Trànsit Dansa fa estada al Romea amb la seva proposta més flamenca

www.totmataro.cat
24 agost de 2010

La companyia de Maria Rovira hi presenta dos espectacles fins el 12 de setembre
Cugat Comas

Com un dels grans noms del festival ‘Dansalona’ i l’aposta més atrevida i forta de la companyia de Maria Rovira. Així de fort es presenta Trànsit Dansa des del passat 17 d’agost i fins el 12 de setembre al prestigiós Teatre Romea de Barcelona. Quasi un mes de cartell per la companyia mataronina, que desembarca a la capital amb dos espectacles d’accent flamenc per festejar, en el seu punt més alt i amb la millor de les formes, els 25 anys de la companyia de la ballarina mataronina. El primer dels dos muntatges, ‘Paso Distinto’, es pot veure fins el 29 d’agost, del 31 del corrent a l’anunciat 12 de setembre serà l’espectacle ‘Somorrostro’ el que es podrà veure al Romea.

Maria Rovira ha plantejat les seves creacions més flamenques, al servei –diu– d’homenatjar a la “Barcelona flamenca, la Barcelona oblidada i la Barcelona d’ara, un marc de multiculturalitat”. Trànsit Dansa assoleix amb la seva participació al Festival Dansalona una important quota a l’oferta cultural de mig estiu a la capital catalana. La companyia resident a Mataró entra dins ‘Paso distinto’ en el món de la simbologia flamenca, exprement les possibilitats del vestit de cua i jugant amb el llenguatge de la dansa contemporània. La creació de Rovira és la seva primera incursió al flamenc.

A partir de la setmana entrant serà el torn de ‘Somorrostro’, més agitanat el muntatge i recuperant el nom del barri on hi havia tot el que ara s’associa tòpicament al Raval. Davant imatges de l’època, de la Barcelona de carrer d’abans d’ahir i tornant al joc flamenc, el muntatge rendeix pleitesia al gitanisme i s’inspira en el seu art per dansar sobre l’escenari del Romea.

’Dejadme un tenor' de La Bodega Teatre en Manresa

www.laguiago.com
20 agost de 2010

'Dejadme un tenor' de La Bodega Teatre en Manresa, Barcelona. La próxima temporada de programación del Kursaal comenzará con el estreno en Catalunya de 'Dejadme un tenor' (Lend me a tenor) de Ken Ludwig, una comedia de enredos que en estos momentos se representa en los escenarios de Brodway y también a Londres, en una versión musical.

'Dejadme un tenor' de La Bodega Teatre en la Sala Gran del Teatro Kursaal Manresa, Barcelona.
Sábado 4 de Septiembresáb a las 21:30 horas y el Domingo 5 de Septiembre a las 18:00 horas.
Precio de la entrada 20 €.
Compra tu entrada para este espectáculo.

El colectivo manresano La Bodega Teatre ha conseguido los derechos para poder representar esta obra durante un año. Por eso ha buscado un reparto de lujo, formado mayoritariamente por actores y actrices manresanos: Jordi Figueras, Jaume Giró, Laia Oliveras, Aina Huguet, Sílvia Blàvia, Àngels Sànchez, Dani Ledesma, y también el actor Ivan Labanda, bajo la dirección de Teti Canal.

'Lend me a Tenor' se estrenó originariamente en el Globe Theatre del West End en 1986, y estuvo 10 meses en cartel. A Broadway llegó en 1989, donde recibió 7 nombramientos a los premios Tony -de las cuales obtuvo 2 premios- y 4 Drama Desk Awards.

La acción transcurre en 1934 en la Grande Opera de Cleveland, donde se está produciendo 'Otello' de Verdi, con la estrella Tito Merelli, 'Il Stupendo', como protagonista. Cuando Merelli desaparece, se encadenan una serie de catastróficos éxitos y empezará la comedia.

Música teatralitzada a Firatàrrega 2010

www.firatarrega.cat
24 agost de 2010
Cie Jo Bithume

El jazz vocal, els instruments no convencionals i el funky són alguns dels ingredients dels espectacles musicals que proposa la Fira
D’entre la multitud de gèneres escènics diferents que inclou la programació de la 30a. edició de FiraTàrrega, del 9 al 12 de setembre, també es podran veure propostes teatrals que tenen com a ingredient principal la música. Set companyies, de les més de 80 que participaran a la Fira, mostraran espectacles que van des del jazz vocal a la novel•la musicalitzada, passant pels sons que deixen anar els instruments musicals poc convencionals.
Una proposta singular emmarcada en el teatre musical és la que porta a Tàrrega la companyia Factoria Circular. Rodafonio és un invent de “dos savis bojos que volen trobar el moviment a través de la música”. Quatre músics dins una gran roda de quatre metres, moguda per la força creativa de la música i l'enginy dels seus inventors, avancen compàs a compàs i juguen amb la complicitat dels vianants.
La Cie. Jo Bithume arriba a Tàrrega amb l’espectacle Fanfare Jo Bithume. La companyia francesa, clàssica dins els circuits internacionals, va ser l’encarregada d’inaugurar la Fira l’any 1998 i en la programació d’enguany es convertirà en una barreja de banda municipal, orquestra filharmònica i banda de jazz que proposa al públic un divertit concert teatralitzat. Una peculiar colla de músics, amb director inclòs, que surt al carrer per connectar amb el seu públic i crear un ambient festiu interpretant un repertori que va des de Haendel a Zappa, de Nino Rota a The Beatles.

Chocolat! és l’espectacle de la companyia Divinas, creada al 2007 i que s'especialitza en el repertori de jazz vocal de la primera meitat del segle XX. Un cop més, les tres artistes polifacètiques es posen a la pell de tres dives i amb les seves veus i coreografies expliquen la seva història. L’espectacle incorpora cançons composades expressament per a la companyia catalana amb l’estil i el so de principis del segle passat.

Egos Teatre ha assumit el repte de dur a escena, en clau musical, la novel•la La casa sota la sorra de Joaquim Carbó. L’espectacle homònim proposa un llarg viatge ple d’aventures i d’acció al cor d’una organització criminal. Una adaptació apta per a tots els públics, plena de ritme, intensitat, música i molt d'humor. La companyia catalana va aconseguir el Premi San Miguel a FiraTàrrega 2008 amb l’obra Ruddigore o la nissaga maleïda.

L’anomenada “música de reciclatge” arriba de la mà d’un dels seus inventors, Jahsgawronsky Brothers. Aquesta companyia té l’habilitat d’aconseguir els sons més increïbles a partir dels instruments més estranys fets amb objectes quotidians. En l’espectacle Radio Armenia s'enfronten al món de la bugaderia: taules de planxar i rentadores. Una proposta en la qual predomina la música però que és hàbilment barrejada amb comèdia moderna, malabars, acrobàcies i un toc de sensualitat.

FiraTàrrega tornarà a comptar amb la presència de La banda del surdo, una companyia gironina que des de 1997 treballa en el camp de la percussió, la música i els espectacles de carrer. Van ser presents a la programació de l'any 2003 i ara tornen per oferir un recorregut amb dues parts, una d'itinerant i una segona de resolució en un espai fix amb ritme, moviment i energia.

Ritmes funky i estètica dels anys 70 són els ingredients de La orquesta (Funky Show) que oferiran Teatro Che y Moche. La companyia aragonesa proposa un espectacle lúdic, un concert teatralitzat, en què un grup de músics excèntrics apareixen davant el públic per presentar el seu recent format grup de funky, en una vetllada inoblidable que acabarà amb un desenllaç inesperat.

Aquests són només alguns dels espectacles musicals que es podran veure a FiraTàrrega 2010. A banda, la programació de la Fira, que tindrà lloc del 9 al 12 de setembre, inclou els muntatges d’altres disciplines escèniques, tant de carrer com de sala, de més de 80 companyies nacionals i internacionals (entre la Programació Oficial i els Espais d’Empresa).

Entrades anticipades a la venda
Les entrades anticipades per als espectacles de sala de FiraTàrrega 2010 ja estan a la venda a través dels diversos canals del servei Tel•Entrada de Caixa Catalunya. Les entrades anticipades gaudeixen d'un descompte del 20%.

Algunos estrenos teatrales para la próxima temporada

http://aquimuerehastaelapuntador.blogspot.com
18 agost de 2010

Las artes escénicas, según el último informe anual de la SGAE, han sufrido en España un descenso en su número de funciones, de 74.723 en 2008 a 71.104 en 2009, y de espectadores, de 19,3 a 19,2 millones, una bajada imputable, fundamentalmente, al teatro, aunque la recaudación se ha incrementado, fruto del éxito de público de los grandes montajes. Aquí van algunos de los montajes del próximo curso:

El Centro Dramático Nacional (CDN), que en 2011 estrenará Falstaff que dirigirá en el Valle Inclán Andrés Lima, abrirá la temporada, en el María Guerrero, con Rafael Alvárez El Brujo con El Evangelio de San Juan, al que seguirán La colmena científica o El Café de Negrín, Con derecho a fantasma y La ruleta rusa. En el Valle Inclán, Alfredo Sanzol montará su Días estupendos, Carlos Fernández de Castro Celebración y Carmen Portaceli Prometeo. Además del producto estatal, en el ciclo Una mirada al mundo, participarán, entre otros, el belga Guy Cassier con El hombre sin atributos I y el canadiense Wajdi Mouawad con Littoral.

En el Teatro Español del Ayuntamiento de Madrid, otro Miller inaugurará temporada, Todos eran mis hijos, con versión y dirección del argentino Claudio Tolcachir sobre la obra de Arthur Miller. Este coliseo recuperará El proyecto Youkali, de Miguel del Arco, e Incendies, de Wajdi Mouawad.

Àlex Rigola protagonizará la reapertura del Teatro Lliure de Gracia (Barcelona) con su visión de La gata sobre el tejado de zinc, de Tennessee Williams, que él mismo dirigirá. El gran espectáculo de la temporada del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) será el montaje de su director, Sergi Belbel, de Agosto, de Tracy Letts.

Andrés Lima dirigirá, ya en octubre, una versión del más famoso de los textos de Frederick Bruckner, El mal de la juventud, que se representará en el Teatro de la Abadía de Madrid.

Los madrileños Teatros del Canal inician curso el 1 de septiembre con la obra La fiesta de los jueces, protagonizada por Santiago Ramos. La Fura dels Baus llevará allí, a partir de diciembre, su Degustación de Titus Andronicus, un espectáculo en el que se han aliado con el restauante Mugaritz de Andoni Lluis Adúriz para revisitar gastronómicamente La tragedia de Tito Andrónico, de Shakespeare.

Para la inauguración de la nueva temporada de La Latina, su director, José María Pou, lleva a Madrid desde el Teatro Goya de Barcelona La vida por delante, la obra que protagoniza Concha Velasco y dirige él mismo, que se programó en el Teatro Gayarre. Pastora Vega y Juan Ribó estrenarán en Madrid, en el Teatro Lara, el 15 de septiembre Una relación pornográfica, obra que también se representará en el Baluarte de Pamplona los días jueves 26 y viernes 27 de agosto.

L’enginy de Sanchis Sinisterra tampoc no enganxa

www.totmataro.cat
23 agost de 2010

‘Próspero sueña Julieta’, un divertiment servit amb molta traça però amb gens d’audiència
Comas Soler

Després del gran ‘Hamlet’ del lituà Oskaras Korsunovas que es va fer al Teatre Monumental i va anar a veure molt poca gent, la tercera proposta teatral de pagament del Festival Shakespeare d’aquest any va tornar a l’Hort del Campaner i va aplegar també una assistència molt escassa.

Tres en un
Es tractava de ‘Próspero sueña Julieta’ i va constituir la principal contribució contemporània a la programació del Festival. Aquest és un muntatge que reuneix tres textos diferents escrits per José Sanchis Sinisterra, un dels autors i directors més reconeguts del teatre espanyol dels últims decennis pel seu treball innovador i pel seu mestratge sobre tota una generació de joves dramaturgs. Les dues primeres parts de la representació són sengles monòlegs: ‘Mísero Próspero’ i ‘Julieta en la cripta’, creats respectivament l’any 1993 i el 2008. Un i altre personatges protagonistes, manllevats de ‘La tempesta’ i de ‘Romeo i Julieta’, conflueixen només a la tercera part. Aquesta, que és la que pròpiament dóna nom i relliga el conjunt de la funció, és fruit d’un encàrrec recent fet exprés per a poder compondre les tres parts com un espectacle unitari. Així es va estrenar fa dos mesos a Avilés, s'ha presentat també al Festival de Teatro Clásico de Almagro i la propera temporada farà estada al Teatro Español de Madrid.

Shakespeare en terreny de Beckett
‘Próspero sueña Julieta’ és doncs un exercici plural que Sanchis Sinisterra encara com un joc de literatura sobre literatura des de la seva privilegiada experiència de combinar tradició i contemporaneïtat, d’esbrinar els topalls de l’escriptura dramàtica o de perdre’s en els entrellats de la faula, de l’enigma i de la creació de personatges. En aquesta trilogia, a més, es recrea –i ho diu ell mateix– en l’artificialitat de transposar dues criatures del repertori canònic shakespearià a la desolació crepuscular de l’univers teatral de Samuel Beckett, el seu principal autor de referència. Però, vés per on, aquesta metàtesi no és cap infidelitat al dramaturg de Stratford. Al contrari. És prou conegut que gairebé tota la producció de Shakespeare està plena de dades argumentals, situacions i personatges agafats d’altres escriptors. I, recíprocament, que des de l’època elisabethiana fins avui dia les obres del bard han estat preses de referència per a mil i una reescriptures i adaptacions. Howard Barker, Stephen Berkoff, Bertolt Brecht, Howard Brenton, Edward Bond, Aimé Césaire, Eugène Ionesco, Bernard-Marie Koltès, Joe Orton o Arnold Wesker són alguns dels autors internacionalment famosos que ho han fet des de la modernitat. Per no parlar de Tom Stoppard, que en una de les seves recreacions ha utilitzat també un enfocament influenciat per Beckett. Es pot dir, per tant, que amb ‘Próspero sueña Julieta’ Sanchis Sinisterra no fa altra cosa que inserir-se en la més pura convenció d’arrel shakespeariana.

Qui somia a qui?
En el primer monòleg, Pròsper, el protagonista de ‘La tempesta’, és un home vell i sol, desposseït dels atributs màgics que li atorgaven poder. Ara es debat entre els records del passat, l'enyor de la filla estimada i la pròpia decadència física i mental. Enmig d’ecos de trons i d’onades, s’escarrassa per superar un temporal intern que és una lluita personal per salvar la seva dignitat. A la segona part veiem una Julieta que ha sobreviscut durant trenta anys a la cripta on va ser enterrada. Va fallar en el seu intent de suïcidi passional i ocupa el temps de mala gana en petites coses pràctiques i fent conversa amb les cendres de Romeo, amb qui se’n fum del seu arravatament amorós adolescent o dels enfrontaments de les famílies respectives. Finalment, aquests dos personatges fills de Shakespeare però situats més enllà del final de les seves obres de procedència, es troben. De seguida queda clar que vénen de dos móns diferents que s’ignoren. Per això es qüestionen mútuament fins que arriben a la conclusió que viuen en un somni. La pregunta és saber qui somia i qui és el somiat. O és que potser tots dos són producte del son d'un tercer?

Bona feina
En aquest caprici oníric que és ‘Próspero sueña Julieta’ tot està ben dosificat, començant pel text, que està hàbilment salpebrat de frases senceres del mateix Shakespeare com una picada d’ullet als espectadors que en coneixen les referències. En conjunt és un producte consistent, fruit de la destresa literària de Sanchis Sinisterra. S’hi veu el seu ofici en matèria de dramatúrgia i de llenguatge, sobretot per la manera com sona i flueix. En la interpretació, Hector Colomé fa un Prospero convincent, que col•loca bé cada frase, però és Clara Sanchis qui s'endu la palma amb una Julieta plena de registres, vivor i ironia. La direcció de María Ruiz és acurada. Sense massa complicacions escenogràfiques, els objectes d’attrezzo, la il•luminació i els subratllats sonors aconsegueixen crear l’ambient just per donar vida a un guió intel•ligent en què un i altre personatges acaben com dos espectres, donant-se la mà a la llum de la lluna. I és que com diu el mateix Sanchis Sinisterra, si posseeixen la voluntat i la paraula, existiran mentre puguin expressar-se dalt d’un escenari.


‘Próspero sueña Julieta’, de José Sanchis Sinisterra,
amb Héctor Colomé i Clara Sanchis.
Direcció de María Ruiz.
Hort del Campaner, 17 de juliol de 2010.

Los Miserables

Complicitats al Tantarantana

www.catalunyapress.cat
19 agost de 2010

El primer Cicle de Complicitats en Xarxa obre la temporada 2010-2011 del Teatre Tantarantana i hi participaran quatre sales de petit format de fora de Catalunya, com són el Teatre del Mar de Palma de Mallorca, el Teatro de la Estación de Saragossa, La Fundición de Sevilla i la Sala Guirigai de Santos de Maimona (Badajoz).

En el marc del cicle, passaran pel teatre barceloní les obres Camarada K, del Teatre del Mar de Palma de Mallorca; Días sin nada, del Teatro de la Estación de Saragossa, Un encuentro con Miguel Hernández, de la Sala Guirigai de Santos de Maimona (Badajoz) i Perlimplín, de La Fundición de Sevilla. De la mateixa manera, De música i d'homes del Tantarantana es presenta també als quatre espais.

"Aquest cicle és una finestra oberta a les produccions de petit i mitjà format que es fan a la resta de l'Estat espanyol, i a la vegada és una resposta a la situació de crisi. Hem de sumar sinergies i esforços per fer-hi front i per facilitar la circulació dels creadors". Amb aquestes paraules ha definit el director del Teatre Tantarantana, Julio Álvarez, el I Cicle Complicitats en Xarxa, amb què el teatre barceloní obre la temporada 2010-2011.

Teatralnet celebra 13 anys amb un concert de 'Flor de nit'

www.ciutatoci.com
18 agost de 2010

Teatre Condal
Dia 27 de setembre de 2010

La revista digital d’arts escèniques Teatralnet celebrarà el seu 13è aniversari amb una versió concert del musical Flor de Nit.

Sota el títol TEATRALNET PRESENTA: FLOR DE NIT EN CONCERT, s’escenificarà una adaptació del musical de Manuel Vázquez Montalbán, Albert Guinovart i Dagoll Dagom en una única funció sota la direcció de David Pintó (John & Jen, Danny i Roberta...). El compositor Albert Guinovart, responsable d’èxits com Mar i Cel, realitzarà per a l'ocasió nous arranjaments a la partitura, que serà interpretada per Orquestart, formació que aplega més de 30 músics, dirigida per Xavier Torras ( Nit de Sant Joan, Jugant a Rodgers...) i la participació de més d'una vintena d’actors i actrius a més d'altres convidats especials. Guinovart també interpretarà al piano dos temes del concert.

La vetllada, a la qual es podrà accedir per invitació, inclourà una breu presentació del nou disseny de Teatralnet que, a partir de l'octubre, farà un rentat de cara a totes les seccions de la revista (notícies, crítiques, entrevistes, reportatges de vídeo...). Un dels principals atractius del nou Teatralnet serà la cartellera que combinarà la vocació de servei, amb personalització de la recerca, i la informació més completa de tots els espectacles de l’escena catalana amb la intenció de convertir la revista en un instrument de consulta abans d'anar al teatre.

"Volem que la celebració dels 13 anys sigui una festa d'amics. Una excusa per passar-nos-ho bé una nit escoltant un clàssic del musical català com mai fins ara s’havia escoltat”, diu Albert Miret, editor de la revista digital, en referència als més de trenta músics que hi haurà a escena.

El Tantarantana recupera el teatro español olvidado por las grandes salas

www.larazon.es
19 agost de 2010

La sala barcelonesa abre temporada con un ciclo de autores como Hernández, Lorca o Karhms.

Barcelona

El Teatre Tantarantana inicia hoy el primer ciclo «Complicitats en Xarxa», que permitirá ver obras de autores consagrados, como Miguel Hernández y Federico García Lorca; desconocidos, como Daniil Karhms, y contemporáneos, como el aragonés Rafael Campos. Se verán cuatro montajes, cuatro muestras de teatro independiente que no es muy fácil de ver en Barcelona.
El ciclo se estrenará con una producción venida desde Baleares, «Camarada K», del Teatre del Mar de Palma. Se trata de la puesta en escena de la vida del ruso Daniil Karhms (1905-1942), un autor vanguardista que sufrió las penurias y la opresión del estalinismo. La obra, compuesta y dirigida por Joan Carles Bellviure, que tradujo del francés textos de Karhms, explora su vida a partir de su diario personal, que narra en el escenario una gran marioneta.
Del 26 al 29 de agosto será Aragón la comunidad autónoma invitada, con el Teatro de la Estación de Zaragoza y su compañía residente, la Tranvía Teatro, que llevarán «Días sin nada», «una tragedia contemporánea» basada en la guerra de los Balcanes. El montaje, de tono intimista, está protagonizado por una reportera que entrevista a una mujer acusada de tráfico de niños para satisfacer la demanda de adopciones de la Europa occidental.
Miguel Hernández, en el centenario de su nacimiento, será el centro de la propuesta que presentará el Guirigai Teatro de Extremadura. «Un encuentro con Miguel Hernández», con dirección y dramaturgia de Agustín Iglesias, llevará a escena 40 poemas del poeta alicantino.
Otro autor emblemático, Federico García Lorca, cerrará el ciclo de la mano de La Fundición de Sevilla. La obra que representarán será «Amor de don Perlimplín con Belisa en su jardín». Esta versión respeta el texto original, aunque introduce el diálogo «La doncella, el marinero y el estudiante».

L'escena alternativa d'Espanya aterra al Tantarantana

www.elperiodico.cat
19 agost de 2010

iMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA

En temps de crisi la unió fa la força. Amb aquest incentiu, el Tantarantana Teatre de Barcelona estrena avui el primer Cicle complicitats en xarxa. La iniciativa, segons el director de la sala, Julio Álvarez, a més a més d'obrir al públic «una finestra al teatre que es fa a la resta d'Espanya», permet «sumar sinergies i esforços perquè circulin les produccions per tot el país».

En aquesta primera edició participen el Teatre del Mar de Palma de Mallorca (amb Camarada K, des d'avui fins diumenge), el Teatro de la Estación de Zaragoza (Días sin nada, del 26 al 29 d'agost), el Guirigai Teatro de Badajoz (Un encuentro con Miguel Hérnandez, del 2 al 5 de setembre) i La Fundición de Sevilla (Perlimplín, del 9 al 12 de setembre).

A Camarada K, Joan Carles Bellviure recrea relats i fragments del diari de Daniil Karhms, escriptor satíric rus autor d'unes obres que van ser silenciades pel règim estalinista. La dramatúrgia realça el contrast entre la tràgica vida de l'autor –que en escena és representat per un titella– i la seva delirant obra literària. Sergi Baos, Margalida Grimalt i Joan Manel Vadell protagonitzen el món absurd i surrealista creat per Karhms, mort de fam en un frenopàtic als 37 anys. L'aplaudit muntatge va ser nominat com espectacle revelació dels premis Max 2009.

El poder de la paraula i l'emoció dominen Días sin nada, una tragèdia contemporània de l'aragonès Rafael Campos sobre una dona acusada de traficar amb nens (Cristina Yáñez) que rep la visita d'una periodista. Teatre íntim d'elevada càrrega dramàtica sobre les víctimes i els botxins de les guerres. Al setembre agafaran el relleu altres víctimes de la guerra, Miguel Hernández i Lorca, amb dues creacions molt plàstiques i suggerents sobre els seus versos i sofriments.

El teatro sube el telón, pese a los recortes

www.abc.es
17 agost 2010

El peso del inicio de temporada recae en montajes ya conocidos y mucho producto nacional

CONCHA BARRIGÓS (EFE) / MADRID

La crisis sigue rondando al teatro, que inicia una temporada de "recortes" y con pocas novedades, aunque tan tentadoras como las versiones de "La gata sobre el tejado de zinc", de Álex Rigola; "Mal de juventud", de Andrés Lima; "Agosto", de Sergi Belbel, y "Todos eran mis hijos", de Claudio Tolcachir.

EFE
El Brujo en «El Evangelio según San Juan»

Las artes escénicas, según el último informe anual de la SGAE, han sufrido en España un descenso en su número de funciones, de 74.723 en 2008 a 71.104 en 2009, y de espectadores, de 19,3 a 19,2 millones, una bajada imputable, fundamentalmente, al teatro. Con las cosas así, y con las subvenciones para los centros públicos como el CDN o los Teatros del Canal menguadas, el peso del inicio de temporada recae en montajes ya conocidos y mucho "producto nacional".
El Centro Dramático Nacional (CDN), que en 2011 estrenará el "Falstaff" que dirigirá en el Valle Inclán Andrés Lima, abrirá la temporada, en el María Guerrero, con Rafael Alvárez "El Brujo" con "El Evangelio de San Juan", al que seguirán "La colmena científica o El Café de Negrín", "Con derecho a fantasma" y "La ruleta rusa".
En el Valle Inclán, Alfredo Sanzol montará su "Días estupendos", Carlos Fernández de Castro "Celebración" y Carmen Portaceli "Prometeo". Los "extranjeros" estarán en el ciclo "Una mirada al mundo", en el que participarán, entre otros, el belga Guy Cassier con "El hombre sin atributos I" y el canadiense Wajdi Mouawad -que también irá a El Español con "Incendies"- con "Littoral".
A Santander llegará el montaje de Mario Gas de la obra de Arthur Miller "Muerte de un viajante", una coproducción del Teatre Lliure, el Canal Centre d'Arts Escèniques de Salt (Girona) y el Teatro Español, que en noviembre irá al Teatro Arriaga de Bilbao, en el que también podrá verse "Fin de partida" con José Luis Gómez.
Las artes escénicas han sufrido un descenso en su número de funciones
En el madrileño Teatro Español, otro Miller inaugurará temporada, "Todos eran mis hijos", con versión y dirección del argentino Claudio Tolcachir, que vuelve a la "bombonera" tras el éxito de "La omisión de la familia Coleman" para dirigir por primera vez a una compañía de actores españoles, encabezados por Carlos Hipólito. Ese coliseo recuperará "El proyecto Youkali", de Miguel del Arco -"La función por hacer"-, que ahora se representará en el Matadero del 7 al 19 de septiembre, e "Incendies", de Wajdi Mouawad.
Àlex Rigola protagonizará la reapertura del Teatro Lliure de Gracia (Barcelona), que ha pasado por un largo proceso de remodelación, con su visión de "La gata sobre el tejado de zinc", de Tennessee Williams, que él mismo dirigirá, una coproducción con el CDN que se verá en el Valle Inclán de Madrid a partir de enero.
El "gran espectáculo" de la temporada del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) será el montaje de su director, Sergi Belbel, de "Agosto", de Tracy Letts, la obra que consiguió en 2008 los premios Pulitzer y Tony. Andrés Lima dirigirá, ya en octubre, una versión del más famoso de los textos de Frederick Bruckner, "El mal de la juventud", que se representará en el Teatro de la Abadía de Madrid.
Los madrileños Teatros del Canal inician curso el 1 de septiembre con la obra "La fiesta de los jueces", protagonizada por Santiago Ramos. La Fura dels Baus llevará allí, a partir de diciembre, su "Degustación de Titus Andronicus", un espectáculo en el que se han aliado con el restaurante Mugaritz de Andoni Lluis Adúriz para revisitar gastronómicamente "La tragedia de Tito Andrónico", de Shakespeare.
Para la inauguración de la nueva temporada, en todos los sentidos, de La Latina, su director, José María Pou, lleva a Madrid desde el Teatro Goya de Barcelona -del que también es responsable- "La vida por delante", la obra que protagoniza Concha Velasco y dirige él mismo.
Pastora Vega y Juan Ribó estrenarán en Madrid, en el Teatro Lara, el 15 de septiembre "Una relación pornográfica", estrenada en junio en Barcelona. El Teatro Bellas Artes de Madrid abrirá sus puertas el 3 de septiembre con "El Cerco de Leningrado", protagonizada por Beatriz Carvajal y Magüi Mira y dirigida por José Carlos Plaza, y el Teatro Lope de Vega de Sevilla estrenará con Natalia Millán "Cinco horas con Mario" dirigida por Josefina Molina.

Incorporació de la Passió d'Ulldecona al Centre d'Estudis Passionarium

www.passionarium.org
13 agost de 2010

La Passió d'Ulldecona ha començat a fer efectiva la seva incorporació al Centre d'Estudis Passionarium el passat mes de juliol. La Passió d'Ulldecona és una de les Passions històriques catalanes, que ja estava des dels inicis en el projecte del Centre d'Estudis, i que a partir d'aquest juliol ha posat en marxa els treballs de documentació i digitalització d'objectes pertanyents al seu fons patrimonial. Ulldecona compta, per exemple, amb un Davallament de la Creu original del segle XVI, una peça emblemàtica de les seves representacions actuals i del món passionístic en general.

Properament al web anirem incorporant notes de premsa, dades estadístiques i imatges de la Passió d'Ulldecona.

Dos webs per a la difusió del teatre i la dansa de les Balears

http://dbalears.cat
26 agost de 2010

Teatreib.cat i musicaib.cat es presentaran a la Fira de Teatre de Castella i Lleó
Europa Press

Les Balears presentaran aquest divendres a més de 200 professionals acreditats a la Fira de Teatre de Castella i Lleó, la creació de dues pàgines web que serviran de plataforma per informar sobre la producció de teatre i dansa a les Illes. A més de contactes de les productores i les fitxes completes de tots els espectacles en gira, aquestes webs -www.teatreib.cat i www.dansaib.cat- allotgen diversos projectes de promoció dels autors teatrals balears així com una base de dades completa sobre les arts escèniques de les illes.

Segons un comunicat, la Fira de Teatre de Castella i Lleó, que celebra la seva tretzena edició des de dimarts passat dia 24 a la localitat salmantina de Ciudad Rodrigo, ofereix fins a dissabte que ve, dia 28 d'agost, un programa que ofereix els últims muntatges escènics de 33 companyies procedents d'Espanya, Portugal i Suècia. Així, la població salmantina acull durant aquests dies nombroses propostes que avalen el caràcter transfronterer de la cita teatral i la seva aposta per la formació i l'intercanvi cultural. Ciudad Rodrigo se cita d'aquesta manera amb les arts escèniques a través dels titelles, el teatre d'objectes, la música, la dansa, els espectacles de carrer o el circ, entre d'altres disciplines.

L'any passat, al voltant de 30.000 espectadors van presenciar les representacions programades per la Fira, organitzada per la Conselleria de Cultura i Turisme de la Junta de Castella i Lleó.

Teatro de la Saca lleva a la Feria de Teatro de Castilla y León su revisión del mito de Orfeo

www.artezblai.com
18 agost de 2010

Escrito por Redacción Artez

‘Orfeo’, tercer espectáculo de gran formato de la compañía Teatro de la Saca llegará el próximo día 27 a la Feria de Teatro de Castilla y León de Ciudad Rodrigo. La obra es una revisión del mito griego que se vale de los lenguajes más vanguardistas para plantear reflexiones en torno a las diferencias de clase o la dualidad campo/ciudad, entre otros temas. La propuesta de la compañía salmantina viajará dos días antes a Chiclana, donde participará en los 'Miércoles de Teatro' y ya se ha podido ver este verano en festivales como FITCA – Festival Internacional de Teatro de Calle de Alcorcón o el Festival Internacional de Teatre y Animaciò de Viladecans.

El espectáculo de Teatro de la Saca convierte a Orfeo en un campesino y a su amada Eurídice en una joven que ha empezado a trabajar en el despacho de abogados de su padre. Al igual que ocurre en el mito griego, entre ambos surgirá una gran pasión, que en la versión de los salmantinos no separa una serpiente, sino la barrera de la clase social. Será entonces cuando el joven protagonista inicie su particular “sacrificio”: abandonar el entorno rural y sumergirse en el “infierno” urbano para tratar de recuperar a su gran amor. Este tercer trabajo de Teatro de la Saca combina teatro físico, música y coreografía flamencas, creación audiovisual y una impresionante escenografía. Componen el elenco Belén González, Didac Cano, Jordi Collado, José Emilio Ramos y Nel.lo Nebot bajo la dirección de Sergio Martínez.

El teatro contemporáneo y de vanguardia se dará cita en el FITC Lazarillo

http://manzanarestv.blogspot.com
17 agost 2010

El Festival Internacional de Teatro Contemporáneo “Lazarillo”, que se celebrará del 26 al 31 de agosto, reconocerá el trabajo y la trayectoria del actor José Sacristán con el Premio Escena 2010. La organización de la XXXVI edición ha programado un total de ocho espectáculos, una exposición y el Fictiritec con talleres y actividades para los niños.

El FITC “Lazarillo” 2010 comenzará con la entrega del Premio “Escena” al actor José Sacristán el jueves 26 de agosto en el acto que se celebrará en el Parador Nacional de Manzanares a las 19,30 horas. El actor madrileño será también el encargado de inaugurar oficialmente el Festival a las 21 horas en el Gran Teatro. Cecilio Amores resaltó la trayectoria personal y profesional en el mundo del cine y del teatro de Sacristán calificándola de “intachable”.

Cecilio Amores se refirió a la crisis para señalar que ha influido en la organización del Festival en lo referente a la duración del mismo y a la cantidad de espectáculos programados, pero no así en su calidad y esencia, “en Lazarillo no hay crisis de cariño, trabajo y esfuerzo”, dijo.

Así, la programación del FITC Lazarillo se iniciará el viernes 27 de agosto con la representación de dos espectáculos. El primero, “Dar patadas para no desaparecer”, a cargo de la Compañía Colectivo 96, será a las 21 horas en el Gran Teatro; y el segundo, dará comienzo a las 23 horas en el patio del Mercado Municipal, a cargo de la compañía La Industrial Teatrera que pondrá en escena “Rojo”, un espectáculo de acrobacia dirigido a todos los públicos.

El Gran Teatro acogerá durante el último fin de semana de agosto las obras de la compañía La Zaranda, el sábado a las 22 horas, y “3NKJA” de los malagueños Albadulake, el domingo a las 21 horas. En este mismo escenario la compañía Las Hormigas suben al Árbol representará “La Sombra”, el lunes 30 a las 21 horas, y Maduixa Teatre hará lo propio con “Ras” el martes en dos funciones a las 20,30 y 21,30 horas.

El teatro de calle estará representado por la compañía No me titere pas con el espectáculo “El sainete del señor rector” cuya puesta en escena tendrá lugar el sábado 28 a las 19,30 horas en la fachada del Gran Teatro; y por la compañía Res de Res con la propuesta titlada “Sine Tierra”, el martes 31 a las 23 horas, en el Auditorio del Parque del Polígono.

La programación del Festival Internacional de Teatro Contemporáneo “Lazarillo” se completa con actividades complementarias incluidas en la sección Fitctiritec cuyos talleres para niños se desarrollarán en la calle Empedrada el sábado y el domingo de 11 a 12,30 horas. Cecilio Amores anunció, como novedad este año, la realización de un taller de teatro dirigido a personas mayores de 16 años que quieran introducirse en el mundo de la interpretación. Esta propuesta, denominada “Devising Theatre”, se llevará a cabo en el Centro Cultural “Ciega de Manzanares el viernes 27 y el lunes 30, en sesiones de 12 a 14 horas y de 16,30 a 18,30 horas.

Como viene siendo costumbre desde hace cinco años, el Festival incluye una exposición en la sala de exposiciones del Gran Teatro. En la presente edición se mostrarán pinturas y dibujos del artista cubano Max Delgado Corteguera, bajo el título “A la calma y las tormentas de La Mancha”, que se podrá visitar del 27 al 31 de agosto de 19 a 21 horas.

Amores también destacó la colaboración de Teo Serna, autor del cartel anunciador de la trigésimo sexta edición del Festival manzanareño. Según explicó el artista, es una composición de color y el rostro de una marioneta del siglo XIX con lo que ha pretendido que represente la esencia del teatro y, a su vez, llame la atención.

En la presentación a los medios de comunicación, que tuvo lugar el lunes en el Centro Cultural “Ciega de Manzanares” en presencia de los concejales de Cultura y de Festejos del Ayuntamiento de Manzanares Antonio Caba y Beatriz Torres, respectivamente, del director del Parador Nacional, Eduardo Montero, y del equipo organizativo del Festival, su director tuvo palabras de agradecimiento para todas las entidades patrocinadoras, a los colaboradores y a los miembros de “Lazarillo”.

El Teatre d'humor més divers a Firatàrrega 2010

www.firatarrega.cat
19 agost de 2010

Nacho Vilar Producciones con Habitus Mundi

Els espectadors de FiraTàrrega podran gaudir de diferents muntatges que van des de l’humor més àcid, passant per l’estil del ‘Club de la Comèdia’, fins al més tradicional

El teatre d’humor també tindrà el seu lloc a la 30a edició de FiraTàrrega i ho farà amb la participació de diferents companyies que mostraran facetes molt diverses d’aquest estil. Des del clown clàssic fins a l’humor descarat i enginyós es donaran cita a Tàrrega, del 9 al 12 de setembre. Onze companyies —d’entre les més de 80 que actuaran a la Fira entre la Programació Oficial i els Espais d’Empresa— presentaran els seus espectacles dins l'estil humorístic, cinc de carrer i sis de sala.

La companyia La Chouing aprofitarà la seva estada a FiraTàrrega per mostrar per primer cop a l'Estat espanyol el seu segon espectacle, titulat Cendres. Aquesta companyia francesa, aficionada als personatges extrems, oferirà un nou muntatge tragicoburlesc, sense paraules, en què dos germans conviden el públic a una cerimònia plena de rituals estranys que tenen l'objectiu d'honorar la seva mare morta. La finalitat és donar compliment a la seva darrera voluntat: que els nois trobin una esposa.

Des de Múrcia, Nacho Vilar Producciones, després del seu pas per FiraTàrrega 2008 amb Business Class, tornarà aquest any amb Habitus Mundi, una proposta lúdicofestiva, acompanyada amb música, coreografies i efectes pirotècnics. En aquest espectacle itinerant, uns frares que s'han passat la vida reclosos al monestir descobreixen que efectivament existeix una altra vida: el món del cabaret i del music-hall.

Amb la Nit d’Humor, els espectadors podran passar una vetllada distesa i entretinguda amb el muntatge Paticorto, de les Hermanas Belcro, expertes improvisadores amb un gran sentit de l'humor. El seu espectacle, una proposta de cafè-teatre, a l'estil de “El Club de la Comèdia”. També en el marc d’aquesta vetllada es podrà veure l’espectacle La verdad sea dicha del monologuista valencià Rafa Forner. Dos espectacles que arriben avalats pel Premi del Circuito Teatro Valencia San Miguel 2009.

L’humor més descarat a FiraTàrrega arriba de la mà de la Cia. H2Oh!. A Payaseantes exhibicionistas, uns personatges impúdics intentaran cridar l’atenció dels vianants. Comparteixen la mateixa estètica excèntrica: gavardina, nassos, la manera de moure’s... Trencant tabús aconsegueixen, sobretot, divertir a tots els públics en totes les situacions i espais.

L’experiència i el reconeixement internacional del clown Leandre també serà present a FiraTàrrega. Chez Leandre és un espectacle ple de sentiment i optimisme en el què el protagonista és el que la gent anomena un “sense sostre”, però per a ell el carrer és casa seva. De fet, l’espai públic és l’hàbitat natural de Leandre Ribera, que porta 13 anys de trajectòria creant espectacles de carrer.

L'umor també és l’eix central de l’espectacle El silenci és or, de la Cia. Boixaderas – Soler, que conté vuit monòlegs amb l’acompanyament musical d’un piano. Guillem Albà presentarà el seu segon espectacle, Flirt!, i que en aquesta ocasió arriba acompanyat de l'Always Drinking Marching Band. La companyia Jango Edwards & Cia. Passabarret oferiran Big Boss & Tandarica Orkestar, una proposta per a tots els públics plena d'humor i energia. In-consciència és el títol de l’espectacle d'humor amarg de la companyia La Impaciència en el què diferents personatges no veuen acomplerts mai els seus somnis i on la crua realitat quotidiana, com sempre, s'acaba imposant. I Teatre de Guerrilla presentarà El Xarlatan, interpretat per Quim Masferrer, un home descarat, divertit, simpàtic, farsant, proper, humà...

Aquests són només alguns dels espectacles que es podran veure a FiraTàrrega 2010. A banda, la programació de la Fira, que tindrà lloc del 9 al 12 de setembre, inclou els muntatges d’altres disciplines escèniques, tant de carrer com de sala, de més de 80 companyies nacionals i internacionals (entre la Programació Oficial i els Espais d’Empresa).

Entrades anticipades a la venda

Les entrades anticipades per als espectacles de sala de FiraTàrrega 2010 ja estan a la venda a través dels diversos canals del servei Tel•Entrada de Caixa Catalunya. Les entrades anticipades gaudeixen d'un descompte del 20%.

"Naranjas exprimidas", seleccionada para la Mostra de Teatre de Barcelona

http://accionesteatrales.blogspot.com
10 agost de 2010

El próximo mes de noviembre, La Cantera viajará hasta Cataluña para representar Naranjas exprimidas, seleccionada para en la 15º Mostra de Teatre de Barcelona.
La Mostra de Teatre de Barcelona es un proyecto sociocultural y artístico que se inició en el año 1995, con Empar López (Actriz catalana) como alma del proyecto, y organizada por Artípolis y la Coordinadora de Salas Alternativas.
La Mostra, que sigue teniendo el Teatre del Raval como lugar principal de representación, nació con diversos objetivos: el acercamiento de la colectividad al teatro; la promoción de espectáculos de pequeño formato y también de autores, actores y directores noveles, dándoles una vía de acceso a las salas teatrales comerciales de Barcelona; la creación de nuevos textos teatrales; la implicación de las Instituciones en la promoción de jóvenes valores y, en resumen, el fomento de la actividad artística y teatral.
Así, tras haber sido seleccionada en el catálogo de recomendaciones de la Red SAREA (Teatros del País Vasco), Naranjas exprimidas siguen su gira nacional, esperando poder mostrar esta producción de La Cantera, en la que hemos invertido tanto trabajo e ilusión.

Pel davant... i pel darrera

www.ciutatoci.com
18 agost 2010

Teatre Borràs
Del 10 de setembre a l'1 d'octubre de 2010
Torna a la cartellera de Barcelona una de les comèdies més recordades dels últims anys, Pel davant i pel darrere, titulada originalment Noises off i escrita l’any 1982 per Michael Frayn.

El nou muntatge, totalment renovat i amb nou repartiment d’actors, d’aquest vodevil en versió de Paco Mir i amb direcció d’Alexander Herold, iniciarà el 10 de setembre la temporada 2010 – 2011 del Teatre Borràs de Barcelona i coincidirà amb la celebració dels 30 anys de l’estrena de la producció original.

Aquesta versió actualitza el text original mantenint un dels trets que van contribuir a l’èxit del muntatge a Catalunya: el bilingüisme. Malentesos davant i darrere l'escenari en una doble ficció que narra com una troupe de pèssims actors intenta muntar una obra de teatre. En paraules del seu director, Alexander Herold, és "la comèdia més divertida mai escrita. I aquesta no és la meva opinió (tot i que per altra banda seria lògic després de muntar-la nou vegades), sinó una opinió àmpliament compartida per milions de persones en tot el planeta."

Pel davant i pel darrera ha estat traduïda a 28 idiomes, representada en 50 països diferents des de la seva estrena a Londres fa quasi tres dècades i vista per més de 12 milions d'espectadors a tot el món. Juanjo Puigcorbé, Mario Gas i Montse Guallar van ser els responsables del primer muntatge a Barcelona a mitjans de la dècada dels 80. L’any 1996 es tornà a representar als teatres Victòria i Goya. Sis anys després, el vodevil va tornar al Teatre Borràs amb un repartiment integrat per Abel Folk, Mercè Comes, Rosa Andreu i Àlex Casanovas. De nou l'any 2010 aquest teatre acollirà una nova versió.El repartiment està format per Pep Planas, Rosa Gamiz, Carles Martínez, Anna Barrachina, Mónica Pérez, Enric Majó, Miquel Sitjar, Dafnis Balduz i Saïda Mancha.<(p>
Informació pràctica

Del 10/09/2010 al 01/10/2010
De dimecres a divendres a les 21 hores
Dissabte a les 18 i a les 21.30 hores
Diumenge a les 18 hores.

Preus: de 20 a 29 euros
Venda anticipada a Servicaixa i a les taquilles del Teatre Borràs.
Informació subministrada per COMEDIA. Comunicació & mèdia sl.

'Tutto per Gina'

www.notodo.com
17 agost de 2010

Aventuras y desventuras de cuatro personajes, un póster de Gina Lollobrígida y una planta. Hasta el 19 de septiembre en el teatro Alfil de Madrid

'Tutto per Gina' es un nuevo género teatral único que hará reír y emocionarse a través de una impresionante banda sonora a capella realizada en directo por los mismos intérpretes en la que no echaremos de menos ni una palabra.
Todo tipo de situaciones inverosímiles se generan a raíz de la simple necesidad de unos trabajadores cuyas vidas cambiarán para siempre.
Revés tras revés, nuestros protagonistas irán superando, gracias a la música y el humor, todos los obstáculos que la vida les prepara. Y sobre todas las cosas, gracias a Gina, la mujer más guapa del mundo.
Sin palabras, como la vida misma. No se lo pierda.

Teatro Alfil
C/ Pez, 10
Horario: De martes a viernes 22:30 h. Domingos: 20:30 h
Precio: 18 euros
Venta de entradas: entradas.com
Reservas: www.teatroalfil.com

La compañía de Maria Rovira se pone flamenca

www.europapress.es
17 agost 2010

BARCELONA
(EUROPA PRESS) -

La compañía de Maria Rovira, Trànsit Dansa, cumple 25 años y lo celebra dando su primer salto al mundo del flamenco con los espectáculos 'Paso distinto', 'No man's land' y 'Somorrostro'.
Se podrán ver en el Teatre Romea de Barcelona desde este martes hasta el 12 de septiembre, en el marco del festival Dansalona.
Fiel a su estilo de danza contemporánea, en 'Paso distinto' es el baile moderno el que se acerca al flamenco, y lo hace a través de ocho bailarinas del conservatorio de Granada que "en su vida habían bailado algo que no fuera flamenco", ha explicado Rovira en rueda de prensa.
Las bailaoras se han acercado a lo contemporáneo con una música "dificilísima", alejada de los ritmos clásicos que suelen acompañar a la perfección los movimientos flamencos. En la segunda parte del montaje, en cambio, se recurre a un maestro del sur, Manuel de Falla, para dar todo el protagonismo a un elemento que Rovira acaba de descubrir y que le parece fascinante: la bata de cola.
"Cómo utilizarla en el lenguaje contemporáneo" es la premisa que guía esta parte, con bailes que incluyen la bata de cola subida a la altura del pecho y lanzamientos al aire que hacen que el espectáculo sea de lo más "divertido", ha asegurado la coreógrafa.
Este 'Paso distinto' se acompaña de una segunda pieza; 'No man's land', que Rovira estrenó en el Joyce Theatre de Nueva York en 1996 y que no se ha visto en Barcelona desde entonces. Se trata del montaje que lanzó a Rovira a nivel internacional, y según ha comentado la coreógrafa, "es una obra que no se ha hecho antigua".
Se basa en el libro del filósofo Rafael Argullol 'Caçador d'instants' y cuenta con la música de Joan Albert Amargós, Salvador Niebla y la voz de Ginesa Ortega. Las dos piezas se podrán ver juntas desde este martes hasta el 29 de agosto.

HOMENAJE AL SOMORROSTRO

Los aires flamencos del Romea se prolongarán un poco más, ya que unos días más tarde, el 31, se estrenará 'Somorrostro', el particular homenaje de Rovira al desaparecido barrio gitano de la playa de la Barceloneta, cuna de grandes artistas como la bailaora Carmen Amaya.
"Es un viaje de mapas y de sentimientos", ha confesado Rovira, que ha explicado que en este montaje el proceso es el inverso: han sido los bailarines de la compañía --muchos de ellos veinteañeros que nunca habían oído hablar del Somorrostro-- los que han tenido que aprender los palos del flamenco.
Así, este homenaje a la extinta Barcelona gitana de los años 50, es un intento de recuperar la memoria, aunque también tiene la voluntad de establecer un paralelismo con la actuales olas de inmigración y su aportación cultural a la ciudad.
El espectáculo, que aún se está perfilando, incluirá videos con imágenes del barrio y fotografías antiguas, un mundo que se hizo famoso con la película 'Los Tarantos', protagonizada por Antonio Gades y Carmen Amaya. Las alusiones a esta bailaora son inevitables en el montaje, aunque Rovira ha confesado que le reserva un papel más importante para más adelante.
"A Carmen Amaya la quiero tanto que la quiero tocar a ella sola", ha confesado la coreógrafa, desvelando así un proyecto futuro con el que quiere restaurar la deuda pendiente que Barcelona tiene con su bailaora más universal.

Barcelona pierde salas de cine pero abre nuevos teatros

www.lavanguardia.es
15 agost de 2010

El número de espectadores de las salas de cine bajo un 4% en 2009 con respecto a 2008, situándose en los niveles de 1997

Barcelona
(EUROPA PRESS)

Barcelona cerró el pasado 29 de julio el cine Rex, una de las pocas salas de pantalla única que quedaban en el centro de la ciudad; un declive que se hace extensivo al número de espectadores, que en 2009 bajó un 4% respecto a 2008, situándose en los 8,7 millones, una cifra similar a la registrada hace 12 años (8,4 millones en 1997).
Según datos de la Conselleria de Cultura, en 2009 el número de salas se mantuvo estable: 198, igual que en 2008, aunque el año anterior cerró el cine París de Portal de l'Àngel, dando paso a una gran tienda de moda.
La crisis del formato de sala única ha provocado, no obstante, el nacimiento de pequeños cines multisala dotados con las últimas tecnologías, como los cines Girona, que abrieron en marzo de este año con una apuesta por el cine digital y en tres dimensiones.
El cine Alexandra, por su parte, ha emprendido un nuevo camino al programar también funciones de teatro: desde julio se puede ver el montaje de danza 'Hermanos de baile'. El Teatre Coliseum, una de las salas más grandes de la ciudad, también cambió el cine por los conciertos y el teatro, hace algunos años.
El estancamiento en el número de salas de cine contrasta con la reciente apertura de teatros: En enero reabrió -por tercera vez- el Antic Teatre, un emblemático teatro fundado en 1879 con el nombre de Círculo Barcelonés de Obreros de San José muy cerca del Palau de la Música.
Tras una reforma integral de dos años y con dirección artística de Semolinika Tomic, el centro renace con la vocación de convertirse en un referente de la creación contemporánea.
El 3 de marzo abrió sus puertas en la avenida Diagonal el Teatre Akadèmia, un espacio con capacidad para 110 espectadores que además de montajes completa su programación con cursos, talleres y conferencias.
El carácter independiente de estas salas contrasta con la programación que llenará el Arteria Paral.lel, un gran teatro gestionado por la Sociedad General de Autores y Editores (Sgae) que alzó el telón por primera vez a mediados de junio con la bailaora Cristina Hoyos, aunque la inauguración oficial será en septiembre, con La Nit de Sant Joan de Dagoll Dagom.
El nuevo teatro se alza donde antes estuvieron el Teatro Español, Studio 54 y Scènic, entre otros locales de ocio. En total tiene 3.418 metros cuadrados de superficie, tres plantas y capacidad para albergar desde cenas-espectáculo y desfiles hasta montajes de circo y danza. La capacidad flexible va de 350 a 1.500 personas.
A esta nueva sala en el Paral.lel se le sumará otra próximamente: el emblemático 'Molino', que abrirá sus puertas en otoño después de una exhaustiva remodelación. En su apuesta por el cabaret y la 'revista', el nuevo 'Molino', inaugurado en 1913, tendrá capacidad para 230 espectadores.

Maria Rovira es posa flamenca al Romea

www.elperiodico.cat
18 agost 2010

La coreògrafa dirigeix a 'Paso distinto' 'bailaoras' de Granada i estrena 'Somorrostro', un tribut a la Barcelona gitana dels anys 50

IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA

Sense perdre de vista l'essència contemporània de la seva trajectòria, la coreògrafa catalana Maria Rovira ha volgut dedicar els seus dos últims treballs, Paso distinto i Somorrostro, al zapateado, els farbalans i les castanyoles. Amb ells –i la recuperació de No man's land– celebra els 25 anys de la seva companyia, Trànsit Dansa, i torna, un estiu més, al Teatre Romea, aquesta vegada amb doble programació i en el marc del festival Dansalona.

Un moment de l'espectacle 'Paso distinto', que es representa al Romea fins al 29 d'agost.
XAVIER SANFULGENCIO

Fins al 29 d'agost es representarà Paso distinto, obra en què vuit bailaoras de Granada se sumen a l'elenc de la companyia, resident a Mataró, seguida de No man's land. Aquesta peça, estrenada el 1996 a Nova York, va suposar el salt internacional de Rovira i, al contrari de l'anterior, s'hi imposa la dansa contemporània a ritme de cante i castanyoles. «Han passat molts anys però No man's land no ha quedat gens antiga; li tinc molt d'apreci i per això l'he volgut recuperar», justifica la directora. Hi expressa «les sensacions que es tenen quan comences un llarg viatge; aquell estar en terra de ningú, com diu el títol».

CLAVELLS EN DANSA
A Paso distinto, la coreògrafa va descobrir les moltes possibilitats plàstiques del vestit de cua i va traslladar-ne l'ús al llenguatge contemporani. Amb ella juguen les ballarines –«a vegades semblen clavells»– en una fusió d'estils i músiques que ha resultat «molt difícil d'encaixar», constata Rovira. «A les artistes de flamenc els va resultar molt estrany i complex encaixar el zapateado amb la música de Martin Matalon [que firma les composicions amb els habituals Joan Albert Amargós i Salvador Niebla]. Ha quedat un espectacle molt divertit i fresc», sosté la coreògrafa, que ha assumit per primera vegada la direcció d'un quadro flamenc.

Des del 31 d'agost fins al 12 de setembre, el Romea acollirà l'estrena de Somorrostro, un viatge «de mapa i de sentiments» a la Barceloneta gitana dels anys 50. A l'oblidat barri que dóna títol a l'espectacle, on va néixer i va ballar Carmen Amaya, i que va ser, en paraules de Rovira, «esborrat» de la ciutat. Imatges en vídeo i fotografies de l'època ambientaran els passos dels nou integrants de Trànsit Dansa en escena. «És una peça molt contemporània amb fusió de flamenc; els ballarins ho han hagut d'aprendre», explica Rovira, que «amb molt respecte» s'ha acostat a l'art gitano per rendir tribut «a una identitat amagada entre el gran teixit barceloní».

Mar Gómez balla amb un capellà a La Villarroel

www.elperiodico.cat
12 agost de 2010

L'artista presenta 'Dios menguante', l'obra inspirada en el neorealisme italià amb què va obtenir el Max

IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA

Les cordes d'un estenedor recorren l'escenari, on una donna de l'estil d'Anna Magnani s'aplica en les feines tedioses i quotidianes. Irromp un home amb sotana i es destapen els desitjos i les contradiccions. Com a tercer personatge, una rentadora és testimoni actiu del centrifugat emocional de la parella. Així transcorre Dios menguante, una peça creada el 2006 per Mar Gómez i Xavier Martínez amb què la ballarina es va alçar amb el premi Max a la millor intèrpret de dansa el 2008. L'obra, que conjuga moviment, humor i teatralitat, arriba per primera vegada a Barcelona, el 17 d'agost a La Villarroel, després de quatre anys voltant per Espanya. Programat dins del cicle Dansalona, l'espectacle serà a la sala de l'Eixample fins al dia 27.

Gómez i Martínez, en el seu primer duo junts, van buscar la inspiració en les pel•lícules del neorealisme italià, amb els carrerons plens de roba estesa, les seves temperamentals dones i els capellans. Volien un conflicte per a l'acció i el van trobar en la batalla entre la libido i la castedat. Van concebre una història sobre la vulnerabilitat de l'ésser humà davant les seves emocions que, a diferència de moltes propostes de la seva disciplina, «s'entén perfectament».

HUMOR I IRONIA

«És una obra molt narrativa i teatral, amb imatges molt potents i una trama molt senzilla», afegeix la directora artística. Això sí, les lectures a la platea difereixen. «Hi ha gent que en percep el subtil dramatisme i d'altres que riuen molt i ho veuen amb més frivolitat. Una de les característiques dels nostres treballs és el sentit de l'humor, la ironia, però aquí hi subjau també un toc dramàtic», diu Martínez, que en firma la direcció coreogràfica.

La música de Nino Rota i un parell d'àries italianes acompanyen els intèrprets en aquest viatge convuls «abocat al fracàs». No és fàcil, expliquen, dansar entre tant de parament, però ells volien traslladar a l'espai escènic el turment i la lluita que viuen els personatges. Ell, amb els seus dubtes, i ella, amb «un nuvolot a sobre que fa que tingui un cor fort», diu Gómez, que el 1992 va crear la companyia que porta el seu nom, actualment resident al Teatre Modern del Prat de Llobregat.

Durant les festes de la Mercè presentaran a la Ciutadella un remake d'aquesta obra, en format de carrer, titulat Heart wash. Després seguiran amb els seus bolos. «Actuem molt a Galícia, Aragó, Madrid, Euskadi... Ens coneixen més a fora que aquí. A Catalunya hi falta un circuit de dansa», postil•la Martínez.

www.laguiago.com


"La casa bajo la arena" en Fira de Tàrrega 2010. Después del éxito de su último y premiado espectáculo, Ruddigore o la estirpe maldita, que pudimos ver en Cal Bolet, EGOS teatro, en coproducción con el Teatre Nacional de Catalunya, ha asumido el reto de llevar a escena en clave de musical la novela juvenil más conocida de Joaquim Carbó y nos propone de acompañarlos a lo largo de un viaje lleno de aventuras y de acción al corazón de una organización criminal.

"La casa bajo la arena" en el Teatro Ateneu de Tàrrega. Dias: 9 y 10 de Septiembre a las 19 h. Precio entradas: 15 €. Compra a quí tu entrada.

Perdido en un hotel de El Cairo, Pere Vidal, un joven barcelonés con ganas de aventura se pregunta por qué ha cruzado el mar Mediterráneo siguiendo las órdenes de una organización misteriosa que le ha prometido trabajo y dinero. Pronto, una agente atractiva y peligrosa le transmitirá nuevas órdenes: a partir de este momento, bajo la identidad del arqueólogo Peter Whitel, Pere tendrá que emprender un viaje a través de Egipto y Sudán transportando documentos de gran valor, hasta llegar al destino final: la casa bajo la arena, comandada por el Señor Ti.
Me consta que esta novela, escrita el año 1966, la han leída miles de chicas y chicos, muchos de los que también conocen alguna de las otras ocho «casas» que publiqué después en forma de libro en Columna, y en cómic a Caball Fort y en los álbumes de la editorial Casals gracias a los dibujos del buen amigo Josep M. Madorell. La Última casa (2008) fue mi homenaje al gran dibujante, que ya no la pudo ilustrar. Entre estos lectores hay buena parte de los jóvenes entusiastas y expertos de EGOS teatro, que ahora la llevan a escena de manera bien original: han hecho un musical! No es preciso decir que espero con ansia ver como se mueven, hablan y cantan Henry Balua, Pere Vidal y el malvado Señor Ti... Me parece fantástico!
Pero no será ésta la única sorpresa, porque los que conozcan bien la serie encontrarán personajes que no aparecían a la primera aventura, así como mi detective Felip Marlot, que ha entrado de estranquis. Preparaos para ver y escuchar un grupo de actores que se dispone a convertir la novela en un musical. Collage de novelas, sorpresas, idas y venidas, aventuras... Quién da más?
Joaquim Carbó.

Teatre de text per a tots els gustos a Firatàrrega 2010

www.firatarrega.cat
13 agost de 2010


Diverses companyies portaran a la Fira els seus muntatges que abracen gèneres i disciplines diferents

Obeint a la diversitat de llenguatges que planteja la programació de la Fira, el certamen reserva també un espai al teatre de text i programa muntatges que van des del teatre d’humor fins als que proposen les reflexions més profundes. Muntatges interdisciplinaris de companyies molt joves però també de figures consagrades del panorama teatral.

Així, és destacable la presència a Tàrrega de dos pesos pesants de l’escena catalana com són els coneguts actors Jordi Boixaderas i Lluís Soler, que arriben a la Fira amb el muntatge El silenci és or. Plantejat com un recital a partir de textos d’Apel•les Mestres, aquest espectacle està conformat per vuit monòlegs i l’acompanyament musical del pianista Lluís Carmona. Segons afirma la companyia, “vuit caricatures divertides que s’entramen en una posada en escena unitària, gràcies a les complicitats que es generen dalt de l’escenari”.
Cia Boixaderas -Soler

La Fira comptarà també amb altres cares conegudes del món teatral català, com Teatre de Guerrilla que portarà a la Fira el nou projecte, El Xarlatan, amb Quim Masferrer en solitari,. El muntatge és una comèdia d’entreteniment que recupera la figura excèntrica i entranyable del xarlatà. Una visió irònica sobre l’allau de mètodes i teràpies que pretenen ajudar-nos a aconseguir la felicitat.

La gironina Cia. Anna Roca presentarà a Tàrrega el muntatge Captius, el primer espectacle per a adults d’aquesta companyia que porta 15 anys dedicada al teatre familiar. Es tracta d’un muntatge construït a partir d’una selecció de contes de l’escriptor i periodista Joan Barril, un seguit de petites històries i de personatges sorprenents que fan una mirada sempre esmolada, actual i reflexiva al món. Una peça que, segons Anna Roca, “defuig classicismes i que pot arribar a tots els públics sense caure en la simplicitat”.

Des de les Illes Balears, la jove companyia La impaciència presentarà el seu darrer muntatge, In-consciència. Un espectacle còmic i enginyós on un home i la seva consciència han de conviure plegats després d’haver sofert una desgràcia familiar. El muntatge va rebre el premi al millor espectacle en la Mostra de Teatre de Barcelona 2009.

Canterbury és el nom del muntatge que portaran a la Fira els lleidatans Nurosfera, inspirat en "Els contes de Canterbury", de l’autor anglès Geoffrey Chaucer (1340-1400). Un muntatge multidisciplinar, que inclou teatre de text, guinyol, objectes, fregolisme, etc. on tres actors interpreten un gran nombre de personatges per explicar la història de l’escriptor que va a la recerca de la inspiració per escriure la seva obra mestra.

Els també lleidatans Les Antonietes Teatre arriben a la Fira amb un muntatge basat en el text de l’escriptor jueu Ferdinand Brückner, que parla sobre les relacions de set joves i la confusió que els provoca el pas a l’edat adulta en una societat perduda, la de l’Alemanya del període d’entreguerres (s.XX). El mal de la joventut és, segona la companyia, un “muntatge contundent” basat en el treball actoral de set actors i actrius molt joves, entre els quals hi ha cares conegudes com la de Bernat Quintana, popular pel seu paper de Max a la telesèrie “El cor de la ciutat”.

Aquests són només alguns dels espectacles que es podran veure del 9 al 12 de setembre a la Fira. La Programació Oficial inclou els muntatges de diferents disciplines escèniques, tant de carrer com de sala, de més de 80 companyies nacionals i internacionals (entre la Programació Oficial i els Espais d’Empresa).

Entrades anticipades a la venda

Les entrades anticipades per als espectacles de sala de FiraTàrrega 2010 ja estan a la venda a través dels diversos canals del servei Tel•Entrada de Caixa Catalunya. Les entrades anticipades gaudeixen d'un descompte del 20%

Notes als mitjans

- Les imatges de les companyies d'aquest newsletter estan a baixa resolució. Us podeu descarregar totes les fotografies de les companyies d'enguany a alta resolució en aquest enllaç.

- Les companyies esmentades al comunicat de premsa tenen un enllaç a la seva pàgina web.

El FITAG organitza en aquesta edició especial de celebració de les seves 10 edicions una Master Class de Comedia dell Arte

FITAG 2010.
FESTIVAL INTERNACIONAL DE TEATRE
AMATEUR DE GIRONA.
El FITAG organitza en aquesta edició especial de celebració de les seves 10 edicions una Master Class de Comedia dell Arte.
Dies: 25,26 i 27 d’agost
Horari: Matí. d’11h. a 14h.
Lloc: Casa de Cultura de Girona.
Gratuït i amb places limitades. ( 20 participants)
Per totes les edats. Es demana només una mínima experiència teatral i
compromís d’assistència a les 3 classes.
Els interessants heu d’escriure un mail, amb l’encapçalament MASTER
CLASS a:
fitag@ddgi.cat
( PER QUESTIONS D’URGÈNCIA INFORMATIVA US EVIEM EL MATERIAL DEL CURS TAL I COM L’HEM REBUT NOSALTRES)
MASTER AVANZADO DE “COMEDIA DE LLARTE”
INTRODUCCIÓN
La “Comedia dell Arte” es un teatro cuyas raíces radican en los orígenes de la comedia itálica y probablemente está fundada en antiguos elementos populares y étnicos de occidente. Sucesivamente se ha desarrollado en la era moderna con la creación de las primeras
compañías profesionales itinerantes. La Comedia de Arte es conocida también como “Comedia de improvisación”. Se usaban “canovacci” (una estructura de sucesos predefinida) que los comediantes representaban a través de infinitas escenas mímicas.
ESTRUCTURA DEL CURSO
El master está dividido en dos macro secciones referidas al estudio del cuerpo y de la voz. Su objetivo es la creación de un pequeño grupo de jóvenes para una producción teatral independiente.
El estudio del cuerpo y de la voz propone un entrenamiento personal que es el resultado de la síntesis de diferentes técnicas que el “Baal Teatro” ha ido asimilando durante sus años de trabajo, de actividad y de desarrollo personal tomando como referencia personajes como Claudia Contin, Zigmunt Molik, Francesca della Monica y muchos más.
EL CUERPO
1. Presentación de las máscaras
2. Calentamiento
3. Elementos de acrobatismo
4. Estudio sobre el neutro
5. Las fajas corporales y los carácteres
6. Descomposición del movimiento
7. Los golpes de máscara
8. Los personajes
9. El encuentro con la máscara
10. El maquillaje debajo de la máscara
LA VOZ
1. El cuerpo como caja resonante
2. Las vocales
3. Las consonantes
4. La expresión oral como hilo teatral
5. La fisiognomía de las vocales
6. La respiración
LA PUESTA EN ESCENA EN LA COMEDIA DE ARTE
1. Improvisación y dramaturgia del actor
2. El juego teatral
3. Estudio del “canovaccio”
4. Interpretación de las escenas mímicas
CAROLI DANIA
Since the age of 9 Dania Caroli has studied classic and modern dance, then, shehas been studying ethnic dances of Italy and West Africa. She has attended to drama classes with Odin Teatret, Pippo Delbono, Leris Colombaioni, Zygmunt Molik, Antonio Fava, Claudia Contin, and studied vocal techniques with Brigitte Cirla and Francesca Della Monica. She has been engaged in researches of popular traditions from Calabria, Campania and Puglia. After having performed a show of tale drama, she is now studying Harlequin’s mask and chinese fan dance for the next show of Baal Teatro.

Des de la edad de 9 Dania Caroli ha estudiado danza clásica y moderna. También ha estado estudiando danzas étnicas de Italia y del África occidental. Ha participado en cursos de teatro organizados por Odin Teatret, Pippo Delbono, Leris Colombaioni, Zygmunt Molik, Antonio Fava, Claudia Contin, y también tiene estudios de técnicas vocales con Brigitte Cirla y Francisca Della Mónica. Ha sido contratada para investigar las tradiciones populares de Calabria, Campania y de Puglia. Ella ahora está perfeccionando la máscara del Arlequín y danzas chinas para el próximo espectáculo del Baal Teatro.

LUCA GATTA

Luca Gatta has been studying jazz guitar with Tomaso Lama and classic guitar with Antonello Paliotti. He studied as a director at the Rosebud Academy of Rome and graduated in History of Drama writing his own graduation thesis on Odin Teatret drama company. Since the age of 19 he has directed numerous plays. He has been ingaged in a personal research at Marco Montagnani's Oriental Disciplines Research Center, where he took the diploma of Intructor of therapeutic Qi Cong and attended to Tai Chi activities. In 2006 he and Dania
Caroli founded Baal Teatro, of whom he is the artistic director, and also works as director in the film company Lugega films.

Luca Gatta ha estado estudiando la jazz-guitarra con Tomás Lama y la guitarra clásica con Antonello Paliotti. Estudió como director en la Rosebund Academy de Roma y se graduó en História Dramática con su propia tesis de graduación sobre la compañía teatral Odin Teatret. Des de la edad de 19 ha dirigido numerosos espectáculos. Ésta vinculado personalmente con el Centro Marco Montagnani’s, centro de investigación de disciplinas Orientales , donde se diplomó como de Instructor de Qi Cong y también de Tai Chi. En 2006 él y con Dania Caroli fundaron la compañía Baal Teatro, de la cual él es el director artístico. También trabaja como director en las películas de Lugega de la Companyy Lugega films

Els gran èxits de la cançó venen amb 40 El Musical

www.catalunyapress.cat
11 agost 2010

El Teatre Victòria presenta l'espectacle 40 El Musical, a partir del 9 de setembre, basat en els èxits de la cadena radiofònica 40 Principales. El musical, que també es podrà veure de manera simultània a Madrid, presenta un centenar de cançons de tots els estils.
El repertori de l'espectacle, basat en els èxits de la cadena radiofònica 40 Principales, inclou un centenar de cançons, des d'èxits en català com ara Boig per tu, de Sau, fins a I gotta feeling, de Black Eyed Peas, passant per América, de Nino Bravo.
Després d'una primera temporada d'èxit a Madrid, on ja l’han vist 250.000 espectadors, on continuarà durant tot l'any per segon any consecutiu, l'obra es farà de manera simultània al Teatre Victòria de Barcelona a partir del 9 de setembre.
Tretze actors i cantants, dinou ballarins i set músics saltaran a l'escenari del Teatre Victòria, a les ordres del director de l'espectacle, Miquel Fernández, format en el planter de Dagoll Dagom i qui va interpretar Jesucrist a la recent Jesucristo Superstar. Entre l'elenc barceloní destaquen alguns exconcursants d'Operación Triunfo, com ara Gisela o Naím Thomas, així com altres artistes reconeguts com Toni Viñals, Carlos Benito o Ivan Labanda.

'40 El Musical' escalfa motors a Barcelona

www.elperiodico.cat
9 agost de 2010

Naím Thomas i Gisela encapçalen el repartiment de l'espectacle basat en els èxits de la cadena radiofònica 40 Principales, que arribarà al Teatre Victòria el 9 de setembre

IMMA FERNÁNDEZ
Barcelona

Els ha tocat suar la cansalada aquest agost, però ells estan encantats. Fa una setmana que afinen veus i músculs a la Nau Ivanow del barri de la Sagrera. Són Gisela, Naím Thomas, Carlos Benito, Toni Viñals, Ivan Labanda... Són 13 cantants actors i 19 ballarins que escalfen motors per a l'estrena, el 9 del 9, al Teatre Victòria, de 40 El Musical. Així és la seva pretemporada: intenses sessions d'entrenament amb rondos de cançons, diàlegs i coreografies.

Basat en els èxits de la cadena radiofònica 40 Principales, l'espectacle farà doblet al mantenir-se la versió estrenada l'any passat al Teatro Rialto de Madrid simultàniament amb la de Barcelona, amb diferent elenc i notables diferències en la posada en escena. Ho explica el director de les dues versions, Miquel Fernández: «Aquí no hi haurà grans elements escenogràfics com allà, i es jugarà més amb els efectes de llum i les imatges projectades en enormes pantalles. Tindrà un format de gran concert, amb una rotunda potència del so».

PLANTER CATALÀ
«Les cançons de la teva vida pugen a l'escenari», diu el cartell promocional. En l'assaig, sona el Boys boys boys del famós nu de Sabrina i les joves ballarines traspuen sensualitat i desvergonyiment a les ordres de Noemí Cabrera, la coreògrafa. Tant ella com Fernández són catalans, però van tocar el cel a la capital. Gràcies a l'impuls d'una Gran Vía que en els últims lustres resplendeix entre neons i melodies. «Si la feina és allà, què hi puc fer. Seria fantàstic que Barcelona recuperés la tradició d'un gènere de la qual va ser pionera», convé el jove director i actor, format en el planter de Dagoll Dagom. Va ser pirata, Poe, Jesucrist... i va saltar a la direcció artística de la companyia Drive després de protagonitzar Hoy no me puedo levantar.

Set músics en escena interpreten, amb els seus arranjaments, un repertori que inclou al llarg de tres hores un popurri d'estils i mig segle de recorregut. Un centenar de cançons (28 de senceres i la resta, trossejades) que embasten el fil musical de milers i milers d'oients. Des del primer èxit de la cadena, de The mames & The papas, fins al I gotta feeling, de Black eyed peas, amb parades a América, de Nino Bravo, Soy yo, de Marta Sánchez... I un parell d'ingerències locals: Boig per tu, de Sau, i Bon dia, d'Els Pets. El llibret, ordit pel cineasta Daniel Sánchez Arévalo (Gordos), entrellaça diverses històries farcides dels ingredients habituals del gènere: un triangle amorós, gelosia, traïció, amistat... Hi ha notes còmiques i dramàtiques, i moralina sense grans pretensions. Un divertimento que han vist 250.000 espectadors a la capital.

El protagonista és Joaquín, un noi aficionat a les ones que penja a la xarxa un radiobloc en què detalla les aventures dels seus amics. I, és clar, munta un gran embolic. L'interpreta Naím Thomas, cantant i actor, amb 16 pel•lícules a la seva esquena. «Faig una mica com de mestre de cerimònies, com el de Cabaret». Està enamorat de Sara, la nòvia del seu germà, que, a parer del mateix Naím, tot i que és «el tipus perfecte a simple vista, es guia més per les hormones que per les neurones».

Gisela és Sara, una «noia 10», als ulls de tothom. «Té un gran cor i molts valors», resumeix la protagonista de Boscos endins i Aloma, que, assegura, ha hagut d'esplaiar-se «més que mai en la faceta d'actriu». Ella i Naím van passar per Operación Triunfo, reclam mediàtic infal•lible, però el director aspira que el públic valori més el seu talent que la seva fama catòdica. «Als musicals s'ha de fer malabarismes. Cal saber cantar, actuar i seguir el pas en el ball. Mirar que aflorin totes les virtuts i amagar els defectes», postil•la Naím.

Circ i Teatre visual a l'espai San Josep de Firatàrrega

www.firatarrega.cat
17 agost de 2010

Producciones Viridiana amb Habibi/Amado

Les videoprojeccions de gran format de Producciones Viridiana i el circ acrobàtic de Vaivén seran els protagonistes d’aquest espai escènic
FiraTàrrega habilitarà diferents espais escènics tant de carrer com de sala per mostrar el millor de la producció teatral de les més de 80 companyies que actuaran en aquesta 30ª edició. Un dels espais dotats amb un equipament i infraestructura especials que permetrà acollir grans muntatges i centenars d’espectadors és l’Espai Sant Josep.
En aquest emplaçament, s’hi podran veure espectacles amb videoprojeccions de gran format i circ acrobàtic.

D’una banda, els aragonesos Producciones Viridiana envairan amb poesia i mística aquest espai amb l’espectacle Habibi/Amado, un muntatge que té com a punt de partida la poesia sufí dels grans místics de la península ibèrica. Dirigit per Jesús Arbués, uneix la tradició àrab amb les noves tecnologies de la imatge per crear una història colorista i rítmica. A l’escenari, tres artistes provinents de la tradició musulmana, jueva i catòlica presenten un treball sobre allò que Ibn Arabi anomena “la religió de l’amor”. Un espectacle que construeix un pont entre la cultura d’occident i l’islam a través de la poesia, la música, la dansa i les imatges.

Aquest és un muntatge amb un punt exòtic pensat per al públic adult però que arriba amb facilitat al públic jove, especialment, pel seu joc escènic amb retroprojeccions. Un espectacle molt complet (amb dansa, cant, versos, percussió, música en directe, etc.) que esdevé un cant a la integració de cultures.

Compartint espai però amb un registre molt diferent, els andalusos Vaivén Circo Danza portaran la seva fusió de circ, dansa i teatre a l’espai Sant Josep. Cayuco és el segon treball d’aquesta jove companyia nascuda el 2008. El muntatge vol representar la idea d’anar més enllà, de superar les barreres internes i externes, és una esperança que es nodreix de petits detalls i que impulsa a iniciar un viatge cap a l’autoafirmació i l’autenticitat i a fugir de les renúncies i de les pors. Un treball que inclou nombroses acrobàcies i interpretació musical en directe.

Aquests són només alguns dels espectacles que es podran veure del 9 al 12 de setembre a la Fira. La programació oficial inclou els muntatges de diferents disciplines escèniques, tant de carrer com de sala, de més de 80 companyies nacionals i internacionals (entre la Programació Oficial i els Espais d’Empresa).

Entrades anticipades a la venda

Les entrades anticipades per als espectacles de sala de FiraTàrrega 2010 ja estan a la venda a través dels diversos canals del servei Tel•Entrada de Caixa Catalunya. Les entrades anticipades gaudeixen d'un descompte del 20%.

L'obra «Camarada K» arriba al Teatre Tantarantana de Barcelona

http://dbalears.cat
17 agost de 2010

Els mallorquins de Produccions del Mar defensen l'espectacle revelació dels premis Max de teatre
Efe
Imatge d'arxiu del muntatge.

L'obra «Camarada K», de la companyia mallorquina Produccions del Mar, es representarà en el Teatre Tantarantana de Barcelona del 18 al 22 d'aquest mes. Després que «Camarada K» fos nominada als premis Max de teatre com a millor espectacle revelació, continua la gira per l'Estat espanyol, i amb la qual ja ha estrenat en diverses comunitats autònomes.

L'espectacle satíric «Camarada K» està inspirat en els diaris, la correspondència i la producció literària de l'autor rus d'avantguàrdia Daniil Karhms i està protagonizat per Sergi Baos, Margalida Grimalt i Joan Manuel Vadell.

Llega "Peter Pan, el Musical" con gran producción

www.elporvenir.com.mx
19 agost de 2010

Por: Juan Alvarado González

Vuelos, explosiones, proyecciones en tercera dimensión y escenas giratorias, son algunos de los atractivos de producción que trae "Peter Pan, el Musical" que estará este jueves, viernes y sábado en el Auditorio San Pedro.
Se trata de un espectáculo totalmente español que ya tiene en cartelera 10 años que avalan su gran calidad, y es el único musical que se ha representado en castellano en el West End de Londres, según dijo Tomás Padilla, coordinador artístico.
"Es un musical de gran formato, es el musical más longevo de la historia de los musicales en España, lleva ya 10 años ya representándose ininterrumpidamente por toda la geografía española, cuatro años en Madrid, tres en Barcelona, ha estado en Bilbao, Valencia", dijo Padilla ayer en conferencia de prensa.
El espectáculo reúne a 25 actores en el escenario, entre cantantes, bailarines y acróbatas, mismo que llevan a cabo vuelos, explosiones, proyecciones en el 3D, una caja giratoria que hace dar vuelta las habitaciones de Wendy y Peter Pan.
Miguel Angel Gamero, director musical y quien personifica al Capitán Garfio, dijo que el musical tiene una vocación viajera muy importante, internacional y 10 años de existencia en España es mucho para un musical y eso avala su calidad.
"Dentro de la propia obra la gente va a encontrar digamos números que por sí mismos son espectáculos, como son indios con acrobacia, con números de percusión, luz fluorescente, un preshow laser que hay al principio, dos realidades distintas (Londres victoriano y el país de nunca jamás), coreografías originales y músicas creadas para la ocasión", destacó Gamero.
Detalló que Los niños perdidos son muy divertidos y hacen música soul, los piratas son muy rockeros con su Capitán Garfio, Peter y Wendy hacen un pop muy directo que llega a la gente, es muy actual, y la narradora es un personaje mágico que lleva el hilo conductor a través de un pop lírico.
Por su parte, Jordy Vall, director adjunto, dijo que el musical tiene una duración de dos horas con un intermedio, y se ha respetado el libreto original J.M.
Barrie que narra las aventuras de un niño que no quiere crecer y que cree profundamente en las hadas.
"Nuestra intención de ponerla en escena era un poco que los niños pudieran tener delante de sus ojos los personajes que siempre han visto por televisión y que a la vez se sientan dentro de la historia de Peter Pan, pero también que las personas adultas sintieran un poco o que sacaran el niño que llevan dentro cuando vieran la obra", explicó Vall.
Marcos Pérez, actor que da vida a Peter Pan señaló que es un orgullo para él hacer este personaje por muchas cosas, entre ellas lo divertido que es, por la energía que desprende, por la magia que tiene el personaje y también porque el público lo disfruta desde el primer minuto y colabora con ellos en muchos momentos.
"Queremos destacar que en el elenco también están siete tapatíos, gente de Guadalajara, bailarines y artistas, que con nosotros crean una fusión maravillosa y que creemos que os va a gustar muchísimo", agregó Pérez.
Andrea Rodríguez es la actriz que interpreta a Wendy, y mencionó que cada vez que cambian de ciudad para ella resulta toda una nueva experiencia darle vida a ese personaje, y resulta muy gratificante porque ya de por si darle vida a Wendy es como volver a su infancia.
"Es verdad que es un musical con muchísima magia, no va a dejar indiferentes ni a niños ni a padres, ni a tíos y a ningún adulto que les acompañe.
Hasta que no lo vives yo creo que no se van a dar cuenta realmente de toda la magia que tiene Peter Pan, entonces, esperamos que aquí en Monterrey puedan disfrutar de ello", añadió la actriz.
"Peter Pan" se presenta hoy a las 20:00 horas en el Auditorio San Pedro, el viernes a las 17:00 y 20:00 horas, y el sábado a las 12:00 y 16:00 horas.

Nuevas fábricas de creación dotarán a Barcelona de 30.000 m2 para los artistas

www.lavanguardia.es
8 agots de 2010

El circo, el teatro, la danza, el arte y la música tendrán un punto de encuentro para ensayo, preparación y presentación de espectáculos

IGNACIO OROVIO
Barcelona

La placa solar del Fòrum de Barcelona, un mastodonte de 130 metros de longitud visible a muchos kilómetros, se asienta sobre la llamada Gruta del Fòrum, una red de pilares de hormigón que dejan entre sí amplios espacios; hasta ahora, almacenes de uso del recinto, donde se celebran macrofestivales de música y poco más; ahora, este verano, en plena transformación en fábrica circense. Es uno de los seis espacios –Fabra i Coats (Sant Andreu), Hangar y La Escocesa (Poblenou), La Seca (Ciutat Vella), Illa Philips (La Marina) y La Central del Circ (Fòrum)– que Barcelona reconvierte en fábrica de creación, donde cada sector (circo, teatro, danza, arte, música) tendrá un punto de encuentro para ensayo, preparación y presentación de espectáculos. Visitamos tres que están este verano en plena transformación.

Hormigón y circo
La temperatura, en el sótano de la placa, a nivel del mar y entre las patas de hormigón, es esta mañana de verano un par o tres de grados inferior a la exterior. Los operarios instalan la pasarela del perímetro de la sala central de ensayos, un diáfano espacio que será sala de entrenamiento, dividible y con toda la tecnología para colgar trapecios, cabos, focos, redes… sobre un suelo de goma elástica como en las carpas circenses.

Además de este espacio, La Central del Circ tendrá cinco salas de creación –con una idónea altura de 9,75 metros, que permite toda clase de ensayos y pruebas–, cinco despachos, gimnasio, cuatro boxes de uso compartido donde las compañías tengan un rincón para la gestión, una sala de grabación acústicamente aislada… En total, 3.500m2, de los que 2.000 son de creación y entrenamiento, y en los que se invierten 3,4 millones de euros. Una de las salas de ensayo, de planta trapezoidal y un diámetro máximo de unos 12 metros, da juego para la instalación de una mínima grada para preestrenar o presentar los espectáculos. La carpa para circo del Fòrum convivirá con La Central cuando se inaugure, en el segundo trimestre del 2011.

La Associació de Professionals del Circ, con quienes se ha nutrido el proyecto, "se encandiló del espacio por la altura", explica el delegado municipal de Cultura, Jordi Martí. "No hay otro centro circense parecido en mil kilómetros a la redonda", apunta Xavier Ruscalleda, arquitecto coautor, junto a Marta Lorenzo, de la rehabilitación: de la habilitación, en este caso. "La estructura era tan imponente que o bien íbamos contra ella o bien nos sometíamos", añade Ruscalleda. En la elección de los gabinetes que están reformando las fábricas se tuvo en cuenta la edad de los arquitectos, para así proteger a los creadores emergentes; a los fabricantes de fábricas, en este caso.

La inmensa Fabra
La única excepción a esta premisa es la de Manuel Ruisánchez y Francesc Bacardit, que han recibido el encargo de transformar la joya de la corona de las fábricas de creación: la vieja Fabra i Coats, en Sant Andreu. Un fantástico edificio construido entre 1910 y 1920, de ladrillo visto, con sendas torres adosadas por las que se accede a sus cuatro plantas. Un operario está desmontando los paneles que dejó el Red Bull Music Academy meses atrás, y que se ha venido utilizando hasta que ahora están comenzando las obras. Una inmensidad de más de 14.000 m2 en la que habrá estudios de grabación de música, de edición de vídeo, salas de ensayo para grandes y pequeñas compañías de teatro y danza, para la creación pictórica, escultórica... ¿Tantos artistas tiene Barcelona? "Desde luego que sí. Antes de las obras, con el edificio recién desalojado por la empresa textil, ya ha estado ocupado provisionalmente para ensayos y por artistas", dice Martí.

"En esta planta –señala Ruisánchez– vamos a eliminar dos filas de pilares para que haya espacios mayores". Cada piso de la Fabra i Coats está surcado por una estructura de pilares de hierro –arquitectura industrial inglesa– de gran robustez pero que condiciona la actividad. Impide, por ejemplo, ensayar o preparar espectáculos en espacios mayores de cinco metros, que es la distancia entre pilares. Eso haría inviable muchas obras de teatro o danza. En el piso superior se pueden eliminar dos filas, las que van a quedar pueden soportar el peso de la cubierta, desde la que se obtiene una fabulosa perspectiva de Barcelona. En el resto del edificio se organizará un sistema de divisiones móviles, muy versátil, a base de lonas publicitarias recicladas.

Los ajustes presupuestarios han obligado a acotar la reforma –10 millones de euros– al espacio que va de torre a torre, y que se prevé tener en la primavera del año que viene: "La bestia es muy grande", sonríe Ruisánchez; sólo en la planta baja se reformará el punto de acceso, donde habrá servicios comunes y cafetería. Lo que es seguro es que, con la magnitud del proyecto y la cantidad de artistas que convivirán por ratos entre sus paredes, la vieja textil tejerá jugosas sinergias. Una idea de Martí es que dos o tres de los pisos de protección oficial que se habilitarán en un edificio anexo se dediquen a residencia eventual de artistas extranjeros.

Luz para la danza
No es Wisconsin, es la Zona Franca, o la Marina. El granero de tipo americano donde la empresa Philips colgaba a secar sus bombillas podría estar repleto de trigo. Es la Illa Philips, donde hasta el 2004 se fabricaban globos de vidrio y que hoy cuenta con un CAP y una biblioteca. La nave de cúpula de chapa metálica, construida en 1959, será El Graner y albergará compañías de danza, según el proyecto preparado por la coreógrafa Àngels Margarit. "Aprovechamos agosto para hacer un micropilotaje porque la biblioteca cierra", explica Sara Galmán, otra arquitecta joven, responsable –con Maite Hernando– de la reforma, en pleno proceso; cuesta imaginar que en el amasijo de andamios y polvo que hoy desgobierna la sala pueda aparecer la danza. Se prevé que sea a fines de este año o inicios del próximo.

Se invierten 1,8 millones de euros: media nave será una gran sala de 343 m2 libre en altura hasta la estructura metálica que sustenta la bóveda; en la otra mitad, y en dos niveles, habrá dos salas de 120 m2 cada una (y 5 de altura), vestuarios y oficinas. En la fachada sur se abrirá un ventanal que dará al jardín, hoy público, que creó la empresa de bombillas. Paradojas del siglo: esa fachada es hoy otra gran placa solar.