Major de Mataró.
El Desvetllament Bellugós va néixer igual que l’Escapada a Negra Nit, igual que molts altres actes de la Festa Major, arran i com a producte del model de festa que es va treure del sarró la Comissió de Les Santes, res a veure llavors amb la d’ara. Llavors, un col·lectiu de joves proper al Foment mataroní va començar a remoure els fonaments d’una Festa Major que de la mà del franquisme s’havia limitat a la Missa, els focs, quatre actes, sis entremesos, sarsuela i para de comptar. Amb la democràcia i de la mà del neguit popular, Les Santes esclaten socialment a partir del 79 i poc després el primer Desvetllament fa acte de presència. Som als primers vuitanta i la idea de l’acte no és patent made in Mataró. El Desvetllament s’inspira en la baixada dels gegants de Solsona tot i que aquí podríem dir, amb franquesa i respecte, que el deixeble ha superat el mestre.
El naixement d’aquest acte suposa un trencament, el mateix que implica el propi nom. Els que es desvetllen són la Família Robafaves, que així canviaven de rol, evolucionaven, ja no eren figures d’uns institucionalitat acartronada, tornaven a ser figures de la gent, del populatxo. Perquè passava a ser la gent la protagonista, la que ballava, cantava i saltava amb els gegants. La cultura popular tornava a ser exactament això: popular. Per entendre l’acte no podem deixar de citar la Societat Musical Mestre d’Orts que per aquest nom ens sonarà a xinès, però si li diem amb el genèric “la banda de Gaianes” potser fins i tot a alguns se’ls neguen els ulls. Gaianes van ser els que van fer-se seu l’acte, els que van importar el Bequetero, els que van saber omplir l’acte, els que millor feien ballar la Família Robafaves. Els primers anys de Desvetllament la cosa pintava bé, però no era el que és ara. Va passar que algun inspirat o inspirada de la vida un any va tenir la pensada d’ajupir-se i comptar a 15. Sí, tal com sona. El càntic unànim d’avui en dia va néixer d’uns espontanis, va néixer dels propis mataronins i mataronines. La cosa va quallar i a poc a poc va anar creixent: ara el Desvetllament és dels actes que reuneix més gent de tota la festa.
Bequetero com a himne
Si a la gent de Mataró se li fes la pregunta de quin és l’himne de la ciutat, més del noranta per cent respondria que és el Bequetero. Potser no, però les respostes serien “la cançó de Les Santes”, “el 15”, “l’oeoeo” o altres noms amb que molta gent coneix la peça musical que excita els santeros i santeres. Des dels més petits als més grans, tots identifiquen el Bequetero, els sona, el canten, el senten un matí de febrer i pensen en Les Santes, passen plana al calendari de paret després del 30 de juny i ja el comencen a taralejar. El Bequetero és fins i tot més que un himne, és un càntic del poble, una exclamació d’alegria, de joia, de rauxa. S’utilitza per exterioritzar l’alegria en moments concrets, des de la colla dels Capgrossos de Mataró, que el toquen amb la gralla i el tabal, quan fan una gran diada fins a l’escena, molts cops vista, de tancaments de discoteca a altes hores de la matinada amb els crits de “i 15!” de banda sonora.
Fins i tot molts mataronins l’ensenyen, l’exporten. Qui no ha explicat el Desvetllament a amics de fora? Qui no li ha dit que es tracta d’un acte que “és la canya”, “és inexplicable” i “s’ha de viure”?
Fins i tot molts mataronins l’ensenyen, l’exporten. Qui no ha explicat el Desvetllament a amics de fora? Qui no li ha dit que es tracta d’un acte que “és la canya”, “és inexplicable” i “s’ha de viure”?
L’evolució el fa gran
És en els darrers entre 10 i 15 anys que el Desvetllament es converteix en el gran acte de Santes. Es consolida plenament com l’acte més atraient, més internacional. Seria neci no dir que tota la Nit Boja del 25 és la que produeix aquest efecte, que és el conjunt el que fa bones les parts i que tota la jornada, en si, és la més gran, la millor de Les Santes. Però el Desvetllament té un “què” propi que el distingeix encara més. Pel que s’hi viu, pel que és, per la gent que atrau i pel que provoca el Desvetllament està a l’alçada de la Patum de Berga. Potser alguns esglaons per sota però, si n’hi ha, hi ha ben pocs actes a les festes majors de Catalunya tant potents com l’acte mataroní.
Plenament consolidat, l’acte ha crescut d’una forma desmesurada que l’ha deixat en una posició complicada per una banda, i immillorable per l’altra. Comencem per la part bona: el Desvetllament és tot el que hem dit fins ara, el Bequetero és un himne, quasi uns nous goigs a Les Santes, la màxima expressió musical de la ciutat i de la seva festa. Tot això és positiu però tan d’èxit en vint anys i escaig ha dut a la massificació i aquesta duu una corrua de perills al darrera.
Plenament consolidat, l’acte ha crescut d’una forma desmesurada que l’ha deixat en una posició complicada per una banda, i immillorable per l’altra. Comencem per la part bona: el Desvetllament és tot el que hem dit fins ara, el Bequetero és un himne, quasi uns nous goigs a Les Santes, la màxima expressió musical de la ciutat i de la seva festa. Tot això és positiu però tan d’èxit en vint anys i escaig ha dut a la massificació i aquesta duu una corrua de perills al darrera.
Perill de pèrdua
Perquè si ens posem unes ulleres un pèl catastrofistes, hom pot veure amb preocupació alguns esdeveniments vistos als darrers desvetllaments. Un és el costum d’empènyer i provocar ones de gent que acaben anant a petar a la Banda o als Gegants. Uns altres és la gent que no sap de què va l’acte i –vist l’any passat– no canten el Bequetero sinó que entonen peces de mal gust com el popular, en altres terres això sí “Alcohol, alcohol...”.
El fet que molta de la gent que faci el Desvetllament, tant en la pujada com en la baixada vagi beguda no té perquè ser negatiu. El que sí que ho pot ser és que això provoqui que es perdi l’essència de l’acte, el seu sentit. No es tracta d’altra cosa que d’acompanyar la Família Robafaves fins a la Plaça de Santa Anna i tornar, respectant les figures i la banda, deixant que els dos protagonistes de la vetllada, Gegants i Agrupació Musical del Maresme puguin fer la seva feina amb llibertat i dignitat.
No és passatgera la preocupació creixent en molts ambients santeros a que la massificació de gent i algunes actituds facin que el conjunt degeneri. La petició de sonoritzacó o les crítiques al poc volum de la música tocada van en aquest sentit. En tot cas més enllà de discussions i polèmiques, és el torn de la consciència: Mataró té un dels millors actes festius de Catalunya i l’ha de cuidar. Com a tot arreu, ha de ser la gent local la que no permeti que es perdi el sentit de l’acte i que aquest segueixi sent la mitja hora més màgica de l’any, la que dóna dret a esperar-se un any més fins les properes Santes. Mans a la feina els de la casa doncs i Glòria a Les Santes!
Un bon precedent pel No n’hi ha prou!
Enguany la Festa Major de Les Santes presenta una gran novetat que s’inspira en el mateix Desvetllament Bellugós, el No n’hi ha prou!. Aquest nou acte que se celebrarà el dia 28 de juliol a partir de les dues de la matinada vol representar una revolució similar a la que va representar el Desvetllament en el seu moment. Llavors es va agafar unes figures, en aquest cas els Gegants de Mataró, que sols anaven a cercaviles, que no interactuaven amb la gent, que no es lligaven a les ganes de rauxa del poble i se’ls va fer ballar, interactuar, es va aconseguir que la gent vibrés amb la Toneta, en Maneló, la Geganta i sobretot en Robafaves. Es va fer amb una acompanyament musical innovador, en aquell cas la banda i es va provocar el que es va provocar.
El fet que molta de la gent que faci el Desvetllament, tant en la pujada com en la baixada vagi beguda no té perquè ser negatiu. El que sí que ho pot ser és que això provoqui que es perdi l’essència de l’acte, el seu sentit. No es tracta d’altra cosa que d’acompanyar la Família Robafaves fins a la Plaça de Santa Anna i tornar, respectant les figures i la banda, deixant que els dos protagonistes de la vetllada, Gegants i Agrupació Musical del Maresme puguin fer la seva feina amb llibertat i dignitat.
No és passatgera la preocupació creixent en molts ambients santeros a que la massificació de gent i algunes actituds facin que el conjunt degeneri. La petició de sonoritzacó o les crítiques al poc volum de la música tocada van en aquest sentit. En tot cas més enllà de discussions i polèmiques, és el torn de la consciència: Mataró té un dels millors actes festius de Catalunya i l’ha de cuidar. Com a tot arreu, ha de ser la gent local la que no permeti que es perdi el sentit de l’acte i que aquest segueixi sent la mitja hora més màgica de l’any, la que dóna dret a esperar-se un any més fins les properes Santes. Mans a la feina els de la casa doncs i Glòria a Les Santes!
Un bon precedent pel No n’hi ha prou!
Enguany la Festa Major de Les Santes presenta una gran novetat que s’inspira en el mateix Desvetllament Bellugós, el No n’hi ha prou!. Aquest nou acte que se celebrarà el dia 28 de juliol a partir de les dues de la matinada vol representar una revolució similar a la que va representar el Desvetllament en el seu moment. Llavors es va agafar unes figures, en aquest cas els Gegants de Mataró, que sols anaven a cercaviles, que no interactuaven amb la gent, que no es lligaven a les ganes de rauxa del poble i se’ls va fer ballar, interactuar, es va aconseguir que la gent vibrés amb la Toneta, en Maneló, la Geganta i sobretot en Robafaves. Es va fer amb una acompanyament musical innovador, en aquell cas la banda i es va provocar el que es va provocar.
I ara, amb cobla
Doncs ara el que es proposa és similar tot i que entrar directament a la comparació només pot ser que perjudicial per al nou acte. En tot cas si el Desvetllament va funcionar, el No n’hi ha prou! també ho pot fer i el paral·lelisme s’haurà d’establir d’aquí uns anys, no ara, veient en què acaba donant de si el nou acte, gran novetat de la Festa Major d’aquest 2007.En tot cas ara la revolució ja no sols afecta la Família Robafaves sinó que totes les figures de la ciutat participaran d’aquest acte nocturn, festiu, però alhora ben digne, com el propi Desvetllament.En el No n’hi ha prou! veurem com al so de la cobla, en aquest cas La Principal de la Nit, seran les Diablesses, la Momerota, el Drac i els Gegants els que sortiran, ballaran i conjuminaran amb la gent, de nit, festivament. Sense cap mena de dubte veure com respon la gent a aquest acte, és una de les grans incògnites de Les Santes d’aquest any, si bé aquí el precedent del Desvetllament Bellugós també ha de servir, a l’hora de recordar que no va ser fins al cap d’uns anys que la gent va començar a fer-se seu l’acte.
El debat de la sonorització
Arran dels problemes o petits vicis que ha viscut l’acte els darrers anys s’ha sentat un debat en els ambients santeros i en la pròpia Comissió de la Festa Major sobre si el Desvetllament i la música que interpreta l’Agrupació Musical del Maresme s’ha d’amplificar o no. El Bequetero, tocat fins la sacietat durant mitja hora, sempre s’ha tocat a pèl, però l’increment del nombre de gent assistent a l’acte i altres factors han contribuït a que la música no se senti com se sentia, se senti poc i la senti poca gent.Llavors, com que la gent no sent bé la melodia que han de cantar, comencen les empentes, altres càntics o els cinc o sis bequeteros simultanis en compassos diferents. A aquest punt s’hi ha arribat per moltes causes la més potent de les quals és que cada any són més les persones que volen fer el Desvetllament. Més enllà d’això, la música ja no és com era. A València es neix amb un instrument sota el braç, les bandes són potentíssimes i Gaianes durant molts anys van fer ressonar la Riera. Els darrers anys ja no. L’Agrupació Musical del Maresme no tenen la bufera i els llavis dels valencians però ja no són caps novells en l’acte, també se l’han fet seu. No sonen prou perquè no són prou components i per això en cada any que han tocat han hagut d’acompanyar-se d’alguna altra banda, com passa aquest any.Arran dels problemes sobre el volum i sobre la necessitat que la música se senti bé, a la Comissió de Festa Major es va proposar de sonoritzar l’acte. La decisió es va prendre però finalment es va desestimar.
Les raons esgrimides van des de l’elevat pressupost que tenia la sonorit-zació, a les dificultats tècniques que hi havia, passant pel fet que els mateixos músics protagonistes i els geganters no n’estaven gaire convençuts. Malgrat dir-se primer que sí, finalment va ser que no, sense saber-se el perquè però tot sona més aviat a l’ajornament d’una decisió necessària que no pas una opció en ferm. Perquè de transparència i decisió al PMC mai n’ha sobrat.
Com ha de ser un bon Desvetllament
Per tal de disfrutar d’un bon desvet-llament cal tenir presents algunes idees que són l’ànima de la festa:1.- Els gran protagonistes són els gegants de la Família Robafaves. A ells se’ls ha d’esperar i acompanyar en el càntic i el ball del Bequetero però sempre és primordial que puguin ballar amb llibertat i dignitat.
2.- El respecte a la banda és igual d’important que als gegants. Aquesta va protegida per un cordó de seguretat de voluntaris però tothom ha de posar de la seva voluntat perquè els músics puguin tocar sense patiments ni perills.
3.- Ballar el Bequetero és ben senzill. Ajupir-se, comptar a 15, saltar i sant tornem-hi. S’han d’evitar empentes o copsinnecessaris. És una festa per a tots.
4.- El Desvetllament és una part de tota una nit, la Nit Boja. Per poder-la gaudir s’ha de viure el propi Desvetllament però aguantar la Convidada, l’Escapada a Negra Nit, la Pujada Tabalada i la Ruixada.
El debat de la sonorització
Arran dels problemes o petits vicis que ha viscut l’acte els darrers anys s’ha sentat un debat en els ambients santeros i en la pròpia Comissió de la Festa Major sobre si el Desvetllament i la música que interpreta l’Agrupació Musical del Maresme s’ha d’amplificar o no. El Bequetero, tocat fins la sacietat durant mitja hora, sempre s’ha tocat a pèl, però l’increment del nombre de gent assistent a l’acte i altres factors han contribuït a que la música no se senti com se sentia, se senti poc i la senti poca gent.Llavors, com que la gent no sent bé la melodia que han de cantar, comencen les empentes, altres càntics o els cinc o sis bequeteros simultanis en compassos diferents. A aquest punt s’hi ha arribat per moltes causes la més potent de les quals és que cada any són més les persones que volen fer el Desvetllament. Més enllà d’això, la música ja no és com era. A València es neix amb un instrument sota el braç, les bandes són potentíssimes i Gaianes durant molts anys van fer ressonar la Riera. Els darrers anys ja no. L’Agrupació Musical del Maresme no tenen la bufera i els llavis dels valencians però ja no són caps novells en l’acte, també se l’han fet seu. No sonen prou perquè no són prou components i per això en cada any que han tocat han hagut d’acompanyar-se d’alguna altra banda, com passa aquest any.Arran dels problemes sobre el volum i sobre la necessitat que la música se senti bé, a la Comissió de Festa Major es va proposar de sonoritzar l’acte. La decisió es va prendre però finalment es va desestimar.
Les raons esgrimides van des de l’elevat pressupost que tenia la sonorit-zació, a les dificultats tècniques que hi havia, passant pel fet que els mateixos músics protagonistes i els geganters no n’estaven gaire convençuts. Malgrat dir-se primer que sí, finalment va ser que no, sense saber-se el perquè però tot sona més aviat a l’ajornament d’una decisió necessària que no pas una opció en ferm. Perquè de transparència i decisió al PMC mai n’ha sobrat.
Com ha de ser un bon Desvetllament
Per tal de disfrutar d’un bon desvet-llament cal tenir presents algunes idees que són l’ànima de la festa:1.- Els gran protagonistes són els gegants de la Família Robafaves. A ells se’ls ha d’esperar i acompanyar en el càntic i el ball del Bequetero però sempre és primordial que puguin ballar amb llibertat i dignitat.
2.- El respecte a la banda és igual d’important que als gegants. Aquesta va protegida per un cordó de seguretat de voluntaris però tothom ha de posar de la seva voluntat perquè els músics puguin tocar sense patiments ni perills.
3.- Ballar el Bequetero és ben senzill. Ajupir-se, comptar a 15, saltar i sant tornem-hi. S’han d’evitar empentes o copsinnecessaris. És una festa per a tots.
4.- El Desvetllament és una part de tota una nit, la Nit Boja. Per poder-la gaudir s’ha de viure el propi Desvetllament però aguantar la Convidada, l’Escapada a Negra Nit, la Pujada Tabalada i la Ruixada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada